El Mago d'Oz
Els quatre personatges tenen molt a veure amb...
És que els quatre junts serien teòricament un home, no?
Sí, sí, potser sí.
El que passa és que cadascú traien una de les facultats.
Un desitja la sabidoria, l'altre necessita els sentiments.
La pel·lícula jo considero que és una de les joies cinematogràfiques que hi ha.
Si em preguntes això, qui triaria dels personatges,
la veritat jo crec que els quatre són...
És que realment són ells quatre.
No, no, sí, sí.
És impossible.
Estar junts.
És a dir, bueno, tu què triaries el teu cos?
Les mans, els peus, els ulls?
És que realment tot és necessari.
Home, a mi m'agrada molt el del lleó.
Ja, sí.
Que ell tenia molt de cor i necessitava una mica, clar, de ser lleó.
No, a més, està molt ben interpretat per aquella gent
que no hi demostren que llavors es feia també un cine meravellós.
És veritat.
Meravellós.
Doncs vinga, anem per feina que nosaltres continuem entregant Òscars, eh?
Doncs mira, avui seguim amb el que vam començar
i dels Òscars musicals d'aquells temps, de tempos A.
hem de dir que avui no tenim cinema.
No.
No tenim cinema.
Però el dissabte sí tenim cinema al port, al cicle que estem fent Marítim.
I tenim la pel·lícula Viaje al fondo del mar,
amb Walter Pigeon, Jean Fontaine,
que són uns artistes meravellosos.
I encara que sigui una pel·lícula d'aventures,
val la pena anar-la a veure perquè ens ho passem la mar de bé.
I hem de dir que és per tota la família.
Tota la família.
Per grans com per matí.
Ja estic veient que van venint pares o avis amb els nens
i s'ho passen bé, sí.
Bueno, va haver-hi una que no els hi va agrair gaire amb els nens,
que va ser Moby Dick,
perquè potser és massa intel·lectual i així,
però inclús l'última noix del Titanic...
Home, i fins i tot depèn d'aquest moment, és una mica fosca.
Ja es van quedar allà molt paradets en veient,
un Ulisses també.
O sigui que, bueno, són pel·lícules que van agradant.
Home, tenen la seva història, Andrés.
No, i a més són molt diferents ja del cine que fan ara, eh?
Clar, home.
Spiderman's i coses d'aquestes.
Oh, i tot volant i...
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, ens passem...
Ens anàvem a l'any 1949
i en aquell temps es va fer una pel·lícula
que va ser La hija de Neptuno
i el Frank Lozer va escriure el tema
Chica hace frío afuera.
Aquí nens no, eh?
No, aquí n'hi ha.
En aquell temps, la reina aquàtica de la Metro-Golvin Meyer
Esther Williams, no cal dir res més,
va tindre amb aquesta pel·lícula d'Edward Brutzel
una nova oportunitat de demostrar les seves dots per la comèdia
i, sobretot, les seves habilitats amb el líquid a la ment.
El seu argument era un típic embolic de confusions de personalitats
on Esther Williams era una famosa dissenyadora de tratges de bany
i Betty Garrett, la seva germana,
les quals canviaven les identitats
i Rhett Skelton i Ricardo Montalbán, que era un afamat jugador d'Apolo,
doncs aquí s'armen uns rius de Caldeu.
Rhett Skelton i Esther Williams tornaven a actuar junts
després de l'èxit d'Escola de Sirenes.
Això és el que t'anava a dir,
però sempre ella ubicada amb tratja de banys...
No, esclar, escoltes, no es banyarà amb tratja de nit.
No, no, no, però entén-me que segurament ja podia haver fet...
Era el seu forn.
...ha podia haver fet d'altres coses,
però sempre l'ubicaven cap allà.
Exacte.
I també amb aquesta pel·lícula
els acompanyaven dos personatges musicals
que van estar a l'Escola de Sirenes,
que va ser Xavier Cugat
i la seva vocalista, Lina Romai.
La graciosa cançó que escoltarem ara en versió orquestal
està cantada per les dues parelles
amb escenes paral·leles
i va tindre un Òscar precisament a l'any 1949.
Aquí, ja dic, sentirem el tema
de Xica hace frío afuera
només amb tema orquestal
per l'orquestra de Francesc Phil,
que a mi m'encanta aquesta orquestra,
i ho fa, lògicament, de meravella.
Fins demà!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Andrés, t'has quedat curt, eh?
Meravellós, és curt.
És una composició d'aquelles musicals
que jo crec que sense voler se t'envenen els peus.
Doncs ara podràs escoltar-ne una altra
que jo crec que també t'agradarà.
I aquesta és la pel·lícula
que jo, per cert, no la conec.
M'he sentit parlar d'ella, però encara no la conec.
Quina és?
La màscara del dolor.
És una pel·lícula
que és una pel·lícula biogràfica
dirigida per Charles Widor
i Frank Sinatra
va interpretar un altre gran paper dramàtic.
Amb aquesta pel·lícula
representa que ell és el cantant
i animador del Night Clubs,
Joel Lewis, que havia estat relacionat
amb l'AMPA.
Això és real, eh?
Els seus dos amors era
Mitzi Gaynor i Jane Crane.
I el moment culminant de la pel·lícula
era la seva interpretació amb el cabaret
de la meravellosa Hal Theway
incorporada després
al seu repertori
com un dels grans clàssics
de la seva carrera.
Escoltem aquesta versió
que interpreta l'orquestra
Cromby
amb la música de James Maren
van Eusen
i la lletra de Samy Khan
Todo el Camino.
Todo el Camino.
i la lletra de Samy Khan
e i la lletra de Samy Khan
of the Day
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moll de costa!
Fins demà!
poden entrar!
Vins demà!
Vins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però enten'hi!
Imagina't!
Vas a menjar allà!
I que dius!
T'organitzes d'una altra manera diferent!
Vas a menjar allà!
Ja te quedes!
Veus l'exposició!
Dones un tomet per allà pel port!
Tot depèn dels pressupostos!
Exacte!
I després ja te quedes al cinema!
Veus el museu!
Oi Andrés!
Si ens avorrim és perquè volem!
Sí!
Hi ha molts motius per poder-te'n disfrutar!
Sílvia!
Fins la propera setmana si t'ho vol!
Exacte!
Esperem que tornem una altra vegada a la normalitat!
Que tinguem els nostres dies de rigor!
Aviam!
detallen? No, la setmana que ve tampoc hi ha
cinema, eh?, amb l'antiga audiència. Ja ho sé, ja ho sé.
Perquè encara durant les eleccions, fins que no s'acabin,
allà no hi haurà cine. En canvi, allà
hi ha el Porci. Fins el 28
de maig, que serà el primer dia després
de les eleccions, que torni tot una altra vegada
a la normalitat. Exacte. Andrés, gràcies.
Fins la setmana vinent. Sí, Déu vol.
Adéu-siau. Adéu.