El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Ai, quin canvi climàtic que tenim.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Home, que continuem, no? Fem la segona part.
Ara farem l'altra part.
Ahir va ser serio, no?
Sí.
No serio.
Home, diguem que vam donar una opinió.
Una opinió molt personal.
Que també hi ha molta gent que n'opina el mateix.
Que pensem que hi ha coses que es poden arreglar d'una altra manera.
Avui virem de fer-ho mig irònic, doncs.
Vinga.
A veure, això vol dir que vostè des d'ahir avui està rotllant, rotllant, rotllant, a veure.
No, rotllant, no.
Sí, sí, que el conec, que el conec.
El que passa que llavors després quan marxo dic, aquest és enrotllat, com que m'enredes.
Després dic, quan acabo dic, però escolta'm, si aquella m'ha enredat, i per què?
I algú me diu, he trobat algú, escolta'm, saps allò que vas dir, tècnicament, no vas dir-ho tècnicament, però vas dir-ho real, que passa?
Sí.
Dic, xiquet, jo...
Ah, no me'n recordo.
Sí, dic, aquella m'enreda i jo explico, explico, tal com me ve, com que no ho t'hi ha apuntat, i vaig allí, que no sé de què parlarem, i m'enreda.
No, però avui sí, eh, avui ho teníem ja més o menys apamat, que avui continuarem parlant del canvi climàtic i de...
Però avui, com que m'agafes ja amb això, avui farem amb més ironia.
D'acord, jo només li feia una pregunta per començar, avui.
Sempre hi ha hagut canvis climàtics, sempre hi ha hagut un estiu que de cop i volta ha agranissat, o un hivern que ha fet una calor que espanta.
A Tarragona ha hagut alguna nevada, ha hagut una granissada...
I nevades, estem parlant, potser al mes de maig, per dir alguna cosa.
I on hi havia moltes granissades...
O setembre.
I on hi havia moltes granissades, on era?
On?
A la Rambla.
Granissades de llimó, granissades de...
O sigui que...
No pot ser, això no és sèrio, avui.
Ja t'he dit que avui...
Avui m'has fet estar sèrio, doncs avui...
I granissat de cafè, que està molt bé i el recomano.
Però veus com això cadascú pot triar-ho?
El que vols triar és quan és la natura a l'erra.
Això no pot ser.
Quan és la naturalesa, no la pots triar, que ve de sobte.
Per això que puguis anar amb un cafè.
I ara, una granissada.
Avui!
Vull dir...
Escolta'm...
No se m'envalli per les terres d'Huvida, home.
No, dona, però m'estàs...
Vingui cap a la ràdio, vingui cap a la ràdio.
Bueno, no, no, ara parlant ja amb això.
I escolteu, perquè això ens demostra que venim aquí en plan de...
Que estem molt a gust.
Jo he d'estar aquí pendent de la cil, per on m'enganxa, per on me fa,
i ella riu que riu i jo després...
No, però em refereixo que ahir vam parlar del sèrio, no?
Una part sèrio.
Però llavors, diem la gent.
Que no han canviat també la gent.
Molt, molt.
Ens queixem de moltes coses.
Sí.
I a vegades jo pregunto...
Me'n recordo jo, abans de la guerra, principalment,
quan venien dels pobles, i dels pobles també, de Tarragona, el que sigui,
anaven a la platja i es treien una miqueta la roba,
llavors se posaven en quatre canyes,
fent una miqueta de cabanya, tipus allò, els índios,
i entraven i sortia aquella dona així, encara mig vergonyosa,
amb un trac de bany fins al ginoll i fins als braços.
Ai, anava a tocar allà l'aigua i tornava a...
Havia tocat dues o tres vegades l'aigua amb el peu,
abans, i al tant, escolta'm, es posava una dona allà
i el fill, el net o el xiquet, tirar-li aigua a l'esquena,
coses de...
Sí, sí, no ho sé.
Vull dir, vull dir, a part que llavors hi havia també,
recordo abans de la guerra, que allà el miracle,
hi havia un grup de noies alemanyes,
que eren d'això, de turistes,
i, doncs, clar, de matí anaven allà i, clar, van noetes per allà,
el que sigui, hasta que la gent els van denunciar
i no van poder-ho fer.
Vull dir, que hi havia dos contrasts.
És que devia ser...
És el que anava a dir-li,
que devia ser molt fort veure el matí,
sobretot per la gent que anava pescant canya.
No, hi anaven a bona hora, que d'això.
El que passa, hi ha gent...
No, però sempre hi ha gent a tot arreu, ara, per exemple.
Però jo pregunto, aquell que no us li agradava,
s'anava a veure-ho.
Vull dir que a vegades critiquem coses...
I perquè no hi havia cintes de vídeo, avui, per gravar.
La doble moral, allò que comentava.
Vull dir que la vida sempre ha tingut aquesta cosa,
aquells puritans que dius,
escolta'm, però qui ets tu i què has fet?
Oh, és que resulta que jo, perquè m'ho manen,
per exemple, feina i més això,
però busques feines que t'agradin a tu amb coses d'aquestes, no?
Vull dir, bueno, doncs, bueno, jo refereixo a la platja.
Vinga.
Ara, després hi ha anat canviant la cosa
i ara veus, per exemple, inclús homes i dones i noies
que van a la platja i veus que treuen un tubo de crema per aquí,
una botella de no sé quant, no sé què,
comença a fregar-se el cos, comença a fregar-se allà.
Home, teòricament és per al càncer de pell
i per allò que comentàvem una mica ahir.
I per quedar...
I molts, abans que arribi l'estiu,
anirà a rajos d'aquells,
perquè quan vingui l'estiu i surtin ja més despullats al món,
eh?, doncs, que es vegi que són...
Que siguin moranets i ja tinguin el color perfecte.
Allò no és natural.
No, això ja, clar.
Vale.
A la platja, totes aquestes coses amb la reacció del sol,
el ple sol del migdia.
Sí, que normalment tothom recomana,
sobretot quan comencen,
gairebé tothom recomana,
sisplau, no aneu a la platja de les 12 a les 3 de la tarda
o gairebé a les 4,
perquè és quan més pica el sol.
Doncs tu vas a aquella hora
i veus uns cossos
amb una lluentor
de les cremes i coses d'aquestes.
Ara es tomben, ara no es tomben.
Ara, allò, allò no és natural.
No, i també allò,
avi, queda tota l'aigua.
Bueno, però a part...
Perquè després ja l'hi comentaré, digui, digui.
Però em refereixo
que llavors, llavors,
ah, llavors agafen un bocata,
si arriba a ser bocata,
amb una Coca-Cola,
bom, torna-te a tombar.
I clar, unes hores amb aquest ple de sol.
Sí, sí, sí.
Entens com a dir?
Perquè, per exemple, abans...
Per això ho fa la gent més jove, no, avi?
Jove, i aquella que vol ser jove...
Ah, bé, aquestes, llavors ens apuntem totes.
Aquestes encara més.
Sí, sí.
Aquestes les poses a pintura i tot ja.
No, no?
Home, són presumides, avi?
Són presumides, no podem fer res.
No, hi ha coses que hem de dissimular.
Per exemple, l'edat no enganya,
però...
però hem d'enganyar...
Canvio radical, avi.
Però hem d'enganyar, no?
Perquè representar...
Ai, mira, ai...
I després som hipòcrates.
És que no s'agrada complir.
No, no, no, escolti, llavors...
De veritat no s'agrada.
Llavors també...
Ai, que xerida estàs.
Oh, que maco estàs.
I dius, pobra dona, com està?
Vull dir...
Home, per això no s'ha de fer.
Per això que no s'ha de fer,
però ho fem.
Però no, no s'ha de fer aquestes coses,
perquè ja t'emportes l'alegria al cos.
Dius, mira, que feia temps que no ens trobàvem.
Som, eh? Som hipòcrates, eh?
Sí.
Anem al que ens convé.
Home, jo abans de dir una cosa que no és,
prefereixo no dir res.
Però sempre...
M'ho guardo.
Però sempre s'escapa.
No, no, no, no.
De veritat, abic, jo prefereixo no dir res.
Home, perquè diu una cosa que no és...
Però bueno, si no ho dius, ho penses.
No, però a veure, jo prefereixo no dir res,
i et mirar la senyora i dic,
mira, mira, que està gran, pobra, mira, com està.
Però dic, què, com va tot?
Va bé? Vinga, anem, guerra.
Però veus que ho penses?
Però, bueno, però no li dic...
Que és molt desagradable.
Però em refereixo a això,
que fem una sèrie de coses.
Abans la gent se rentaven, es dutxaven,
ara, com que tenim la cadascuna dutxant-se,
i cremes pel damunt, cremes pel davant,
dos d'això, vinga.
I xampus.
I xampus, i cos, i vinga, i val, no?
I sabó.
Jo tenia un avi que agafava,
rentava una miqueta als ulls i la cara
i deia que no més perquè allò, clar, que estava la cara.
És veritat, és una...
A veure, que en certa manera tenia raó el seu avi, eh?
Perquè diuen que tanta dutxa no va bé per la pell.
Ja et digui.
Perquè desgasta.
Però és que quan te dutxes,
una cosa és que tu vagis, per exemple, a la platja
i entris a l'aigua i surtis,
et posis sota la dutxa a l'aigua sola
i tornes a caminar per allà, vas caminant...
I és per treure aquesta sal de l'aigua.
No, la sal de l'aigua i que la pell i el cos
s'aguantin amb una temperatura agradable.
Però no.
Aquelles cremes, aquelles coses,
però torna dutxat, vinga, tornar-se a posar...
Vull dir, això també és un fet climàtic.
Clar.
Perquè el cos, això també són uns canvis climàtics
que li fas al cos.
Vull dir que hi ha coses que són...
I les poses al sol massa hores i...
M'entens?
Ni en moments que no ha de ser.
A part de persones que no saben si els hi va bé el sol o no els hi va bé el sol.
Vull dir que encara més a més...
I ho descobreixen...
Bé, però em refereixo...
Però hi ha vegades que et diuen,
ah, no, i ara, a mi no em passa això.
Som...
Fins que passa.
També som...
Nosaltres mateixos fem de metge, a vegades.
A mi, això no em passa a mi.
O sigui, que hi ha una sèrie de coses
que diem del temps climàtic,
però fins a nosaltres
som climàtics de nosaltres mateixos.
A Vic, demà continuem parlant,
que demà li he d'explicar aquesta anècdota
que avui me l'he guardat,
però demà li explicaré.
Continuarem a la platja, si li sembla.
Bueno, si anem a la platja,
continua a la platja,
que no toquem a ser sol.
No, parlant, parlant, parlant.
Nosaltres aquí,
aquí una miqueta posem l'aire condicionat.
Què li sembla?
No, però ja comença a fer caloreta aquí dintre, eh?
Bueno, però mira...
Tenim un clima.
Tenim un clima, avi, aquí a la ràdio.
Però és un tipus climàtic,
és un tipus climàtic que anem passant.
Potser la gent deuen dir
aquest xàrnic, aquest xàrnic,
aquest xàrnic.
Què diuen?
Però mira, no, són vivències, coix,
i benés de pensar.
I tant.
Avi, fins demà.
Molt bé.
Adéu, adéu.
Per la esquina del viejo barrio lo vi pasar
Con el tumbao que tienen los guapos al caminar
Las manos siempre en los bolsillos de su gabán
Pa' que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal
Usa un sombrero de ala ancha de medio lao
Y zapatillas por si hay problemas salir volao
Gafas oscuras pa' que no sepan qué está mirando
Y un diente de oro que cuando ríe se ve brillando
A tres manzanas de aquella esquina una mujer
Va recorriendo la acera entera por quinta vez
Y en un portal entra y se da un trago para olvidar
Que el día está flojo y no hay clientes pa' trabajar
Un coche pasa muy despacito por la avenida
No tiene marcas pero todos saben que es policía
Perrona baja las manos siempre dentro del gabán
Mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar
Mientras camina pasa la vista de esquina a esquina
No se ve un alma que está desierta toda la avenida
Cuando de pronto esa mujer sale del zaguán
Y Pedro Navaja aprieta un puño dentro del gabán
Mira pa' un lado, mira pa'l otro y no ve a nadie
Y a la carrera pero sin ruido cruza la calle
Y mientras tentó en la otra acera pa' esa mujer
Refunfuñando pues no hizo plata con qué comer
Mientras camina del viejo abrigo saca un revólver
Esa mujer iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe
Un 38 Smith & Wilson del especial
Que carga encima pa' que la libre de todo mal
Y Pedro Navaja puñal en mano le fue pa' encima
El diente de oro iba alumbrando toda la avenida
Y mientras reía el puñal le hundía sin compasión
Cuando de pronto sonó un disparo como un cañón
¡Pum!
Y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía
A esa mujer que revolver en mano y de muerte herida
A él le decía
Yo que pensaba hoy no es mi día
Estoy sala
Pero Pedro Navaja tú estás peor
Tú estás en nada
Y créanme gente que aunque hubo ruido nadie salió
No hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró
Solo un borracho con los dos muertos se tropezó
Cogió el revólver, el puñal, los pesos y se marchó
Y tropezando se fue cantando de esa final
El coro que aquí les traje mira el mensaje de mi canción
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
Pedro Navaja, matón de esquina
Quien ayer lo mata, ayer no termina
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
Ay mira perrito, jugabas fuerte
Pero hoy se acabó tu suerte
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
Cuando lo manda el destino no lo cambias, no has pintado
Si naciste pa' mantillo del cielo te caen los clavos
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
Pedro Navaja, matón de esquina
Quien ayer lo mata, ayer no termina
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida