logo

Arxiu/ARXIU 2007/A PRIMERA HORA 2007/


Transcribed podcasts: 219
Time transcribed: 2d 10h 51m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

No cridi, dona, no cridi, aquí ja el tenim, Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda, deixa-la que cridi.
O són les fans, són les fans?
Deixa-la que cridi, home, deixa-les.
A més, avui tenim fans més petits, crec que ha escoltat la ràdio.
Sí, sí, ahir per almenys vam avisar que a partir d'avui els petitons, no sé si ja hi seran a casa,
i si no, a partir d'avui, que els pares que gravin el que aniran fent,
perquè jo crec que els hi pot ser interessant.
Home, aquesta hora no crec, Andrés, ja hi ha d'estar al col·le i crec que no podran sentir-ho.
Perquè avui, precisament, és la data molt important, passem el seu dia també,
per un personatge que ahir vam dir va tindre el zoològic més important del món.
Tota classe de bestioles i, bueno, de tota manera, de tota forma i amb tots els aspectes.
Aquest personatge va ser Walt Disney.

Em deien de Walt Disney que era una mica el Peter Pan de la seva època perquè no volia créixer.
Exacte. No volia créixer. I realment les seves pel·lícules no han crescut, perquè...
Al contrari.
Un, si un observa, es donarà compte que aproximadament cada 4 o 5 anys l'empresa distribuïdora dels pel·lícules de Walt Disney a tot el món
torna a editar des de la primera pel·lícula de Blancania, veus-ho si té nanitos.
Sí, sí, sí.
Torna a editar i cada 4 o 5 anys torna d'això. I per què? Perquè són pel·lícules que es conserven com si fossin actuals
i s'ha de tindre present que cada 5 anys hi ha una nova generació d'infants.
I a més, una altra de les coses que també, com deia molt bé l'Andrés i Andrés, a banda que no passa de moda,
tenen totes les coses que ens ensenyen aquestes pel·lícules, ens serveixen involuntària o voluntàriament per fer-nos grans.
Exacte.
Per créixer almenys en humanitat, en amistat, en amor...
S'ha de tindre present que Walt Disney va ser l'home, que sempre ho he dit, i aquests dies ho he estat repetint també,
el zoològic més important del món.
És veritat.
És veritat o no és veritat?
Sí, sí, sí. A més, jo crec que els tenia tot.
Aquí està.
I si no, van continuar arribant després amb tota la família de Walt Disney, amb Pixar.
I per això, ja ho has dit molt bé, Walt Disney volia ser un Peter Pan, que no volia créixer mai,
i realment amb les seves pel·lícules ho va aconseguir.
Doncs avui podríem parlar una miqueta de Walt Disney.
De la seva vida.
De la seva vida.
I Walt Disney va néixer a Chicago un diumenge que era 5 de desembre, com avui, por de l'any 1901.
1901?
O sigui que fa 106 anys.
Déu-n'hi-do.
106 anys que va néixer.
Diuen que està dintre d'una càmera?
No, res.
No?
És mentida.
Que si era descendència espanyola o alguna cosa així, mentida.
Sempre l'estem buscant, alguna cosa, per tenir-lo més carinyo, si potser.
Walter Elias Disney, eren els seus noms exactes, a pesar dels rumors, ja ho he dit, d'un suposat
pare espanyol, doncs sempre s'ha arribat a desmentir perquè no és veritat.
A mi li deien que era una espècie de melting pot americano.
Què vol dir melting pot?
Això t'anava a dir què és.
Sí, vol dir una barreja de cultures.
I et diré per què.
Mira, va néixer a Chicago, molt bé.
Ell és americà, amb aquests d'això.
Bé, el seu pare era un fuster canadenc, que es deia Elias.
Era fill d'emigrants irlandesos.
Quina poti-poti.
La seva mare era americana, i era Flora Kahl, de família alemana.
O sigui, que imagina.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, i va néixer aquest bon senyor.
Per això li deien això de melting pot americà.
Bé, llavors ens trobem que el seu pare es veu que era un home molt dictatorial, un home molt rígid.
Sí, molt rígid en tots els aspectes.
Bé, quan Walter, encara no era Walt Disney, quan Walter Elias Disney tenia 5 anys,
degut a que son pare no arribava a guanyar bastants diners,
van obligar que la família marxés d'aquella localitat,
i es van establir en una granja en Marceline, això és a l'estat de Missouri,
en una localitat, és una localitat agrícola, que no arribava als 5.000 habitants.
Mentre la presència paternal, en fi, no era tan autoritària,
va aconseguir que els dos fills, que eren més grans que ell,
se n'anessin a la ciutat a treballar.
Per veure si allà tenien un altre, van dir que allà podrien guanyar,
en fi, X, el que sigui, va bé.
Però llavors, Walt Disney, que tenia 5 anys,
i se suposa que d'aquí li devia vindre molta experiència,
se n'anava molt sovint amb les granges dels veïns,
a dins dels estables.
I allà, doncs, esclar, se suposa que inspiraria la seva ment colorista
de les classes d'animals que va arribar a conèixer amb aquells estables.
Allà ell parlava amb les vaques, eren les seves amigues,
amb les ovelles...
Exacte.
Llavors, anem a passar una miqueta més endavant,
i es va iniciar, com diria jo, dibuixant,
i va començar a dibuixar amb un destacament d'ambulàncies,
de Sant Sir i després de París.
I van servir...
Era un poble, eh?
Sí.
I van servir el jove Disney perquè això li servís per ampliar-se
amb l'agència de publicitat Pesment Rubin.
La seva tasca era fer una espècie de bossetos,
tipus vinyeta, allò que diu com el TVO, no?
Exacte.
I va dissenyar cartells de cine.
I allà em va conèixer amb un dibuixant
que va ser el que desenvoluparia al seu costat
la seva immensa capacitat creativa.
D'alguna manera li van donar un cop d'esquena per dir,
vinga, que tu pots fer d'altres coses, no només això, no?
Aquest dibuixant es deia UB Iguers.
I es coneixia professionalment,
clar, amb aquest nom tan així com UB Iguers.
i mesos més tard Disney fundaria amb ell
la seva primera companyia
gràcies a un préstec de 250 dòlars.
Imagina't com anaven els preus, eh, llavors, eh?
Sí, bueno, no, però és que, a més a més,
dins de l'època això era, com ara dir,
doncs no sé, en pessetes, 500.000 pessetes.
Sí, sí, per això t'he deia...
També és una misèria, eh?
Perquè no hi havia més.
Però amb això, mira, ja teníem per comprar llapisos i papers
i començar a fer coses.
El suficient per començar, almenys.
Ah, exacte.
Ojo, i aquests diners van ser deixats per la seva mare,
perquè no es podien embolicar
perquè no teníem potencial per demanar-ho en un banc.
Imagina't.
Saps?
Bé.
Llavors van treballar junts,
creant anuncis publicitaris
i aprenent noves tècniques
en un món professional.
El de l'animació encara estava,
en aquella època,
amb els seus primers,
aviam com ho farem quan ho deixarem de fer,
per altres dibuixants.
O sigui, que ells això encara no ho tocaven.
Però, bueno,
es van començar a embolicar en aquest aspecte.
A començar a fer alguns dibuixets,
van començar a fer algunes coses.
Ja estava per aquí el ratolí o encara no?
No, no, encara no havia arribat aquí.
Ho dic perquè va ser el primer,
o un dels primers dibuixos que es va donar a conèixer.
Sí, però...
Però era un joveníssim Mickey Mouse,
en aquell temps.
Exacte.
Ell llavors ja en aquell temps
ja se li va ocórrer barrejar
inclús els sers humans amb dibuixos.
Però ja hi havia altres que ja ho havien fet.
I ell, esclar, això també ho intentava fer-ho,
però, bueno, esclar,
normalment en aquella època
se li tiraven endavant molta gent.
Però anem a parlar de l'avançar una miqueta més
i anem a parlar ja d'una rateta,
que aquesta rateta va ser...
Veus que m'entenia que arribaríem...
Hem saltat moltes coses, lògicament,
perquè va lluitar molt aquest home, saps?
No s'ho van posar fàcil.
Exacte.
I primer va començar amb un conill
que es deia Oswald, saps?
I després, que es deia també
quan va començar amb el raton,
amb la rateta, amb el ratonet Mickey,
hi havia llegenda que diu
que a ell se li va ocórrer la idea,
no se sap si serà cert o no,
que un dia va parar davant d'una benzinera
i el baixar per demanar que li posessin benzinera,
va veure que hi havia un ratolí allà als seus peus,
menjant, per allà buscant menjar,
com si ho fos el gosset de la benzinera.
I li va estranyar que no s'espantés ni fugís
i jo no sé,
deuria ser la gana que hauria de portar aquell ratolí.
Jo no ho sé,
o la tranquil·litat de veure tants cotxes,
s'apiguen molt s'estan, no?
A mi ja estava molt acostumat.
Això són conjetures meves, sí.
I això se li va fixar amb ell.
I va pensar en dibuixar una rateta.
Sí, sí.
Una rateta.
I així va començar amb aquesta...
amb aixòs.
Llavors,
ell li volia posar Mortimer.
Mortimer.
Mortimer.
Sí,
que ja ha sortit aquest nom
amb alguna ocasió al principi.
Sí,
alguna persona familiar,
però no recordaria
de quina pel·lícula sortia.
I llavors
va ser precisament
la seva dona
que li va dir
que aquest nom
no el trobava gaire maco
per una rateta.
És que sona de dolent.
Mortimer.
Sí.
I llavors li va dir
que es podia posar Mickey.
I Mickey es va quedar.
I Mickey fins ara, eh?
I Mickey es va quedar.
Bé,
estem parlant encara
de l'època del cine mut.
Sí, sí, sí.
Estem parlant
de l'època del cine mut.
Llavors se li va ocurrir
fer una sèrie d'experiències
fent,
com diria jo,
musicals muts
amb els personatges.
O sigui,
que els veies en muts
ballant,
saltant,
com si cantessin
i lletreros a sobre
i coses així.
I així va ser
com ell va anar tirant endavant
la seva producció
mica en mica.
No sé com estem de temps
perquè ja estem acabant.
Bé,
doncs mira,
avisarem que la propera setmana
començarem a passar
dimarts, dimecres i dijous
d'una manera abstractada
una selecció de pel·lícules
de Walt Disney
però amb les bandes originals.
Com si estiguessin
veient la pel·lícula.
Exacte,
si l'heu vist
ja us l'imaginareu.
I si teniu la desgràcia
de no haver-la vist
doncs tindreu
l'opció
de sentir-la
i poder-la veure
el dia que es correspongui.
I ja,
per acabar,
posaríem,
això sí,
de la banda sonora original,
un dels fragments
més càlebres
dins del món musical
de Walt Disney
del Libro de la Selva,
el titulat
Quiero ser como tú
que hi ha un gorila
que canta
molt similar
a Luis Armstrong.
Escoltem això
i fins la propera setmana
si d'ho vol.
Gràcies, Andrés.
¿Cuál es el secreto
de ese rojo fuego?
Pero yo no sé
cómo hacer fuego.
A mí no me engañas,
Mugli,
un trato hicimos yo y tú.
Y dame luego, luego
el hombre en fuego
para ser como tú.
y dame el secreto, cachorro,
dime cómo te voy a hacer.
Dominar quiero
el rojo fuego
para tener poder.
¿El fuego?
Así que eso es lo que
quiere ese limón.
Lo voy a hacer pedazos.
Lo patearé.
Lo...
¡Uy!
¡Qué ritmo más sabroso!
Mieres dejarte de ritmo
si escucharme.
Aquí hay que usar la astucia
y no la fuerza bruta.
Tú lo has dicho, viejo,
y a mí de las dos me sobra.
¿Quieres escucharme?
Oh, sí, sí.
Bueno,
mientras tú simulas un pleito,
yo rescato a Mugli.
¿Entendido?
¿Y en qué forma, compadre?
Y aquí voy.
¡Aún no, Alú!
¡Aún no, Alú!
¡Aún no, Alú!
¡Aún no, Alú!
¡Aún no, Alú!
Fins demà!
Fins demà!