La sintonia, com sempre, ens porta directament cap a l'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Hola, bona tarda.
Benvingut.
Moltes gràcies.
Ens vas deixar ahir en suspens, eh?
De que sí.
Perquè estàvem, no recordo en quina població,
però teníem una barca que l'havíem de canviar
i li van no sé què posar el motor.
A veure, a veure, a veure.
Doncs mira, de la pel·lícula que estem explicant,
per si algú s'incorpora avui a les nostres explicacions,
ens estem explicant temes, coses i què hi van haver
durant el rodatge de la pel·lícula A la Volta del Mundo en 80 dies.
I estàvem dient que quan van arribar a Balboa,
van transformar un vulgar valer,
el van transformar en un vapor de pales,
d'aquells que duien unes pales,
com allò que anaven pel Mississippi.
Exacte, exacte.
I anava impulsat per un motor de tramvia.
Van posar un motor de tramvia.
Home, com anava a dins i no es mullava encara rai.
No es veia, exacte.
No, però què és allò que dius?
Mira, les ocorrències i el ser humà no acabaran de sorprendre'ns.
Després, amb el Japó,
Shirley MacLange va quedar embarassada del seu marit,
però no es va fer senyal
que ella estava embarassada
gràcies al Sari,
que era el vestit que portava amb la pel·lícula,
que, esclar, ella fa el paper d'Índia,
i com que duia el vestit tot suelto...
Tot ample, sí.
Exacte, no es notava que ella tenia panxeta.
Ah, què m'hi dius!
Ella ja estava embastat allà.
Llavors, a Hong Kong també es va rodar,
es va rodar a San Francisco
i també es va rodar a Nueva York.
Mentre es preparaven els decorats dels interiors,
allà als Estats Units,
que incluïa un hangar
amb els fondos necessaris
per les transparències del viatge en globo
entre París i Espanya,
passant per les muntanyes
on Phileas Foc recull neu
per refrescar el seu xampany,
el seu cava.
Saps que no sé si has vist la pel·lícula,
ell quan passa per allà,
estan tocant la muntanya plena neu
i allarga la mà i agafa neu.
Doncs tot això estava fet
amb unes transparències,
uns muntatges en els decorats.
Llavors va ser que Globo
una de les adquisicions més precioses
dels utillers,
dels que es dedicaven a fer els muntatges
de les peces i els tocatges i tot això.
Era una reproducció exacta
de l'històric Globo,
la coquet,
que es conserva
amb el Ballon Club de Pensilvània.
Ah, molt bé.
Sí, que era una ràpica idèntica.
Era en peces especials,
tot el que es va triar
per fer aquesta pel·lícula.
Més autenticitat a totes les escenes.
Bé, com amb la pel·lícula
Phileas Foc,
a qui l'esperaven a Londres
con l'atllar per enviar-lo a presó,
quan Michael Todd
va aterrar a Hollywood,
finalitzant el rodatge
amb exteriors de la pel·lícula,
creadors i el Fisco
es van tirar sobre d'ell.
Aviam.
Clar, van pensar,
aquesta gent ha estat rodant per tot el món,
això vol dir que hi ha quartos.
Un jutge dels Àngeles
va decretar el secretament,
el secret immediat de la pel·lícula.
Home, gairebé com la pel·lícula en si.
Imagina't,
després de tota la feina
que li prengui la pel·lícula.
Déu-n'hi-do.
Desesperat perquè cada minut desperdiciat,
augmentava els seus propis dèficits,
clar, cada minut que perdia,
tot i que anava pagant gastos.
Michael Todd va arrencar el permís
perquè es pogués seguir treballant
amb la pel·lícula
sota la permanent custòdia de la policia.
Imagina't,
que cada nit
s'emportava el material
que ell havia rodat
a bon recaud,
o sigui, a bon seguro,
perquè ningú fes res ni res,
ni se'l vengués ni res.
O sigui que la policia
guardava els rotllos rodats.
Déu-n'hi-do.
Bé,
llavors,
Michael Todd
va encarregar
el prestigiós Victor Young,
gran músic i compositor
de moltes pel·lícules,
la partitura
i amb el magnífic
Saul Bass,
que era un home
molt especialitat
amb els títols de crèdit
de les pel·lícules,
doncs els títols de crèdit,
i va anar perseguint
amb els muntadors dels films,
únics,
amb el suficient valor
per imposar-se
a tot,
que l'home ja estava,
doncs ja...
Estaria negre.
A punt de la histèria.
Home, clar,
no m'estranya.
Li van regatejar
fins dues setmanes
de llibertat
per realitzar
tranquils
el seu treball,
perquè ell els deia
ara això,
ara això,
esclar,
l'altre anava contra rellotge.
Com una moto.
Cada hora que passava
era un grapat de mils
de dolors
que tenia que pagar.
Com va dir
Gene Ruggero,
aquesta home va explicar,
i diu,
vam aconseguir així
donar-li una forma
presentable
amb el monstru.
Quin monstru?
Però qui pensés
que les últimes penes
podria tallar
les ales de tot,
estava,
però completament,
molt equivocat.
i tant,
després del que li havia
costat tot.
Exacte.
Ja,
d'una manera franca,
es va començar
a enfractar,
o sigui,
fent un enfrontament
amb els seus detractors,
amb tots els que pensaven
que això aniria endavant,
i llavors
va crear
una altra
exageració
insolent
i, a més a més,
impensada,
inusitada,
com li vulguis dir.
Què va fer?
Rodar un pròleg
al film
que posés
una presentació
a càrrec
del més prestigiós
reporter
de la televisió
d'aquell temps.
Ai!
Aquest home era
Edward Murrow,
que diria jo,
doncs ara,
no ho sé,
algun dels,
com en aquest temps
hi havia aquí
el Raül Matas,
un dels reporters
més importants
de televisió
perquè expliqués
el començament
de la pel·lícula,
que és tal com passa,
s'ensenyó,
explica coses
de Julio Verne
abans de començar
la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Edward Murrow,
que tenia que servir
com panegíric
de tot,
del tot a o,
que era el sistema
que filmaven,
que era com un cinema
però amb un sol lente,
va definir
com l'últim descobriment
de la història
de la invenció humana
equiparant
els viatges especials
de l'any 50
en fi,
amb el que s'havia fet
amb aquesta pel·lícula.
Llavors,
la cinta
de Viaje a la Luna
de George Melinda
la van comprar
i van posar
un fragment
que també surt
amb la pel·lícula
al començament.
No, no, sí,
és que surten
un munt de coses
i ara que ens ho fas
veure a Andrés
com que li donen
una miqueta més
de valor a aquesta pel·lícula.
el que, sí.
Sí, sí, és fantàstic.
això de Viaje a la Luna
era una pel·lícula
que va fer
l'any 1902.
Clar,
de les primeres pel·lícules
que va fer.
I la va fer servir
com un petit anticip,
ja anticipació,
d'una mirada
del seu juguet de luxe
que era la pel·lícula.
Perquè, de fet,
era el seu juguet.
i tant.
No va posar diners
a Elizabeth Taylor,
perquè ja que estava
amb el marit
i tenia problemes
i segurament ella
en aquell temps
a Sapiguer.
Quartos se'n tenia
aquesta bona dona.
No s'ha parlat mai de això.
Enlloc s'ha pogut veure
que ella col·laborés.
No, però segurament, no?
Veient com estava
el seu home
un cop de males de fer.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno.
Què més, què més, què més?
Que ets deixes aquí intrigat.
Van preparar
un autèntic guet
que va ser disparat
des de White Sands
per ser disparat
pel seu compte i risc.
que li va costar
que li va costar
dos milions de dòlars.
O sigui que això
ho feia anar com
tu i jo
anéssim a la pel·lucaria
i ens agresséssim
no sé
200 euros, per exemple.
Qui dius?
Me desmaio.
Com a cobran 200 euros
i me desmaio.
Suplementaris
de tot el que hi havia.
Sí, sí, de tots els gastos.
Però una cosa, Andrés,
que no sé si...
Vam comentar que a Espanya
va tenir força ajut
de...
No?
De Lluís Miguel Dominguin.
Jo no sé si
als altres costats
també van replegar.
Ell sempre anava
rampinyant l'un i l'altre.
Ah, jo dic perquè potser
moltes de les coses
que va gravar
i moltes de les coses
que va fer
per sortir en aquell moment
a aquells països
potser li van donar
alguna o una altra subvenció.
Ja està el guardacotges
li hauria de demanar
de dir-me'n'ho.
Però saps per què es va fer servir
aquest coet?
Per què?
Mira, va obtindre
les primeres fotografies
de la Terra
des de 120 quilòmetres d'alçada
per poder il·lustrar la pel·lícula.
Ah!
tot això
li va costar fotografies
es coet
i meliés
tot això
és projectat
amb la dimensió
convencional
dels 35 mil·límetres
clàssics
o sigui
que això també portava
una feina
perquè d'això
era passada
després 35
d'això
i
això va servir
per contrastar
l'admiració
internacional
amb l'amplitud
del primer fotograma
de la pel·lícula
argumental
a l'aparèixer
el tot
o
en pantalla
perquè jo no sé
si tu recordaràs
que primer comença
amb la pantalla convencional
que hi havia
en aquells temps
de 4 a 3
petiteta
i
mentrestant
quan estaven explicant
les cortines
del cine
que normalment
això es va fer
ja primera vegada
en cines
de gran pantalla
on s'havia fet
el cinerama
doncs s'anaven apartant
i la gent distreta
no es donava compte
que les cortines
s'anaven apartant
pels laterals
i estaven deixant
una pantalla enorme
llavors
quan acaben
l'explicació
automàticament
salta
tota la pantalla
en total
això causa
una impressió
que ja predisposa
a l'espectacularitat
enorme
saps
bueno
aquest truc
va ser utilitzat
en el primer programa
de cinerama
que això
el vaig veure jo
passa el mateix
hi ha un home
que explica
la història del cine
jo vaig veure allà
el Teatre Nou
de Barcelona
i
en fi
veus que
les cortines
no et dones compte
que es van apartant
o no hi dones importància
no hi dones importància
bueno
aquest home
va explicant
vale
doncs vinga
això
després aquell home
quan ja està acabant
de parlar
allà dins d'un despatx
que t'ha estat explicant coses
es queda parat
i diu
senyors
això
és cinerama
i automàticament
escolta
en aquell cas
eren tres càmeres
que projectaven alhora
bueno
entre tots els sistemes
amplificadors
que hi havia allà
que hi havia altaveus
per tota la sala
amb tota la magnitud
del so
i la visió aquella
escolta
la gent quedava clavada
a la butaca
allò era impressionant
llàstima
bueno llàstima
va estar bé també
perquè la primera pel·lícula
era un documental
però en fi
allà feien uns viatges
pels canyons del Colorado
pujava a les muntanyes russes
va ser també fantàstic
és una mica el 3D
que podem veure a Barcelona
a l'IMAX
no això ara és molt diferent
perquè jo vaig anar a veure
a l'IMAX
i crec que
vaig veure
allò que dius
veure
els primers 5 minuts
després estava totalment marejada
o sigui
de la impressió que et dona
però clar
sembla que estiguis baixant
a més a més
era el vol d'una mosca
que seguia la càmera
i clar
la primera baixada
ja m'ho vaig sentir
l'estómac
és que aquestes pel·lícules
aquestes pel·lícules així
de tan gran format
les velocitats
i aquestes coses així
s'ha de tindre present
que et maregen
sí, sí
no va ser
perquè no vaig acabar
no vaig acabar de veure la pel·lícula
s'ha de tindre una miqueta
més de constància amb això
perquè ja et dic
molesta una miqueta
bé
ja et dic
aquest truc
va ser utilitzat
en la primera pel·lícula
del Cinerama
i també
en la primera pel·lícula
en Cinemascope
la túnica sagrada
que va ser l'any 1953
d'Henry Koster
van fer alguna cosa similar
que després això
ja s'ha anat traient
no?
sí
bé
aquesta presentació
de la que Michael Todd
estava especialment
content
clar no?
i orgullós
desapareixeria immediatament
després del primer estreno
mundial de la pel·lícula
per què?
què va passar?
no
mira per treure-ho
per anar directament
a la pel·lícula
perquè la gent s'avorria
no no no
perquè no és gaire llarg
tampoc
a més està molt bé
perquè t'expliquen coses
el que és el cine
meliés
el viatge a la lluna
en fi
tot això
saps
però en fi
ho van anar traient cara
ja inclús amb les gravacions
que hi ha ara
amb DVD i així
ja hi torna a ser
això hi és
potser hi torna a ser
com una curiositat
més que com a forma
part de la pel·lícula
és que a més
esclar
ara amb un televisió
no et passarà
perquè ja veus la pantalla
petita
ja estàs acostumada
a totes les coses
que hi ha
però no deixa ser interessant
perquè et posen
per lo menys
íntegre
el que es va fer
d'aquesta pel·lícula
i en aquell any
Andrés
hem de dir que estava
la innovació
que s'estava investigant
moltíssim
que encara ara passa
aquell any lluitaven
contra la televisió
una cosa enorme
que això es va fer
també la túnica
es va fer al Cinemascope
llavors si això
podia aportar més gent
al cine
que en principi
ho van aconseguir
i ara Andrés
amb la tècnica digital
amb el so digital
amb els sons de punts
i etcè
però jo tinc una cosa
que amb la tècnica digital
hi ha moltes pel·lícules
espectaculars
moltes pel·lícules espectaculars
que jo trobo
que es passen
es passen
en quin sentit
abusen massa
dels efectes
jo me referia
amb el so
amb el buscar
amb el buscar
la perfecció
gairebé
a la pantalla
és que és lògic
és que és lògic
escolta
hi ha inclús les pantalles
ja que tenim a casa
són enormes
de 50
i de 42
exacte
bé
llavors esclar
solucionats ja
tots els problemes legals
la pel·lícula
es va estrenar
el 16 d'octubre
de 1956
amb el teatre
Rivoli
de New York
això va ser
un dels
enlluernadors
d'aconteixements
socials
d'aquella època
va ser
algo espectacular
jo m'imagino
Andrés
carrers tallats
tots de gala
però Andrés
m'hauràs d'explicar demà
sí
doncs vinga
ja t'explicaré
tot de coses interessants
que van passar
doncs vinga
a part de les que ja han passat
molt bé
avui no hi ha pel·lícula
ho farem demà
exacte
i ara passem per la música
exacte
doncs mira
anem a passar a un altre fragment
de la pel·lícula
de la volta al món
d'un 80 dies
que és
Prime
Shoal Card
un altre fragment
relativament cortet
però que també il·lustra
la pel·lícula
de la volta al món
d'un 80 dies
i
fins demà si tu vols
Gràcies Andrés
Adéu
Gràcies
Gràcies
Gràcies