logo

Arxiu/ARXIU 2007/A PRIMERA HORA 2007/


Transcribed podcasts: 219
Time transcribed: 2d 10h 51m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a bordo del català.
Gairebé sis dies sense l'Avi Ramon. L'Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
El dijous va coincidir, doncs, que va ser tots sants, el divendres ja no teníem programa,
amb l'Avi Ramon i amb l'Andrés, que els hi donem vacances.
Dissabte, diumenge, dilluns, i avui se'n tornem.
I jo no sé si ja heurà tingut una mica d'agulletes d'això de no fer esparrailleu fòric durant aquests dies.
El que passa és que acostumar-te a tu, que no saps com agafar-te, perquè no saps per on surts.
Ja està, ja està, ja comença.
Doncs aquests dies es t'inyorava i tot, ja.
Ja imagino.
Troba a faltar alguna.
Ara ja sé, perquè m'ha trucat com a tres o quatre vegades aquests dies, eh?
Sí, per no perdre el contacte de la veu, a veure com deixar-ho, perquè clar, amb tu he d'estar sempre al tanto.
Com van anar l'esparallet, i el mosquatell, no es va faltar, no? Només una miqueta l'ajustet.
El que passa és que aquest temps no s'ha canviat una mica, però el tradicional és el mistela.
A tothom ha agafat el mosquatell, mosquatell, però el mistela té un altre paladar propi de...
Bueno, tot canvia, tot canvia, perquè els dels anys canvien ja, perquè diem tots els anys, però els dels camps...
Ara és Halloween, per a molta gent ja és Halloween, ja no existeix això de tots sants.
I de tots sants què és? No, no, Halloween.
Estem agafant aquestes històries que ens arriben des de fora, les agafem com a nostres...
No, és una diada que, doncs...
Que les fa el que vol, clar.
El cementiri, tal i tal...
Clar, i al cementiri ja arriba un moment que és com una espècie de cosa ja segons quins.
perquè inclús s'ha donat el cas de cementiris importants, que no es coneixen la gent, senyores, disfressar-se de viudes i el que sigui per veure si algun viudo cau.
A veure si cau.
Sí, allò que algun viudo vagi a plorar, el que sigui.
Home, per l'amor de Déu.
Però a veure, vull dir que ha arribat un moment que la picaressa...
A veure, això que passi a mig de la rambla amb algú que ha agafat una criatura i diu...
No, no, però escolta, això que et dic ha passat amb cementiris importants.
Adéu-n'hi-do.
O la gent no es coneixen, eh?
Per això dic que arriba un moment que la picaresca ja està amb tot.
Inclús passa amb els panellets.
Abans els panellets els feien, doncs, patata, moniàtum, en aquella època que anava més cartol o el que sigui, i menjaven això.
Després les omelles anaven més barates, els pinyons...
Era un altre temps, Javi.
Els pinyons, molta gent anava...
Havia la peseta.
Molta gent anava aquí a la Pineda.
Està l'euro.
La Pineda a buscar pinyes, es coïen al forn, el que sigui.
Ara no.
Ara vas a les panellets i dius, bueno, això què és?
Oh, és que hi porta conyac.
Aquest hi porta no sé què.
Maduixa.
Aquest hi porta i corda no sé quant.
Sí, sí, no, no.
Quan dius, això que són parellets ho és un mostrari de...
Mostrari, mostrari.
Per això dic jo que tot, la picaresca ja és per tot.
Abi, però no allarguem, perquè avui tenim convidat i esperem que el segrestem, ja l'hem mig lligat aquí a la cadira.
Sí, sí.
Que ens acompanyi durant aquesta setmana.
Resulta que avui ve un senyor que coneix el que sigui.
Jo li vaig preguntar, a veure, un secret.
Un secret.
Sí, perquè en tota cara la gent, a base de pastilles i a base de coses d'aquestes, anem augmentant els anys, passen els anys.
I jo li volia preguntar...
Que passa amb quina qualitat.
Perquè és el president de Tarragona dels bonsais.
Jo li volia preguntar, a veure, aquest secret dels bonsais, a veure si també és a base de pastilles i a veure de què és.
A veure si l'haurem de tallar amb una branyola a l'avi.
Ara veig que ens expliqui el de lloc.
Perquè és que diu petitet, petitet.
Després entrem al senyor Òscar Torres, que és el president dels bonsais de Tarragona.
I com que aquí a Tarragona ara vam fer una exposició perfecta, una gran exhibició de bonsais de molts puestos,
doncs, al parlar amb ell, li vaig dir, a veure si podia vindre, i fer una miqueta de conversa sobre això, d'aquests secrets dels bonsais.
A veure si tenim alguna cosa.
Doncs ens saludem.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs expliqui-nos una miqueta quin és el gran secret dels bonsais.
I de primer, si hi ha algun secret.
No hi ha cap secret.
El bonsai, com tots sabeu, són arbres, són arbres naturals, són arbres que no són especials per fer bonsais.
Podem tindre espècies que són una mica, diguéssim, menanes, però que no són bonsais.
El bonsai s'ha anat formant amb tècniques provenents tradicionals del Japó.
És a dir, és una combinació de tècniques de poda, de trasplant, d'adob, d'aigua...
És com una planta normal i corrent, el que es forma, es poda perquè sembli un arbre de la natura plantat en una torreta.
Però s'ha de tenir una cura molt especial, perquè no és...
Clar, si no tens la forma de tallar i la forma de fer, pot deixar de ser bonsai, diguem-ho així.
Sí, sí, sí. Clar, si no domines una mica les tècniques de la poda, del pinçat, del trasplantament...
Doncs clar, els arbres creixen.
En contra de el que la gent es pensa moltes vegades que no creixen, un bonsai creix més que un arbre natural.
Perquè l'adobem molt perquè pugui créixer, perquè el puguem formar i que estigui en plena forma.
Quan s'ha començat a treballar?
Des que, com ell qui diu, comença a sortir la primera rel o comença a obrir-se ja la que seria la llavor?
Sí, bé, els bonsai es poden començar de molt diferents maneres.
Es pot començar des de llavor, es pot començar des d'esqueix, que és agafar un tros de branqueta i plantar-la i d'allí fer que surtin arrels.
Es pot fer de marcota o de codo, que és en una branca, doncs, fer una franja, se li pel una franja d'escorça i d'allí sortiran arrels i després se talla i a partir d'allí comença a formar l'arbre.
O inclús de recuperar arbres de la natura.
En la natura també podem trobar arbres en una mica de forma de bonsai, no?
Arbres que creixen en llocs on té poca terra, entre roques, que ja creixen de per si una mica castigats i una mica reduïts.
A mi em fa gràcia, i a mi no m'estranyava, és que veus un bonsai amb un tronc gros, ample, gran, i petitet, i petitet, no?
Vull dir que jo que no hagi anat creixent i pel que diu, clar, es tracta'l, perquè clar, que hi hagi un rematge i vagin podant, podant,
dius, bueno, és com aquell que el cabell, mira, quan creix el tallen i ja està, no?
Però clar, però el cap sempre és el mateix, però el bonsai suposo jo que el tronc deu créixer, no com el cap que sempre és el mateix.
I clar, dius, bueno, però molt bé, van podant, van podant, i veus, però veus que no veus un arbre amb fruita i tot?
Sí, sí, sí, això li volíem preguntar.
Ara, és el que diem, un tronquet, un bonsai, unes plantetes, unes fulles, però llavors n'hi ha alguns que es queda, l'altra imatge veig allà que vam fer una exposició, aquí baix al Port Tàrraco,
i escolta, jo he quedat meravellat, hi havia un que era un bosc, hi havia set o huit arbres, llavors hi ha com un bosc, i tot com si fos un bosc, però amb miniatura.
I dius, bueno, i una pel·lícula poden fer els trucos, no?
Amb aquestes anys poden fer trucos, però aquí no hi ha trucos.
Amb un ordinador.
Aquí, aquí és real, l'altre, una altra classe de forma.
O sigui, una sèrie de maneres de ser, que clar, també deu ser que cada artista deu fer el seu programa, no?
Perquè clar, cadascú deu fer a la seva manera, suposo jo, perquè de mateixes maneres hi havia diferents tipus,
o sigui, el mateix tipus d'arbre, però amb diferents formacions, això què és?
Cadascú té també un estil com els pintors, que és surrealista, contemporani,
i bosc, també el que feu a la vostra manera, creieu el vostre estil?
Sí, els japonesos van marcar, perquè el bonsai prové de Xina,
però els que el van perfeccionar són els japonesos,
i ells, hi ha unes normes, diguéssim, i uns estils per formar arbres,
però després està el sentiment i el gust de cada bonsaiista, el que li dóna l'arbre.
No li dóna el seu toc personal, a tu et pot agradar més una forma de treballar-los o d'una altra.
El que diu l'avi Ramon, allí podies veure oliveres treballades, com en forma d'olivera,
que pots veure qualsevol camp de parquí, i oliveres en formes, diguéssim, estàndards de les que marquen els arbres japonesos.
No, no, que això a mi fa gràcia allò que et creu una olivera, em sembla que era,
i veies com un tronc d'aquestes que veus a Mallorca, i el veus a puestos ja antigues,
que estan antigues, i en aquella miniatura, però aquell tronc, el mateix tronc,
aquella miqueta recorregulada, saps, com si fos un d'aquests grans,
però un petit, com si l'haguessin anat reduint, reduint,
com aquells que fan aquells caps que fan petiters, vull dir,
dius, bueno, aquí...
Mira, fem una cosa, com ja no ens queda temps, avui,
et convidem amb el senyor Òscar perquè torni demà,
i continuem parlant, perquè a més a més ens queden moltes coses a fer,
i una altra que t'es pregunta és això, com es tracta el tronc perquè no continuï creixent?
Bueno, suposo...
I que ens doni també algunes dades, sobretot per a alguna persona que n'estic sentint,
i que sempre ha estat temptada, potser, a agafar un bonsai,
i que te trobes en alguna botiga, i dius,
ai, mira, m'agradaria portar-me un bonsai cap a casa,
però no sé com cuidar-lo, no sé què és el que he de fer,
doncs mira, podem donar alguns consells des de la ràdio.
Suposo que demà farà un esforç i podrà vindre, no?
El lliguem ara a la taula.
Encantat.
De la taula el cadira el lliguem, no el deixem marxar.
Molt bé, doncs fins demà.
Fins demà.
Moltes gràcies.






Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!