.
.
Continuant-se a la sintonia del 96.7 de Ragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, això és a la primera hora de la tarda,
i aquesta sintonia que sentiu, valgui la redundància,
aquesta música que ens acompanya ara mateix
és la banda sonora que dona pas a l'espai de l'Andrés i Andrés,
que ja tenim amb nosaltres. Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Ho he fet avui una redundància, eh?
No, és que en certs.
A la sintonia de Tarragona Ràdio, amb la sintonia d'Andrés i Andrés.
Sí, sí, en certs.
No ens deixis de sintonitzar.
No, no, no.
Estem avui...
Estàs ben sintonitzada.
Així que ens sintonia avui, Andrés.
Deu ser que és dimecres, ja s'apropa perillósament el cap de setmana.
Ja comença a estar il·lusionada.
El pont de l'Immaculada, de la Constitució, d'aquella gent.
Setmana Santa, vacances d'estiu.
No, espera, que ja arribarà això, l'any vinent, l'any vinent.
Poc a poc, piano, piano.
Avui no hi ha cine.
No?
No.
Què faré avui a les 6 de la tarda, Andrés?
Anar a passejar i xerrar a la Rambla.
No, que fa fresqueta ja, eh?
Aquest és ara, a les 6 ja gairebé comença a ser...
Bueno, ja és de nit, com el que diu.
Doncs a caseta.
A caseta, no?
A caseta, que està molt bé.
Algar d'Ultre Hogar.
Exacte, a veure una pel·lícula.
Què ens recomanaries? Una pel·lícula d'aquestes...
Això va a gustos.
Perquè si en dic una de terror hi haurà gent que es esbleirà.
No, perquè tinc els nens.
Ah, per tu, vols dir, per tu.
Què em recomanaries?
Mira, et podria recomanar, et podria recomanar...
És un repte, eh?
Si no, et deixa.
No, no, mira, ara s'ha menat el Sant...
La telaranya, la telaranya de Susana o alguna cosa així, no me'n recordo.
Ah, que és de dibuixos?
No, és d'una nena que viu en una granja amb els seus pares i amb això tenen una tossina que té tot de gorrionets, de tossinets.
I n'hi ha un que s'obre, no hi ha prou tatetes perquè el pobre pugui menjar i llavors el pare l'agafa, esclar, per sacrificar-lo, perquè si no serà un problema.
I la nena que diu, i on te l'emportes?
Em diu, tu, vés-te cap a dormir, que ja és l'hora.
No, tu, on te l'emportes?
Clar, perquè la nena ja és llista...
Diu, no ho veus, que té problema sempre per menjar?
Diu, molt bé, ara imagina't que jo, quan més de néixer sola, en naixem tres.
Què et sembla? Em deixes a mi també de banda?
Diu, oh, però tu ets una nena.
Diu, bueno, doncs això és alguna cosa similar.
Llavors la nena diu, doncs mira, saps què? No vull que el mati, ja m'encarregaré jo d'ell.
I ella s'encarrega del tossinet.
Ah, que bonic, veus? Molt bé.
Però és que, a part d'això, és que el tossinet i els animals de la granja parlen.
Què em dius? És com el babe?
És com un cuento.
Com el babe? Ah, molt bé, molt bé. Ah, doncs mira, agafarem.
I està molt bé, està.
Que està en vídeo, aquesta?
Sí, està en DVD, sí.
Ah, doncs vinga, agafarem. Jo encara estic pensant en vídeo, eh?
Ara no me'n recordo el nom, o sigui que no creguis que també no sóc infelic.
Bueno, jo quan arribi allà i parla, dic, mira, a veure, que tracta més o menys d'això i a veure si vostè sap.
No, tu dius això a la telaranya? Sí.
I a la portada es veu la nena amb un tossinet i una trenyina que hi ha pel costat.
Molt bé. Ah, però sí, està bé, és distrita, eh? Val la pena.
Doncs mira, una recomanació que també per les famílies, de cara al cap de setmana ho poden agafar,
si no aquesta mateixa tarda, perquè ja n'hi arriben.
Després n'hi ha una altra, que esclar, que dèiem, depèn del què, que és el libro negro,
que és una pel·lícula dels nazis, que és una noia que els nazis li han matat a la família,
al pare i així, i ella, doncs, aconsegueix descobrir qui és, comença a relacionar-se amb ells,
comença a entrar dins de la faràndula dels jefes per matar-los.
Per venjar-se.
Per fer la venjança, saps?
Oh, mira, el libro negro, una altra pel·lícula.
Una pel·lícula està molt enfieta i també és raómanable.
Per això no pots recomandar...
Veig que estàs molt al dia, Andrés, eh?
En qüestió de les pel·lícules que surten, a banda de tenir una demografia que deus tenir a casa.
I, bueno, a casa una mica, Pep.
En qüestió, no? És que no és d'estranyar?
Entenc, m'agrada tota classe de cine, a més m'interessa veure les diferències que hi ha, en fi.
I veure els avanços que també hi són, i Déu-n'hi-do, com anem.
No, esclar, el meu fort és el clàssic.
El clàssic és el que més ofereixo a la gent, aquí a l'antiga audiència, sobretot, i a altres llocs.
I avui, quan hem fet festa, hem fet aquest Kit Kat, recomanam-vos mirar dues pel·lícules,
una més infantil, l'altra més per adults.
Exacte.
Però nosaltres hem de continuar amb la saga i hem d'estar...
D'on James Bond.
Molt bé.
Oh, que forta, entres, aquesta sintonia, eh?
Ja quan la vam fer, la vam fer pensant en el James Bond.
Aquesta sintonia va ser la primera música que es va fer,
i ja la van adaptar per posar-ho en totes les pel·lícules i en tots els temes relacionats amb el James Bond.
Més que surt aquell ull que, teòricament, està buscant algú, fins que troba el James Bond i pum, pum, dispara, no?
És com el nodo, ja la música.
Jo amb el nodo, doncs igual.
Guardant les distàncies i les diferències.
Que Déu-n'hi-do.
Vinga, anem al James Bond.
Doncs mira, avui vull parlar de Solo para sus ojos,
una altra de les pel·lícules que va fer també el James Bond, però també el James Bond, Roger Moore.
Amb aquest estreno es va recuperar a l'estil,
ja van començar a recuperar tot l'estil de les millors pel·lícules de James Bond o productes de James Bond,
i es considera que hi van haver uns anys d'una patia, una tranquil·litat,
un descans que no aixecava, no alçava la cosa.
No, però, clar, teòricament venia amb Andrés que havia l'anterior pel·lícula del senyor Roger Moore,
també d'ell James Bond, havia estat molt fluixeta.
No, això són èpoques.
Llavors, esclar, depèn de l'ambient que s'ha fet, com va passar el que vam dir ahir,
que s'havia fet una sèrie de pel·lícules d'era especial, això va distreure més.
No, i també va haver-hi un temps, Andrés, que estava a la Guerra Freda, molt candent.
Bueno, tot això sempre va haver-hi per fer-ho, sí.
Exacte, i el James Bond també estava allà, que deies, ostres, que podia estar i podia ser de veritat.
Doncs, solo para sus ojos, el que va fer va ser tornar a alçar un altre cop els èxits del James Bond,
i llavors, a més a més, el que vam fer amb aquesta pel·lícula va ser afegir-hi,
que això s'ha d'agrair molt, un interessant suspens.
Llavors, esclar, si tu ja tens un suspens, una angúnia, una cosa, una angoixa,
a veure què passarà, això ajuda molt en una pel·lícula com és lògic.
I aquí van saber-ho fer.
John Glenn, que havia treballat amb èxit en tres pel·lícules anteriors,
que eren, o sigui, de la mateixa sèrie de James Bond,
dirigint la segona unitat, el muntatge,
i ajudant amb altres coses, amb directius,
i, en fi, altres persones de màxim responsabilitat, amb la creació,
ell sabia perfectament el que desitjava mostrar en la seva primera pel·lícula,
com responsable absolut d'un James Bond necessitat precisament de renovar-se.
O sigui, aquest home es va trobar que, amb les col·laboracions que havia fet amb les altres pel·lícules,
és una cosa de gent important, ara li tocava ser ell el personatge important
per realitzar aquesta pel·lícula.
I d'ell depenia que aquesta pel·lícula, doncs, és èxit o no.
La confiança que se li va donar, sobretot als productors, lògicament,
i tot l'equip de l'empresa E.ON,
anava, a més, recolzada del seu projecte.
Ell volia, preferentment, rodar amb exteriors,
eliminar, per una vegada, l'enfrontament que sempre hi havia del 007,
amb un dolent disposat a destruir el món, amb una arma poderosa i letal,
i no desitjava, aquesta vegada, amb un atac als minuts finals
al quartel general del mateix, localitzat en algun lloc tan exòtic com idíl·lic.
Perquè sempre, quasi sempre, passava el mateix, la gran batalla final.
Sí, sí, sí.
I ell va voler fugir de tots aquests punts.
I on va ser l'última vegada que es va veure, de passada i de forma molt discreta,
amb el sinistre Blufit acariciant el seu gat blanc.
perquè hi havia uns problemes legals que impedien ressuscitar el personatge
i la seva organització.
Veu que, en fi, amb els registres de la propietat intel·lectual,
doncs això ja s'havia acabat.
Però, d'un i d'or.
Llavors, aquesta vegada, amb unes dinàmiques escenes del començament,
que serveixen de pròleg,
Blufit apareix confinat amb una cadira de rodes
des de la que intenta, per mitjà d'un mando a distància,
fer que s'estrelli el helicòpter que transporta a James Bond.
I això es va propiciar al principi d'una nova aventura
que portava l'agent secret,
amb l'inframont de la delinqüència allà a Grècia.
I així és com va anar aquesta pel·lícula,
completament diferent de les demés.
Amb més suspens, no sé, també amb una miqueta més de top to more, Andrés.
Aquí hi havia un altre tipus d'acció.
Aquí, inclús, no portava res d'efectes especials.
Aquí duia la seva pistola, els seus cops a puny,
les seves caramuses i prou.
O sigui, vam fer-ho molt sobri amb aquest aspecte.
Bé, llavors, si volem veure això,
o volem sentir Solo para sus ojos, la banda sonora,
doncs sí, senyors, posarem la banda sonora
de Solo para sus ojos.
I tornem nosaltres demà mateix, un altre cop,
amb una altra pel·lícula de Bond, James Bond.
Per els meus.
No ho sé, tu ho pregunto i dius gens.
Per la gent que n'escolti, també.
També.
Fins demà.
Diu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.