El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'orzo del català, a el millor barcuda.
Doncs gairebé tot un estiu sense sentir aquesta sintonia.
I donem ja la benvinguda al nostre avi, al nostre avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda, eh?
Quant de temps és a sentir-lo, eh?
Dona, mira, no sé per què no parli, perquè no callo.
Home, no.
Home, jo dic per aquest micròfon.
Ja ho sé, ja, ja.
L'última vegada que vam parlar va ser el mes d'agost.
O sigui, ja ha plogut una miqueta, ja han passat les festes, ja han passat un munt de coses.
Em dic que plogia.
Que va ser per una exposició, recordo'm, que va ser fins i tot abans de Sant Magí, podria ser,
o pels voltants de Sant Magí.
Ara estava fent una mica de memòria.
Sí, sí, sí.
Però bé, ja tornem, ja estem a la normalitat nostra, avui és el primer programa i tornem-hi, eh?
Bueno, perquè l'exposició va fer-se després, llavors el preparàvem, parlàvem,
però bé, sí, va ser una exposició amb molt d'èxit, el tinc l'al·lado número 1 del moll de costa,
amb un tema Tarragona, entens?
I sí, sí, una participació d'uns 90 i no sé quants participants.
No, no, tot un èxit, ja vam anunciar que va ser tot un èxit.
El que passa és que hi ha coses que allò que van a bombo i platarets i fan soroll,
i n'hi ha que no fan tant de soroll i tenen l'èxit que tenen.
Perdó, que està...
Ai.
Doncs no, és això al mateix moment de parlar que t'agafa...
Doncs llavors va haver molta gent a la inauguració, autoritats, representants de molts llocs,
perquè tot just és el 20 aniversari, o sigui, 20 anys que vaig començar, em van demanar,
llavors va haver el Ratel Tatai, que era el d'això de turisme.
Oi, Martí, escolta'm, per què va fer... procura fer tu, que tens sempre alguna idea rara,
o que és rara o no rara, o això.
No, idea és bona, sempre.
I llavors em va acudir, dic que els pintors pinten paisatge, pinten bodegons, figura...
Bé, això ho repeteixo, perquè aquesta vegada és quasi el mateix, però és la realitat, no?
No, és el que va passar, avi.
I llavors, dic, escolta'm, el teu a Tarragona,
i el Plana, que veus per tots els carrers pintant Tarragona,
com que era un tema que no era comercial.
Que no era comercial, no hi havia turisme, la gent, doncs mira, compraven dues postarts
de les que hi havia, del Raimo, xinxilles, el que sigui, ja, però en tipus pintures i això, no.
I llavors vaig agafar uns quants pintors dels bons que hi havia llavors,
i altres que començaven a ser bons, i altres, doncs, que tinguin interès,
i els vaig proposar, i els va agradar molt, una bona idea.
I bueno, vam fer aquesta exposició, uns 30 i escaig, escolta'm, va ser un èxit rotund.
Molt bé. Això és com va néixer, recordem, aquesta exposició que...
La Monumental i Turística, que es va fer el mes d'agost, que nosaltres vam parlar,
que vam fer l'entrevista amb l'Avi Ramon, que va ser l'única vegada que vam coincidir en aquest estiu.
Aquest és l'aniversari, el 20 aniversari.
Però podíem haver coincidit una altra vegada, durant les festes de Santa Ticle,
perquè vostè també està a la trama, o està a la banda del darrere dels fogons del mestre Romescaire,
que també és un altre dels concursos que no es fa cada any, però que en guany tocava.
Aquí va haver, explicaré una mica, no?
Sí.
Els pescadors del Serrallo, amb el seu temps, cromen la barca amb vela, se'ls hi posava, se'ls hi sacava el pa,
tenien les omelles, les avellanes, els alls, vi del priorat, però tenien sobretot el Romesco d'aquí de la comarca.
No l'enyora, el Romesco.
El Romesco.
I aquell, doncs, va fer un Romesco, ha tingut tant d'èxit, que llavors, als anys 81, 80...
Més o menys, aproximadament.
Sí, o abans, no me'n recordo.
Aquell periodista que hi havia, l'Alessà, que de seu nom deien el Màximo Burxa,
va començar a promoure l'assunto del Romesco, i va escriure un llibret.
Sí.
I, a més a més, doncs, van promocionar el primer concurs de mestres Romescaires.
Per cert, que va tenir un gran èxit al Serrallo,
la primera que va guanyar va ser una Carme Brull, una dona del Serrallo,
va ser el primer, els seus fills han sigut grans Romescaires,
i, a partir de llavors, doncs, cada dos anys...
Cada dos anys.
Cada dos anys.
Molt bé.
S'ha anat fent, va haver potser coincidit que dos anys seguits,
però com que porto una seta de feina i gasto, el que sigui,
s'ha anat fent cada dos anys.
Però, a més a més, coincideix, Xavi, que són els anys, podíem dir, imparts.
Sí, sí.
Perquè el 2005, 2007, ara ja el proper serà el 2009.
Sí, sí.
O sigui, que haurem d'esperar dos anys més per poder saber d'alguna altra mestre a Romescaire.
I llavors, què passa?
Que llavors s'ha anat promocionant i ara ja va ser el 24 concurs.
Molt bé.
Avui, fem una cosa.
Parlem demà d'aquest concurs del mestre Romescaire,
ho dic perquè hi ha molta gent que potser sap de què parlem,
però pels que no ho sapiguem els posarem en antecedents.
No ens falta.
I ara, avui ho fem una mica així general,
perquè ja heu vist que l'avi Ramon en té tela
i el que ens ha d'adorar el munt de programes que encara hem de tenir per davant, avi,
que parlarem de pintors, que parlarem de mestres Romescaires,
que parlarem de carrers de Tarragona i que també, avi, si volen,
això anava a dir que si ens volen trucar i parlar i comentar-nos alguna cosa que ho facin,
o venir aquí amb nosaltres,
a veure, ara, si truqueu ara, us agafarà el telèfon la Núria,
li deixeu el nom, el telèfon,
i en el moment que sigui oportú doncs us trucarem
i farem i entrareu aquí en directe amb nosaltres.
Jo recordo el telèfon, avi, que és el 977-24-4767.
Que truqueu, potser rebreu algun premi.
Mira, encara que només sigui un bolígraf d'aquesta casa,
en la Tarragona Ràdio, alguna cosa caurà, eh?
Escolta, i això que dius de bolígrafo fa riure.
Per què?
Perquè a vegades et trobes en un moment d'apurat que necessites prendre nota
i no tens bolígrafo.
Per això, i si no agafes el típic bolígraf que no funciona.
I amb un bolígraf pots inclús firmar o que et firmin un xec bastant bo.
Aquest jo també signaria avi.
i a vegades per falta de bolígraf no et portes això.
Doncs bon, això que deies del Romesco, t'explicaré el que és.
El concurs del Romesco consisteix en que s'apunten professionals,
dones, ames de casa, aficionats, el que sigui.
Però avi, demà hem de tornar, eh?
Ho sap, no?
Perquè si m'ho explicar ara tot, demà no farem res.
No, no.
Ui, això s'allarga.
Demà hem de preparar les olles, davant.
Això s'allarga com aquest concurs de parlar-ne i no acaba mai.
Jo m'agradaria, jo m'agradaria que per això li he fet una entrada cap a d'altres costats,
que també parlarem de carrers de Tarragona.
Sí, sí.
Que segurament que hi ha molta gent que diu, ai, però ja heu parlat de molts carrers,
però també ens hem deixat uns quants, també per dir.
No, i repetir, perquè jo a Tarragona passo moltes vegades pel mateix carrer.
i veig coses que no he vist canviada, i que em recorden moments de la vida.
I podem parlar del mercat, de la plaça Corsini, que ara ja tenim un gran embalat,
on ens ficaran segurament que dintre tot el mercat, mentre que s'acabin de fer les obres.
Sí, una sèrie d'apartaments, una sèrie d'aixòs, que serà sorpresa quan puguem entrar dintre
a veure on està el peix, a veure on està la verdura.
A veure, seria nou, seria nou un altre cop.
A veure, ja t'acostumes, perquè clar, quan trobes l'allí on t'has acostumat a anar,
que et tracten d'una manera o d'una altra, ja t'hi vas acostumant i això, m'entens?
I després, avi, ja comencen a anar a dir dies determinats, tots sants...
Sí, sí.
A veure, estem a la tardor...
Festes, diades, coses que passen a la ciutat, que a vegades no les esperes,
coses que passen repercebudes...
O vivències pròpies, que moltes vegades, que trobes una rajola que mou,
que te trobes a l'autobús que no sé què, o això, un viatge en autobús,
que pot ser una aventura emocionant.
Jo el que demano, i és el que demano moltes vegades,
és que segons quins carrers no posin música.
Ai, ara no sé per on va això.
Perquè llavors comencen a ballar les rajoles i la feina és teva, no m'entens?
Vull dir que tot depèn...
Que punyeteria! A veure, això també ho tindrem als propers programes, eh?
Heu vist, no?
Amb quin sarcasme, amb quina ironia...
Amb les rajoles m'has fet recordar això, m'entens?
Vull dir que...
No, el que hem de procurar, Sílvia,
és fer els programes amb una miqueta d'ironia...
Això sempre, que no falti...
O sigui, no tindre una miqueta de mala...
No, no.
Amb ironia.
Amb humor, ironia...
Perquè saps què passa?
Que si t'enfrentes amb una persona a discutir...
Encara és pitjor.
...barallant-te i no aclarit res.
Exacte.
Amb ironia, l'altre et desarma o el desarmes.
I llavors, quan has marxat, dius...
Ui, aquest m'ho l'ha fotut a mi.
I llavors...
I de bon rotllo, eh?
I llavors dius, potser té raó.
Llavors pens, potser té raó, de la manera que m'ho he dit, potser té raó.
I així evites les baralles, i evites aquests enfrontaments,
que si tu, que si jo...
Perquè a vegades m'he trobat amb això, que és una discussió.
Tots discutir, si és la mateixa cosa...
I tots es crida igual.
Estàs un rato de barriant-te, i últimament tots dos parleu de la mateixa cosa,
aneu pel mateix camí.
Per dir el mateix.
L'únic que agafa la serra de la dreta i l'altre que agafa de l'esquerra.
Però al final hi ha la plaça.
Vull dir que fem un programa així, amb una miqueta de ironia, una miqueta de broma,
coses sèries, però que no ho dir-ho en sèrio, perquè a veritat, doncs, perquè clar...
La vida ja prou sèria és, eh?
Podem anar equivocats en moltes coses, perquè clar...
No, que ens perdonin en aquest aspecte, avi.
Perquè clar, perquè el principal nostre és que venim aquí, sense papers, sense haver preparat la cosa...
Però avi, si tenim la seva computadora mental, que el seu xip de l'avi Ramon,
jo crec que funciona a no sé quants megabytes o megahertzys, no sé com funciona això.
No, ja començo... Saps què em passa ara?
Que ara ja tinc doble personalitat.
Què diu?
Sí.
Tenim un Jacky y un Mr. Hyde.
Perquè quan arribo a casa i m'assento, començo el ginoll, el peu, el cap, l'esquerra, ui, ai, ai...
Llavors, què passa?
Vinc aquí amb tu, vaig amb l'altre, trobo aquell al carrer, comencem a recordar coses
i llavors torna a sortir aquell noi, o aquell jove, o aquell home, com vulguis dir-li,
que ha passat aquelles coses i recordes aquelles èpoques i l'altre, i el Jaio, en aquell moment, no se'n recorda, saps?
Ara, després paga les conseqüències, saps? Quan arribes, ja, ja...
Avi, que ja ho hem de deixar aquí, però demà tornem, eh?
Així ja ho hem agafat carrerilla i el que faci falta, eh?
Bueno, doncs mira, ara ja tornem a estar aquí amb allò, ara ja sé com m'haig de sentar, com m'haig de mirar...
Ara ja ho t'he preparat, ja.
A veure com m'haig de preparar perquè tu també, des de l'anar, quan comences...
Avi, que no és que també estem... que tornem demà, eh?
Demà portis... que anirem a fer de mestres romes caires, tots dos, eh?
Vale, vale.
Vinga, el davantal i el que faci falta.
Bueno, fins demà.
Gràcies, avi.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit