El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'orzo del català.
El millor barcó.
Continuant-se al 96.7, Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Després de sentir les notícies, donem pas al nostre avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com es troba?
Molts mira, eh?
Molta i xerit, com sempre.
Com vols que estigui?
No, fantàstic, jo m'encanta que tenis la seva companyia.
Ves, que es renquejant, vaig caminant, que d'això, ara ho sé, quan fa mal una cosa, toco un costat.
Quan més l'altre, o sigui, jo ho tinc numerat ja, totes les parts del cos,
quan és el peu, quan és l'ombro, ja, ja, ja sé, ja sé el que he de fer, ja.
Avui, ja sap que avui hem de continuar parlant de les coses que teníem ahir pendents,
perquè ahir vam començar a parlar de coses de supersticions, vam acabar parlant de fantasmes,
de coses que van passar d'aquesta medalleta, se'n recorda que abans ho explicava ahir,
que era una medalla viatgera, no era potser la mateixa, perquè sempre arribava aquesta vegada.
I és curiós que el Canadà, amb una iglésia que va anar a Montreal, es van trobar que la patrona d'allí també era la Milagrossa.
I també venien la medalla, però allí no n'hi havia d'alumini, eren com si fosin de metalls, saps?
Com si fosin daurades i això, però vull dir que em va fer gràcia que tot just una iglésia que vaig allà a Montreal entrem a dintre,
la patrona, la imatge i els medrets que venien, era Milagrossa.
Per això dic que ja, clar que la gent pot dir, bueno, i que s'expliques, bueno, però mira.
No, no, però que són coses curioses.
Però vull dir que són coses...
A la llarga te n'adones que, ui, mira, em va passar això?
Clar.
A mi jo en aquell moment no, però després quan reacciones...
Però si ara la gent reflexiona i tira enrere i va pensant, dirà, escolta, si a mi em va passar...
Si em va passar... Mira, t'explicaré, ja que em dius anècdotes, loteria.
Loteria, a veure si em toca.
Bueno, vam anar...
Això ho pensarà tota la gent, perdó, eh?
Vam anar d'excursió a Santander.
Sí.
Davant de l'hotel hi havia un quiosco que venia un número de loteria.
Quan el dematí anàvem a agafar l'autocar per marxar, estava tancat.
I quan veníem a la nit de les excursions, tancat.
També estava tancat.
Jo aquell número, només hi havia un número sol.
Me'l mirava i cada dia a veure si ho podia comprar.
Vam marxar i vaig poder el comprar.
Què en diu?
Doncs aquell número, aquell any va sortir la grossa de Nadal.
Avi!
Bueno, aquesta dius, bueno, no pot ser, no pot ser.
Un dia pujo pel carrer de la Unió, que llavors hi havia un lloc de loteria,
al carrer de la Unió, al costat que llavors hi havia d'allòs.
Passo, en aquell moment també estava tancat.
Dic, ara quan baixi, quan baixi, agafaré aquest número.
Quan vaig baixar aquell número...
O sigui, ja tenia un número ja pendent, vostè, que ja no veia...
Sí, sí, no, és que estava allà a la vista.
Quan hi torni a passar, Avi, agafi-m'un per mi, eh?
Bueno, en el cas que baixi, aquell número ja no hi era.
Va sortir aquest número.
Què em diu?
Vale.
Un dia, aquest Sant Francesc, el cantor Sant Francesc a Marrambla,
es posava un que venia números del sexe.
I passo, i dic, dono'm un número.
Diu, este no te lo doy porque este hace miedo.
¿Cómo que hace miedo?
Agafi-lo, agafi-lo aquí.
No, va ser...
És que ja no, jo no me'l vaig venir tot allò.
Bueno, doncs va sortir, eren tots zeros.
Eren tots zeros.
I no m'ho va voler donar perquè agafa un número de zeros.
Clar, tant de zeros, clar.
Doncs va sortir.
Al carrer Major.
I un home que també a vegades li comprava un numeret.
Dic, dono'm un número.
I mentre em agafava el número, i vaig agafar els cèntims,
es veu que mentre jo li buscava els cèntims,
el número que em donava, el va agafar una senyora.
Bueno, jo agafa el número que em dona, me'l posa a la butxaca,
i al passar per allins, ens ho endavant, diu,
què, estàs ben content, no?
Dic, això, coi, és que has tret, que he tret el què.
Diu, mira, el número que et vaig donar-te ahir.
I resulta que aquest número que em donava
va sortir premiat amb els cinc milions de pessetes.
Però que no li va donar vostè, que li va agafar a la senyora.
Aquella senyora d'hauria agafar el moment que me'l donava.
Senyora, que li va agafar el número.
Però em refereixo, però escolta, no, no, però...
Deixi que li digui, deixi que li digui a la senyora.
No, escolta, escolta, no, però hi ha una cosa,
hi ha una cosa que penso que quan no m'ha tocat,
potser m'ha fet un favor.
Perquè llavors ha analitzat gent que ha sigut la desgràcia
trobar la loteria o una herència, una herència, la loteria,
coses d'aquestes, ha sigut la desgràcia d'una família,
la desgràcia de persones.
I si acaso no vull dir noms, ni vull dir fets,
perquè doncs no és moment, però avui ha passat aquesta cosa.
I saps què faig?
Home, avi, jo sé que a moltes famílies,
que els han tocat
i que al cap d'un mes, mes i mig,
n'ha agafat com una espècie de borratxera,
que se li diu, la borratxera dels diners,
no han sapigut controlar
tota aquella avalanxa de diners que els cau de cop.
Mira, ja el que dors t'ho diré més concret.
Un, a Reus, va sortir un número,
dos germans,
un casat, amb crius,
i l'altre solter.
El solter va comprar el cotxe Últim Model.
Al cap d'un parell de mesos
s'havia estrellat i va quedar,
va morir.
L'altre va començar per aquí, per allà,
el que sigui,
i clar, per un moment que va perdre la família,
va quedar tot,
va començar amb juegues per aquí,
dones per allà,
i va perdre...
Tot.
Per això dic jo que quan jugo...
Una borratxera.
A vegades jugues perquè hagis un compromís.
Escolta'm,
et venen i et sap greu, no?
Però em refereixo a que si alguna vegada jugo,
mira, jugues perquè dius,
mira, és un instint que tens...
Sí, per provar, a veure què passa, no?
Ah, no, no,
però sempre tenim l'instint de d'allò.
Que no surt,
penso,
potser no,
potser no,
potser no em convenia,
no m'entens?
Per això hem de conformar amb...
No, i parlant de l'instint,
ahir també ens comentava
que hi havia una persona
que sempre jugava amb un número
i això li deu passar a moltíssima gent.
I a més,
si no tenen aquell número,
són capaços de remoure cel i terra
per comprar aquell número de l'oteria,
sobretot de cara a Nadal,
que s'apropa perillosament.
Sí, sí.
I ara ja comencen a demanar números.
Doncs,
al contrari d'això que et dic,
quan va entrar al rinyó,
quan anava a Santa Tecla,
vaig comprar un número de l'oteria,
aquell temps,
40 i escaig d'anys enrere,
i vaig posar la butxaca
i al cap de...
quan vaig sortir de la clínica,
al cap d'un mes,
potser no encara un mes,
poso'm a la butxaca
i em trobo un número d'aquell.
Dic, oi,
vaig,
miro,
i em van tocar 5.000 pessetes
en aquell temps.
Home, bé.
Està bé.
Agafa,
un altre dia,
una altra vegada,
anem a Canàries,
amb una excursió,
amb l'assemblea que hi havia nacional,
que vaig anar,
el que sigui.
Té fortuna, avi.
Té fortuna, vostè.
Llavors,
ara fa temps que no.
Ara ja la fortuna...
Ara perquè no es de fixa.
La fortuna la tinc a casa
amb la dona i els fills,
ja tinc...
Bé,
però em refereixo
que vaig comprar dos números.
Sí.
Dos números,
a diferent puesto,
un número a cada puesto,
i la gent,
ai,
si el compres tu,
també el compraré jo,
que llavors traig alguna coseta,
alguna aproximació,
el que sigui.
Doncs vols tu que sortegen
i van sortir
aquests dos números
premiats amb 5.000 pessetes,
que era el que llavors...
Clar,
és el que es feia, sí.
Però un el vaig cobrar allà
i l'altre dic que el cobraré
aquí a Tarragona,
quan vingui.
Quan vingui, clar.
Bé,
vaig cobrar aquí d'allà,
vingui a Tarragona,
vaig al carrer Podaca,
dic,
mira aquest número.
Val.
Mira,
5.000 pessetes.
Bueno,
a la nit truca un dels
que vam anar allà a l'excursió
i dic,
escolta,
em dic,
estàs content, no?
Vas voler comprar un número igual?
No,
com que no?
Diu,
diu,
no,
que he anat ahir,
l'he mirat,
m'ha dit que no l'he trobat
i l'he llançat.
Ah!
Què en diu?
Dic,
però escolta,
si hi ha vist 5.000 pessetes,
va trucar
amb aquesta...
l'administració,
ràpid,
clar.
I encara batint la sort,
que aquell dia no he llançat la brossa
i encara vam trobar el número.
Per això et dic que d'això,
un altre dia,
un altre dia,
vaig pel carrer
i a terra hi havia un número
de loteria
i agafo un miro
i me'l mirava
i no sé qui em va cridar
i allò me'l poso a la butxaca.
I ja no ho va pensar més.
No,
ja ho mirem un altre rato.
I llavors,
un dia que vaig a comprar,
aquí al carrer Podaca,
que llavors hi havia un que era més cert.
Hem d'anar al carrer Podaca,
a Tarragona.
un altre nou, Albert,
no sé si servirà.
Bueno,
i aquest també molt flamenc,
molt conyón,
el que hi havia allí,
un xicot de bichet,
tot això,
molt conyón.
I jo,
al comprar un número,
dic,
escolta,
mira'm aquest,
jo,
els em fotem,
perquè me l'havia trobat el carrer lloncet.
Estava al terrat.
Miro,
oh,
dius,
de moment,
et trobo els quartos.
De moment.
De moment.
I jo,
ja estem de conya,
com que sempre estàvem de conya,
dic,
vale, vale,
escolta,
tens 5.000 pessetes.
què em diu?
Dic,
escolta'm,
deixa't de conya,
don'm el número que te compro,
que no el vols?
Dic,
van ser-ho o no van ser-ho?
Sí, sí,
aquell número que vaig trobar al carrer,
van tornar els quartos
i 5.000 pessetes.
Vull dir,
i encara més altres vegades
me van passar,
psst,
saps com vull dir?
Paraula.
Vull dir,
ara,
aquí baix,
sap que al costat d'aquí de la ràdio,
hi ha una noia que és molt simpàtica
i molt maca que ve en números.
Vostè ara baixi,
un cop d'ull,
si té algun número que el crida l'atenció,
ja sigui per dijous
o per demà
o per dissabte,
compri'm un per mi, eh?
No sé si li correixi comprar un sol, eh?
Quan vivia al serrallo.
Jo li dono després els diners, eh?
Escolta,
quan vivia al serrallo,
doncs m'anava a prendre un perpotet
o el que sigui,
estàvem sentat allà
i va vindre un també
amb els números.
I un compro,
si no compro,
i jo dic,
escolta,
don'm aquest número que sortirà avui.
Conya,
per fer conya.
Sí, sí,
però a vostè li va dir...
Perquè feien conya, no?
Va,
dona aquest número
i va sortir.
Els pescadors que són supersticiosos
els van anar seguint
tota la setmana.
Els van anar seguint
i com ho sabies?
I com d'allòs?
I escolta'm,
i ara...
Desa de bruixa.
Vull dir que veus...
Per menys,
mira les fogueres que van haver
a la Inquisició, avui.
Però me refereixo
que això de la superstició
són coincidències,
són maneres de veure les coses.
Vull dir que
prendre-t'ho d'aquesta manera.
La vida segueix
i tal com ve,
el debatí t'aixeques,
a la nit un dia que em trobo,
el debatí t'aixeques,
a veure com serà el dia,
ja està,
és prendre-t'ho així.
Avi,
ho hem de deixar aquí
que no es queda més temps,
continuarem parlant demà
una miqueta més,
perquè jo crec que avui
estem agafant.
M'agrada molt,
m'agrada molt.
No, vull dir,
la gent dels que sàpiguen
que tot és...
Dos números, avi, eh?
Dos números.
Avi,
dos números, avi.
I si veieu
que a partir de la setmana vinent
no hi ha programa
és perquè ens hem agafat
unes vacances,
l'avi Ramon i jo.
Després saps què passa, també.
Ai, avi,
que no ens queda més temps.
Ho deixem demà?
Sí, sí.
Vinga, gràcies, avi.
Adeu-siau.
Doncs us deixem amb una cançó
que és el Bailemos un vals
amb un senyor
que li deien
que mala suerte
al José Vélez.
Oh, Michelle,
¿dónde estás?
Yo no sé
si tú recordarás
el verano
que juntos
pasamos los dos
y que nunca
podré yo olvidar.
Oh, Michelle,
te perdí,
nunca más he sabido
de mí.
Solo espero
que un día
regreses a mí
y de nuevo
te pueda pedir.
Oh, léguen,
danse,
adecua,
quieres que bailemos
un bar.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Pónemos un bar.
Ponemos un bar, nos vemos,
cás, pa, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Oh, Michelle, ¿dónde estás?
Yo no sé si tú recordarás
El verano que juntos pasamos los dos
Y que nunca podré olvidar
Oh, Michelle, te perdí
Nunca más te he sabido de ti
Solo espero que un día regreses a mí
Y de nuevo te pueda pedir
Una emulación de Juan
Quieres que bailemos un bar
Una emulación de Juan
Quieres que bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Una emulación de Juan
Quieres que bailemos un bar
Bailemos un bar
Quieres que bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar
Bailemos un bar