Andrés, Andrés, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja estem aquí una altra vegada.
Sí, senyoreta.
Agarre-se, agarre-se, vostè, el micròfon.
Ja m'hi agarro.
Vine cap aquí, vine cap aquí.
Ja estic aquí.
Andrés, que la setmana vinent hem de començar nou cicle, no?
Perquè veig que ja ens queden dues cançonetes.
Sí, comencem...
No ho sé exactament el que faré, no sé si faré això que et vaig l'altre dia,
de les grans orquestres o algun altre tema.
Però bueno, ja t'ho dir la setmana que ve.
Home, jo espero que sí.
Això de les grans orquestres, com ho vas dir, m'agrada molt.
Són orquestres que cantaran perquè són orquestres d'aquells temps
que, escolta, dels anys 30, 40, 50...
És Xatanuga, no?
El Xatanuga Xuxu, que era de les cançons de Glenn Miller.
Glenn Miller, ja de tot, ja de tot una miqueta.
Molt bé.
Harry James, fantàstic també.
En fi, hi ha una sèrie de temes fantàstics.
Ui, que veig a tota la gent a aquesta hora ballant, Andrés.
Aquesta setmana passada hi ha aquesta enamorança.
I la cara de la setmana vinent els farem ballar tots.
Bé, jo ja en això el porto.
Vinga.
Avui toca al Centre Cultural del Pallol una pel·lícula musical
que es diu El rei i jo.
Que és del Jules Briner, de Bora Kerr i Rita Moreno.
Saps qui de Rita Moreno?
Que va morir ara fa poc, també.
Sí, la vaig veure per la televisió, és possible?
Sí, que era el que va fer, va fer What Say Story, dels portorriquenys.
Bé, doncs, la pel·lícula aquesta del Jules Briner,
d'Ebora Kerr i Rita Moreno, Martin Benson,
dirigida per Walter Lang, un gran director,
va estar feta l'any 1956 i és un musical en color.
No res més que una institutriu anglesa, que se li ha mort el marit,
agafa amb el seu fill, d'uns 10 anys aproximadament,
i se'n va cap a Siam, Tailàndia,
perquè el rei d'aquest país, per això diu el rei i jo,
el rei de Siam, l'ha contractat com a institutriu anglesa
per educar amb la quantitat de fills que arriba a tindre aquest rei.
Quan arriba, lògicament, les costums d'aquesta gent
i sobretot...
Xoquen precisament amb les coses que ella ha après
de la seva educació anglesa.
Sí, però sobretot també la imposició tan fixa que té el rei
de les coses, és clar, xoquen molt amb ella.
I sobretot la incultura en quant al resta del que és la democràcia,
el resta del món, xoquen molt amb la manera de ser d'ella.
Però, a mica en mica, ella es va imposant, el rei també va aprenent,
i l'obra, doncs, entre tireia fluixes i cançons,
doncs passes un rato meravellós i molt distret.
Andrés, sé que l'altre dia me vas donar un puntet,
però s'arriben a enamorar?
Tu creus que...
O millor que ho vinguin a veure?
No, no.
Millor que ho vinguin a veure a les 6 de la tarda, però no, no.
No s'arriben a enamorar.
No s'arriben a enamorar.
És que la veració que jo vaig veure més actualitzada,
d'alguna manera, que va ser la Jodie Foster,
la que feia d'Institut Riu.
Diguem que sí que es nota aquella passió,
aquella història cap a rei.
A dir-ho una cosa bàsica.
Aquesta pel·lícula, el Júl Briner, fa de rei de Siam
i pensa que aquest home té un grapat de dones,
i per això té tants fills.
Lògicament, un Institut Riu inglese
no acceptarà mai ser un altre més de les dones
d'un personatge així.
Sí, sí, sí.
Això és la base de la pel·lícula.
A veure, allà la pel·lícula no queden junts,
en plan parella.
No, no, no.
Però que com si hi hagués alguna cosa amagada...
Bé, hi ha l'atracció d'aprendre l'home
a altres cultures, com és l'anglesa que porta a l'Institut Riu,
i de veure aquesta dona la paciència que té,
inclús amb ell mateix, saps?
I això fa que l'home, a més, vol aprendre...
No, que és un home inquiet, com a rei.
...i segueix molt les instruccions d'ella al final.
Al final té això.
Bé, anem ja per acabar amb el tema romàntic.
Això que és de tarda, no sé si ho he dit,
ho veurem a les 6 de la tarda a l'antiga audiència,
entrada gratuïta.
Bé, doncs ja per acabar aquesta sèrie de temes musicals romàntics,
tenim una pel·lícula una miqueta i antiga,
de l'any 1939,
té 68 anys, per tant, aquesta pel·lícula,
però és magnífica.
La pel·lícula, el títol és Intermezzo,
i el tema és Intermezzo.
L'autor de la música,
Heinz Probost.
Aquesta pel·lícula va ser la primera
que Ingrid Berman va rodar a Amèrica,
i va ser una nova versió d'aquest tema,
d'aquest clàssic,
que ja era una pel·lícula sueca,
i que ja havia interpretat 3 anys abans allà a Suècia.
Però ara, amb aquesta pel·lícula,
va estar sota la direcció de David O. Selznick.
És una romàntica història d'amor
entre un concertista de violí
i la professora de piano de la seva filla.
I tenia com fons, com taló,
el fons amorós d'aquest tema musical,
el tema de Provós,
que es va fer ràpidament popular,
i que anava amb un subtítol
que es deia Souvenir de Viena,
i va entrar molt bé
en el repertori d'orquestres i solistes,
sobretot amb la seva transcripció
per violí i piano.
I aquí es va quedar com un tema
de la pel·lícula Intermezzo.
Escoltem aquesta magnífica i romàntica peça musical.
i la pel·lícula Intermezzo.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit