.
Continues endavant al 96.7, Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat,
i segur que coneixes aquesta sintonia.
És la que ens porta a saludar i a donar la benvinguda, Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda, Sílvia.
Com prova avui? Com estàs?
Molt bé, una miqueta encostipadet, però això és molt normal.
Sí, és el temps.
M'agrada anar a la moda.
M'agrada anar a la moda.
A més, ja avisaven a principi de mes, Andrés,
que tothom estaria més tocat de les al·lèrgies a causa d'aquest canvi de temperatura que hi ha.
Doncs jo t'haig de dir una cosa.
Jo crec que no és ni el canvi de temperatura, ni les al·lèrgies, ni res d'això.
No?
T'explicaré el què.
Explica'm.
Que vam anar a dinar fora i a mi m'agrada,
si bec una miqueta de vi que em posen vi negre, m'agrada que sigui natural.
Ah.
M'agrada que sigui natural.
I resulta que el dinar era molt agradable, molt bé,
i quan vaig anar a beure una miqueta de vi,
doncs me'l vaig veure parlant, distret, menjant,
i aquest vi estava gelat, com el màrbaga.
Mira que és difícil, que moltes vegades...
I me'l vaig tregar, ambientat amb tot el bon dinar que estàvem passant,
i vaig notar una miqueta de fred, però vaig dir,
bueno, fins al cap què has de dir, no diràs al cambrer,
escolti, me l'ha portat fred i m'agrada.
Vaig seguir bevent i menjant, i allò va ser el que em va fastidiar.
Quan vaig sortir d'allà, em va començar a fer mal a la gola,
i vaig dir, ja tinc l'encostipat, injustes.
Ja vaig prendre aspirines, ja vaig prendre medicació,
però l'encostipat va tirar endavant, per culpa d'una beguda freda.
Perquè després veiem les coses que poden arribar a passar, eh, André?
Perquè aquest estiu no tenia ni el més petit símptoma d'encostipat,
i els de més anys em passa el mateix.
Això l'any passat, diràs. En aquest encara d'arribar, eh?
Bueno, estem passant el que també, entens?
Jo l'estava passant molt bé, tothom m'ha encostipat,
jo passant-m'ho la mar de bé.
Ara procuro prendre res fred.
Si estic suat, que arribo a casa i em trec la roba del carrer,
i estic suat, em poso la bata...
És molt fàcil que suem, perquè, déu-n'hi-do,
quines temperatures que hem tingut.
Això és que és això.
Llavors, clar, està suat per casa, t'agafa un fred i l'has fastidiat.
Ara ja entenc per què estaves parlant d'estiu.
Perquè és que és gairebé com si estiguéssim, eh?
Jo he tingut alguns dies al cotxe, Andrés,
temperatures de 20 i 22 graus al cotxe, que m'ha marcaven, eh?
El cotxe tancat, el cotxe tancat.
Quan he pujat el cotxe, estava a 42 graus l'altre dia.
Tancat, eh?
Tancat, clar.
Tancat i va tacant-li el sol de ple.
Però com si fos un estiu.
Clar, bueno, l'estiu es posa 60.
Però recordem que estem a l'hivern.
recordem que avui és dia 14 de març, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Que és terrorífica, això, eh?
En fi, entre pluja i pluja, no sé on.
Vinga, no sé on.
Però esperarem que caixin les plantes.
En algun lloc, en algun lloc.
Bé, seguim amb els temes musicals, que ja acabarem avui.
Recordem, Andrés, que portem ja en diversos dies,
per no dir algunes setmanes,
que estem sentint músiques de big bands,
d'aquelles de sempre, de tota la vida, per ballar.
D'aquelles grans orquestres que interpretaven números musicals,
tots que pertanyen a pel·lícules que han sigut molt famoses
o bastant famoses o bastant conegudes.
Ja, per acabar, avui podrem escoltar-ne alguns altres temes
i, per exemple, podríem escoltar aquest tema,
Cherokee, que interpreta l'orquestra de Charlie Begnet.
i, per acabar, avui.
i, per acabar, avui.
i, per acabar, avui.
i, per acabar, avui.
i, per acabar, avui.
i, per acabar.

Un altre tema musical, aquest cop, el podrem posar per l'orquestra de Ray Anthony.
El tema va ser un dels temes també de gran èxit per aquesta orquestra,
Temen Wattehorn.
Per aquesta vegada, Andrés, t'aporto jo, eh?
Sí?
Sí, home, clar, és que abans m'has portat tu i...
T'he trepitjat diverses vegades.
Vinga, però no he dit res.
Ja es veus que només he plorat i però...
No, no, no, és molt educat, molt educat.
Només m'han saltat les llàgrimes i m'he callat i no he dit res més.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
Sí, que ara, eh? Ens hem sortit, ens hem sortit.
El Ray Anthony també t'agrada.
No, sí, ja ho estic veient, que tot el que hem anat posant
tots t'agraden.
I ara ja, per acabar, un tema
que va interpretar Woody Herman i el títol que van escriure Lisco, Can, Jungmans i Peckel.
Van ser dos músics i dos lletristes que van preparar aquesta peça.
El tema és, ja per despedir-nos, Carioca.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
I no comenta res.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins orquestres, perquè a partir de demà mateix comencem un nou capítol.
Sí, demà comencem amb una pel·lícula que va ser molt famosa, que ja desvetllarem demà quina és.
No ho dius ara res?
No, ara no.
Ni les pistes?
Ara vull dir que serà la Vuelta al Munt de 90 dies, no t'ho vull dir avui.
No m'ho diguis, no m'ho diguis, no m'ho diguis, vinga, doncs ho deixem per demà.
Demà ja direm el títol que és aquesta que tingui.
Oh, quanta hipòmita! Quant de misteri, quanta d'emoció! Fins demà mateix amb l'Andrés i Andrés.
Ah, mira, misteri, emoció, suspens, demà s'esvetllarà el títol.
Andrés, gràcies.
Fins demà.
Adeu, fins demà.
Fins demà.