.
Hem passat per una miqueta de publicitat
i ara, continuant el programa,
el 96.7, Arragona Ràdio, la ràdio de la ciutat,
ens queda només passar per una banda
i comentar les pel·lícules
i també escoltar les bones bandes sonores
i ja les efemèrides musicals.
Aquest programa, si te n'adones, passa en un flash.
Anem molt ràpid.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hem d'aprofitar al màxim el temps
i, a més a més, que avui la banda sonora que ens portes
és molt intensa, però abans passem pel cinema,
perquè avui tenim cinema com cada dijous,
a l'igual que els dimarts.
Se'ns acaba la setmana, dijous, un dia 18,
i avui què tenim?
Avui tenim, dins el cicle de l'Oeste,
dos mules i una mujer.
Una divertidíssima pel·lícula,
i després d'acció, que van interpretar
Clint Eastwood i Shirley MacLaine.
És el que estaves llegint,
el de les dos mules,
però si m'arribes a mirar en aquell moment
que estàvem aquí jo, Maria i jo,
i dius, dos mules, si ens mires a nosaltres,
començaria a pensar malament, eh?
Jo llegeixo dos mules d'una mujer,
estic mirant aquí...
Sí, sí, sí, per això,
que a més mules ha aixecat la vista.
Jo tot el que penso no ho dic.
D'acord, gràcies, guapo, eh?
No, veus, ja està, ja està mal interpretant.
Jo, sí, ara seré jo, ara seré jo.
Bé, doncs això és el que tenim per aquesta tarda.
A les 6 de la tarda,
entrada completament gratuïta.
Fantàstic.
I podem seguir parlant del James Bond,
i parlarem poquet i de pressa,
perquè hi ha una banda sonora
que és molt interessant de sentir-la,
però és una miqueta,
per donar-la a complar-te,
que és lo interessant,
és una miqueta llarga.
I llavors ens trobem amb la pel·lícula 007.
Espera, espera, home, la música.
Ah, queda molt posada.
Què hi ha?
Que m'anar ràpid?
No, no, no, no.
A més, és que ja posa en situació.
Ja t'imagines el James Bond,
aquells tràpidors que portava.
I això fins la setmana que ve, adéu.
No, home, no, encara no.
Home, la música és llarga,
però tampoc et passa.
Què et passa avui, Dorés?
No, que vaig a pressa.
Qui n'eres tu, qui n'eres tu?
Que vaig a pressa.
M'he posat un poquet a darrere
i vaig al ritme.
Vinga, ara sí, ara et toca, eh?
De quina pel·lícula parlem avui del James Bond
o senzillament anem a la música?
Què vols fer, Andrés?
Tu mateixa, tu mateixa.
No, no, no.
Sorprèn-me.
No, no.
Sorprèn-me.
No, jo prefereixo que me la presentis.
La cançó, de quina pel·lícula pertany
i aquestes coses que fem normalment.
Bé, avui, seguint parlant del James Bond,
presentarem la pel·lícula,
bueno, presentarem,
parlarem de la pel·lícula 007,
El servicio secreto de Su Majestad.
Aquesta pel·lícula va tindre, en fi,
una sobtada ja pels productors
perquè Sam Connery,
que ja feia temps que ho estava anunciant,
va decidir definitivament
no fer més James Bond.
Llavors, els productors que es van resignar
ja a deixar de, en fi,
de tindre la seva presència,
doncs van tindre que buscar algú
per la nova pel·lícula que tenien preparada
d'aquesta sèrie.
Connery desitjava fer la seva carrera
treballant en papers més apropiats
a la seva edat, real,
no ja com un jovenet.
No un jovenet, perquè ja no ho era, clar.
I les seves exigències interpretatives
i amb els que, en fi,
ell es pogués lluir sense prejuïcis
de la seva ja començada caiguda de cabell.
La seva alopecia.
La calva, sí.
I degut precisament a la alopecia que patia,
bueno, en català no sé com es diu alopecia.
L'alopecia que patia...
Sí, igualment, sí, no ho sé.
No, no ho sé, no ho sé.
Jo penso que també podria ser-ho semblant.
Tindrem que mirar-ho, perquè, escolta,
hem de ser catalans i rectificar això, sí.
I això ho patia des de la seva joventut.
Se li anava caient el cabell
i ja feia temps que l'incordiava.
Però a ell no li agradava allò de posar...
Per aquí, hi ha alguna cosa d'aquesta.
Per aquí, hi ha alguna cosa d'aquesta, sí.
A vegades ho havia de posar, però no li agradava.
I llavors, esclar, això, quan tenien de posar aquests tupers,
això millor posaven...
Per què hi ha histèric, no m'assanya gent.
La E.ON, productora de les pel·lícules Bon,
confiava que la popularitat de les seves pel·lícules
no es veuria mermada si canviava de protagonista.
Perquè, esclar, ell ja havia creat un personatge.
I això va donar motiu, en fi, a tindre aquí un altre personatge.
Jo parlaria d'aquesta pel·lícula la propera setmana.
Sí, sí, vol dir.
Perquè jo deixaria pas ara a la banda sonora original d'aquesta pel·lícula,
que és una magnífica música, però que dura una miqueta.
I ja m'encomediaria fins la propera setmana.
Sí, d'ho vol.
Però demà tu i jo tenim sopar.
Sí, sí, sí, sí.
Corbateta i t'ho vull ben guapo, eh?
Què hi ha, sopa de peix?
No, home, no ho sé, no ho sé, no he mirat aquest...
Aquest any no he mirat la...
O sopa d'all.
Ai, mira, llàstima.
Sí.
Ara m'has enganxat així.
Bé, sorpresa, sorpresa.
Això, vinga, sorpresa.
Repeteixo, aquesta tarda, i amb entrada totalment gratuïta,
allà a la plaça Pallol, al Centre Cultural Pallol,
una de l'Oeste, dos mules i una mujer.
I fins la propera setmana.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
La plaça Pallol.
Bé.
La plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé. sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.
Bé, sorpresa, a la plaça Pallol.