This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
6 de gener de 2007, ja tenim aquí amb nosaltres l'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda, Sílvia.
Què tal?
Molt bé, i tu?
Et queden...
Un, dos, tres...
Quatre dies, eh?
Sí?
Sí.
Només?
Només quatre, eh?
I després ja m'enterren.
No, no, t'acaba un altre any a sobre que no vegis, eh?
És que clar, no estàvem nosaltres, l'Andrés.
Ai, carai, quin control em porta?
Oh, què et sembla, Andrés?
Òntimes, escolta.
Què es pensava?
Que jo estava caient de la figuera?
No, dic que ara no sé per què serà.
Ja vaig caure, ja.
És clar, està dient...
Explica-ho perquè els uïdors...
Jo no ho sabia, no hi atinava, imagino els uïdors.
El dia 20 és l'aniversari de l'Andrés, Andrés.
Clar, ho sé, faré 17 anys.
Ah, no, no, no, no.
18, no treguis.
Jo sempre t'estàs traient, eh?
Ai, Déu meu.
No, potser sembles les grans estrelles aquestes de Hollywood.
Sí.
Que es van traient de 20 en 20.
Tu, un o dos t'has tret.
És que, Andrés...
Un o dos dotzenes.
Un o dos dotzenes.
Andrés, hauríem de fer alguna cosa especial.
Sí.
Perquè clar, no fem...
Arribem fins al dia 18.
Oh, llastro.
Clar, i el dia...
Oi, que serà dissabte.
Fixat, quina pena.
No hi seràs.
No, bueno, ho celebrarem el dia 17.
Val.
Tot això per escaquejar-se, per no convidar, eh?
No diguis això, que saps que no...
No, avui he de dir que s'ha convidat al cafè, eh?
El cafè en llet que ha après abans d'entrar al programa.
És que sóc així d'espant.
Però és que no s'ho perdeu, que l'Andrés no arriba ara,
jo que diu, s'entra per la porta i s'asseu i comencem.
No, no.
L'Andrés, al millor dos quarts de quatre o abans, ja està per aquí.
Que diu, sí, a veure, si comencem el programa a les quatre
i amb ell comencem a veure dos quarts,
dius, per què véns tan aviat?
Doncs mira, perquè fem la xerrada, ens posem al dia, no, Andrés?
Ja hem d'ambientar, ja hem d'ambientar, ja hem d'ambientar.
Ens posem així.
A més, està agradablement bé aquí.
Sí.
No fa tant de fred com el carrer.
Sí.
Tu parla, parla, ja ho veuràs tu.
Som d'escobrar i això, oi?
Sempre.
A mi també em passa el mateix, eh?
Sí.
És inconscient, inconscient.
Va, ja.
Bueno, escolta una cosa, que avui ha de vindre el jefe, eh?
Avui hem d'anar al jefe?
El vostre director ha de vindre, sí, allà a l'antiga audiència.
Però això no ho va fer la setmana passada, el dia 9?
No, però durant tots aquests dimarts, durant tot aquest mes,
serà dedicat a Tarragona Ràdio.
O sigui, tots els dimarts l'emportes tu cap allà.
Sí, 20 anys de Tarragona Ràdio.
Bueno, si ell algun dia no pot vindre, us enviarà alguna de vosaltres,
o sigui que prepara't.
O sigui, vindrà el jefe, no?
Exacte.
El senyor Ricard Lóz estarà allà per fer presentació de la pel·lícula
i explicar una miqueta el que és el periodisme.
Està parlant del cinema, exacte, del cinema, del teatre,
jo del teatre anava a dir, del...
Ai, ara no me surt.
Sí, el cicle es diu El periodisme a la pantalla.
Però diguem-ho, on es fa?
Ara em sortia.
Ah, al Centre Cultural del Pallol.
Ah, això va mateix.
L'antiga audiència.
Exacte.
Bé, doncs avui tenim una pel·lícula,
que és precisament històrica,
que és Todos los hombres del presidente,
una pel·lícula en colors americana de l'any 76
i està feta per Robert Redford, Dustin Hoffman,
Jason Roberts, Hal Hulbrook,
i va ser dirigida per Alan J. Pecula.
Puc fer... Puc posar una cosa?
Sí.
Basada en un eixo real.
No?
Sí, senyora.
Veus?
Sí, senyora.
Això està basat en el cas Watergate
i la pel·lícula està feta amb una sombrosa meticulositat.
Tot el detall del que realment va passar
per descobrir aquests periodistes,
que ja dic que estan interpretats per Robert Redford
i Dustin Hoffman,
que amb la realitat els periodistes van ser
Woodward i Bernstein.
I aquests van ser els que van desvetllar
en fi, tot el que estava amagat al cas Watergate.
I això li va costar el càrrec amb el president dels Estats Units.
Sí, sí, va haver de dimitir.
Això, exacte. Això serà el que farem aquesta tarda.
I tindrem, doncs, amb el senyor Ricard Laó,
si no hi ha cap problema,
perquè, esclar, aquesta gent de la ràdio
sempre aneu-neu apretats.
Aneu-neu-te'n'ha-neu-te'velats.
Però vindrà alguna representació d'ells
si no pogués vindre.
Sí.
Bé, llavors, tornem una altra vegada
amb el que vam deixar pendent la passada setmana,
i és la pel·lícula
La meitat de Seis Peniques.
Aquesta pel·lícula,
que ja vam explicar més o menys a què anava,
va ser dirigida per un gran director, George Sidney,
un director nord-americà,
que va néixer l'any 1911,
i ja va fer, per exemple,
Paul Joy,
això de l'any 1957,
amb un Frank Sinatra,
una Hilda.
Guapa, guapa.
Sí, no era la Hilda.
No, era la més joveneta, segurament.
Era la Rita Hayward.
Ah.
Sí.
I la Kim Novak.
Però guapes, són guapes, eh?
Aquesta xica són guapa.
Aquí, precisament,
la Hilda,
la Rita Hayward,
sí,
tenia que fer un paper de més gran,
i la van tindre que maquillar,
fent-la més vella,
més envellida.
I, és clar,
aquí està la jugada entre la Rita Hayward
i l'altra,
la Kim Novak,
que, és clar,
representa més joveneta i tal.
Però, bueno,
anem per aquesta,
la d'avui.
Aquest director,
la carrera que va tindre el George Sidney,
va estar molt, molt lligada
a la Metro Govind Mayer,
i l'època que més esplendor va tindre del gènere,
amb el seu indudable talent,
es va anar,
mica en mica,
enfusquint
caps de sèrie,
com va ser el,
bueno,
deixar pas amb la d'altres gent,
Vicente Minelli,
i el tàndem,
Stanley Donner,
Gene Kelly,
que, és clar,
aquesta gent va fer música
i pel·lícules molt bones.
En qualsevol cas,
un altre mèrit seu,
a part d'haver dirigit
autèntics clàssics
com
Levando Ancles,
Magnolia,
i altres pel·lícules
al servei
de l'abanyista musical
Esther Williams,
aquest home va ser
poder trasplantar
el ritme trepidant
dels musicals
a dues extraordinàries
pel·lícules d'aventures,
com va ser
Los Tres Mosqueteros,
amb Gene Kelly,
amb el paper acrobàtic
d'Artanyan,
amb aquella magnífica
Lana Turner,
després Escaramuch,
amb Stuart Granger,
sense deixar a l'oblit
la Reina Virgen
de l'any 1953
amb un sumptuós repart
que hi havia
la Jan Simon,
Stuart Granger,
Deborah Kerr
i Charles Lauter.
Déu-n'hi-do, eh?
No he sentit parlar mai
d'aquesta pel·lícula,
però Déu-n'hi-do
els Arturassos...
La Reina Virgen
és una pel·lícula sèria,
o sigui, no era musical,
aquesta,
és una pel·lícula sèria
que és fantàstica.
Jo la tinc
i m'encanta veure'l,
aquesta pel·lícula.
Com estem de temps?
Doncs podríem anar
amb la música
perquè la peça
que hem de posar ara
crec que és una miqueta llarga.
Exacte, sí.
Què et sembla,
si posem el tema
de Quips,
el noi de la pel·lícula,
amb els coros,
amb un tema
que es diu
Dinero para quemar
i amb un llarg
que ve a durar uns 100 minuts
quasi que ens podríem
encomiadar, no?
Doncs sí, Andrés.
Tornem demà.
Bé, doncs demà
seguirem amb aquesta pel·lícula
La meitat de Seis Peniques
amb un magnífic cantant
que va ser
Tommy Steele.
Gràcies, Andrés.
Fins demà.
If I had money
to burn
a hole in my pocket
if I had money
to burn
I'd go like a record
down to the town
without a stop
blow on
to the music shop
and buy me a banjo
gladi-jagga-ringa-jagga
buy me a banjo
gladi-jagga-ringa-jagga
buy me a banjo
gladi-jagga-ringa-jagga
that's what I would do
if I had all
that money could buy
If you had all
that money could buy
if you had all
that money could buy
what would you do
buy me a banjo
ring-jagga
gladi-jagga
ringa-jagga
play on the banjo
gladi-jagga
night and day
on the banjo
gladi-jagga
riga-jagga
that's what I would do
if you had money to burn
I'd burn a hole in my pocket
if you had money to burn
I'd go like a record
down to the town
without a stop
blow on into the music shop
and buy the banjo
and buy the banjo
and buy the banjo
and that's what I would do
hey
a tiara
a diamond and pearl
or an earl
banjo banjo
must have a banjo
find me a banjo
write the boy a banjo
banjo a banjo
get the boy a banjo
banjo a banjo
I've got to get a banjo
banjo banjo
I've got to get
a banjo
banjo a banjo
we've got to get
together
got to get the boy a banjo
we've got to get together
got to get the boy a banjo
banjo
banjo
banjo
banjo
banjo
banjo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!