Música
I aquesta sintonia és la que et porta directament cap Andrés i Andrés,
del qual saludem, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Ja estàs aquí, ja estàs preparat i te veig avui de cinema, eh?
Avui hem d'anar al cinema a les 6 de la tarda, és possible?
Sí, és possible.
Doncs vinga, quina és la pel·lícula que podem veure avui?
Estem encara amb el cicle aquest especial que hi ha del machisme i...
Ah, és veritat, és veritat.
I aquesta tarda a les 6, amb entrada totalment gratuïta,
tenim la pel·lícula Dos Mujeres, que va dirigir en el seu dia
el gran director i actor Vittorio de Xica,
amb una magnífica Sofia Loren,
un Jean-Paul Belmondo,
que va fer papers tan durs,
i aquí fa un paper d'home de poble,
senzillet i tot tímid,
i després surt una seqüència,
és un bon trosset, el Ravelloni,
i la pel·lícula tracta precisament
que inclús amb la guerra,
la dona, la patidora de la dona,
no es pot escapar del maltractament dels homes,
perquè quan estan per la carretera
passen unes tropes,
perquè això passa durant la Segona Guerra Mundial,
passen unes tropes,
les tropes paren per allà,
uns marroquís o uns moros o uns àrabs,
i les agafen amb ella i la seva filla
i les violen.
O sigui que la pel·lícula tampoc se n'escapa d'aquí.
És una pel·lícula que d'escrueix.
Sí, totalment hem estat fent algunes pel·lícules,
d'un sentit, d'un altre,
i això és el que tenim per avui.
Recordem que és a les 6 de la tarda,
al Centre Cultural Pallol,
a la plaça del Pallol,
i que a entrada totalment gratuïta
no tornem l'entrada
i no es pot menjar crispetes.
Per si de cas.
No, allà no deixa menjar res, eh?
No, però per si de cas,
que sempre pot haver-ho.
Allà no es deixa menjar res,
això sí que és veritat.
I ara tornem amb aquest tratjo
que jo et deia al principi,
de James Bond.
Sí, sí, ja s'està acabant la sèrie,
perquè, esclar, si no es farà massa pesadet, no?
I avui parlaríem de la pel·lícula
d'alta tensió,
o sigui, 007, alta tensió,
i havia arribat ja el moment
que un altre actor prengués el relleu
dins els papers de James Bond.
Timothy Edelton va ser l'escollit,
encara que es va notar
que la seva personalitat
era molt allunyada
d'aquella ironia que tenia el Roger Moore,
i això va obligar molts guionistes
a modificar els diàlegs
i adaptar-los a les característiques
i a la personalitat del nou James Bond.
Aquesta pel·lícula
estava basat en un conte curt
que va escriure Jan Fleming
del mateix títol
i es va publicar en un principi
amb el Sunday Times
i el guió que s'estava escrivint
amb la pressa
de l'imminent rodatge
va ser adaptat a les característiques,
ja he dit,
del nou James Bond,
per això es va haver de remodelar
alguns dels passatges.
es van modificar
els diàlegs,
es van suprimir
en fi,
els guinyos
i les ironies,
les frases iròniques
i així per fer riure,
això es va suprimir
perquè el resta
encaixés millor
amb la personalitat
del nou 007.
Des d'alguna cosa
estava molt allunyada
de la que havia fet
el Roger Moore,
que va ser un dels
que més va quallar
dins d'aquest personatge.
Després sempre
guardant les distàncies
amb el senyor
ja sabem qui.
Exacte.
I tornem de nou
a l'acció
d'espies
i contraespies,
enemics soviètics
que en aquesta ocasió
estaven implicats
en la invasió
d'Akfanistan
i els mercaders
d'armes
i drogues
que posaven en perill
la seguretat mundial
i això és molt greu.
No, no,
exacte,
els americans
sempre són els salvadors
innats
de l'ésser humà
i de la terra en si,
eh?
Exacte.
Bé,
doncs això
va ser
el quart bon
i això va portar
abans d'agafar
amb aquest nou genç bon
va preocupar
per la continuïtat
de la sèrie
perquè a més a més
es van trobar
amb la gandolaria
amb la que Roger Moore
havia acceptat
una miqueta
a contracorrent
els últims treballs.
Llavors,
els productors
de l'E.ON
van decidir
buscar un nou actor
que tingués
l'herència
d'aquest
desitjat paper.
després de molts dubtes
van seleccionar
i van contractar
a Pierce Brosnan
qui va firmar
el corresponent
compromís
amb un document
sense pensar
que el seu èxit
de la sèrie de televisió
Remington Steel
on encarnava
un detectiu
aficionat al cine
sí,
bastant còmic,
sí.
aniria ja
a lligar temporalment
a la seva continuïtat
i que la NBC
li impediria ser
de moment
el ja més bon.
Va tindre que esperar
anys
per incorporar-se
a la sèrie
amb la pel·lícula
va ser
GoldenEye
i mentrestant
se'l va substituir
per Timothy Dalton
qui va ser anunciat
com el més
peligroso
de los bons.
La qüestió és
anar dient...
Sí, però què va passar?
Pobre home
sense pena ni glòria.
Aniria cosa rara, sí.
Anys ja abans,
va ser l'any 1971,
després de l'estreno
de Diamants
per l'Eternidad
ja havíem pensat
amb ell
per reemplaçar
a St. Connery
però llavors
el jove actor
que només tenia
25 anys d'edat
només somiava
amb papers dramàtics
i amb la seva carrera
a dalt d'un escenari.
Li agradava molt
fer teatre.
Més que potser, sí.
Més que potser...
Posteriorment,
els directius
de l'E.ON
van pensar també
amb un altre actor
que era
Sam Neill
i també amb un model australià
Finlay Lake.
Bueno,
el rodatge...
No, no es tenia presents
aquests dos.
Eh?
No, van pensar,
van pensar,
però al final
el va deixar.
Sí, el rodatge
va ser amb exteriors,
va ser un rodatge
molt més mogut
que havien sigut
amb altres pel·lícules.
Viena
es va rodar el passeig
amb cotxe
de cavalls
pels seus carrers principals
destacant
sobretot
la parada
de Wilner Preuter
amb la seva
popular
nòria gegant,
aquella nòria tan gegant
que ja es va portar
al cine
per aquell director
Carol Reed
amb la famosa pel·lícula
El tercer hombre
que no sé si recordes
que el tercer hombre
aquest home
que havia desaparegut
que deien que havia mort
resulta que està viu.
Llavors,
el seu amic
al final
el localitza
i per poder parlar
i que la gent
no els descobreixi
pugen amb aquesta nòria
a dins d'una d'aquelles cabines
i queden a dalt de tot
i es veu la gent
petiteta
d'una nòria
que és gegantesca
com pot ser
un monument
com un altre
d'una altra capital.
I també
van fer unes escenes
amb aquesta pel·lícula
amb aquesta nòria.
Van anar
després a Gibraltar
es van filmar
les habituals
escenes d'acció
que precedeixen
precisament
amb els títols
de crèdits
o sigui
quan comença
la pel·lícula.
a Marroc
també es van rodar
diverses
espectaculars
espectaculars
d'aquelles
espectaculars
de bo
per allà
seqüències
allà a Tanger
així com també
amb la petita localitat
de Quarzazate
i també
a la cordillera
de l'Atles
on
se situa
la gran
això ja era
clàssic
en totes les pel·lícules
la gran batalla final.
Després també es va rodar
amb exteriors inglesos
americans
italians
i com sempre
ja era costum
els interiors
es van realitzar
amb els estudis
de la Piner Wood.
I ja no ens queda més temps
Andrés
exacte
ho sento
però el que hem de fer
ara mateix
és recordar
que aquesta tarda
a les 6
tenim cinema
primer passem per allà
recordem de nou
la pel·lícula
que aquí
aquesta tarda
recordem
farem una miqueta
passats avui
però a les 6
de la tarda
per si de cas
com es diu
aquesta pel·lícula
la pel·lícula és
Dos Mujeres
una magnífica interpretació
de la Sophia Loren
i que val la pena
veure-la
perquè a part
de les escenes dramàtiques
que hi ha
de la violació
de la mare i la filla
la pel·lícula en si
tota ella
és una joia cinematogràfica
al centre cultural
del Pallol
sobretot
importantíssim
i ara
per despedir-nos
escoltem
de la banda sonora
el títol original
007
alta tensió
doncs així acabem
Andrés
fins demà
si deu vol
adeu-siau
que el vei
d'aia
ะ
a
títol
i
d'aia
cuando
en
a
suas
en
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!