El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a dos o dos...
43.034, 300 milions d'euros, 34, qual era la nostra d'aquí de la ràdio?
43.034, no, avi? És que ara no me'n recordo.
I és que dic, a veure si s'enganxa, avi, que no, que ho fai, per a veure si els nens de Sant Ildefonso, que ens agafin ja el número.
Mira, ja t'he dit...
Que moltes vegades ens agrada que ens agafin el número, i si és aquest encara millor, avi.
Ja t'he dit que no et facis d'això, que tinguis salut...
És que porta, des de cantes per la porta, ja li comento, i ell me diu que no, que salut, que no, diners.
Salut i humor.
Però, avi, diuen que els diners no fa la felicitat, però, ai, anava a dir una paraulota, com ajuda, eh?
Com que no?
Hi ha de tot, ha sigut la desgràcia d'alguns, i l'il·lusió d'altres, m'entens?
Però bé, deixem la loteria, deixem la loteria, deixem la loteria, deixem la loteria, deixem la loteria, deixem la loteria.
Tota la gent el dissabte, perquè ara saps què passa?
Què farà dissabte al matí, avi?
Perquè ells està amb els gatllindis, ara anem als pollastres.
Esperi, espera un moment, què farà el dissabte al matí? Vostès del que segueix la loteria, o no?
No, no, espero, espero, quan surta el diari a la llista...
A la tarda, novament, al dissabte, al dia 22.
Vaig comprovant, i llavors, mira...
I què?
Aquest no, aquest tampoc, aquest tampoc, a veure aquest altre tampoc.
Aquest una pedra, per rinyó.
I penso, mira, aquest m'ha tornat els quartos, mira, algú és algú.
O sigui que et quedes amb allò que dius, algú és algú.
Ho dic que no.
El principal és que t'ho passis bé, aquestes festes, amb salut, amb el que sigui, no m'entens.
I allò que em dèiem, que parlem dels gatllindis, el que sigui, era curiós perquè abans, per exemple,
la vida social, per exemple, així com ara el seguro, per exemple, fas cues, fas això, t'esperen, el que sigui.
Llavors hi havia el metge, que era un mes de la família.
Que quan li deies, mira, el nen, això és això, ja sabia el que tenia el nen, la dona.
Clar, perquè ja es coneixia de tota la vida.
I llavors què passava?
Que llavors les famílies que podien, en pisos d'aquestos grans,
doncs hi havia una miqueta de golfe, on criaven una miqueta de bestiau.
Bueno, bestiau, doncs, un parell de gallines, dos conills,
i sempre, sempre agafaven, hi havia un pollastre.
I al carreguesòmetre hi havia una dona especialitzada
que els pollastres escapava.
Bueno, escapava perquè, llavors, aquell pollastre es feia,
així com ara estan tancats amb una gàbia, amb llum,
i creixen per créixer sense més i més, llavors no.
Llavors, dintre la gàbia escapaven i s'alimentaven.
I llavors, per Nadal, aquell pollastre era...
Era un senyor.
I llavors, clar, eren dos o tres pallastres que arreglaven.
L'un era pel senyor metge.
Clar, per donar-les gràcies per les atencions rebudes.
Això.
No, ara envia-li un pollastre al metge.
Tu te'n llença pel cap.
Home, depèn, depèn, no podem...
No, ara vull dir, el metge agraeix més potser un llibre,
agraeix més una altra cosa que un pollastre.
I llavors també es matava el pollastre aquell,
que clar, llavors aquell pollastre amb alguna gallina,
doncs clar, era el dia de fer la gran olla per Nadal,
aquella sopa, aquells carrilets tan grossos...
Oh, oh, oh, boníssim.
Aquella olla...
Avi, jo crec, ara el que deia vostè,
regales un pollastre amb algú,
és que ja no sigui el metge, a qualsevol persona.
No, res.
I com el fas per matar?
Si no ho hem fet mai ni tampoc ho hem vist mai.
No sabria què fer.
Sempre hi ha aquella persona...
Ara no.
Llavors, en una escala, tots eren família,
tots es coneixien.
I sempre hi havia un que era d'una manera, l'altre d'altra.
A l'hora de la veritat, tots convivien.
Però cadascú tenia el seu caràcter,
que potser a l'escala vivia una que havia vingut un poble,
l'altre vivia un que tenia terres i tenia el déu d'això.
O sigui, que llavors, en una escala,
hi havia així com ara puig l'ascensor i no saps en quin pis van.
No, i a més, potser ni ho coneixes.
D'acord.
Llavors, sempre cadascú sabia en qui podia anar a buscar per un.
L'altre, mira, està costipat.
I l'altre et deia, mira, això li fas d'aquesta manera.
Ja, costipat.
L'altre deia, mira, agafes, calentes vi al forn,
que llavors vi el forn aquell.
Sí, sí, sempre te recomanaven alguna cosa,
t'hauria molt de mel.
I veuràs quina suada farà.
I clar, el vi calent, amb allò, aquella nit,
una suada que treies...
En fi, una sèrie de medicaments gasolants,
quan eren coses petites d'això.
Sí, sí, sí.
M'entens?
I llavors, clar, la gent li dic,
llavors, el dia de Nadal, el pollastre i la gallina,
per fer el cald, el que sigui.
I llavors, el que quedava del dia de Nadal,
era per ensum de mar, per Sant Esteve,
fer els canelons,
i fer un altre menjar familiar.
No m'entens?
Vull dir que era una altra manera.
Sí, com ara moltes...
Mira, però no ho feu, anem a comprar-ho fet ja.
Ara, vull dir...
Anem a l'ho més pràctic, per entendre'ns.
Però llavors, també hi havia gent,
que passa, a mi m'agrada,
que els agrada la cuina.
Agrada la cuina i aquella...
És que la cuina...
Aquella escalforetta i les coses...
No, no, és que la cuina, si t'agrada,
és agraïda.
Sí, sí, sí.
Perquè fas proves.
Avui poses aquesta miqueta de coses,
i diu, ui, quin gustet agafat.
I quan ve algú i menys i diu,
i ara, que és bo, això?
Aquella persona
és com si haguéssim una condecoració.
Vull dir...
Saps com quan al carrer dius,
mira quin nen més mono que...
I la mare, tot el que s'ha fet.
I si és l'àvia encara més.
I si és l'àvia encara més.
Vull dir...
Que hi ha coses que donen satisfacció a la vida,
que són tan simples
que no cal...
No cal grans arguments, no.
Hi ha coses petites
que la vida engrandeixen la satisfacció.
No, no, i s'agraeixen.
És veritat.
A vegades més que la loteria.
M'entens com vull dir?
Sí.
Vull dir que hi ha coses que són...
Hi ha que s'ha anat perdent.
Per què?
Per falta de convivència.
Pujem-nos l'escala.
Escolta'm,
et vindré a buscar...
Vés tu mateixa, agafa el de la cuina.
Ui, ara no t'atreveixes.
Entens?
Agafa el de la cuina.
Escolta'm, vull dir,
hi havia una altra manera de ser.
Sí, és veritat.
El sereno, el vigilant de nit,
ja sabia que ha de portar qui era.
El carter ja sabia les cartes.
No m'entens?
Que han de portar, és veritat.
Que vagin a un problema,
perquè al carter també se feia massa amic d'una noia,
arribava que tantes cartes del novi
se feia novi ell.
No t'ha escrit.
No t'ha escrit, no?
Vull dir...
Home, ja espero que no.
Que a la vida hi ha moltes anècdotes i coses
que quan les expliques o les dius
fan riure.
Fan riure, però són.
Però són.
Només ens queden dos minuts i mig.
Dos minuts.
I m'agradaria convidar-lo
que de cara a l'any vinent,
torni una altra vegada amb nosaltres,
amb aquesta força tan maca
que ens ha donat durant aquest 2007
i que el 2008 encara amb més ganes
i que l'esperem aquí, eh?
Jo el que voldria és felicitar
i agrair tots els que han escoltat
que hàgim vist que nosaltres aquí amb la Sílvia
criem, no criem, talla o tallo,
parlem o no parlem,
però ho fem amb una satisfacció
i una convivència
que jo crec que els que s'escolten
es volen escoltar.
Vull dir que no hi ha problema amb escoltar.
Però qui vol escoltar s'escolta,
però que vegin que venim aquí
improvisem i parlem de coses,
de coses passades,
jo precisament, vivències,
coses que passen.
A vegades algú potser es pot molestar
pensant-se que va per algú determinat
i no.
Fem així molt general.
És en general.
És el que és la vida.
Anècdotes, coses que s'han viscut.
Que l'any que ve,
que tingui salut,
que tingui salut,
tindré l'estabilització de tornar a vindre
i veure si aquest avi
pot encara explicar vivències
i més tindrem escoltar.
No li queda acord a aquest avi, eh?
No li queda acord a...
Hi ha els ossos i les coses,
però mira,
mentre el cap vagi barrinant...
Encara continuarem fent, no?
...qués el que queda.
I com que el cos d'aquí sentat
no s'encén,
és el cap al que parla,
continuarem així l'any que ve, eh?
Doncs ja, bé.
Felicitats i bones festes a tothom.
Que vagi molt bé el viatge cap a Andalusia.
Gràcies i gràcies per aguantar-se.
No, no.
Que compte, l'anava a dir,
que compte per a Andalusia,
que el volem de tornada.
No, ja saps,
ja som també,
jo soc amic de tothom.
I que el dia vuit,
esperem aquí, eh?
Sí, de l'hora, sí.
Amb les portes obertes
i amb el que faci falta.
No cal cobrir-ho massa,
perquè amb poca cobrir ja puc entrar, eh?
És veritat,
ja pot endrejar,
això és cert.
Que darrerament se'n s'ha primat una mica,
l'avi, eh?
Que l'endrejar, l'endrejar encara no cal.
Que veig amb el bastó,
encara m'aguanto bastant.
I tant.
Avi,
bones festes,
bon Nadal,
bon any nou,
i fins l'any vinent.
Igualment a tots,
a tots els nets que tinc,
que em diuen avi.
Que són uns quants, eh?
Adéu-siau.
i fins l'any vinent.
I'm just gonna keep on waiting
Up in the air at the mistletoe
I won't make the list and send it
To the north pole for St. Nick
I won't even stay awake to
In the magic of the rain declare
Cause I just want you here tonight
Holding on to me so tight
What more can I do?
Oh, baby, all I want
For Christmas is you
Ooh, baby
Oh, the lights are shining
So brightly every boy
And the sound of children's
Life fulfills the air
And everyone is singing
I hear both flags are shining
Instead I want to pray
I don't want to really need
Won't you be a star, baby
To me it's my name
Oh, I don't want a lot for Christmas
This is all I'm asking for
I just want to see my baby
Standing right outside my door
Oh, I just want you for my own
Oh, if you could ever know
Let my wish come true
Baby, all I want for Christmas
Is you
Ooh, baby
All I want for Christmas
With you, baby
All I want for Christmas
With you, baby
All I want for Christmas
With you, baby
All I want for Christmas
I want for Christmas
With you, baby
All I want for Christmas
With you, baby
Just want to see your Christmas