El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres, l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, avi, crec que continuàvem parlant,
si no recordo malament, de la Setmana Santa.
Sí, sí, sí.
És que avui és com si m'hagués baixat del cireré, avi.
Saps allò que, com tinc una sensació que avui és dimecres,
encara que sigui dijous?
He dit que ara no sé si avui és dimecres, si demà és dijous.
Clar, com hem començat la setmana un dia després,
hem començat el dimarts...
Digue-ho a mi que vaig despistat.
També, eh?
Més.
Aquesta setmana que ve faré...
Anem de braçet, vostè i jo.
Sí, sí, la setmana passada dic la setmana que ve he de fer això, això, això.
Coi, però si som dimarts, si som dimecres, si som...
Que ja toca, que ja toca, que corre, corre.
Doncs si vam acabar parlant de la Setmana Santa i havíem de continuar avui, no?
Sí, parlant de la Setmana Santa i dels que tu em deies que van descalços i això.
Bé, aquí hi ha una cosa que és el que dèiem.
Clar, ara molts, així com abans, molts anaven amb cara descoberta
i uns anaven parlant, que van prohibir,
inclús donaven caramels i van prohibir donar caramels i coses d'aquestes a la processó.
És veritat.
Jo quan era petita me'n recordo i que era una de les tracometes,
diguem-ho així, ara potser no s'entendria,
però era una atracció pels més petits,
una manera que aguantessin a la cadira per poder veure...
Sí, no, per això et deia que hi ha hagut coses que es van arreglant-se.
Per exemple, a la processó portaven una bossa de caramels
i anaven donant a la gent, tipus allò de carnaval,
que quan els reis que van donant...
No, però era més.
Perdona, perdona.
Vull dir, que hi havia gent que anaven per anar a la processó
i que hi havia altres, anaven inclús amb la cara tapada,
perquè ho sentien i ho feien, el que sigui.
I ara passa el mateix.
Ara, per exemple, veus que hi ha gent que dius...
Diem, hola, van al professor per...
No, n'hi ha perquè han fet una penitència, han fet una promesa,
com a vegades nosaltres diem,
mira, si avui em surt bé això, no menjaré, o no beuré,
o no faré això, o no aniré aquí, o no aniré allà,
me sacrificaré.
O sigui, són sacrificis que fem,
que tothom portem dintre nostre aquesta cosa.
Diem, de les tribus, diem, d'això...
Però tots tenim dintre nostre una cosa que ens porta.
Ah, i avui...
En fi, doncs clar, la processó,
doncs aquests que van, us ho senten,
han fet una promesa,
potser al cap...
Jo no hi ha tants anys, potser llavors,
més de tants anys no hi van per circumstàncies,
tan malament,
el que sigui, no?
Hi ha moltes vegades que una malaltia que no t'esperes...
Després també, aquesta altra part, per exemple,
que abans els misteris anaven en rodes o anaven a ombros.
Però clar, els que portaven a ombros, cobraven.
Eren gent del port,
o gent que contractaven per d'això.
Però ara també hi ha una altra joventut,
i no tanta joventut,
que s'ofereixen i ho porten,
però no ho porten perquè els vegin,
perquè van dintre amagats.
O sigui, no van per lluir
que em vegin que jo porto a costelles meves,
tot un misteri.
No perquè van dintre.
No, home, i també se canvien amb els de fora,
o sigui, moltes vegades...
Però ja no és el mateix,
saps com vull dir?
I són gent amb voluntat.
Jo abans vaig veure, en un poble,
no li sabria dir el què,
que porten un misteri,
no sé si era una verge,
però no li sabria dir,
però més o menys.
Portaven un misteri,
i aquest misteri,
abans que algú el porti,
cadascú va oferint quins són els diners
que pagaria per portar-lo.
I la persona que més ofereixi
és el que ho porta.
Això ja veus,
és el dia, veus?
No, no, però, avi,
que ho fan, potser,
aquells diners,
ho posen per la cofredia en qüestió,
i de cara a un futur,
doncs ja han de canviar-li el manto a la verge,
o han de canviar,
o han de fer algunes coses,
ja ho tenen allà.
Però per això ja són costums,
com per exemple,
diem...
Però el que m'ha de sobtar,
perquè clar,
és allò,
la gent pagava per portar-lo, no?
Andalusia surten i van a fer un trago,
i tot entra això.
Aquí a Tarragona,
en aquell temps que ho portaven a canviar,
a vegades també quan paraven,
sortien de sota,
i segons per on anaven,
doncs feien...
En fi...
Això també feia.
Fals enrere...
En fi, vull dir,
les coses han anat...
Canviant.
O sigui que ara és més sèrie.
Sí.
És més sèrie.
El que passa,
que passa això que et dic jo,
que clar,
posar més gent,
més socis,
ara van els xiquets
que abans no hi anaven,
dones,
moltes dones no hi anaven,
ni arribant,
i clar,
això allarga la processió.
Però llavors veus que així,
els penitents són els que realment,
veus que són gent
que han fet sacrifici,
perquè si no fos per sacrifici,
no tenen per què anar,
de la manera que dius tu,
que si descalços,
que si una pedra...
Això vol dir que...
No, i també moltes vegades,
sàvi,
és el que dèiem,
és un ritu de fer.
Ja et dic,
però vull dir que...
No només per aquells sacrificis,
no per allò.
Em refereixo que aquestes
no van per lluïment,
perquè no els veus.
Clar.
No m'entens?
A la manera que algú el coneix,
mira, aquesta deu ser aquella perquè...
Sí, perquè diuen una cosa determinada,
però...
Perquè tu coneixes,
però si no,
no deixo mentir.
Avi, parlem de la mona.
Digue'm.
A veure,
perquè estàvem portant molt sèrio.
Ja hem arribat a depèstic,
i a veure,
doncs ja et dic,
però ho comprenem,
anem vivint
i seguim les tradicions.
La mona.
Sí,
una de les imatges de la mona,
avi,
que jo crec que ja és tradicional
també aquí a Tarragona,
és celebrar-la al Pont del Diable.
Sí.
El Pont del Diable...
I també a l'Ermita del Loreto,
que com es posa l'Ermita?
Que no hi cabem.
Bueno,
ara l'Ermita del Loreto,
perquè és el Loreto...
No, no,
però que fa molt de temps,
eh?
També.
Però on t'era més,
on t'era més d'aixòs?
El Llorito,
el Llorito,
el Llorito.
El Llorito.
També.
I el Pont del Diable.
També.
I més ament al Font d'en Garrot,
que és més allun del Pont del Diable.
És que amb una cova,
amb un riget d'aigua que surt,
però allà ja era,
i el Pont del Diable no era com és ara,
però llavors ja havies de fer.
Perquè, per exemple,
hi havia tres tipus,
tres tipus d'anar a menjar a la mona.
Per exemple,
l'oliva,
sí.
Hi havia les fonts aquestes.
Abans hi havia una gent
que venia a nissos,
a nissos,
d'això d'anís,
i clar,
fos dos anissos d'aquells
i després aquella d'això de l'anís
va vist un trago d'aigua
i quant, eh?
L'aigua era boníssima, no?
Home, clar,
tenia un gust.
Després hi ha el Llorito,
aquí,
el...
El Lloret,
el Llorito?
No, home, no,
a l'oliva.
Ah, l'oliva, perdó.
Hi havia l'esplanada,
també hi havia un mapa d'Espanya
amb relleus,
muntanyes i tot això.
I a dalt,
l'esplanada era gran
i allí tothom familiar.
Allò era una cosa familiar,
hi havia del Serrallo,
de molta gent,
feia allí la palella,
fent tot allò.
Allí,
una cosa familiar.
Les parelletes,
ja que es volien esquivar-se una miqueta,
ja s'anaven cap al...
cap al Pont del Diable.
Ja tenia el Pont del Diable,
que tenia.
No, i saps què passava?
Sí.
Jo m'havia trobat alguna vegada
que et trobaves amb noies
i gent de Constantí, també.
Ah, que baixaven,
clar.
Sí, sí, sí.
Era un lloc...
És un lloc intermit, diguem-ho.
Llavors hi ha
una coseta més sèria
i d'aixòs ja era cap al Lloret.
La font del Lloret,
clar, jo havies de caminar més,
havies d'anar pel camí,
era més familiar,
familiar en pla de parella
o amics,
una colla d'amics
més grandets,
saps com ho dic?
I llavors també un puesto
que estava molt sovint,
bueno, molt sovint,
quan era la cosa
eren els quatre garrofers.
Agafaves el vingú de Catalunya
i anaves allà
els quatre garrofers
en aquella fonteta
i allà era per postar
els petits i el que sigui.
Això, la part.
Ara s'ha obert
aquí al costat nostre
l'Avinguda Roma,
en aquesta igespa tan magnífica
que està posada
al costat del riu.
Hi ha molta gent
que ho va celebrar allà, també.
Bueno, ara anem
per aquell temps.
Mira, jo ho dic
perquè s'estan obrint coses.
que s'estan obrint coses, eh?
Això ja vindrà.
I llavors també un altre puesto
que s'anava
de la part baixa
de Tarragona
era a la Tabacalera.
La Tabacalera era distret
perquè hi havia
aquelles dos fonts al davant
amb aquells dos ànecs
que tenien l'aigua
i clar, llavors la gent
doncs mira,
carrer real en van
fins allà
sense parir de cotxes
també també els petitets
més aviat
doncs era cosa d'aquells.
Entens?
I a d'això.
I les mones
cop sempre pastissos?
Sí, i llavors
depèn
de qui anaves
perquè a vegades
ajuntava una colla
nois i noietes
amb un familiar
amb un cistell
portaven pasta
porta mona
portaven...
En fi,
i altres doncs feien la paella
i un convidava l'altre
et coneixies
o no et coneixies
però hi havia un ambient
molt familiar
i molt d'això
ara tot això ha anat canviant
perquè clar
però també hi ha
ha anat canviant
però ara també
molta gent hi ha
tenen parcel·les
tenen xalets
tenen apartaments
tenen cotxe
per poder-se desplaçar
Es dius d'una altra manera
Es dius d'una altra manera
però sempre queda aquella cosa
perquè
estic content
perquè he vist
algunes fotografies del diari
o el que sigui
que el pont del diable
si continua anant-hi
i ara aquesta gespa
d'allà del riu
que llavors
clar, no podies anar-hi
perquè tot era
tot estava molt abandonat
i uns horts perduts
però és bonic
que hi hagi
llocs aquests
i que la gent
s'hi vagi acostumant
a fer coses típiques
i pot haver un dia
que llavors
fossin anar-hi
festes
i concursos
com llavors
que anaves
i les droges
portaven una corda
per saltar
i els homes
feien saltar
o fent aguantar la corda
perquè salteixen
una mica de picaresca
una mica de picaresca
tu que ja no saltes
vine, vine
era bonic
perquè
les noies
ja
tota la picardia
sempre que dia
portaven
una faldiata
més curta
que les altres vegades
sempre
sempre
aquesta manera
de provocar
ara quan m'ha tocat
i acomiadar-lo
ja m'ha tocat el tema
és que no pot ser
no pot ser
Avi, tornem a parlar
ja no serà
fins la setmana vinent
el proper dimarts
però ja no parlarem
de la setmana santa
ja
però ja
mirarem cap al futur
de pasqua no
perquè si no
ja serà fet sec
ja
ja no podrem menjar
ja no podrem fer res
Avi, gràcies
molt bé
adeu-siau
adeu-siau
i el proper
cada vegada
que tu
i
sempre
catch
my breath
and
i'm
still
standing
here
and
you
miles
away
and
i'm
wondering
why
you
left
and
there's a storm
that's raging
through my
frozen heart
tonight
i hear
your name
in certain
circles
and it
always
makes me
smile
i spend
my time
thinking
about you
and it's
almost
driving me
wild
and there's
a heart
that's breaking
down this
long distance
line
tonight
i ain't
missin'
you
at all
i ain't
missin'
you
since you've been
gone
i ain't
missin'
away
i ain't
missin'
you
no matter
what i might
say
there's a message
in the wire
and i'm sending
you this signal
tonight
you don't know
how desperate
i've become
and it looks like
i'm losing
this fight
in your world
i have
no meaning
though i'm
trying hard
to understand
and it's
my heart
that's breaking
down this
long distance
line
tonight
i ain't
missin'
you
at all
since you've
been
gone
i ain't
missin'
you
no matter
what my
friends say
there's a message
that i'm sending
out
fly
to your
soul
if i can't
where's this
distance
stop this
heartbreak
overload
i ain't
missing you
at all
since you've
been
young
away
i ain't
missing you
no matter
what my
friends say
i ain't
missing you
i ain't
missing you
i can't
lie to
myself
and there's
a storm
that's
raging
through
my
holes
and
hearts
and
i'm
missing
you
at all
i ain't
missing
you
missing
you
i ain't
missing
you
oh
i ain't
missing
you
i
missing
you
i
Fins demà!
Fins demà!