El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Que sí, que ja el tenim aquí capaçats, que sí, que el nostre avi ja el tenim.
Hola, avi Ramon, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb aquesta gent, el meu avi, el meu avi...
No, és el nostre, és l'avi de tota Tarragona,
i el tenim a través de les zones de Tarragona Ràdio.
Quina és per què diu això de l'avi?
Perquè llavors quan diu de Palafuger i això ja...
Però bueno, recorda totes les costes, recorda totes les costes.
No, no, el que passa és que aquí d'haver d'entendre que l'avi és viatger.
Sí.
I no ho sé per què.
No ho sé.
No, no, no.
Un bici com un altre.
Sí, sí, sí.
La llàstima és cara i els pneumàtics ja s'han desinflat.
Ja no puc.
Ara m'ha agradat això dels pneumàtics.
El que passa és que...
Avui l'avi està a Rieller.
Ja m'ha dit quan ha entrat?
No, no, no.
M'ha dit bona tarda, però ja m'ha dit d'una manera com si estigués pensant en alguna cosa.
Què pensava quan ha entrat a mi?
Pensava que porto les cames que no m'aguanten avui, però dic, mira, els pneumàtics s'han afluïssat,
però el motor va seguint.
Però expliqui-me el que m'ha dit fora quan ha entrat, que li ha fet gràcia no sé què,
una cosa que ha vist per televisió, que no s'ho esperava i que l'ha portat un record.
Expliqui-m'ho, expliqui-m'ho.
No, home, ja fa gràcia perquè a la televisió surt un programa que un xiquet agafa una botella,
no sé si és d'aigua...
Ah, que és un anunci.
Un anunci, sí, sí, sí, ho deia.
Comprar una botella i se l'emporta a l'aire d'allà i es pensa que d'això.
M'ha fet gràcia perquè jo ara em remuntaré a anys, anys enrere, anys enrere.
El començament del turisme.
Sí.
Quan venia els primers turistes aquí a Espanya i molts anaven veient cap a Andalusia,
inclús allà a Andalusia m'ha fet gràcia perquè hi havia gent que havien comprat botelles
amb sol d'Andalusia.
Què dius? Com has fet això?
Mira, la mateixa cosa que l'aire, no?
Aquest omplia aire allà, li feien una botella buida, posaven el sol, tapaven
i allà es feia la il·lusió que encara era sol d'Andalusia.
Que era sol d'Andalusia, home.
Ara fa riure, no? Però és cert, eh? És cert.
Com també hi havia turistes quan marxaven, inclús saps que prenien trosos d'això d'exabara?
Sí.
Com que és una planta que a molts països això no hi és, és una cosa de novetat.
Els altres...
Però això és molt perillós.
No, agafaven la part que no punxaven.
No, no, no ho dic per això, sinó perquè si després la plantaven allà al seu país o passava alguna cosa...
No, no, no, no la plantaven.
Era com aquell que agafa una flor...
No, no, però és que...
Com que s'emportin alguna cosa que és autòctona i després...
No, no, altres em portaven, per exemple, garrofes, l'altre em portaven coses desconegudes per ells,
perquè, clar, molts turistes que venien tampoc no eren turistes d'elit,
sinó que eren turistes com ara molts anem on s'emporten.
Com podem, sí, sí, com podem, com podem.
Molts venien. I recordo que això és un fet històric, que una vegada vaig veure-ho, eh, això és històric.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè pensa que el fort del turisme era Itàlia. Itàlia agafava el turisme d'Alemanya, França,
que llavors França tampoc no tenia gaire turisme, perquè a més tenia la part d'aquí de la costa blava, allà.
I, clar, molta gent no... I molts anaven a Itàlia perquè era més barato, era el començament del turisme, i allò.
Però llavors va a Espanya, va començar el turisme a Espanya.
Va començar a fer una miqueta la punyeta a les màfies italianes que portaven tot el turisme.
Sí, sí, sí.
I un dia vam fer una revista, una revista als italians, on sortia Tarragona, com a punt de turisme.
Tarragona també tenia un punt de turisme pel sumto aquest de l'arqueologia i tot aquest...
Bé, sortia. I veies una fotografia que dèiem un dels mercats importants d'Espanya,
i posava fotografies, i era la plaça de les peixeteries, que llavors en acabarien peix al carrer.
Sí.
Estava peix al carrer... Llavors, allò era una fotografia que allò deia que era un dels mercats d'Espanya després de la guerra.
Després de la guerra...
Que no, però que és bo. No, a veure, sorprenent, si més no.
No, no. Vull dir la misèria que hi havia a Espanya perquè el turisme no vingués.
Què diu? El que punyeteu...
Després es veia un home que llavors venia a Númols dels Sexes aquí a Tarragona,
alt, gros, amb crosses, que li faltava una cama.
Sí, van a carregar d'ell.
Estos són los excombatientes de Franco que han de ganar-se la vida pidiendo por las calles.
Ah!
Això...
Fotografies això.
Què diu?
Diu, hi ha a Espanya, i en Tarragona, a dos quilòmetres de Tarragona,
hi ha una fossa con cal para enterrar los muertos que mueren.
Perquè vam una vegada que aquí a Tarragona hi havia una miqueta de passe.
de...
Home, però això va moure, no?
Quan va sortir.
Va fer una miqueta de passe aquí i deia,
per falta de combinació, per fer-ho, els metien a la fossa con cal.
Ah!
O sigui, que hi havia una sèrie de coses contra el turisme.
Oh, quina marellet!
No, no, això...
Per això et deia?
No, no, vull dir que això ho evisió amb una revista italiana d'aquella...
Però que, Déu-n'hi-do, què rebuscant i què he trobat?
Home, pensa que això venia de la màfia.
Home, clar, no els interessava que ningú vingués cap aquí.
Així, d'aquesta manera, ells se cagaven amb tot el monopoli.
Clar, llavors ja van començar a vindre turistes aquí.
Jo me'n recordo, els primers turistes alemanys, principalment jovens,
que venia a la botiga i li feia gràcia una cosa.
Ai, mira jo!
I ell, no, no, vull dir, això no sirve.
Només compraven...
Buscaven coses pràctiques.
Coses pràctiques.
Així com ara, últimament, bueno, jo venia fa anys, no?
Quan venia a Parelleta, veus que a ella li agradava una coseta i li comprava, li feia un petó.
O sigui que la vida...
Com ha anat canviant, eh, avi?
Del començament, amb el d'allòs, ha anat al turisme.
I també va haver, durant un temps, saps, i sobretot, si no recordo malament,
durant els anys 70, que jo me'n vaig cap aquí, cap a la meva banda,
doncs que gairebé eren molts els italians que venien.
Sí, sí.
Jo me'n recordo, Tarragona, ple d'italians.
Sí, però és que et dic, que llavors ja, com que Espanya ja va començar...
No, però jo dic que als anys 70, que va ser quan va haver el boom que...
Però llavors ja van començar a obrir les portes...
Clar, a tot arreu.
Dixem la política o el que sigui, però llavors la gent, clar, van notar que Espanya,
a part del que es venia o no es venia, era el clima.
Clar, el que buscàvem.
I la gent, clar, que anéssim a Esperdenyes i un Macutu,
venien aquí i a qualsevol pòstic es quedessin amb una pesada.
Perquè tenen en compte que a Tarragona molta gent llogaven habitacions, cases particulars.
O sigui, agafava una habitació, posava un llit,
perquè llavors no hi havia tants hotels, ni tantes pensions, ni allòs.
Hi havia alguna pensió, hotels no hi eren, m'entens?
Hi havia, però potser, clar, no eren tan accessibles, potser...
No, però a part d'això no hi havia massa.
Llavors la gent anaven, i quan venia la festa major, imagina't, a Tarragona,
la gent llogava habitacions i vull dir que hi havia molta gent que llogaven dintre un pis,
doncs una habitació...
Millor eren un grup de gent, d'amics, que venien...
Va ser un buf del d'allò, saps?
Vull dir, i hi havia gent que agafaven i venien millor pel d'allò.
Llavors va ser, ja quan va començar a vindre, hi ha més turisme, més coses d'aquesta...
Però és curiós les coses que compraven, perquè inclús ara, encara fa riure,
que venen turistes i encara compren aquell sombrero gros mexicà.
Sí, és veritat.
O aquella sevillana, per posar-la a sobre de la televisió, que m'agrada molt a aquestes.
Però encara, si tu vols, que comprin una sevillana.
O que comprin una sevillana, perquè a Espanya els hi han dit que el flamenc.
O el toro.
I el toro, perquè encara l'han tret el toro, però encara sembla que...
Per fer més espanyolisme, sembla que el toro...
Molt arrelat.
Jo el toro encara no veig per què, perquè a mi em fa, quan veig aquell cap amb allò que li surt del damunt,
quasi, quasi que sembla que s'han fotit els homes.
No, a mi em va fer patir, més que una altra cosa.
Vull dir, aquelles banyes que porta, sembla que d'això, no?
Ah, ja vi que vostè me'n va per altres sants reals, eh?
Tornem.
No, no, però em refereixo que de la mateixa manera que l'estranger,
quan van al bader nacional i al toro, vull dir, hi ha altres coses a Espanya importants per dir el que és Espanya.
Però, avi, entre vostè i jo, entre vostè i jo, avi.
És que, segurament, si nosaltres anem a un altre país, i potser no ens hem documentat bé
i anem una miqueta de turista accidental, potser també ens passaria el mateix.
Que compraríem el que nosaltres pensem que pot ser típic d'allà, i després et trobes amb la sorpresa.
Però a cada puesto hi ha un tipisme, amb una miqueta de sentit.
No, no, sí, sí, sí.
Jo parlo del que va sense saber més o menys, compra coses d'aquestes,
i quan arriba el puesto li diuen, però això que has comprat allà.
Què has fet?
Això, si ho vaig explicar-te algun dia, a Holanda,
doncs estàvem, teníem una part d'hotel, i al costat hi havia un supermercat.
El dematí esmorzàvem allà a l'hotel, a l'apartament, s'ho fèiem nosaltres a esmorzar,
anàvem a voltar, dinàvem on s'assemblava, i el sopar se'l preparàvem allí.
I un dia, allà al costat, vam comprar, doncs, diferents coses.
I em va fer gràcia, la dona més va fer gràcia comprar un pot de marmelada.
Vam dir, ara com serà la marmelada.
A veure si és bo, sí.
Doncs, bueno, quan va arribar, era d'aquesta, de la Molinera, aquesta d'això d'aquí, de Múrcia.
Què hi diu?
Quin és, com s'hi diu?
No, no, que li deu haver costat un munt i era aquí.
No, no, mira, veus tu aquí, veus el que dic, que això són sorpreses de quan vas a fer tot aquests, no?,
que es pensem, oh, que es... i tenim el temps.
Avui, no ens queda més temps.
Fem una cosa, vostè vagi pensant de cara a la setmana vinent, ara que hem agafat carrerilla...
No, si no cal pensar, si surt tot convidat.
No, no, però vostè vagi pensant, encara que no sé si tindrem algun convidat, perquè sé que estem preparant cosetes,
si no tenim cap convidat, vostè vagi pensant en aquests viatges, en aquestes coses que ha fet,
per continuar comentant-nos més anècdotes i més batalletes a l'avi Ramon.
Home, escolta, avui la gent dirà, ves que explica si hi ha altres i on vi això, però...
Home, què?
És tu la que...
Què? Jo no, jo no l'hi visc, perquè m'ho expliqui.
I com que tu ets la neta, jo soc l'avi...
I a mi veu aquí amb la boca oberta, l'estic mirant.
T'explico batalletes a tu.
Clar, i més contenta que...
A mi, que tornem la setmana vinent, el proper dimarts. Gràcies.
Molt bé.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.