El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Nois en tenim aquí amb nosaltres, Salomí Ramon, bona tarda, avi.
Bona tarda, eh.
Què tal, el cafetonet bo avui?
Sí, sí, ha estat bé, sí.
Sempre tria cappuccino, ho he de dir, sempre tria cappuccino,
però avui no sé, ha anat al cafè en llet avui, què ha passat?
Que a la màquina no li he fet cas?
M'he equivocat, he posat, m'he tocat un botó i he tocat l'altre i he pensat...
Digui'm-ho, quan li passi aquestes coses, digui'm-ho que li donaré a la màquina,
és que saps què passa, que a vegades quan menys tu i tu penses que fent llet toco aquell...
No veig que es posa nerviós, es posa nerviós.
No, no, no, i avui m'he equivocat de botó pensant-me que era el d'allòs i d'això, però bé.
Doni-me'l a mi, doni-me'l, ja me'l prenc jo i després jo li convido un cappuccino.
Sí, ara ja està, ara ja ha passat, que si no se li refredarà.
Ara ja feia que se lo toma, ja, ja, sí, sí.
El problema ja no hi para mi, si em he tomat el cafè solo i entran oi...
Oi, que moto, que moto.
Ni el domí, ni el domí, ni el domí, ni el domí, ni el domí.
Tu ara has fet com ho regeu allò que dèiem de l'incerso.
Escolta, a mi el parlar de l'incerso no és per criticar, sinó que són comentaris,
perquè això que dius del cafè en llet, veus que, per exemple,
hi ha la màquina aquella que apretes i surt una tassa o el que sigui.
Però hi ha gent que apreten i deixen arreu un rato perquè diu que al començat surt aigua.
L'altre que li sobra i per quan d'un pitó no toca i tal.
O sigui que hi ha un...
Estem carregats de punyetes, avi, carregats de punyetes.
No, lo que pasa es que en el incerso viene mucha gente de pueblos.
Y vienen aleccionados por los hijos, ten cuidadito, que no sé qué.
Y vienen como desconfiados.
Entonces, como los que no se atreven de hablar, ¿no?
Claro, el café, el café con leche o el café, si no le ponen el agua primero,
después eso ni quién se lo beba.
Después están los truquillos, ¿no?
Porque el café con leche no es muy...
Pero si te pones dos cortados, está riquísimo.
Claro, porque es un mes duro.
Y si no, después está lo descaféinado, está el descafé.
Quiere decir que hoy el incerso de por sí, yo que llevo 10 años ya yendo,
porque el incerso te lo hace tú misma.
Es la persona que se hace.
Te dan lo principal, que es llevarte, traerte,
te ponen donde dormís y dónde comer.
Después, la vida es tuya.
Si tú llegas por la noche después de cenar, que no...
Según la población que se puede ir por ahí de parranda un poco,
si no te quedas en lo del que hay un festival bueno,
que hay unas personas que...
O que he estado.
O que he estado.
O hay música en directo, o hay enlatada,
hay una persona que está, que es el que programa todo aquello.
Si tú empiezas a meterte con él, empieza por quitarle trabajo.
Le quitas faena.
Y entonces tú vives tu vida, tu forma de ser.
Y yo he montado cada numerito por ahí, mi mujer alguna vez.
Me entran ganas de marcharme.
A señor José yo lo veo una persona peligrosa,
pero de aquellas de armas tomadas.
Sí, peligrosa.
Peligrosa en el buen sentido de la palabra.
No, no, pero eso me lo han dicho a veces.
Y es porque, como te dije...
Es guerrillero, ¿eh? Yo lo veo guerrillero.
Sí, yo soy guerrillero.
Y te contaría a Darnedo que sería impresionante.
El que li passa amb ell, que és el que diu, porta 10 anys.
Jo que em porto 40 i escaig...
A vostè ja és una altra història, avi.
No, me refereixo que l'Inserso ha canviat,
perquè l'Inserso ara vol dir que hi entra tot.
Sí.
Hi entra tot.
En algun temps, avisa de demanar-ho, segons on era,
perquè pensa que quan va començar l'Inserso,
només hi havia la residencial a Màlaga,
la de Tarragona i una a dalt de Santander.
I a Benidorm?
No.
No?
Ah, no, no, no, no.
Parlem de residencials.
Ah, de Car, de Car.
És que he de dir que hi ha una residència, ja.
Residencials.
Sí, sí, sí.
Jo he estat a les 3.
He estat a les 3 i, clar, segons on tenen,
per exemple, Marbella estava posada dintre uns terrenys
de la Duquesa de Alba.
Oh.
Sí.
Els pescadors, tot el que agafaven era per la Duquesa.
Jo vaig fer amistat, tindràven cosetes de la mar quan agafaven,
el que sigui.
Bé.
Llavors, aquí només hi havia el mercat i dues cases a Marbella que d'això.
Però llavors, també, aquests puestos tenien un sector de preferència.
Tarragona, per exemple, també n'hi ha en preferència.
El nord i no n'era tant, era més, més polític.
Aquí, per exemple, llavors, tenien la secretària D, la senyora D.
O sigui que llavors hi havia una preferència també.
Llavors, clar, hi havia un petit sector per omplir i dissimular.
Llavors, aquí a Alicant també hi havia un edifici molt maco,
molt d'allò, que aquell era dels pagesos,
però, a més a més, a vegades, per omplir,
també veníem gent d'altres puestos.
Això fa massa parada, fa 40 anys, més o menys, no?
20 anys, 30 anys, 30 anys de parcer.
I llavors, què passava?
Doncs per justificar, perquè aquest d'Alicant,
més o menys tots venien de Madrid, d'oficines, oficials,
de ministeri, tot això.
Llavors, per dissimular, agafaven i deien,
a veure, a Tarragona, a veure els de Renzi,
un grup de 20, del port de tal puesto,
doncs un grup de 15.
I llavors, amb aquests 20 i 15 i l'altre,
justificaven tota una temporada de gent
que venien a Alicant a recrear-se.
Però això ha canviat moltíssim.
Voy a hacer un distor.
Muy generalizado.
Llavors, què passa?
Llavors, ja va començar Educació i Descans,
llavors hi ha treballadors, en família,
recordo jo que vam anar aquí de l'Argis, amb el tren,
i això t'ho pagaves tu, eh?
El viatge te'l pagaves tu, normalment.
Però eren preus, normalment mínims, no?
No, no, el tren t'ha fet en descompte.
Ah, d'acord.
I si acabes avion, t'ha fet un descompte.
No m'entens?
Vull dir que llavors era així com ara
que t'embarquen i desembarquen i et porten...
Està molt bé, que jo ho trobo fantàstic.
Jo t'ho dic parlant,
estic fent una miqueta d'història d'això.
Sí, sí, sí.
Llavors, què passava?
Que anaves a aquests puestos
i trobaves que aquests quatre
es pensaven que eren els d'allò.
Els amos i senyors.
Però els camerers i el que sigui,
com que ja estaven empipats d'aquest d'allò,
a vegades feien la trebeta, feien la pulleta
i donaven preferència a tu a moltes coses.
Ja, per exemple, s'acabava una cosa,
ja s'ha acabat!
I llavors, on, te portaven a tu...
Allò d'estrangis, d'estrangis.
Vull dir, un dia vaig trobar amb un senyor,
un senyor que estava fotent bronca
perquè llavors molts puestos d'aquests
te servien el menjar.
I a vegades passaves amb el plat i te'l posaven.
Depèn del puest.
Ara no, ara és bufet.
Però, a vegades, servien,
portaven la botella del vi, te la guardaven...
En fi, una sèrie de coses.
Sí, sí, sí.
I un senyor estava fotent bronca amb aquell senyor.
I jo li vaig dir, escutxa,
diu, usted se equivoca.
Què queres decir?
Diu, usted se cree estar en el riz.
Vostè l'incerso.
Este senyor és un empleau,
com he sido yo hasta ahora,
i quizás usted...
I com vostè...
I com vostè...
Sí, sí.
Es que a mí, aquest...
No le da vergüenza.
Montar el numerito.
Usted, què ha pagado para venir aquí?
Què ha pagado usted para venir aquí,
a l'incerso?
Onde se cree que está usted?
Oh, por qué...
I llavors, clar, es van posar altra gent,
a favor meu,
i clar que el senyor va marxar d'allò.
Un altre dia, també, un altre que posava
i 20 d'allòs vam dir,
escutxa, senyora, està aquí fent malbé,
un munt de llet,
un munt de menjar,
un munt de coses d'aquesta,
que si vostè la pagués,
diria d'una altra manera.
O sigui que a vegades,
encara que no vulguis,
has de reaccionar davant d'aquesta gent
que no...
A vegades...
Però, òbvia,
això és una gent puntual
i en un moment puntual...
Per això et dic l'incerso.
En canvi, l'incerso,
si tu saps a què vas,
perquè jo, per exemple,
quan anem a la Dona i jo,
doncs, després agafem,
en vez de quedar-hi dormint
o el que sigui,
agafem un autobús,
soltrens, ja,
vas a veure pobles al costat,
i tot allò.
Perquè hi ha gent que també,
hi ha una cosa,
que l'incerso,
segons com,
i ara vaig a favor i en contra,
fan excursions
i la gent s'apunta a les excursions.
Llavors resulta que els hi costa més car
les excursions
que a vegades agafen un autocar.
D'allà al poble,
van al costat,
que és el poble al costat,
i els hi costa una quarta part.
Vull dir,
què està d'això?
Ara, l'incerso els hi ha saps portar,
per exemple,
com ara després,
després de sopar,
fan el bany,
i després hi ha los talentos,
que a més distret,
i jo precisament
tinc un munt de diplòmes,
d'estatut,
que jo molt m'embolico.
Sí, el Gil,
és que aquí el senyor,
l'avi Ramon aquí no ve,
quan sale lo de los talentos,
se los llevaba todos de calle.
Bueno,
i llavors,
hay quien tiene más...
¿Y llavors?
Hay quien tiene bastante de...
También.
También.
Bueno,
i llavors,
la gent se distreuen,
se distreuen,
i altres que ballen,
i fan això.
I després hi ha puestos,
que és molt curiós,
perquè allà a Roquetes,
el Zoraida,
per exemple,
és curiós i és bonic,
perquè després de dinar,
o quan vols,
prens cafè o el que sigui,
i quan prens cafè o alguna cosa,
te donen un tíquet.
I llavors,
hi ha un posto,
un barrilet,
i a la nit,
quan fan ball,
o fan espectacle,
o el que sigui,
aquell barrilet,
poses els nubres aquests,
i sortegen una botella de cava.
O sigui,
que hi ha puestos...
No sempre hi ha iniciatives,
i cosetes que tenim més.
No, no,
depèn també del tipus de gent
que vas i trobes.
perquè hi ha vegades
que et trobes amb gent
que dius,
bueno,
on t'he anat a parar jo?
Hi ha vegades que convius,
parles d'allò,
del nord,
del sud,
el que sigui,
i és curiós,
perquè vius i veus coses,
vas a veure monuments,
vas a veure coses d'aquestes.
En canvi,
n'hi ha,
que més van,
i a criticar,
es foten a dormir,
i així,
mira aquell,
mira aquell...
és el primer dia,
el primer dia,
sí.
Que, digamos,
depende de cómo se tome uno
la jubilación
y las cosas,
la vida te la tomas de una manera.
Me parece que después
de toda mi vida,
no ya del incerso
que he ido en otras ocasiones,
yo digo que las excursiones
estas las hace uno mismo.
Yo me recuerdo...
Y las ganas que le ponga también uno.
Sí, sí,
no,
es que tienes que ir a divertirte,
a pasártelo bien,
comer lo que tú puedes,
lo que no puedes,
hablar con la gente,
conocer gente.
Yo me recuerdo
en la primera que fui,
fui a Mallorca.
Iba como un poco despistado,
los tres o cuatro días primero
me cogió...
Yo primero me centré en el sitio,
¿no?
Y yo ingresco en el comedor,
yo ingresco en el baile,
yo ingresco a María Santísima,
si hace falta.
Y había un animador
que era un chico cubano,
unos 26, 27 años,
un terro,
simpático,
amable.
Y aquello que piensa
de qué manera
podía compensarle
lo que hace
con los abuelos.
Y le dije,
digo,
mira,
el último día
que yo me vaya a ir,
había gente de aquí de Mora,
había gente,
estábamos,
casi todos estábamos
medio juntos.
Dime por la noche
en el baile,
me deja el micro,
yo me despido,
pido disculpas
a tantísima gente
como creo
que habré molestado,
¿no?
Y sí,
cuando llegaba por la noche,
dice,
bueno,
aquí tenemos aquí
al gaditano
que quiere decir
no sé qué,
¿no?
Y yo digo,
bueno,
buenas noches.
Digo,
mira,
en primer lugar,
quiero pedir disculpas
porque yo sé
que yo soy
un trabatae
en el comedor,
yo siempre me metía
al revés,
bueno,
y aquello que estás hablando
y me se enciende
la luz
y bueno,
vamos a ver,
aquí saliendo
de los de la mano derecha
hay un todo 100,
hay un todo 100.
Yo puedo cantar
o puedo contar chistes,
lo que hicieran,
pero yo cobro.
Así que cogeis todo,
vayáis al todo 100
y comprarme alguna cosilla.
Y digo,
no,
no,
es igual.
Vamos a ver,
cinco secretarias.
Cinco secretarias.
Cinco secretarias.
Y bueno,
sacamos cinco mujeres
y como yo tenía
para por la noche
cava para hacer
la despedida,
le di un vaso
a cada una.
Digo,
tú con esta zona
y venga,
20 duros cada una
y así en canto
o cuento chistes,
lo que queráis.
Me llenaron los vasos.
Qué bueno.
Dos vasos.
Total que,
fíjate,
imagínate ahora
a contar chistes.
Pero un sector
quería el chiste
y el otro cantar.
Pues mira,
las dos cosas,
las dos cosas.
Y tenía yo
los cinco vasos allí
llenos de monedas
y digo,
bueno,
a ver,
¿qué hago yo
con estas monedas ahora?
Claro,
claro.
Si en la maleta
no me van a caber,
en los bolsillos mero,
pues lo vamos a dar
a la persona más sufrida
que hay aquí.
Y cojo llamo
al presentador
y le digo,
toma,
esto es para ti.
Lloraba.
Claro,
lloraba de la faena
que leí.
Porque yo cojo
y siempre lo busco,
ya me leo con él
y al final
el Pepe o el Gil
o el gaditano
es el que vende
todos los cigarros
por la noche
y después eso,
las excursiones
que dice.
Hay excursiones
que pasa una cosa,
que se puede alquilar
un coche,
pero si lo alquila,
entre,
por ejemplo,
los dos matrimonios,
hay uno que es el chofe
y es el que no hace
ese nivel.
ese no puede ni bebé
ni nada de nada.
Que coge un taxi
y ya está.
Pero que se lo monta,
ay,
se lo tiene que montar
una misma persona.
Yo me voy aquí,
yo voy allá.
Pero voy a pasármelo bien.
Claro,
claro,
es como tiene que ser.
Yo lo que me he trobat
moltes veces
es que me ha tocado
arrossegar,
com que ha sigut
d'aquesta manera,
això que diu ella
Mallorca,
Carrejada,
vam llogar un coche,
vam voltar a tot Mallorca,
però resulta
que venía una senyora
amb tres noies
i cada una volia
anar a una botiga
i llavors ve el conflicte.
Un vol de cap.
Llavors ve el que ve.
Y esto,
todo es igual,
porque yo me acuerdo
cuando andorra...
Bueno,
Bueno,
que pleguem avui
i tornem la setmana vinent.
Setmana que vinent.
Al senyor José
el convidarem un altre dia,
que torni.
Un altre dia ja.
Un altre dia ja.
Sí.
Parlem d'altres.
Ens hem quedat
un munt de coses
per saber, eh?
Perquè resulta
que hem de parlar
de les batallites
del port.
No,
n'hem explicat
altres batalletes, eh?
Jo li volia preguntar
una cosa a ell.
Si amb els jubilats
que hi ha allí al port,
n'hi ha molts
que són xatos,
perquè resulta
que abans,
quan pujaven
les passarel·les
als barcos,
molts cairem al sac
i el xafar-terre
xatos.
O sigui que molts portuaris.
Això no ho respondrà
la propera vegada
que el convidem.
Deixem-me incògnita.
Gràcies.
Que jo també estic
perquè curré el cafè
que m'he tomat.
Bueno,
a la que m'ho de dia
tot aviat.