I ara hi ha una altra de les accions que espero que ja coneguis molt bé.
Amb aquesta cinturina del Mago d'Hod, ens arriba Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
I bona tarda, senyor Juan.
Bona tarda.
I bona tarda, senyora Francisca.
Hola, bona tarda.
Que ja estem tota la família, eh?
Com m'agrada, eh?
Andrés, per què no duren més el programa que si no això m'ho omples, eh?
De mica en mica.
I no és una ampliació de l'emissora que si no hi cabem, eh?
No, no, que sí, que sí, estic molt contenta.
Hi ha gent molt maca a Espanya, eh?
Sí, sí, sí.
No tots són vandalismes com veiem, eh?
Ja saps, Andrés, que això fa que obris moltes portes i que d'altres grups et demanin.
Bueno, hi ha possibilitats.
Jo més que content d'oferir-los també les possibilitats, perquè, escolta, això vol dir que tenen ganes també d'anar-se a conèixer.
De fer coses, que és molt important, sí.
És lògic.
No, no, no, no.
Bé, abans de començar hem de dir que avui no tenim cine, però com que aquesta setmana acabem el programa,
com cada any, una setmana abans de, o sigui, quan s'apropa Sant Joan, acabem.
Sí, la tenim com a referència.
Llavors hem de parlar també del cine de demà i del cine de la propera setmana, que també acabarem a l'antiga audiència.
Que també agafaràs vacances, eh? Tu el juliol tampoc et veiem o no?
Que no, és quan el juliol sé cine por ahí.
Que dius, ja m'ho explicaràs, això?
Ja vaig al port, també faig cine, fins a la primera setmana d'agost.
André, jo no sé si acomiadar-te a tu, eh?
Continua venint, eh?
No sé, no sé.
Anem a parlar d'allò de demà.
Vinga, som-hi.
Dijous, a l'antiga audiència, com sempre, a les 6 de la tarda i amb entrada gratuïta.
Seguint el ritme d'aquest mes, el cicle que estem fent dedicat a Cartagena i a la província o la regió de Múrcia,
estem fent pel·lícules que tenen alguna relació amb Cartagena o amb la regió murciana.
Per demà tenim la pel·lícula divertidíssima, per cert, que és Trileros.
Trileros?
Trileros, amb Juanjo Puigcorvé.
Sí, sí, sí.
Així que la bolita, així que la bolita.
Sí, sí, sí.
Veus, és que jo estava ja pensant que anava per aquí, eh?
Sí, sí, sí.
Amb Juanjo Puigcorvé, Juan Chanové, Mr. Canyadas, José Sancho i va ser dirigida per Antonio del Real.
Ja has vist els personatges que sota, oi?
Ja et pots imaginar el far de riure que et faràs, saps?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula moderneta, picanteta, saps?
En fi, això és el que tenim per demà i també, lògicament, tindrem, com que està feta en aquelles localitats,
també tindrem unes explicacions.
Però, com que estem avui a la ràdio, jo delego de seguida amb el Juan i la senyora Francesca
que ens parlin a dir què saben de la pel·lícula.
Sí, sí.
Senyor Juan, s'atreve?
Sí, sí, bueno.
La senyora Francesca ja retirava una miqueta.
Sí, cómo no se va atrever.
Sí, cómo no se va atrever.
Sí, cómo no se va atrever.
Sí, cómo no se va atrever en la matèria.
Vamos aprendiendo.
Vamos a ver, además, hoy estamos muy bien acompañados con una tarso de bus, como comentamos el martes,
con Francesca Girona, casada con un cartagenero.
Cartagenero, sí, de prou.
¿Quieres decir algo, Francesca?
Hombre, a ver, buenas tardes.
Bona tarda.
Van a anar a veure ahir les pel·lícules, sí?
Sí, sí, claro.
Fantàstic, no?
Estupendes.
Bueno, demà no fallarà tampoc.
No, home, com que no.
Sí, la tenim abonada, Andrés.
Sí, sí, sí.
I que no s'ha de perdre una.
Perquè són hores intempestives, perquè molts estan treballant.
I per això te deia, que jo no puc anar a estar treballant i no hi pot anar.
Perquè hi ha molts que s'encaten amb les ganes.
Claro, hi ha molta gent.
O sigui, algun dia tindrem de fer algunes sessions especials amb hores que puguin anar per tornar-les a passar.
Que passa que ja seran de nocturnitat, nocturnitat, eh?
A partir de quarts d'onze, a les deu quarts d'onze, més o menys, per poder veure-ho tot.
Claro.
Com és aquesta pel·lícula?
Tan divertida com ens diu l'Andrés.
Sí, sí, és una pel·lícula muy entretenida.
Está rodada en parte en Cartagena, sobre todo al comienzo de la pel·lícula.
Entonces, pues es una pel·lícula distraída, movida, y a partir de que...
Lo hemos traído a este ciclo de Cartagena, porque se ve muchísimo de Cartagena al comienzo de la pel·lícula.
Más curiosament, pues bueno, le ofrecieron papeles, digamos, por salir a concejales del ayuntamiento.
A gent de Cartagena, comerciantes, aparecen allí, y bueno, es una forma de, digamos, de connivencia con la ciudad.
No, que fins i tot a mi, amb una mica de sort, pots veure algú de la família?
A veure, m'explico, no?
Perquè clar, hi ha molta gent, i com el món és un mocador, no saps ben bé, i dir, oi, què fa aquell per aquí?
Mira, mira, mira, mira, mira, veus aquell que va per allà d'esquena?
Aquest sóc jo!
Se l'enconcejal, se l'enconcejal...
Això és el que té bonic, que quan roden una pel·lícula a un lloc determinat, ja sigui aquí a Tarragona, Cartagena o qualsevol lloc,
que si agafen extras del lloc, exacte, que pots veure a qualsevol persona que dius, mira on estava, fa anys que no la veig, i ara l'he de trobar al cinema.
Como curiosidad, saliéndonos un poco de esto, pero dentro del cinema cinematográfico, yo estaba en Ronda, de jovencito, por allí,
y en un campamento de milicia universitaria, y entonces habían rodado allí Carmen, la de Ronda, de Salida Montiel, propiamente.
Entonces estábamos en el cine, y veías detrás del sitio donde estaba, mira, mira, mira dónde está el Antonio, mira el Antonio, volvía,
y el Antonio estaba allí detrás. Mira, mira, ahora fíjate a la izquierda que salgo yo, y la señora que estaba hablando estaba allí detrás.
O sea que la gente que estaba en el cine lo veía en la pantalla a la misma cara, ¿no? En grande y en pequeño.
Una cosa, señor Juan, como para que se leiera una película de miedo y estar... Bueno, la gente ahí todo el rato hablando,
no te enteras de la película. Yo digo, por favor, que yo he pagado mi entrada para ver la película.
Exactamente. Ahora me veo yo, atento, atento, que salgo detrás de aquella silla, entonces yo ya todo el mundo pendiente de aquella silla
y nos volvíamos a ver el señor de atrás, pues, ¿dónde estaba?
Escandaloso, escandaloso.
Pues entonces, en esta película de Trilero, ya digo, está rodada en Cartagena, la primera parte,
y después la trama de la película hace llevar en coche a los protagonistas, a Pepe Sancho, que está muy simpático,
Juanjo Puchcorvé, Juan Echanove, entonces van haciendo la trama, lo lleva por toda la autopista de siete, digamos,
pasa por Benidorm, pasa por Alicante, en Alicante precisamente, allí en la esplanada de España,
que es el paseo tan bonito, que tiene así como Copacabana, que tiene en el suelo aquellas ondas,
allí se ve haciéndolo de trileros, el señor este que tú cuentas con las bolitas,
en realidad es una anécdota, porque el llamarle trileros es porque estos señores, de alguna forma, son trileros,
aunque ellos no están haciendo aquello con las bolitas, pero son un par de, en fin, de viva la virgen, ¿no?
Es simpática.
Entonces, pasan por Valencia, llegan hasta Girona, siguen hasta Perpiñán,
ya digo, es todo un recorrido por la costa mediterránea.
De hecho, a esta película, pues, Cartagena se le dio una mención especial, por haber estado allí,
en Valencia también, también le dio una mención especial la ciudad, el ayuntamiento,
bueno, como la deferencia de haber rodado por aquel sitio.
Y es entretenida, es muy movida, es muy dinámica.
Totalmente recomendable.
Exactamente, y entonces, para los cartageneros que vayamos allí,
y los que no sean cartageneros, los que quieran acompañarnos,
sean unas vistas del puerto, unas vistas del submarino Isabel Peral,
un restaurante que se mueve maravillosamente en el Castillo de los Patos,
como Francesca conoce, que es un mirador.
A ver si me dejan hablar a mí.
Adelante, adelante.
No, no, que no toque.
A mí, eh, que termino.
Venga, seca, ya.
Pero es que aquí he venido yo, que saben decir, y a base de bien, y yo, aquí nada.
No, tú y yo, mira, estamos venudas, ¿eh?
Ahora diré alguna cosa.
Ahora diré alguna cosa, algunas pinceladas de Tarragona,
i Cartagena, que es poden agermenar.
Eh, mira, això que estava dient ell del Castillo de los Patos,
però que en realitat és el Parc de Torres,
que és un mirador que es veu al Mediterrani,
i nosaltres tenim...
Una mica com el balcó, molt semblant.
Espera, espera, espera.
I ara ve que nosaltres Tarragona és el balcó del Mediterrani.
A tu que ferro.
A veure, i llavors també tenen uns nens,
que es diu Ique, que és molt semblant a Maginet.
Mira, veus?
Veus, sí, a veure, ells diuen les seues coses de cine,
però jo també puc dir alguna cosa de Tarragona i de Cartagena.
Sol descombrar cap a casa, descombrar?
Home, opes, dos puestos.
Jo soc neutral, soc neutral.
El que jo no sabia, i ella sí que ho ha explicat, ella i el Juan,
és que allà a Cartagena, el català, no els és indiferent,
perquè hi ha moltes paraules i moltes coses catalanes.
Ah, molt bé, sí, sí, sí.
No, no, fantàstic.
Hi ha molts apellidos.
Sí, sí, allà.
Oig, Andreu...
És el que comentàvem un dia amb el senyor Juan.
Sí, alguna vegada...
Clar, com hi ha tanta gent ha baixat a Cartagena a fer la mili.
Sí, però...
Voluntària o no voluntària, recordeu-ho.
Eso que, históricamente, pues allí Jaume I y Alfonso X el Sabio repartieron los territorios
y, de hecho, allí hubo una colonia importante catalana.
Y, además, tenemos a 60 kilómetros de Cuerdamar del Segura, que ya es el límite del país
de los catalans, allí ya se habla la valenciana.
Claro, la valenciana, sí.
Y, entonces, nosotros, pues, hemos tenido marineritos, como he comentado en alguna ocasión,
en la mesita de Alaba, en un café, hablando catalán.
Y, de hecho, tenemos palabras, mira, decimos pésoles, en lugar de los pésoles nuestros.
Hablamos de las esparteñas, hablamos de la lioli, tenemos una calle que se llama la Serreta,
no la Sierrecita, sino la Serreta.
Que podría ser, ¿no?
Claro, sí.
Hablamos de los terraos, en lugar de las terrazas, al terraz, decir.
Al terraz, sí, sí.
Y, como también en alguna ocasión he comentado, curiosamente, un amigo mío que se llama Puyol.
Él dice, yo, cuando me llaman por teléfono, representante artístico, soy el señor Puyol,
de Alicante para abajo y señor Puyol, de Alicante para arriba.
Home, té la diferencia.
Un catalán que he d'anar per allà a baix.
Home, clar, no, no, no.
A veure.
És a dir, que no s'ha de tancar cap porta.
Al contrari, totes han de deixar obert obertes.
Sí, sí.
És que són dos ciutats obertes.
Quan va conèixer el seu marit la primera vegada,
ell va saber que el va conèixer aquí a Tarragona.
Sí, aquí a Tarragona.
I quan va saber que era Cartagena, que li va dir alguna cosa estranya, no?
Perquè a Cartagena, potser, no hi havia anat mai, no?
No, no, no hi havia anat mai a Cartagena, però, vaja, no, no, no.
Bueno, normal, però després, quan hi va anar, potser...
Sabia que era de Cartagena, que no era murciano.
Doncs, bueno.
Mira, que mira que ho s'ha aprendido.
S'ha aprendido ya el truquillo.
Sí, sí.
Que, a veure, jo cartagenero i encara hi he entrado.
El que passa és que la meva família sempre ha sigut catalana.
S'ha aprendido el truquillo.
Era catalana sempre i mai havia, vull dir,
ha tingut en cap enlace matrimonial o que sigui amb altres persones que no eren catalanes.
Però, bueno, sen Cartagena no es podia perdonar.
Aquí ha puesto Seca...
A ver, a ver, a ver, a ver, això m'ho anda a explicar.
Yo ya sé, pero en mala historia...
Aclararemos un poquito.
Sí, diga, diga.
Dígueme, diga.
Lo sabe perfectamente.
¿Qué ha pasado a eso de que...
Sí, Murcia y Cartagena es como Reus y Tarragona.
Vale, ya me imaginas ya.
Ganchet y Balcañes.
Nosotros somos aladroques y ellos son barrigas verdes.
De cualquier forma, no deja de ser una anécdota,
cuando estás fuera, esto lo ves con otra dimensión.
Claro.
Nosotros cuando ves un coche con la matrícula MU,
ahora que ahora ya no va así, pero bueno, te sigue dando alegría.
Quiero decir que... Pero sí, sí, hay su cosilla, su...
Acá está el piqué.
Incluso, además, somos personas muy distintas.
Digamos, Murcia, hay un... El puerto de la cadena,
que se llama, que le llaman el puerto de la cadena,
porque históricamente había una cadena.
Ah, porque hay un...
Ahora ya está allá, ahora ya está autovía, ¿eh?
Hay una autovía, sí, sí.
Antes era un puerto, va, es venudo puerto.
Entonces, nosotros somos... Tenemos una...
Uno de nuestros signos habla de Cartagena, es levantina y andaluza.
Realmente nos movemos a una idiosincrasia muy personal.
y Murcia siempre ha sido una región más agrícola, pero fuerte, ¿eh?
O sea, realmente...
Además, os diré que Murcia ha aprovechado el agua...
En fin, ahora no viene al caso el tema del trasvase, ni mucho menos, ¿no?
Pero que junto con Israel es de los lugares geográficos
donde mejor se ha aprovechado el agua.
Ahí se riega por ordenador,
hasta la última gota de agua está bien aprovechada.
Y se han conseguido unos vergeles.
La verdad es que Murcia ha crecido mucho en los últimos años.
Andrés, ¿empre sois que tenemos eso de esta película, de Trileros?
No, de Trileros no, perquè com que hem posat tot això...
No, que anem força...
Sí, sí, sí.
Bueno, el que s'ha de dir és que estem parlant de Trileros,
que serà pel dimarts de la setmana que ve, pel dimarts dia 26.
Per què pel dimarts i no per aquesta setmana?
Bueno, per aquesta setmana ja parlarem,
perquè la setmana que ve no tenim ja programa de ràdio.
Llavors, entre ahir, avui i demà,
fem el resum de les tres pel·lícules.
Hem d'anar avançant totes les pel·lícules que hem de fer.
Llavors, demà parlarem una miqueta de la Trinca de l'Aire
i acabarem de parlar de l'altra pel·lícula que farem per acabar el cicle d'aquest mes,
i ja definitivament fins a l'octubre, si tu ho vols,
que serà La vida siga igual de Julio Iglesias,
que també està rodada en aquella regió.
Com estem de temps ara?
Doncs, si vols, recorda'ns una altra vegada.
La pel·lícula que, per exemple, la podem veure demà
i la que podrem veure de cara al dimarts de la setmana vinent.
Mira, per demà podrem veure La Trinca de l'Aire amb Jorge Mistral,
Fernando Fernández Gómez, Antonio Casal i Fèlix Fernández.
Això, demà, a l'antiga audiència,
o sigui, al Centre Cultural, al Pallol,
a les 6 de la tarda, amb entrada gratuïta.
Hem de dir allò de bones butaques, bona companyia,
bona pantalla...
I què millor, una entrada gratuïta i un aire condicionat.
I el que dic sempre, que l'únic inconvenient que hi ha
és que si no agrada la pel·lícula, no tornem els diners.
No, no, ho sento molt, per la gent que vagi,
però no es torna els diners.
I aprofitant que, encara que no som encara dijous,
direm també la pel·lícula del dissabte,
Al Port, acabem amb el cicle de pel·lícules del mar,
fent una divertidíssima pel·lícula,
que és El temi de burlón, amb burlancàster.
I per la propera setmana, durant set setmanes,
farem pel·lícules musicals.
El dissabte a la tarda, que és Barbena de Sant Joan,
farem una pel·lículeta, la primera que farem musical,
que és Escuela de Sirenes.
Que és bonica, aquesta pel·lícula.
Port de Tarragona, allà on està el museu,
el tinglado més a prop del Serrallo,
amb entrada totalment gratuïta a les 6 de la tarda.
Molt bé.
Jo m'espero que m'hi diguis la de si tenia vies per si té hermanas,
però m'ho hauré d'esperar.
Aquesta ja serà més endavant, ja no farem programa.
Fins dijous.
Està posada.
Hem de parlar tu i jo, a veure si podem fer alguna pindoleta
perquè continuï sortint, no?
Ja anirem fent cosetes.
Ja farem, ja farem.
Andrés i Andrés, llor Juan,
Encantado.
Per la Francisca, demà ens esperem, eh?
Demà.
Demà ja per acabar, que ja serà l'últim dia.
Demà la despedida, por supuesto, aquí estaremos.
Gràcies, fins demà.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.