logo

Arxiu/ARXIU 2007/A PRIMERA HORA 2007/


Transcribed podcasts: 219
Time transcribed: 2d 10h 51m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El dimarts i trets.
Sí, sí.
I el culo groc també, i aquestes coses.
Els gats negres.
Tot, tot.
No és supersticiós.
Que bé.
És igual que jo.
I el número de la loteria per aquesta nit?
No, però a veure si...
Home, podia ser el 13.
El 13?
Sí, acabat el 13.
No ho sé, ho miraré.
No ho sé.
Ja.
A mi...
Aniré a buscar un gat negre al final.
Sí, sí, una bola de cristalls aquelles.
Sí, acabem d'encertar-la de tot.
Bueno, doncs mira, dimarts i trets a l'antiga audiència,
al Centre Cultural del Pallol,
fem el cine a les 6 de la tarda amb entrada gratuïta.
I ens posem sèrius perquè és un tema molt delicat el que tractes.
Sí, perquè és un cicle de dones i maltractament.
I la pel·lícula d'avui i tal, i tant,
per un maltractament d'aquella psicològic tremendo.
Que encara no sé si és pitjor el remei que la malaltia, eh?
Aquí està.
Perquè el físic encara es veu.
La pel·lícula és Luz que agoniza.
Luz que agoniza.
Sí, director George Cucor i els intèrprets Ingrid Berman, Charles Boyer,
Josep Cotten i Angela Lansbury.
Aquesta pel·lícula va ser feta abans per uns altres actors
i es va dir L'Ut de Gas.
I aquesta pel·lícula, quan surten els crèdits en anglès,
també posa L'Ut de Gas i la van estrenar com L'Ut de Gas.
Però com que hi ha hagut aquella altra pel·lícula,
hi van haver esses problemes en aquells temps,
perquè aquesta pel·lícula és de l'any 44 i l'altra és de l'any 38,
llavors van treure L'Ut de Gas i llavors van posar el títol Luz que agoniza.
Perquè segurament que el copyright també devien esgarrapar de dir
que això és nostre.
No, no, és clar, la pel·lícula és pràcticament el mateix tema,
és un remei d'aquella pel·lícula, però aquesta està molt ben feta.
Un home de classe, en fi, mitja alta, que té la seva dona,
que l'estima molt, però la dona comença a tindre
una sèrie de perturbacions i oblits mentals,
que això fa que el seu marit comenci a pensar-se
si la seva dona tindrà que ser tancada
en un psiquiàtric o en un manicòmic.
Que pugui arribar a pensar que té la malaltia de Alzheimer.
Exacte, això passa a finals del segle XIX, principis del XX,
i en aquells temps això anava una miqueta retraçadet,
i aquí està l'intrínculis de la pel·lícula,
una pel·lícula que podia haver estat molt ben feta
per Alfred Hitchcock,
però que aquí el George Cucor va fer
una gran pel·lícula també.
Això és el que tenim per aquesta tarda a les 6.
Però ara, en aquells moments, tenim aquí,
no és un actor de cinema, però tenim un magnífic cantant,
que és Jesús Marín.
Jesús Marín, vam estar parlant la passada setmana amb ell,
i ens va estar explicant diverses cosetes
de la seva vida artística.
Vam parlar precisament de les cançons que ell té,
que són de pel·lícules de cine,
i té un dels seves temes molt bo, per cert,
que és Suspiros d'Espanya.
Tu saps que Suspiros d'Espanya és d'una pel·lícula?
No.
Agafa confiança, ja, el Jesús, eh?
Ara hi ha directament i monogràfic.
Suspiros d'Espanya va ser una pel·lícula
amb aquest mateix títol,
que la va interpretar, que l'hem passat per agafar
per l'antiga audiència, al final, el mes de juny,
que la vam fer pels cartageneros,
vam fer pel·lícules de Cartagena,
però aquesta pel·lícula no està feta a Cartagena.
Però Suspiros d'Espanya sí que va fer un músic
que vivia a Cartagena.
Suspiros d'Espanya la va interpretar l'actriu
Estrellita Castro amb Miguel Ligero Roberto Rey,
i va ser dirigida per Benito Perojo
i es va estrenar a l'1 de gener de 1938.
No hi era, ni crec, ni el Jesús, ni jo, ni l'Andrés.
Jo tenia, aquí tenia un any per néixer.
Ui!
Sí.
Jo tenia un any per néixer.
Estaves allà, estaves allà.
Llavors, aquesta pel·lícula,
aquesta cançó ha sortit amb Ai Carmela,
que la canta Carmen Maura,
després Diego Elzigala la canta per Volerías i Tarantos,
fa una magnífica interpretació,
i jo em vaig enterar perquè vam fer precisament un reportatge
del músic, que era el maestre Álvarez Alonso,
i aquest home, que em sembla que era de Ceuta,
va anar a viure a Cartagena,
i ell treballava amb un cafè d'allà a Cartagena
que es deia La Palma Valenciana,
del carrer Major d'aquella ciutat.
I una nit, a l'acabar la seva actuació,
entre broma i broma,
els seus amics, com que ell presumia molt
de poder improvisar,
li van fer la broma de fer-li,
aviam,
composar alguna cosa ràpid.
Sí, sí, sí.
I ell va començar amb una tauleta de cafè
que estava allà,
va començar a escriure sobre el pentagrama
una sèrie de notes,
i va dir, ja ho tinc fet,
per demostrar que ell podia composar de pressa.
Sí, sí, que anava molt ràpid.
Va començar a tocar aquell tema,
i, carai, doncs va agradar.
Era una espècie de pas doble,
més o menys.
Què li posarem?
Què li posarem?
I llavors, allà al costat,
hi havia una confiteria,
que es deia Espanya,
estava precisament enfront del cafè,
i allà feien uns pastissets,
una confitura típica,
que es deien suspiros.
Oiga, poguem-ne suspiros.
Ah, que maco, no?
Que de repartir-te-te-te-só.
Sí, està fet de ballanes fines,
i van recoberts d'una espècie de caramel transparent.
i llavors, sí,
mira com es llepa.
Sí, sí, sí, sí.
El Jesús es llepa el llai, sí.
I llavors, van dir,
bueno, doncs mira,
li podrien posar suspiros.
Vale, però com que estaven
a la confiteria d'Espanya,
però li van dir,
doncs suspiros d'Espanya.
Exacte.
I així va ser
com es va fer aquesta peça.
Bueno, aquí va acabar la cosa,
però és que va ser estrenada
per música del Tercer Regiment
d'Infanteria de Marina,
que actualment és el terci del Llevant,
que va ser dirigida
en aquell temps
per Ramon Roig Torné
el dia de Corpus Christi
de l'any 1902.
Ah, sí, sí.
A la plaça de Sant Sebastián
de Cartagena,
donat que les ordenances militars
van impedir
que el mestre Roig
donés la direcció
per l'estreno
a l'autor,
al seu bon amic,
Antonio Álvarez Alonso,
que l'autor donava
la condició de civil d'aquest.
O sigui que,
com que ell era civil,
doncs no va poder interpretar-la.
Va tindre que ser la banda
i el director aquest de la banda.
Això és perquè el senyor
Jesús Marín,
cantant d'aquesta peça,
sàpiga com va néixer
Suspiros d'Espanya.
Avui sortiràs igual
que tota la setmana passada
i ben informat
de totes les cançons,
no et pots queixar.
No t'acostaràs
sense saber una cosa de més.
Sí, sí.
I ara pots explicar tu
alguna cosa d'aquest tema
quan la cantis por ahí
pots explicar
com va néixer aquesta cançó.
Però si tinc que dir
tot el que dius tu...
No, però pots dir
que era un músic
que va improvisar-la.
No, jo diré
els despastissos.
Sí, sí, això.
No, i aquí està,
que és la veritat.
Sí, sí, sí.
La veritat.
Segurament que la gent
cabell de punta
cada vegada que la cantes, no?
Però són aquelles peces
que entren molt.
Jo no sé si la gent
s'ha de posar
els cabells de punta.
Fem una prova?
Però jo sí.
Fem una prova?
A mi se'n posa.
Mira, fem una cosa per temps,
ja acabem amb la cançó Andrés.
I aviam si és veritat
que se'ns posen els pèls de punta
que ja dic que sí,
perquè fa una creació fantàstica.
A les sis de la tarda,
recordem abans d'acabar,
tenim cinema avui?
Exacte.
Avui tenim la pel·lícula
Suspiros d'Espanya.
No, no.
No, no.
No, no.
Digues, no me vol enredar.
Ho veus, no?
Que me vol enredar, Jesús.
Com es nota que tenim aquí
la confiança de molts anys, eh?
És broma, és broma, sí.
Perquè estem fent el cicle
de dones i maltractament.
Sí, sí, sí.
Luz que agoniza
a Charles Boyer
i en Grie Bergman
una magnífica pel·lícula
amb entrada totalment gratuïta
per qui la vulgui disfrutar.
Doncs vinga,
aquesta tarda a les sis
ja teniu aquesta pel·lícula,
però ara mateix
i amb la veu del Jesús Marín
sentirem els suspiros d'Espanya.
Demà comentem, eh?
Vinga.
Gràcies, fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Béu del Yourself
de junco y miel
y de caritia
situ a su piel
fuego y volcán
su corazón
cuerpo de lunas
cerca del mar
alma de madre
primeriza un placer
La voz de una guitarra al sonar
Suspiran sin querer
Ay, señor, dime quién ves
Mujer que vuelve loco al amor
Mujer con la cabeza a los pies
Ay, señor, quién serás tú
Dorada y reina en el interior
Roja y olé por el norte y el sur
Tierra de trigo
Tierra de peñas
Sueño contigo
Y aunque no sé con quién sueñas
Sé que quieres navegar
Esa mirada aventurera
Vuelta entre lluvias de primaveras
Penas de estatuas
Que con lágrimas de cera
Aprendió a llorar
Y yo puedo ver
En cuanto te miro
Pasar toda tu historia de mujer
Tan solo en un suspiro
Ay, señor
Ay, señor
Dime quién es
Mujer que vuelve loco al amor
De la paladar
Mujer que la cabeza a los pies
Ay, señor
¿Quién serás tú?
Dorada y reina en el interior
Roja y olé por el norte y el sur
Fins demà!