I amb aquesta potència, amb aquesta banda sonora maquíssima del Mago de Oz,
amb aquesta versió tan especial, saludem a l'Andrés.
Andrés, bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Déu-n'hi-do com trenca, eh?
De la una miqueda que avui estem així com en Romanticó...
Bum! La música d'aquesta boníssima banda sonora.
Deia haver-hi una variant.
Sí, està bé, no?, el canvi.
Avui ja ho saps, no?, que no hi ha cinema.
No.
No, vull dir...
Andrés, per què?
És dia en cinema.
Per què? Per què? Per què?
Perquè avui no toca.
O sigui que hem d'esperar demà, no?
Esclar.
I el tercer dia a descansó, diuen, en cinema.
Avui és dimecres.
Avui és dimecres.
I el tercer dia va a descansar, no?
Exacte.
Vinga, almenys a l'Andrés.
Demà ja tira la pel·lícula que farem.
Demà reemprendrem una altra vegada.
Seguim parlant, doncs, de l'altra pel·lícula, que és l'Ultramundo en 80 dies,
i estàvem parlant de la quantitat d'estrelles cinematogràfiques que participaven en la pel·lícula,
però el film necessitava quatre personatges i actors principals
i a qui no importava tant la fama com realment la conveniència.
El primer personatge és fix.
L'altre personatge important és Aouda.
L'altre personatge, Passaport, i l'altre personatge, Phyllis Fogg.
Quatre personatges molt ben definits i descrits per Julio Berni.
El primer que es va aconseguir, Cantinflas, va ser, des d'algú, el més discutit de tots.
Si el que es pretenia era respectar el personatge del llibre,
l'elecció es considerava absurda,
perquè, esclar, un Cantinflas no s'assemblava en res amb el personatge del llibre de Julio Berni.
Però Cantinflas era un còmic que sorprenia el món
i Miquel Tot li va donar llibertat per realitzar el seu habitual numeret del Peladito,
com se'l coneixia.
A compte, esclar que fos el criat, de Phyllis Fogg.
Potser millor dit, aquesta llibertat no se la va donar tot.
Se la va exigir Cantinflas, amb el Miquel Tot,
després de huit dies de discursions,
en què l'actor magicà va voler fer valdre tots els seus drets
i la seva habilitat per apropar-se els negocis cap a la seva butxaca.
Ah, clar, escombrar cap a casa, lògic.
Pel paper de la princesa índia, a Ouda,
es van fer proves a un centenar d'aspirants
i Walter Wagner va presentar a la seva protegida,
que era la Shirley MacLaine.
Llavors era una actriu debutant,
amb només dues pel·lícules interpretades,
i encara no s'havien estrenat,
i que no responia en absolut a la imatge d'una dona oriental.
Això és el que t'anava a dir,
perquè més lluny d'aquest paper no podia ser la Shirley MacLaine.
Encara que després interpretaria molts personatges d'aquests amb la seva vida.
Ja, ja, però que no s'assemblava,
perquè, a més a més, era una dona que, si no recordo malament,
tenia la pell molt, molt, molt, molt blanca
i no tenia res a veure.
Ja, ja, però que fins i tot les faccions,
que podien haver agafat una dona hindú.
Sí, però no, mira, van triar el que els interessava més.
Però que després, el que t'anava a dir,
maquillada i aprofitant la seva mirada tímida i pícara,
li va semblar a tot,
doncs que podia ser una bona solució.
Veus?
Lògicament, per donar amb un fils-foc perfecte era una qüestió ja aquí d'honor.
Sí, sí, sí.
Ara sembla impossible que no s'ho hagués pensat des del primer moment en David Niven,
però la realitat va ser que en 1956 Niven era un actor consolidat.
No era molt popular encara, però la seva categoria ja estava ja assentada.
Sí, sí, sí.
I en realitat, la imatge que avui la coneixem,
la d'un fils-foc permanent,
va néixer a partir de la pel·lícula.
O sigui, aquí li va acabar donant la seva personalitat exacta.
I també li va donar una mica d'empenta, també, la pel·lícula.
No, abans no la tenia, saps?
Tot va ajudar.
I inclús, és el que dic, que el mateix David Niven,
amb el llibre de la seva autografia, autobiografia,
va explicar allà els detalls del seu trobada, Michael Todd,
el productor, el telefona un dia amb aquest curt mensatge.
Soc Michael Todd,
estic a casa de Joé Eixen,
i vull veure't.
Sí, sí.
Vine enseguida.
Bé, Niven es va personar a la piscina d'Eixen,
i va descobrir que tot era un home baixet i alguna cosa grassonet.
Anna.
Mira, que es va fixar.
Estava allà prenent el sol amb un petit tratge de bany
i, a més a més, tocat amb un sombreu de cowboy.
Veus?
Una faigua per ell, saps?
Típica l'American.
Sí, va quedar tot parat, saps?
Bé, llavors, amb ells es va desenvolupar un diàleg
que, més o menys, es veu que li deia així.
has sentit parlar de Julio Berner?
Diu, sí, clar, és clar.
Has llegit La Volta al Mundo en 80 dies?
Sí, i vaig passant gran, m'agradar.
Sí.
Amb la meva vida he fet pel·lícules,
però aquesta la faré així.
Vols interpretar Afilias Foc?
Ho interpretaries gratis?
Si t'interessa, tracta fet, sense deixar-ho respondre.
Bé, doncs encara que sembla mentida,
el menys important dels quatre protagonistes
va ser el més difícil de decidir,
que va ser fix el que fa el personatge,
l'inspector d'Escolmetllar.
Què me dius?
Sí, que persegueix amb el...
El que té que és el dolent de la pel·lícula, per entendre'ns.
Sí, exacte.
Que persegueix amb el foc,
perquè es pensa que és ell qui ha fet el robatori del banc,
de les lliures que hi ha.
Bé, i resulta que va ser el mateix David Niven
qui va proposar a Robert Newton,
un camarada dels vells temps,
encara que el va previndre molt noblemen,
a mi que el tot,
que era un alcohòlic irrecuperable,
una font de problemes pels seus esborratxeres
i sobretot el seu orgull.
Sí, que era un cromo aquest home, no?
Sí, exacte.
Bé, tot es va entrevistar amb ell
i Newton va saber per què es mostrava una miqueta...
reticent, diguem-ho així, no?
Sí, reticent, sí.
I li va fer creure que no provaria ni gota d'alcohol
durant el rodatge.
Però en realitat ja li havia jurat amb ell mateix
quants dies abans un metge,
donat compte perquè va fer aquest jurament,
li va assegurar que no li quedava ni un mes de vida
si no s'entregava a una sobrietat,
però de la més absoluta.
Clar, no, no, no, hi hagi...
Com que hi hagués una gota d'alcohol,
ja estava...
Li quedava un mes de vida.
Per això l'home, doncs, esclar,
amb el que ja sabia,
va assegurar que ell no veuria res.
Perquè serà que no crec que n'hi hagués a paraula.
Tal com m'ho estàs explicant què va caure.
Saps?
Que és un greu problema de l'alcohol, eh?
No, entenc-me, esclar,
si ell sabia que el metge li havia dit que no vegués res,
volia que podia jurar que no veuria,
perquè, esclar, sabia que no.
Bé, lògicament,
Newton va complir la seva promesa,
va dominar els seus nervis,
es va dedicar a la pesca
en qualsevol país que estigués rodant,
esclar, com que havia d'anar voltant por ahí,
doncs el seu desfogament
era anar a pescar.
Sí, sí.
Bé, inclús a vegades estaven rodant
i si hi havia un riuet o hi havia un lloc allà a prop,
en moments de descans s'anava a pescar.
I es veu que això li era una teràpia fantàstica.
Déu-n'hi-do.
Bé, i així va aconseguir una interpretació
ja pòstuma,
però impecable.
La pel·lícula li va sortir molt bé.
En realitat, va aconseguir convertir
el mes de plaç que li havien donat
en set mesos.
Molt bé.
Doncs clar, l'home ja estava a les últimes.
Clar, clar, no, no.
Sí, però va durar set mesos.
L'alcohol fa molt de mal.
Exacte.
El sis que va durar el rodatge
a la volta del món de l'80 dies
i un mes.
O sigui que va ser per...
Just set, just set.
Set mesos, sí.
Gairebé, quan estàvem fent el muntatge de la pel·lícula,
potser ja no hi era, aquest senyor.
O sigui, es diu que un mes després
de despedir-se de l'equip del rodatge
va caure film minat per un infart
i no va poder assistir a l'estreno de la pel·lícula.
O sigui que d'alguna manera
aquesta pel·lícula és en memòria també seva.
Clar, per això.
Que passa normalment els crèdits al final.
La pel·lícula pòstuma.
Va ser l'últim que va fer aquest home.
Bé, durant el rodatge
que va durar sis mesos,
un llarg temps per l'època,
perquè no es trigava tant a fer una pel·lícula així,
va ser un rodatge, des de l'únic accidentat,
perquè els malabarismes financers de tot
quedaven paulativament al descobert.
I lògicament, diversos agreadors,
una miqueta mosquejats,
van aconseguir interrompre amb judicis el rodatge.
Així que ja els va passar que notes ja
deixant mà sobre mà a actors i tècnics
en qualsevol racó del món.
O sigui que la cosa anava a trenques i a barranques.
Anava de malament en pitjor, eh?
I a més a més cobraven tard i malament.
Però a més a més obligats a continuar
amb l'esperança que la pel·lícula s'acabés,
pogués tornar a casa,
s'estrenés,
fos un èxit
i pogués ser compensats tots
per tants sustos.
O sigui, imagina't si n'hi havien d'esperances
amb aquesta pel·lícula.
No, jo estava pensant
en una persona que arrisca,
com és el Maquetot,
que en aquell moment
volia i va llançar d'alguna manera...
Sí, però hi ha els altres.
No, no, però clar,
però ell que s'emporta tots els palos
d'alguna manera seria ell.
Sí, sí, però hi ha els altres.
Sí, sí, també, també.
Jo vaig a arrisgar amb aquest home.
Per a mi es veu que tenien feb
la pel·lícula,
semblava que ho vivien.
Doncs bueno.
El primer país on es va rodar
va ser Espanya.
Ja només donant-se la primera volta
de la manivela es va produir
ja el que temien,
tothom ho temia,
l'enfrontament entre Michael Todd
i John Farrow.
Ja va haver el primer xocament.
John Farrow no va arribar
pràcticament a rodar
ni siquiera ni una escena.
I va ser despedit,
però al moment, ipso facto.
I va ser substituït
per un director anglès desconegut,
que era Michelle Anderson,
que la seva carrera posterior
avasaria el benefici
d'haver complert
amb Michael Todd.
Veus?
Perquè això li va donar
un gran benefici.
És una cosa que treu a l'altra, veus?
Exacte.
Com estem de temps?
Tenim una miqueta?
Doncs teniu una miqueta més, si vols.
Sí?
Doncs mira, a Espanya
la corrida de toros
es va rodar a Chinchón
perquè la seva arquitectura
d'influència àrab
va cautivar els americans
per il·lustrar l'anècdota del film
amb Gilbert Rowland
i César Romero
i on tot el poble
va actuar com a extra.
Perquè vegis, eh?
Sí, aquí es deuria estar
també alguns dinerets
perquè ja sembla que no va cobrar
a casa ningú.
Home, ja només per poder sortir
en una pel·lícula
jo crec que tothom s'apuntaria, eh?
Imagina, en aquells temps
hi ha un poblet, saps?
Sí.
Encara agafat Chinchón.
Bueno, després aquí
es van setmanenar a Londres
on el decorat
de la casa de Filias Foc
va incloure
imagina't tu
147 rellotges
i baròmetres
del segle XIX
i una instal·lació
d'il·luminació
per gas.
Doncs clar, segons l'època
doncs tenia que ser així.
I a més els rellotges
per l'escena final
en la qual faltaven
aquells segons
i s'han de veure...
Sí, era un col·leccionista
representant
que era un col·leccionista
de rellotges.
el temps se'ns ha acabat avui
podem deixar-ho
pel proper dia
i...
Passem per la música
com sempre, Andrés.
Passem per la música.
Vinga.
Doncs mira, com que...
Una peça curteta, eh?
Sí, passarem
una segona part
que toquen
que és quan hi ha l'entreacte
i lògicament
es diu
la volta al món
d'un 80 dies
segona part.
Fins al pròxim
si duu.
I nosaltres continuarem
ja no sabem quantes parts portem
però demà tornem.
Molt bé.
Gràcies, Andrés.
Adéu.

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501