El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, què va estar?
Mira, ja ho veus aquí com sempre, aquí amb tu...
Ah, no tu m'has de xerit avui, eh?
Que l'altre dia se'm queixava que li feien mal als osos
i avui entra el cor pim-pam, pim-pam, pim-pam.
Mira, és com tot t'hi acostumes.
Sí.
El moment que t'hi acostumes, saps?
I saps què passa?
Quan porto el bastó, doncs agafo el bastó
i quan estic una miqueta així començo a portar el bastó
i m'aguanta.
No em contesta.
No dius res.
Si me'l deixo, em crida.
Torno a buscar-ho.
I com el crida?
Diu, eh, te'n recordes?
Home, que tens raó que...
I saps, ja, tens raó que anava una miqueta malament jo
que si em feia mal a la cadera, vida...
I torno, i torno.
I no, no, no.
Vull dir que la vida tot depèn de com t'ho prens.
Sí.
Avi, sap una cosa?
M'ha tret un tema molt fantàstic.
Ah, sí?
Mira què anava a dir.
Ai, Déu no.
De parlar de costums.
Va.
De coses que es feien
i que potser ja s'han perdut
o coses que abans hi havien
i que ara ja no hi són.
Estic pensant botigues,
estic pensant professions,
estic pensant un munt de coses,
perquè aquí a Tarragona
hem tingut gaire bé de tot
i s'han anat perdent de mica en mica.
Jo, per començar,
i ja que tenim aquesta vanera tan maquíssima de fons
i com sé que no li agrada el serratllo,
dic, no sé per què,
escombraré cap allà.
A veure què sé el que passa.
Perquè jo me'n recordo, avi,
jo no sé si encara es fa,
crec que sí,
les noies o les senyores grans
que eren les que cosien les xarxes.
Això encara es fa, avi.
Sí, remandadors.
Més iut són hòmens, ara.
Sí, no?
Els propis pescadors.
Sí, ara saps què passa?
Que les xarxes aquestes,
jo no hi estic massa per allà baix,
però llavors hi havia aquelles dones,
hi havia una que portava el control de totes
i llavors deixaven les xarxes allà
i les cosien i les arreglaven.
I ara també visc jo que són hòmens també
els que ja ho fan.
Els propis pescadors, potser no.
Perquè ara ja les xarxes són diferents,
perquè llavors eren d'una cosa,
ara tot està mecanitzat
i és molt diferent d'això, sí.
I com ha canviat també el serrallo en si?
Perquè clar, ara amb les obres,
ara s'han posat el pàrquing,
han guanyat el mar amb aquell pont
que s'han posat a l'Escolitat Portuària.
Ah, i qui l'ha vist?
I qui el veu, eh?
Jo quan hi penso,
l'altre dia precisament
estava escoltant que en un programa
que vam fer aquí,
d'allòs parlava,
llàstima que no d'allòs,
i recordava allò
quan anaves per vora mar
que les barques arribaven
i com que llavors els pescadors,
per exemple,
llegaven molt de matí,
anaven al bar,
feien la barreja que deien,
perquè sempre molt llèpols,
dues pesquetes d'allò,
anaven a la bar.
I llavors, clar,
fins que no,
quan la feina va descarregar,
el que sigui,
no dinaven.
I dinaven a la barca.
Diu una parola,
cadascú al seu costat,
i passava i senties aquelles olors
del peix,
de l'arròs,
del frejat,
en fi,
en aquelles coses, no?
I avi, perdoni'm,
vostè ha anat a una d'aquestes barques?
Sí, sí,
una vegada d'això,
però havies d'anar tant tu,
perquè jo no,
perquè jo a l'última hora
no era massa d'això, no?
No s'amareia vostè?
No,
però els pescadors de vegades,
quan el conviaven amb un,
li començaven
a fer explicar coses
i mentre explicava
que ell...
No menjava.
Quan començaven tots
amb una parola,
porta el fanal,
el fanal era el porró,
pla de sota,
perquè no tinguin més equilibri,
i quan aquest s'adonava a compte ja...
O sigui,
no,
això és la meva part,
tu toca això.
Vull dir,
però llavors,
quan baixaven,
donaven la part,
perquè llavors se'n partia
una part de pelut,
la part de pelut,
la part doncs que més rústica,
el que sigui,
i llavors les dones,
els pescadors,
la part...
Ah, també amb el pelut.
Sí,
mentre ells agafaven,
llavors anaven,
després d'haver dinat,
anaven al bar,
a fer el cafetó,
el que fos,
i llavors donaven el peix
que s'havien partit
a les dones,
llavors les dones
amb un plat
anaven fent platerets
i venien a la gent,
i molta gent
anaven a comprar-ho,
allí per fer sopa,
clar,
la gent pescada,
el que sigui,
i anaven...
I era un ambient bonic
perquè hi havia gent de Tarragona,
s'entén Tarragona,
ja,
Serrallo,
ja,
Tarragona ja era fora,
entens?
Ja eren tots.
I era dalt la Tarragona,
i era bonic
perquè llavors,
clar,
la gent anaven
prins menys dissabtes,
no?
Els anaven a comprar-la i la gent,
doncs clar,
per fer sopa,
el que sigui,
compraven aquella cosa
i bé,
tant,
tant,
lloc,
preu,
depèn del plat
del que hi havia,
i era bonic
perquè hi havia aquella vareja,
llavors els homes
anaven al bar,
feien el seu...
i llavors partien,
o el que havia de partir,
o el que sigui,
saps?
i una altra cosa,
que hi havia per allà baix,
que mon pare va estar treballant
durant molts anys,
va ser els astilleros.
Sí,
el baradero.
Exacte.
Sí,
el baradero,
sí.
Perquè ara,
no sé si també encara hi existeixen com a dalt,
però no es veu tant,
i això ha anat canviant,
perquè llavors hi havia els mestres d'això,
de calafaters,
no?
Perquè llavors hi havia,
que hi havia que féssim barques i coses d'aquestes,
hi havia uns al carrer Jaume I,
i altres estaven allà baix,
saps?
I llavors allà feien barcos,
i hi havia doncs bons calafats,
i llavors també...
Bons calafats.
Calafats,
sí.
I llavors també,
també era de sort,
perquè treien a terra els bots,
els bots,
i se'ls rescaven,
o la barca,
doncs la rescaven per tot el cas d'això,
sí, sí,
que s'havien fet malbé per alguna cosa,
i la pintaven,
no?
Perquè allò que és de la mar,
s'enganxava,
petxí,
coses d'aquestes,
saps?
Les algues,
i veies un ambient,
doncs que,
però bé,
hola,
tal i tal,
saps?
Però el que tenia el pescador era una cosa que,
ah,
escolta'm,
baixa per allà baix que t'ho donà un grapat de peix,
i a lo millor anaves per allà,
sí,
sí,
i anaves per allà baix,
i,
coi,
aquell fet desentès,
el que sigui,
i llavors,
escolta'm,
doncs que no vas,
el prometre no fa d'això,
es pot dir que...
Ah!
Vull dir,
però no,
no.
Ah,
no,
però normalment els pescadors són gent de paraula.
però,
no,
però això t'ho dic un dit,
perquè és allò de dir,
no?
Ah, sí, sí, sí,
però llavors si agafaves,
per exemple,
quan treien la barca,
si les sardines,
el que sigui,
doncs agafaves el mocador,
un grapat de sardines,
el que passa és que després se va bussar,
hi van posar guardis,
el que sigui,
perquè hi havia gent que inclús robaven caixes,
i es van fombre,
sí,
van anar,
i això,
el Serrallo va canviar molt,
en un temps,
hi ha aquella gent del Serrallo,
molta gent,
com que allò va quedar com va quedar,
i cases mig d'això,
perquè,
clar,
moltes famílies vivien en una casa,
llavors ja van vindre a Torreforte,
ja van anar a viure a Torreforte,
altres van anar a viure aquí.
O sigui,
molta gent al Serrallo ja van pujar cap aquí també,
cap a la part alta,
si no recordo malament.
No,
és que llavors ja ho eren,
pescadors de la part alta,
vinguessin.
No,
però ja van deixar la mar,
d'alguna manera,
i van quedar a viure.
Molts ja vivien a la part alta,
els que anaven a l'artet,
allà a la Rebassada,
que allà venen les barques també,
i anaven a l'artet,
o el que sigui,
no?
I llavors també van fer les cases aquestes,
aquí al carrer Pere Martell,
com siguéssim,
que,
bueno,
l'altre carrer,
que han fet les cases aquestes de pescadors,
del Carme,
no sé què,
doncs al Serrallo van anar quedant,
i llavors,
clar,
es va posar gent que no...
Està a la casa del mar,
d'aquella zona,
d'aquella zona,
sí.
Me refereixo.
I llavors,
que al Serrallo el quedar enmig,
d'aquesta manera,
hi va anar gent no massa adequada.
Recomanable, diguem-ho.
Entens?
Com vull dir,
ja va posar problemes,
però torna a arreglar-se,
ja han tirat cases a terra,
torna a veure...
No, no,
és que està revifada,
està la mar de maca.
Torna a reviure,
no m'entens?
Sí, sí, sí.
Torna a deixar...
I a més a més,
hi ha molta gent que el que vol
és agafar aquelles cases,
pinturant-los una bona pintada.
Doncs allò tan pintoresc,
allò tan del meu avi,
d'allò del pescador,
aquelles habaneres...
Encara hi ha, eh?
Avi, jo crec que encara hi ha.
Sí, però ara vas allà
i veus aquells que t'amaguen,
veus aquelles barques que semblen...
Ja no és aquella barca,
ara ja tot és...
És com ara,
en un altre sentit,
és com ara vas tu a puestos
que abans eren cases de pescadors
o eren xalets o el que sigui,
i ara veus aquells grans edificis
que s'han menjat,
que s'han menjat aquella cosa.
Àvia, els temps estan canviant,
encara que no ens agradi,
perquè moltes vegades...
Per això et dic,
ara nosaltres parlem d'un serrallo,
per exemple,
que els serrallens ho senten, no?
Sí.
La joventut ja no és com era,
saps?
Perquè clar,
han viscut d'una altra manera,
hi ha molts ja no volen ser pescadors,
perquè clar,
és dur.
És molt dur, eh?
És duríssim.
No, és dur al costat
d'altres feines més agradables,
saps com dir?
Perquè abans era dur i...
És el que passa també, àvia,
amb el món de la pagesia,
que s'està perdent moltíssim,
no només perquè ja és dur de per si,
sinó també perquè cada cop i volta
et ve una glaçada
i tot allò que...
i totes les esperances
que portaves en allò
s'ha perdut.
Abans de petits anaven a la mar
i ho sentien.
Aquell salobra de la mar
ja els enverenava
i ho sentien,
saps com vull dir?
A mi,
jo no sé si m'ho deixa avui...
Porta'm uns dies
que m'ho deixa clavat.
Jo també ho sento,
però hem d'acomiadar-nos, avi.
Molt bé, molt bé.
Veus el que deia?
Ho sentia, ho sentia.
Com jo també ho estic sentint ara,
que em sap molt de greu.
Avi, que continuïm demà, eh?
Molt.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
I know
that it's time for a change
but when that change comes
will it still feel the same?
How many times have I tried
to turn this love around?
I don't want to give up
but baby it's time
I had two feet on the ground.
Can you release me?
Can you release me?
Can you release me?
Can you release me?
Can you release me?
Can you release me?
Now that you're gone
I can't help myself
from one friend
Oh, if you don't come down
from your heart
but within your heart
it's just not that easy
I think it's all right
Release me
Can you release me?
Yeah
Come on baby
Come on baby
You knew it was time
to just let go
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!