.
Andrés, Andrés, de nou, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara explica'm, que abans se'ns han quedat a mitges,
ara explica'm això del Cineclub al Museu del Port de Tarragona.
Bé, doncs la novetat és que allà al Museu del Port de Tarragona,
que és el primer tinglado que hi ha venint del Serrallo,
que està davant de la bucana del pàrquing,
doncs els dissabtes, durant nou dissabtes,
farem cinema a les 6 de la tarda amb entrada gratuïta.
Molt bé.
El local és petitet, acollidor,
una pantalleta que es pot veure molt bé les pel·lícules,
i començarem, com totes les pel·lícules seran del mar,
doncs lògicament ha de ser una pel·lícula del mar.
I la primera que començarem serà
20.000 legues de viaje submarino.
Fantàstic.
Aquella magnífica pel·lícula del Kirk Douglas,
lluitant contra aquella sèpia o calamar gegant,
i totes les altres aventures que hi ha.
Era un pop?
Això, ja dic, és el que podrem veure.
Andrés, perdona'm, era un pop o no?
Era un pop, una sèpia o un calamar.
És a dir, que agafa el submarí...
Sí, agafa el submarí, i amb algun dels homes també.
També, també és veritat.
I, bueno, l'antiga audiència, o el Centre Cultural Pallol,
avui no hi ha cinema, demà sí, i ja visirem el que tenim per demà.
El que estic veient, Andrés, que si en general totes les pel·lícules
tenen a veure amb el mar, que per això precisament potser el lloc és idoni,
al port de Tarragona.
Si hem fet un cicle, en fi, que sigui del mar,
si això la gent respon i va venint,
i més endavant tornem a fer algun cicle, potser canviarem de tema,
o ja ho veurem, però de moment aquestes són molt bones.
Puc veure, per exemple, l'aventura del Poseidon, Moby Dick,
L'última noche del Titanic, L'Hidalgo de los Mares,
moltes de les pel·lícules boníssimes d'aquelles.
El Borbón i el Borblancàster, que és divertidíssima.
Viaje al fondo del mar.
Oi, oi, oi, oi.
Oi, que el dissabte ja tenim l'àcita.
A més, hem buscat pel·lícules que serveixin pels grans i pels petits,
que totes siguin totalment aptes.
I també per s'aduracents,
perquè moltes vegades aquestes pel·lícules són molt interessants
pel caràcter, podríem dir, entre cometes històric,
que pugui tenir darrere.
No, no, i després, com que la majoria venen d'obres literàries,
doncs també pels crios els va bé,
perquè coneixen una altra de les obres literàries
a través de la pantalla.
O sigui, que a partir de 7 anys jo pensava cap endavant...
I inclús més petitets, perquè algunes vegades
he vist crios petitets que aguanten bé,
que són pel·lícules molt mogudes i així.
Molt bé.
Doncs això recordem serà de cara a aquest dissabte, no?
Aquest dissabte, dia 21.
No, aquest.
A partir d'aquest dissabte.
A partir d'aquest dissabte, en quin dia he vist jo?
A partir d'aquest dissabte, durant 9 dissabtes seguits.
Imagina't, sí, sí, sí, sí.
Que fantàstic.
Sí, que...
Ai, quin febre, Andrés.
Ja no sé el que m'ha dit.
Però anem a lo nostre,
que avui també encetem un altre cicle musical.
Exacte.
El cicle que encetem,
que ja he dit abans amb aquell adelant que hem fet,
és completament diferent
i he volgut posar el que era la música clàssica,
però posada en el cinema.
Molt bé.
Llavors jo posaria d'una pel·lícula
que és molt, molt especial,
molt terrorífica,
com El resplendor,
la pel·lícula del Jack Nicholson,
que encara triomfa cada vegada que es fa,
i hi ha un tema amb la pel·lícula
i s'ha de dir que,
com amb les altres pel·lícules,
Stanley i Kubrick
va triar personalment els temes
que figurarien amb la banda sonora
i, igual que William Friedkin,
amb la pel·lícula L'exorcista,
aquest home va aconseguir reunir
un important material
dels dos millors compositors clàssics
del segle XX.
Wendy Carlos assumia aquí,
o sigui, tenia aquí que veure
amb el deure de crear el tema principal
i el tema que surten les muntanyes rocoses,
potser com recorda l'extraordinari treball
que havia desenvolupat
amb el director de La Naranja Mecànica
quan encara es deia Walter Carlos
i el seu sexe era masculí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, que va bé.
Aquí està.
Un dels temes més inquietants
que s'escolten amb la banda sonora
és precisament el començament
del tercer moviment
de la música per cordes,
percussió i celesta
de Bela Bartók.
Per el terror que això comporta
amb les seves notes musicals,
fa que la seva presència amb el film
ja insinua les aparicions infernals
i aquells aconteciments,
aquelles coses que vindran en el futur
amb un segell terrorífic.
però aquesta música és el moment,
podríem dir,
àlgid de la pel·lícula?
Bueno, hi ha diversos moments.
Tècnicament quan el senyor Jack Nicholson
no persigueix a la família
amb una destral,
perquè...
Sí, sí,
tot i aquí hi ha moments
molt ben posats
amb la pel·lícula.
És que la música,
Andrés,
perdona'm,
si la música no està ben col·locada,
al millor la imatge,
encara que sigui terrorífica,
encara que t'adoni,
pot passar desapercebut
per la persona que ho està mirant,
sempre he dit
que la música
és un altre personatge invisible,
encara que se senti,
inclús és inaudible,
a vegades,
encara que s'estigui sentint,
a veure si em sé explicar,
perquè el públic
o l'espectador
no es dona compte de la música,
sinó que automàticament
la inserta amb el seu pensament
amb la imatge que està veient
i no es dona compte de la música.
Però, Andrés,
jo m'imagino
aquell tauró
sense aquella música.
Ah, esclar.
M'entens?
Aquell...
Sí, sí.
Que ja te posa en situació.
Seguim, seguim, perdona'm.
Som a buscar moments.
Tenim l'autor aquest
de Bela Bartok,
que l'home va néixer a 1881
i va morir en 1945,
que era un compositor hongarès
que se'n va anar
l'any 1940
als Estats Units
i allà va viure ja
tot el reste de la seva vida.
Com a compositor,
la seva obra
té un arrencament
dels principis informadors
del nacionalisme
per arribar
amb les dues últimes
creacions
musicals
ja a les cotes
més altes
de la substracció musical
i a vegades
de clar signe
atonal.
O sigui,
que se'n va una miqueta
a això.
Per tant,
escoltem
aquí
l'orquestra
de
Concertburg
d'Ànsterdame
dirigida
per Bernard
Heiting.
És una miqueta
llarga la peça,
dura 6 minuts
la música
per a
cuerdes,
percussió
i celeste,
tercer moviment
de
Bela
Barto.
Escoltem
com si veiéssim
la pel·lícula
El resplendor.
El resplendor.
El resplendor.
El resplendor.
El resplendor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
feia anys que s'havia fet.
Encara, sí, de qualitat.
Una pel·lícula Stephen King
que li va donar la gran fama.
I hem de dir adéu. Aquí està, per això m'he quedat ja parat
per fer ja la despedida final.
Però tornem demà, no? Si Déu vol.
I tu em permets si m'ho vas a fer.
I el refredat també te deixa?
Que aquesta és una altra? O sigui que demà no t'estranyi
si arribo i no faig cap petonet, eh?
D'acord. Veus? S'està perdent l'amor.
S'està creant un encostipat.
D'acord.
Ara, si vols encostipat per dos, no tinc cap problema.
Andrés, adéu-siau. Fins demà.
Adéu.