El 8 de novembre, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja estem a Dijous. Avui és l'últim dia que podrem parlar amb el Jesús d'aquesta setmana
perquè prometem que la setmana vinent continuarem sentint les seves cançons.
Però me deixareu marxar a casa, no?
Home, no ho sé. Jo crec que ja s'ha agafat la postura de l'armari.
Jo te veig bé, eh?
Bueno, llavors...
I a més a més ja t'has habituat a la vida salvàtica de la ràdio.
Però que a la tarda deixarem portar que vingui el cine, eh?
No, sí, sí, que vagi a cine a les 6 de la tarda i que vagi a casa seva, clar.
Gràcies. A més, fins dimarts de la setmana vinent no tornarem.
Gràcies, gràcies.
Clar, com? Sabria greu.
Doncs parlant del cinema, direm que aquesta tarda, a l'antiga audiència,
dintre del Centre Cultural Al Pallol, tenim dins el cicle Dones i Maltractament,
tenim la pel·lícula Les Noches de Cabiria,
una pel·lícula que va dirigir Federico Fellini l'any 1957
i que va actuar la seva dona, Violeta Massina, Amadeu Anazzari,
François Perrier i Franca Maxi.
Una dona que fa de la vida, una prostituta,
que té un cor d'or pur
i quan té un contacte amb un home
que ja és un contacte, diguem, més personal,
més romàntic,
doncs les coses sempre li surten malament
i se n'aprofiten d'ella, però d'una manera tremenda.
Per això, tornem una altra vegada...
És que moltes vegades la mala sort crida més mala sort encara, eh?
I a les pel·lícules pot veure reflectit.
I la pel·lícula ens fa una demostració
que amb aquesta vida,
tenint en compte l'actuació d'aquesta dona dins la pel·lícula,
ho has d'acceptar-ho tot
i has de seguir vivint
i posar-hi cort i empeny amb les coses.
Aquesta tarda, a les 6, entrada gratuïta,
les Noches de Cabiria
a l'antiga audiència,
Centre Cultural Al Pallol.
I seguim amb el nostre convidat,
aquest magnífic cantant,
perquè podem dir que és un magnífic cantant.
No fa falta tindre la fama de certs personatges,
que no és que els tirem enrere ni molt menys,
però Jesús Marín
és un dels cantants que tenim aquí a Tarragona
i que ens pot fer quedar bé a qualsevol lloc que vagi.
El que passa és que, mira,
el xicot s'ha dedicat més aviat en plan artesanal,
per dir-ho així.
No, que també es necessita, eh?
També es necessita,
i que vagi per llocs més ben petits,
sinó grans locutoris i grans concerts.
Aquells forats i molt ben omplerts
de l'ambient musical que tenim aquí a Tarragona
i a la província.
Vam estar parlant de la teva filla,
bueno,
de l'Esther.
Perquè, escolta,
és que aquí parlant tots i a tu no et deixem parlar res.
Vam parlar d'una cançó que es diu Rosalinda,
la teva filla, com es diu?
Esther, Esther.
I Esther,
doncs canta Rosalinda.
Esther,
ens vas estar explicant
que també va començar a gravar
quan tenia sis anys,
i aquí ja en tenia dotze o tretze.
Sí, vora tretze.
Ja, vora tretze.
Ara els tenia, sí.
Suposo que ja han passat alguns anyets,
ja deu ser una doneta.
Sí.
Sí, sí.
Si Déu vol,
aviat,
el nou d'aquest mes farà dir-ho.
Imagina't.
El nou d'aquest mes?
O sigui, que ja...
Ja tot un nou donet.
Ja tot un nou donet.
Demà?
Sí, sí.
Demà mateix?
Demà mateix.
El nou d'aquest mes?
Demà?
Demà mateix.
Doncs la felicitem des de la ràdio.
Sí, sí.
Esther, per molts anys, eh?
Mira que avui, com a homenatge,
podríem sentir una de les seves cançons, no?
Està bé, està bé.
Doncs Rosalinda,
Rosalinda és la quarta versió
de la telenovela venezolana Maria Teresa,
i les altres versions són
Primavera,
que es va fer a Venezuela l'any 88,
Rosa Angélica,
a Venezuela l'any 91,
i Lupita Ferrer,
realitzar el paper protagònic
de la primera versió,
i en Rosalinda va ser la dolenta.
Fernando Carrillo
va repetir el rol protagonista,
amb el protagonisme,
precisament de la segona versió
de la telenovela.
S'ha de dir que
Rosalinda,
per si algú no sap de què va,
és la història
d'una noia
de pocs recursos
que treballa
venent flors,
i un dia coneix
Fernando José,
quins noms americans, eh?
Fernando José.
Que treballa,
sí, treballa en un restaurant.
I s'enamoren
a primera vista.
Quan la mare de Rosalinda
mora,
deixa el ducte
amb el seu marit
sobre el verdadero origen
d'una de les seves filles,
i com si això
ja sigués poquet,
Rosalinda també
té que lluitar
amb l'odi de Valeria,
que és la mare
de Fernando José.
Darrere d'una sèrie
d'incidències,
Rosalinda
perd la raó
i és donada
per morta.
Àlex Dorantes
la troba
desorientada
i decideix
cuidar d'ella
donant-li
una nova identitat.
Aquella Rosalinda
ha desaparegut
i aquest home
li dirà a partir d'ara
Paloma.
Això és,
en grans termes,
de què va
la telenovela aquesta
que ha tingut
una fama tremenda.
I aquí ens trobem
que Esther
va cantar
aquest tema
de Rosalinda.
Sí, sí, sí.
Però a mi ja li agradava
especialment?
Sí, sí,
li agradava
la telenovela,
l'anaven seguint
amb la meva dona
i, bueno,
i, papa,
deixi'm buscar
aquesta cancion.
I, bueno,
allò que vas buscant
i ho vas trobar,
trobem el sistema
que es diem
naltros midi,
midi-fi,
i llavors,
la va començar
a cantar
i això.
I també l'ha cantat
en públic amb tu?
Sí, sí, sí.
O és una miqueta
la timidesa?
En públic, sí,
sobretot amb
els casals
dels avis,
que alguna vegada
ha vingut
per cantar
i, sí, sí,
també l'ha cantat
a ella,
perquè és una cúmbia.
Clar.
Llavors,
però als avis
li agrada molt
la cúmbia.
Bueno,
amb el permís
de Jesús Marín,
que avui és
el nostre convidat
i que és el que
ha de tindre la veu
cantant,
i com que és
el pare de l'Ester,
doncs farem
una parada
i fonda
per escoltar
a la seva filla,
que també té dret,
per ser motiu familiar,
de sentir-la
amb aquesta cançó.
Però,
té algun bocador?
Per durar, no?
Ai,
és que em està caient
la baba.
Això és carinyo de pare.
Home.
Sí,
això és carinyo de pare.
A més a més,
en doble la seqüència,
que només perquè
siguis un pare,
sinó també perquè
d'alguna manera
també podria ser
el seu redentor,
no?
Musical.
I si alguna vegada surt
no en sap mai, no?
Tu no l'has sentit encara,
però ja veuràs
com t'agradarà.
Escoltem amb aquesta
noieta Esther
cantant
Rosalinda.
Música
Cuando se tiene una razón
para amar intensamente
se descubre de repente
que por ti
bate más fuerte el corazón
Ay,
cuando nos llama la pasión
Nos dañamos frente a frente
para amarnos locamente
y entregarnos sin deser
más al amor
Ay,
amor,
quédate muy dentro
y aquí está tu rosa linda
para vivir en tus sueños
Ay,
amor,
que me estoy muriendo
y aquí está tu rosa linda
que solo quiere
tus besos
Rosalinda
Rosalinda
Rosalinda
Rosalinda
Rosalinda
Ay,
beso, beso,
piel a piel
Me enamoras suavemente
Me devoras
mientemente
Desertando
los secretos
del placer
Solo tú sabes
muy bien
Embragarme
de locura
Me seduzes
me torturas
por el roce
de tus labios
como miel
En tus ojos
tengo una razón
para soñar
Es una eternidad
Sintiendo como el tiempo
ya no existe
junto a ti
Me siento tan feliz
cuando me llevas
en tus brazos
a la libertad
Ay,
amor,
quédate muy dentro
Aquí está tu rosa linda
para vivir
en tus sueños
Ay,
amor,
que me estoy muriendo
Aquí está tu rosa linda
que solo quiere
que solo quiere
tus besos
Ay,
amor,
que me estoy muriendo
Ay,
amor,
que me estoy muriendo
Ay,
amor,
aquí está tu rosa linda
Para vivir en tus sueños
Esta locura que me tortura
Porque te llevo muy dentro
Ay,
amor,
ay,
amor,
es esta tu rosa linda
que solo quiere
tus besos
y el amor
me ha dado
una razón
que es para entregarme
el corazón
y te digo
Ay,
amor,
ay,
amor,
es esta tu rosa linda
para vivir
en tus sueños
Toma mi alma
en mi cuerpo
que por tus besos
me estoy muriendo
Ay,
amor,
ay,
amor,
es esta tu rosa linda
que solo quiere
tus besos
Rosalina,
rosa linda
esa linda
Ay,
amor,
ay,
amor,
Andrés,
doncs m'ha agradat molt,
eh?
Ja t'ho deia jo
que t'agrada,
i té una veu que pot ser molt comercial també.
Molt semblant a la Glòria Estefan,
té un puntet de Glòria Estefan.
No, però jo a més aquest trobo que el punt és molt personal.
Sí, sí, sí, sí.
Jo trobo que el punt és molt personal.
En la cançó de mi tierra, de la Glòria Estefan, té un puntet la teva filla, eh?
Sí, sí, va...
Una veu molt dolça.
Vam estar a Cantàbria, de vacances,
i, bueno, es van presentar en un concurs de karaoke.
Sí.
Que vau guanyar?
No, va quedar la quarta.
Ui!
Va quedar la quarta.
Bueno, però va estar guanyar.
Perquè no tenia l'enchufe de la gent del barri.
I va anar molt bé, va anar molt bé.
Va ser a la plaça.
Però vosaltres no us apunteu a concursos i això, no?
No.
Va ser una cosa extraordinària.
No, això són els motius festius de la sortida.
Més que més va ser per l'avi.
Pels avis, que venien altros.
Vinga, va, ir, pa'allí.
I va ser al poble del David Bustamante.
Ah, molt bé.
Sant Vicente de la Barquera.
Déu-n'hi-do.
Perquè no hi era allà, si no.
Va ser una experiència molt maca.
La veritat és que va ser una experiència molt maca.
I segur que el primer i el segon devien ser d'allà.
Sí.
Clar, que van escombrar cap a casa.
A veure, a votación del público.
Més coneguts, més coneguts.
Ja, el van fer molt bé.
El papa, la mama, el tiet, l'amica, el veí, la veïna,
el de dalt, el de baix, el botiguer.
Tots a votar la gent que eren d'allà, esclar.
I hi ha molta gent que canta molt bé, de veritat, eh?
Això sí.
Home, l'ampera ho tenim aquí.
Clar, que és allò que fora d'antena comentàvem abans amb el Jesús,
que és molt difícil el món de la cançó.
Sí, sí, sí.
I és molt difícil...
Ja has de tindre molts padrins, ja has de precar, sí.
I has de tenir molts diners, perquè sembla que no,
però el món de la cançó ara mateix sembla més un negoci...
Bueno, sempre ho ha sigut, eh?
Sí, però ara comença a distorsionar-se molt.
No, no, sempre.
Hi ha una cosa molt rara que potser se destapa molt.
Fa molts anys que estic dins d'aquest ambient.
Sí, ho que veus, no?
I sempre ha sigut el mateix, moltes enveges, passa a tot arreu,
però en aquest ambient...
S'ha disparat encara més.
Mare de Déu.
Companys, que no ens queda temps,
que a més a més el Jesús jo crec que ha de fer ja els preparatius per demà,
que tenia l'aniversari de l'Ester, la seva filla.
Doncs l'Ester, que ha cantat Rosalinda, demà fa els anyets,
i des d'aquí la felicitem molt carinyosament.
Doncs sí.
Que el papà li faci un petonet a parra nostre.
Nostre, sí.
I que tornem la setmana vinent, el proper dimarts.
Jesús, pots venir?
Sí, sí.
Ja ho deixem viure.
Ja ho he encantat.
Deslligant.
Andrés, ja el pots deslligar, eh?
Té la cadira.
Recordem que aquesta tarda a les 6,
amb entrada gratuïta,
allà a l'antiga audiència,
al Centre Cultural, al Pallol,
passem la pel·lícula
Les Noches de Cabiria,
de la Julieta Massina,
dins del cicle Dones i Maltractament.
Un tema molt serió,
que no s'ha d'aprendre a riure,
tot el contrari.
Però la pel·lícula és molt, molt humana i molt maca.
Recordem un telèfon molt important,
el 016, per qualsevol cosa.
Andrés, gràcies.
Vinga.
Jesús, fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Adéu, diàu.
Adéu, diàu.