I una setmana més comptem amb la presència d'Andrés i Andrés.
Bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Com prova.
Bé.
Que ja estem a dia 5 de març, que ja hi ha pis.
És que jo dic, sempre quan presento, dic pim, pam, pim, pam, el timp va passant.
D'aquí quatre dies Nadal.
Espera, que primer hem d'anar a la platja.
Ah, bé, bé.
Primer hem de passar la Setmana Santa, que ja hauràs...
Ah, també ha de passar la Setmana Santa.
Que farem un especial de Setmana Santa.
Aquest any.
Ah, home.
Perquè l'any passat ja no hi hagués, eh?
Ja, ja, aquesta no la busquis, eh?
Aquesta no la busquis.
I d'aquí a res, ens veurem tu i jo per allà per la platja caminant per la vorera del mar.
Sí.
Com seria l'orilla, la vorera, no?
La vorera, clar.
Però no queda tan romàntic com en castellà, no?
És l'orilla del mar.
Jo me'n recordo una vegada que una noia, jo estava dient-li coses i em diu...
Ai, vostè em recorda el mar.
Dic, del romàntic?
Diu, no, perquè em mareja.
No ho sé jo.
Escolta, no hi vaig tornar ni mai més.
M'ha estat avalant, m'ha estat avalant.
Ja, jo no hi vaig tornar ni mai més.
Deu ser la música, Andrés, deu ser la música.
Però avui ens convides a anar al cinema, que sí?
Dona, si vols anar, si vols anar, jo t'hi convido.
Vinga, vinga, convida'm.
A mi i a tots els oients.
Sí?
Sí, sí, sí.
Quina pel·lícula vols anar a veure?
No ho sé, a veure, què m'ofereixes?
Bueno, mira, m'ho estic pensant.
A veure, avui és a les 6 de la tarda al Centre Cultural Pallol, a la plaça del Pallol.
Allà, allà vols anar?
Ah, no?
On havies pensat?
No ho sé, no ho sé.
A més, és entrada gratuïta.
Bona butaca.
Ah, sí, sí, és gratis.
Bona companyia.
I tant, i tant, i tant.
I a més, no te tornen els diners de l'entrada si no t'agrada la pel·lícula.
I tant.
I no pots menjar, crispeta.
O sigui, te les menges a la porta i després ja entres, ja has servit.
Carai, carai, això no ho sabia jo.
Bé, no? Els antecedents ja els hem posat, Andrés.
Sí, sí, sí, sí.
Ara toca que tu em diguis quina és la pel·lícula que toca en el dia d'avui.
I a més, ja saps que hem iniciat nou cicle, nou cicle dedicat a noms, de dones.
Sí, sí, sí.
No?
Sí, exacte, sí.
Però no m'acaba de dir, no m'acaba de desvallar, Andrés.
Desvallar-me, home.
Ai, és que estic pensant, oi, en quina pel·lícula és.
Ja te veig, te veig avui els núvols, eh?
La pel·lícula d'avui és una pel·lícula que jo crec que t'agradarà, perquè la pel·lícula és americana, té un tema rus, és una pel·lícula, mira, de quan vaig néixer jo, 1939, o sigui que té 68 anyets.
Carai, imagina't.
Mira, joventut, quina joventut, divino tesoro.
Bueno, mira, et diré el títol perquè no pateixis, perquè veig que estàs aquí, sí.
No, és que al final t'hauré de...
La pel·lícula és...
Mira, vull buscar un redoble, espera't.
Encara trobarem el redoble abans que tu me diguis quina és la pel·lícula que hem de posar.
Sí, posem el redoble, m'estàs esperant perquè posi el redoble i tot?
Dona, si vols.
Sí?
Mira, eh? Mira, mira, mira.
Preparats, gestos.
I aquesta tarda, a l'antiga audiència, al Centre Cultural Panyol, a les 6 de la tarda, amb butaca còmode, pantalla gran, calefacció en marxa, quan vostès arribin ja estarà tot.
Sisplau, que me tornin a l'Andrés, que aquest senyor no el conec.
Volem la pel·lícula Ninochka, una magnífica Greta Garbo, un estupendo Melvin Douglas, un terrorífic Bela Lugosi.
I, bueno, aquí no ho fa de terrorífic, Bela Lugosi és aquest que va fer el Dràcula, eh?
Ah, molt bé, molt bé.
Sig Ruman i va ser dirigida per un director que a mi m'encanta, Ernst Lubitsch.
Ah!
Una magnífica sàtira sobre els russos d'aquella època i sobre el ser humà en general.
Aquesta tarda, recordin, a les 6 de la tarda, entrada gratuïta, al Centre Cultural Panyol.
Basada en un hecho real.
Tot això que acaba de passar és un hecho real.
És l'Andrés de Andrés que ho acaba de dir, eh?
Oh!
Andrés, ho hem complicat, eh?
Ho hem complicat.
Què ha passat?
Res, que la pel·lícula és divertidíssima, eh?
No ho sé, això.
Una comèdia estupenda, eh?
No ho sé, això.
Bé, això és el que tenim per aquesta tarda.
I ara anem a la música, Andrés.
Portem quatre minuts, ja?
Quatre minuts?
Quatre minuts.
I no ens donarà temps a posar ni dues cançons, eh?
No.
Tal com anem, no?
Oi, oi, escolta, tu em permets que jo et digui una cosa?
Vinga, diguem, diguem.
Tu te'n recordes d'aquells acudits que eren de subir el telón i baja el telón i tot això?
Puja el teló i es veu un fil i comença a pujar el fil i desapareix.
Baixa el teló, torna al segon acte i es veu una altra vegada el fil que està a baix i comença a pujar, pujar, pujar, pujar, l'estiren i desapareix.
I el tercer acte, que ha baixat el teló, torna a obrir-se el teló i veiem un fil penjat al mig de l'escenari però que comença a pujar cap a dalt.
També.
Baixa el teló, com es diu la pel·lícula?
Ai, no ho sé, tres fils pugen.
No, no, no.
És un film per amunt.
No em peguis, per favor, no, al cap no m'agrada que em peguis.
Al cap no, per favor.
Ara hauria de posar...
Que té més l'elo del que estigui.
Va ser d'un eixo real.
També.
Hauríem de tornar a posar-lo l'altra vegada.
Bé, mira, anem a seguir amb aquella ratxa que vam començar l'altre dia.
Avui crec que posem dos, Andrés, ja t'ho dic ara, eh?
Sí, sí, sí.
Pel temps i que ens queda ahir perquè és.
M'agradaria avui que escoltéssim Benny Goodman, els grans músics de l'època americana,
amb un tema que es diu Jet Happy.
&
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Passem la pel·lícula Minotska
amb una greta garbo magnífica
Melvin Douglas, Bela Lugosi,
Sig Rumen i dirigida per Ernst Lubitsch.
Entrada totalment gratuïta.
Andrés!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!