El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, moltíssimes gràcies i bona tarda.
Bona tarda.
És que l'avi, mira que ahir no vam tenir programa,
perquè vam estar en directe des de la Rambla,
amb el programació especial de Sant Jordi,
però avui, amb el detall, ha vingut amb la Rosa, eh?
Avi, li puc donar... Home, li puc donar un llibre?
Li puc donar un llibre d'aquí de la ràdio?
Bé.
És que massa dient que no ho digui en antena.
Però ho he de dir, li he donat les gràcies, home.
És que és més detallista.
La seva dona deu estar contenta, sí o no?
Sempre està contenta la dona.
No, però li va portar també i no.
Dona, sempre hi ha el detall, si no...
És que si no, malament.
Avi, què m'hi diu? Què m'hi diu?
Anem a la nostra.
Que bonic és estar enamorat.
Sí, sí, sí.
A més, te'n recordes amb dies com aquests,
que ja sé que vostè sempre reivindica que ha de ser tot l'any,
i no amb diades especials com, per exemple, la d'ahir.
Jo això que diem, sempre dic el mateix,
l'enamorament existeix a les persones.
Sí.
Pot ser que un enamorament, a vegades,
l'amor o un enamorament d'una cosa,
amb una persona el tanqui, el refredi,
el faci canviar de pensament o d'opinions sobre aquelles coses.
Perquè hi ha una persona que, clar,
si està enamorat i en aquell moment està correspost,
i després ha tingut un desengany,
aquella persona ja no confia en l'amor.
Ja ho veu tot, tot ho veu negre.
Negre, en el sentit, ho veu interessat.
Perquè a vegades ha passat això,
d'un enamorar-se d'una noia,
suposem, o una noia d'un noi.
Llavors, per circumstàncies d'interessos,
o del que sigui,
canvia,
allò, la persona afecta bastant.
Sí.
Afecta bastant.
El que passa,
una cosa que sí que tenim els sers humans,
quan ens han ferit,
en uns primers termes anem una mica amb la por.
Però quan veiem que podem donar una altra vegada confiança,
ens deixem a la piscina, eh?
Ens deixem anar.
Però depèn del caràcter de la persona.
Home, i també depèn del que t'hagi passat,
que aquesta és una altra.
Perquè, per exemple,
pot ser que tu tinguis a casa teva
una torreta amb una planta determinada,
i la cuides, la cuides,
i en segon un dia que et descuides,
que d'allò se't more.
Sí.
Doncs allò també afecta.
Afecta, no?
Clar, no pot passar.
Afecta.
Per això dic que l'enamorament pot ser de moltes coses.
Pots enamorar-te una flor,
pots estar obsessionat amb un escritor
i busques aquell llibre i te'l menges.
Vull dir...
Escolta que l'altre dia...
No, literalment, això de menjar, eh?
Després també depèn de les èpoques,
perquè, per exemple, el llegir.
ara hi ha molts escritors.
Sí.
I temes que a vegades...
Gràcies a Déu.
I a vegades temes, doncs, que són per sortir del pas.
I n'hi ha d'altres que et queden.
Home, però hi ha una cosa.
Això de sortir del pas,
no ho digui tan gratuïtament.
A veure, m'ho explico.
No, no, no, ho explicaré.
Perquè ja saps que té una gran feina.
Si em deixes d'això, no?
Sí, tant digui, digui, digui.
Per exemple, ara hi ha concursos.
Hi ha concursos i es presenten-nos molta gent.
Molts per presentar-s'hi i també posar el nom
amb els d'aixòs d'aquests.
Amb un concurs.
Se suposa que guanyarà Fulano.
Se suposa que guanyarà...
Per què has de suposar si encara no han llegit...
L'obra.
I fer el veredicte.
Així ja pel nom d'aquell ja comences a buscar...
O sigui, llavors què passa?
Que un cosent, això desenganya.
O una persona que també és novell
i que vol donar-se el seu nom.
Jo dic que això, i això a vegades fa mal.
Sí, sí, sí.
Fa mal.
Això em refereixo jo, no?
D'acord, d'acord.
Em refereixo que a vegades...
Qualsevol escriptor, clar, se documenta,
llegeix, busca...
I clar, són moltes, moltes hores
per poder fer una obra.
Abans, per exemple, jo ara no llegeixo massa
perquè saps què em passa?
Que cap de rató a llegir, ja no t'allòs,
o quan torno a agafar el llibre,
has de tornar a agafar dues pàgines abans
perquè no te'n recordes l'acabament.
En fi, coses d'aquestes que d'això...
Abans sí, abans quan era jove,
als 15, 16 anys, ja jo,
havia llegit ja lo de Dumas,
els mosqueteros, 20 anys després...
O sigui, tots els llibres d'aquells allà,
al Cubades...
Aquests són bonics, eh?
Al Cubades, quan va ser el premi dels Renquiavics aquest,
que va ser el premi Nobel de literatura,
que va sortir el Cubades i aquests també,
que encara no havia passat la censura,
perquè, clar, la pel·lícula és pel·lícula,
però el llibre és molt diferent.
Què passava?
Agafaves un llibre que almenys tenia 3 o 4 centímetres de gruix
i te'l menjaves i disfrutaves.
Ara, més aviat agafes un llibre
que hi hagi sangs que diuen,
que són fotos.
A mi també em passa el mateix a mi.
Perquè les fotos te'n recorden,
més aviat agafes llibres que hagin...
I a mi a veure si hi ha fotos.
Vull dir, me refereixo.
Estava recordant, a veure, el llibre que li he de donar,
crec que també tot són paraules, eh?
Crec que de foto res, eh?
No, no, però jo saps què passa a vegades
quan són llibres aquests que no conec,
agafo i per sentir el sentit del llibre,
l'obro per 4 o 5 puestos.
Molt bé.
L'obro per 4 o 5 puestos i lleixo una pàgina o dues.
i durant el llibre, si vas agafant trossos així,
hi ha quasi que et dóna idea...
De lo que pots...
De lo que és el llibre.
Del que va i de cap a on va.
Llavors, quan vas veient de què va,
llavors dius, coja interessant.
Llavors, el comences a llegir.
Són sis temes.
No m'entens com a dir.
Primera per això, perquè no tens temps
i clar, si és a la nit, quan has de llegir...
Jo m'adormo, avi.
Jo m'adormo, de veritat.
Després saps què passa?
Que aquest vici de que pots a la televisió
per veure què hi diuen
i t'engresquen aquella cosa, segueix les notícies
i les notícies i això
i agafes...
I sents sempre el mateix, el diari,
aquestes revistes que surten,
sempre el mateix.
I llavors dius,
bueno, i aquest què explica aquí?
Però, escolta'm, sí, aquest...
Aquesta cosa que queda dintre.
Ah, què explica aquest aquí?
Sí, sí.
Saps què vol dir?
Vol dir que quan tens l'experiència d'anys,
doncs llegeixes moltes coses
i dins, coi, mira, aquest té raó amb el que diu,
però com si no digués res.
Perquè és una cosa ja sabuda, no?
Clar.
I hi ha llibres, doncs, que són,
han de ser una miqueta distrets.
Per exemple, llavors, un escritor,
molt de majoria,
agafaven el tren.
Per exemple, aquells escritors d'abans,
agafaven l'Orient Express,
que sortia d'aquí, sortia,
acabava amb el lloc.
Doncs,
que jo m'he trobat,
que també ensenya molt,
és fer un viatge,
com hem fet nosaltres,
per exemple,
quan anaves abans de Tarragona,
a Màleg,
a Andalusia,
a un lloc d'aquest,
és que estaves un dia i mig
dalt del tren.
Imagina't,
la de coses que podries veure
i viure.
Puja, el que baixa.
Per exemple, una vegada,
vam fer Portugal de punta a punta
amb tren.
Que bonic.
Tu saps allò,
aquell que pujava ja,
fent ganxet.
Com que l'havien.
Un tren tan lent.
L'altre que venia amb el canti de l'aigua
i ve la propineta.
L'altre que explicava.
L'altre que veies aquella gent
com vivien.
O sigui,
que allò et servia
per poder fer novel·les.
I clar,
aquestes novel·les són interessants
perquè vas veient-les.
Vas veient-les.
Ara,
quan, per exemple,
et poses una novel·la
que vol ser massa intel·lectual
és molt bo.
Però els que no tenim
la capacitat
per entendre
les segons quines paraules,
doncs clar,
trobes de vegades.
Ens perdem.
I avui en dia
es fan novel·les
que tenen massa intel·lectuals
i en canvi n'hi ha d'altres
que no arriben a l'alçada
perquè dius,
bueno, escolta'm,
això no calia que ho expliqui.
Avi,
ara quan m'ha dit això
de l'Orient Express,
m'han recordat
de l'Agata Christie,
que una de les seves novel·les
s'ha assassinat a l'Orient Express.
I clar,
de seguida,
jo és que jo soc de les de misteri.
A mi m'agrada
el senyor Stephen King,
que no segueixo totes,
sinó que vas agafant
de tant en tant,
a mi jo veus una pel·lícula
i dius,
a veure la novel·la,
perquè com canvia
moltes vegades tant
i veus potser
que la novel·la,
clar,
òbviament,
moltes vegades
et dona més detalls,
et dona més coses
que potser en la pel·lícula
deixen en l'aire.
La vegada que et deia
del Cubà Disc,
quan és el circ,
canviant la lliga amb un tronc,
no és així.
Ah, no?
No.
Amb ella la posen
i hi ha moltes escenes
quan és dels bacanals
aquells que fan.
Sí, sí, sí.
En fi,
però no és en pla porno,
no,
és doncs una cosa real.
Eròtica,
diguem-ho així.
Real d'aquelles èpoques.
Sí, sí,
de lo que es feia.
Perquè escolta,
ara mateix,
quantes vegades
hi ha hagut gent
que han fet alguna bacanal
a casa i festes
i després han sortit
al carrer,
però escolta,
de puntó en blanco, eh?
Han anat a missa,
han anat aquí,
han anat a una festa,
vull dir que la societat,
per exemple,
clar,
i llavors a vegades
ai, quines coses.
Ai, quina escàndola,
jo, quina escàndola.
I llavors,
llavors si la coneixes
li pots dir,
escolta,
de què t'escapantes tu?
Que no te'n recordes?
Vull dir,
que la vida...
Veu,
en aquestes coses
la gent són molt primirats, eh?
Mai millor dir la paraula.
Perquè quan depèn de quines coses
ens afecta directament la memòria
i és com el disdur d'un ordinador.
El que vols,
el guardes
i el que no,
el llences a la paperera.
I això és el que fem
amb les coses
que no ens interessen, eh?
En canvi,
veus ara aquestes visions
de la televisió
i revistes
que surten
aquestes coses
d'aquesta gent
que ara són tisor
i que aquestes
estan no sé aquí,
que aquestes no sé quantes.
La gent que xala,
mai era això.
Sí,
no, no,
ho mirem com una cosa més,
no?
I tu, per exemple,
tindràs en s'apagada,
en s'apagada,
en s'apagada,
dintre el món de la xos,
guaita,
ja...
Mira aquest,
mira aquest,
sí,
sempre,
però sempre s'ha donat.
Perquè ja diuen,
don dinero,
és qui mana.
Però avi,
sempre han tingut
aquesta doble moral.
Però sempre, eh?
Però a vegades...
Però aquesta doble moral
sempre ha existit.
Sí,
sí,
sempre.
Però dintre la societat
ha hagut les seves maneres
de ser.
Unes tapades,
les altres escandaloses
i les altres tolerants
perquè diuen
que havia de fer pobra.
Vull dir que la vida,
la vida...
El dia de Julio Iglesias
sigui igual.
El que passa és que
ara tu i jo parlem
amb sinceritat
el que sigui,
no diem res
de l'altre món,
que diem coses
una miqueta fortes
que no ho són.
No.
És real.
Avi, gràcies per la Rosa.
És real.
És que hem d'anar cada vegada.
Tornem demà, no?
Sí, sí.
Hem començat així
amb un beso
i una flor.
Si no hi ha algú
que protesta
i ens diu...
No, que ens troquin
i que parlarem, clar.
No, per la gent que ho diguin.
Si veuen que anem bé, bé.
Si veuen que anem malament,
que ho diguin.
No, jo recordo el telèfon
de la ràdio
és el 977.
Però de totes formes
que tinguin present
que tot el que parlem
és real
i es pot demostrar.
O sigui,
que totes les vivències
que jo explico,
doncs,
si algú
no està d'acord
o el que sigui,
que vingui
i t'ho escritarem
i jo li demostraré
que tot això
ha sigut veritat.
Que ho he passat,
ho he vist
i ho he viscut.
Ah, a mi no,
encara més temps.
Molt bé.
Doncs el que et deia,
9774-4767.
Si algun dia vols venir
amb nosaltres
i fer aquí la xerrada
amb l'Avi Ramon
i amb una servidora.
O que ens escriguin,
que esteu convidadíssims, eh?
I si agrada que ho digu,
en persona,
doncs et truquem a casa.
Peus i altres coses.
I així s'animem,
doncs si veu que anem bé,
anem bé.
I vinga,
anem xerrant.
Avi,
que marxem
i ho deixem amb la música
dels d'un candú
que ens porten una rosa
una mica gris,
aquesta.
Vinga,
hi ha rosa de tots els colors.
Rosa gris,
mirada dulce
y labios de cristal
i la piel que no toquen,
blanca com a su intenció,
sin saber
les regles de la calle del amor.
No se puede flirtear
con la pasión de la ciudad.
La vida y la ilusión se van,
como el viejo tren
que no volvió
por la calle del amor.
se van
donde sin pensar
se venderán.
Una vez
el día trajo
la oportunidad
de volar
aún más allá
de la calle
del amor
al notar
la seda
de princesa
caricia
a la chica
de cristal
a la fría rosa gris.
Su piel se endureció
y su voz
ya no se quebró
al suspirar
la mirada
aprendió
a pedir
lo que alguna vez
no se atrevió
a la fría rosa gris.
La fría rosa gris
es una fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
La fría rosa gris
es una fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
La fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
La fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
La fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
a la fría rosa gris.
a la fría rosa gris.