.
Andrés, Andrés, molt bona tarda.
Bona tarda.
Que no t'has pressa el cafè?
Sí, i tant.
No toquem s'edet avui, eh?
No, res.
No?
No, no, no, això és el dia.
És que d'aquí una estona, a partir de les 6 de la tarda,
de córrer cap allà, bueno, ja deus estar allà.
A les 6 ja estaries, perquè ha de començar, no?
Sí, sí, però...
Al Centre Cultural del Pallal.
Però agafo el cotxe i s'ho van cap allà dalt
perquè avui tenim una pel·lícula
a dins del cicle que estem fent dels dijous per la gent gran
i la pel·lícula d'avui és un piano per la senyora Fimino,
que és la gent gran.
És una senyora molt gran
que està interpretat magníficament per la Beta Davis,
una de les últimes pel·lícules que va fer aquesta gran actriu
i el tema és molt interessant
perquè és una senyora, que és lògic que passen aquestes coses,
que li agafa un patatús, la porten a l'hospital
i aquella senyora queda ja incapacitada per fer qualsevol cosa.
Llavors, el seu administrador parla amb els fills,
perquè la senyora és vídua,
i decideixen, esclar, com que viuen fora de la ciutat on vivia la mare,
decideixen vendre-ho tot.
La finca que té ella, una botiga de pianos que té ella,
i així va marxant la cosa,
però també ella va marxant, va marxant,
va evolucionant i acaba posant-se bé.
Què dius?
Torna a ser una persona completament normal,
com era abans d'agafar-li el patatús.
Quina por, llavors, per tot el...
Ah, i llavors què passa?
Ella vol recuperar totes les seves coses.
Ah, aviam, qui li cobreix amb ella tot el que ella tenia?
I aquest és el problema de la pel·lícula.
Una pel·lícula molt, molt, molt interessant.
Interessant i també dura, precisament per això,
perquè, clar, a partir d'aquí el problema és gros.
No, però està portada d'una manera molt ben portada,
que no hi veus un drama fort,
comprens el drama i vas veient aquella dona com comença,
lluitar, comença, perquè la dona és molt intel·ligent,
a pesar del que ha passat, és molt intel·ligent.
I tot aquest cas, no és que sigui verídic,
però l'enfermetat i les circumstàncies i les evolucions
són lògiques a dins de la medicina.
O sigui, no és una cosa que s'han inventat.
No és una cosa que s'hagi inventat un...
O sigui, que el director, d'alguna manera,
o la persona que va fer el guió d'aquesta pel·lícula,
es va assabentar.
S'ha assessorat i es donen casos d'aquests
que després es recuperen i queden perfectament bé.
No, és el que passa moltes vegades
amb gent que ha estat molts anys en coma.
Exacte.
Cada cop i volta desperten,
i desperten, clar, ells com si s'haguessin
anat a dormir fa 20 minuts.
Exacte, la nit o la nit anterior, exacte.
I s'aixecan al matí i trobarà la família,
nens qui és, és tu fill,
que ja té 6 anys, per exemple.
Sí, sí, sí.
Doncs aquesta pel·lícula té una gran avantatge,
i, bueno, una gran curiositat,
dic avantatge perquè no l'obrevis la gent.
Perquè és una pel·lícula que es va rodar
per la televisió anglesa.
O sigui, no va ser pel...
No va ser especialment per pantalla grossa.
Exacte, per cines comercials no es va fer.
Per tant, és una novetat molt important
per veure la Betty Davis
amb un paper, en fi, dramàtic,
interessant i d'intel·ligència.
Doncs molt interessant.
Avui a les 6 de la tarda
al Centre Cultural del Pallol.
Entrada gratis, eh?
Ei, entrada gratuïta, eh?
Aviam, eh?
Compte, si les mosques.
I la pel·lícula que estem passant
aquí a través de Tarragona Ràdio
és un magnífic festival musical
que va ser la pel·lícula
La meitat de Seis Peniques
amb un tom i estil
que feia furor en aquells anys.
I jo te sorprendré.
Tu me vas sorprendre ahir
i et vas sorprendre avui.
Què et sembla si comencem ja
amb una peça musical?
A més, és curteta
i crec que la podríem sentir.
Doncs endavant.
Com es diu?
Presenta'm-la,
que és la darrera.
Està demasiado lejos de mí.
Home, tampoc.
Estem tan lluny, home.
Això és el títol de la cançó.
És el títol, no?
Has de pensar que els títols
diuen moltes coses
que són completament alienes
als nostres sentiments
i als nostres maneres de pensar.
No, no, ja, ja.
No entrem en detalls.
Doncs vinga.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
perquè no tingui ganes,
que saps que jo no parlo,
no parlo...
Vols que anem ja a l'altra cançó?
No parlo sense parar,
no parlo tot seguit.
Anem a l'altra cançó
de la pel·lícula
A mi return de Seis Peniques,
que és un altre tema estupendo,
i canta quips,
els nens,
i els coros
de la banda sonora.
La cançó es titula
Si llo biera.
És una miqueta llarga,
però val la pena.
Andrés, boníssim cap de setmana
Fins el dimarts, si Déu vol
Adéu-siau
Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts
Fins el dimarts, si Déu vol

Fins el dimarts, si Déu vol
Fins el dimarts

Fins el dimarts


Fins el dimarts
Fins el dimarts
Fins el dimarts
Fins el dimarts
Fins el dimarts