El meu ami, el meu ami, el meu ami...
No és verdad, Ángel d'Amor, que en esta apartada orilla...
No, ho facis recitat...
Avi, avi, home...
Ja ho sé...
Home, no m'ho faci això, eh?
Jo crec que li volia agafar de sorpresa,
dic que ara, ara me continuarà...
Però he vingut trencar aquesta cosa,
aquesta melodia que has posat tu amb aquesta escena...
Home, home, a més a més l'he posat en revís,
que no ha sigut allò, diro per diro...
Escolta, m'has recordat això, una cosa...
El què?
Per què?
Anir a donar per riure, malament.
Sí, m'has recordat perquè a Tarragona,
quan van fer les falles...
Sí.
Van fer les falles,
doncs, el pont del diable, l'estació...
I hi havia una, a la plaça dels carros,
que era, per exemple,
una satírica de l'amor al revés.
Hi havia una escena,
que era d'on hi anés,
que es declarava a Don Juan.
I tu has començat dient Àngel d'Amor...
Que n'és, a partada orilla.
M'has recordat aquell temps les falles de Tarragona.
O sigui que sempre hi ha una escena,
una cosa que fas recordar...
No n'hi puc dir res, no n'hi puc dir res.
Sí, m'ha fet gràcia.
M'has recordat això, que hi havia diferents escenes,
i amb una era això.
Veus que Don Juan estava ahí pobret,
allí tot molt enliós,
i ella recitant-li això.
Àngel d'Amor.
Vull dir que si vas analitzant la vida,
passen els anys, però veus, tot té un sentit.
I en canvi ara trobes també que moltes vegades
són les dones les que et xutgen o apreten els nois.
Sí, sí, ara ja són més decidides.
Més dissimuladament, més irònicament,
però escolta...
I depèn de com ho avi, més directament.
Ja et dic, ja et dic.
Vinga, anem per feina, anem per feina.
Però això m'ho ha fet gràcia,
perquè en aquell temps, abans de la guerra,
aquestes escenes d'amor,
així en plan de satíric,
d'ironia,
amb les falles,
que les falles eren coses d'aquesta,
i després analitzes,
i ara veus que també, indirectament,
no és una falla,
però no fallis,
que si et descuides,
si falles,
si falles ja estàs llest,
saps com vull dir?
Vull dir que la vida és això.
Ah, vi, que hem de parlar del de Juan Tenorio,
ara ja ens posem una mica més seriosos.
Llavors, saps què passa?
Que Tarragona, principalment,
ha sigut sempre un lloc de teatre.
En quin teatre es feia?
Com a situar la gent?
En aquell temps,
a Tarragona, per exemple,
hi havia el Modern, el Tarragona,
però allò hi era una altra cosa.
Però els aficionats, per exemple,
feien moltes obres,
allà on hi ha el Lauria,
a la Rambla,
que abans hi havia aquell teatret,
que abans hi havia sigut de l'Ateneu,
quan abans hi havia l'Ateneu,
i això dels treballadors,
del patronat d'obret,
o què siguin, feien teatre allà.
I clar,
hi havia un grup d'aficionats
aquí a Tarragona bastant bo,
bastant bo.
I el que també era bo,
en aquest sentit,
que feien don Juan Tenorio,
era Joan Maria Terrassa.
Era el temps de Tarragona,
ràdio, saps?
I després hi havia uns quants,
el que feia de Xutis,
era un també d'aquí,
don Gonzalo,
després la Brígida,
o sigui,
eren gent d'aquí,
però van agafar,
i per donar més força
que llavors un don Luís,
hi havia alguns,
però no s'adequaven tant,
i vam agafar uns també
que col·laboraven de Barcelona,
d'una companyia de Barcelona.
I ell feia de don Luís,
i ella de don Inés.
Veus?
Però clar,
com que el vindre aquí
els havien de posar-los en un hotel,
però llavors hotels no d'allòs,
visitat doncs eren pensions,
i aquesta pensió estava,
aquesta pensió la tenien allà dalt,
al costat de les peixateries,
hi havia una pensió,
eren pensions,
com si fossin hotelets,
però ven,
ven d'allò,
i ven d'això,
i bueno,
i quan es solta,
que vam agafar els paquets,
totes les coses,
i com que jo també m'agrada el teatre,
i també a vegades sortia,
coses d'allò,
en un moment donat,
coix, i la roba?
I la roba d'un Inés?
O si falta la roba?
Faltava la roba,
i això,
a poc de sortir a l'escenari?
Sí,
això...
O era un assaig?
No, no,
estaven preparant les coses,
estaven preparant les coses,
encara,
la roba d'aquest,
d'allò,
un parell d'hores abans,
o tres,
sí, sí,
menys mal,
que s'ha de preparar així,
sí, sí,
i llavors diu,
home,
car,
si se l'han deixat allà,
a la pensió,
i bueno,
i aquí d'allòs,
i clar,
Ramon,
i molts carrers,
molts carrers,
que no els coneixia,
i llavors molt d'això,
i això,
jo estava per allà,
i diu,
que saps que el carrer aquest,
d'allòs,
recordo si era,
Sant Llorenç,
bueno,
un carrer d'aquest,
per allà,
dic sí,
com que havia estat per la Clare Terriana,
allò,
la col·laboració aquella,
quan es patia,
el que sigui,
coneixia els carrers,
i diu,
sí,
doncs escolta'm tu,
ve si vols anar corrents,
i em tens a mi,
corrents,
i després,
quan anava allí més content,
perquè jo portava,
portava la roba de donya Inés,
vull dir,
i veus quines rocades,
no?
però vull dir,
vull dir que,
per exemple,
i després,
l'avi,
quan dius,
mira,
aquesta senyora ha sortit amb aquest,
però imagina't,
és com ara,
perquè he pogut arribar,
és com ara,
per exemple,
que quan canta un,
les fans,
oh,
es desesperen,
i perquè fa un tros de corbata,
doncs llavors,
clar,
un artista de Barcelona,
o de corbata,
o,
bueno,
o,
però,
jo he dit corbata,
però hi ha altres d'això,
no?
I em refereixo,
doncs clar,
en aquell temps que t'agrava el teatre,
i que col·laboraves
amb un artista d'aquelles de Barcelona,
que d'això,
doncs mira,
aquelles coses,
és un honor,
aquelles coses que donen satisfaccions,
que després dius,
quines rocades,
però a cada època fa il·lusió,
com ara mateix,
ai,
la Pantoja,
l'altre que això,
l'altre que això,
doncs m'entens,
m'ho dir,
en aquell temps també hi havia un,
i clar,
hi havia alguns actors,
com hi havia cantants,
de Sarsuela,
que convivies,
amb aquest també,
amb el que va fer,
fent diferents artistes,
doncs,
has tingut ocasió,
perquè jo me'n recordo,
que l'Adora i jo,
com que ens agrava el teatre,
doncs anàvem a Barcelona,
i allà al Paral·lel,
érem fent diferents,
fes interrepresentacions,
Martina Sòria,
tots aquests,
això,
i com que llavors,
allò al Paral·lel,
tot eren bars,
bueno,
cafès,
enviam els cafès,
en vez del càl·lec,
com ara,
i llavors, clar,
els artistes,
abans,
s'assentaven a prendre cafè,
i m'acongidies en una taula,
algun d'aquells,
i llavors entraves en conversa,
i com que t'agrava el teatre,
i havies fet teatre,
doncs...
Però el don Juan Tenorio,
vostè l'ha arribat a fer?
No.
No ha arribat a fer-lo.
No,
perquè t'ho explicaré.
El don Juan Tenorio,
doncs,
va passar una cosa,
que quan ja
vaig ser,
i van començar aquí
la companyia de Tarragona
a fer-la,
una vegada,
quan s'havia de fer,
llavors ja,
va ser quan jo havia d'anar
a l'Emili,
era l'Emili,
i ja no vaig poder d'allòs
i no vaig intervindre.
Però en aquesta don Juan Tenorio
no vaig,
per cert que havia de fer
la part de l'escultor,
que és aquell
que està al cementiri,
que diu,
manana,
quan se levanten...
En fi,
aquell tros,
i m'hauria fet gràcies,
eh?
I ja dic,
una de les obres
que no he intervingut
d'aquestes d'abans,
el que sigui,
era amb el Tenorio.
Quina llàstima,
quina llàstima.
Avi,
que...
Són records.
Ja sap que quan jo dic
avi i frenem la història,
això vol dir
que hem d'anar acabant.
Tornem la setmana vinent
perquè demà
estarem
en la família.
Però jo només demano
a la gent,
quan estiguin preocupats,
que busquin records
de la seva vida agradables,
que busquin records...
Coses boniques.
Coses boniques,
i són.
Perquè coses desagradables
només fa falta
posar a la televisió
a l'hora de les notícies,
ja trobarà totes les
que vulgui més, eh?
I segons quins dies
per on vas,
m'entens?
Però vull dir,
que la gent que recordin
coses d'una altra època,
i fins i tot avi sap
una altra recomanació
que jo faria?
Que truquessin
a algun amic
d'aquells que fa molts anys
que no en sàpiguin res.
D'aquells amics
de tota la vida.
Sí, sí.
D'aquells que potser
anaven de tant en tant
i que sortien alguna
que una altra tarda
o que una altra nit
per dir,
encara que només sigui per dir,
però tu com estàs?
Què és de la teva vida?
Parlem-ne.
Sí, és bonic
quan et trobes pel carrer,
escolta'm,
l'altre dia,
escolta'm,
tu no ets aquell
que estaves allà
al plat Salpallol
que d'això.
Dic, sí,
no em coneix a mi?
Dic, no, xiquet, no.
Jo sóc un xiquet d'aquells,
sap que venia allí
i vas el fer enfadar?
Doncs jo sóc un d'aquells
que jugava a la pilota,
que vostè parrenyava.
Que vostè,
els consells que em donava.
O un altre,
que venia,
se'n recorda
quan me vaig casar.
Sí, sí, sí.
O sí.
Fantàstic.
I dic, escolta,
si tu em parles
de 50 anys enrere,
si em parles
de 30 anys enrere,
dius que vostè
s'ha fet gran
però no ha canviat.
Home,
és que el caràcter
a vegades fa.
Sí, sí.
A vegades canviem de caràcter
i al canviar de caràcter
canviem aquesta edificiologia.
Doncs avi,
no canviem mai, eh?
No,
no canviem mai.
Exacte,
amb el que costa.
Amb la gent
i solidaris.
El que més
ja ve prou precisament.
Feina feta,
feina feta.
Fins la setmana vinent, avi.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Fragile
Like a baby in your arms
Be gentle with me
I never will leave you alone
Apologies
For all you seem to get from me
But just like a child
You make me smile
When you care for me
And you know
It's a question of loss
A question of trust
The question of love
We're led in what we
Feel the touch
From object to us
It is all of these things
And more
That keep us together
Unependent
Unependent
Unependent
Unependent
It's still important
For us now
It's easy to make
A stupid mistake
Staying and letting go
Do you know what I need
My weakness is
You know each and every one
But I need to drink more
Than using to think before anyone
And you know
It's a question of loss
The question of trust
The question of trust
The question of love
And what we've been taught
From all to just
It is all of these things
And more
You give us together
Kiss me goodbye
Kiss me goodbye
When I'm on my own
And you know
That I love
The home
It's a question of lust
A question of trust
A question of love
And what we've been taught
From all to just
It is all of these things
And more
To keep us together
It's a question of lust
A question of trust
A question of love
And what we've been taught
From all to just
It is all of these things
And more
To keep us together
And what we've been taught
To keep us together
And what we've been taught
To keep us together
And what we've been taught
From all to just
It's a question of lust
A question of trust
A question of love
And what we've been taught
Fins demà!
Fins demà!