I és que sembla que no passin els dies, però ja el tenim aquí de nou.
Bona tarda, Andrés i Andrés.
Molt bona tarda.
Bona tarda, senyor Josep Guardiola.
Hola, molt bona tarda.
Benvingut. Jo crec que ja el podríem tenir de partener, també, Andrés.
Estàs emocionada, avui. Estàs contentíssima.
Clar, ja el podríem...
És que, a més, avui ens ha d'explicar un munt de coses,
un munt de gires que ha fet, els països que ha passat,
i un munt de coses que...
És que, clar, 50 anys d'una vida d'una persona
anant tombant, anant cantant, arribant a tot arreu,
ha pensat de fer un llibre, el seu guardiola.
Sí, però no s'anima.
No s'acaba d'anima.
No m'acaba de fer el test.
Potser sabrien masses coses, no?
Mira, si em permets un momentet,
que això i l'altre ja vam tindre un fallo,
hem de dir...
No és referent a la nostra programació cinematogràfica.
Per aquesta tarda, a les 6,
al Centre Cultural del Pallol,
amb entrada gratuïta,
passem la pel·lícula Luz que agoniza,
una pel·lícula d'any 44
que van fer Ingrid Bergman, Charles Boyer,
Josep Cotten, Àngela Lansbury,
i que va dirigir George Cukor.
I també avisem que per aquest proper dissabte,
el centre, no, el Cine Club del Museu del Port de Tarragona,
allà al refugi del Moll de Costa,
que és, per donar una explicació més concreta,
és el primer tinglado que hi ha deixant a l'esquena el Serrallo,
doncs allà estem fent una sèrie de pel·lícules
que es basen en el mar.
I aquesta setmana farem Ulisses,
aquella magnífica pel·lícula de Kirk Douglas,
i que podran veure, ja dic,
a partir de les 6 de la tarda, el dissabte,
totalment gratuït.
Això és el que tenim de programació per aquesta setmana.
I ara passem a una cosa que ens interessa molt,
i que la Silvia està nerviosa més de poder...
Jo ja primer, Andrés,
convidem que vingui a Tarragona a veure alguna d'aquestes pel·lícules.
Jo no sé si li agradaria veure Ulisses un dia amb nosaltres.
A mi m'agradaria més que vingués a cantar.
Si hi ha un empresari...
Home, ja, però això també...
Està molt curteta la cosa aquí a Tarragona.
Precisament faig moltes coses aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí, faig, sí.
que vols, bueno, a Calcreixell,
on estic més, estic a...
Ara no em surt, ara no sé si...
Per la banda de Torre d'Embarra, potser, Altafulla...
Avall, també, estic al Cuber...
O sigui, no recordo, però sé que estic a molts llocs.
Sí, no, jo sé que el Jura Guardiola no para,
perquè és que la seva veu és exactament igual.
I a més tu el veus actualment...
I sembla que no passin els anys?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, que passen, sí.
Que es posa alguna...
Entén-me, entén-me, potser sí que es pot notar una miqueta,
però no és allò dir...
Ja tinc 77, eh?
Eh?
77.
Però jo crec que es posa a casa un billet de formol
o alguna cosa d'aquesta,
i fins al dia següent...
Bueno, però això ho descobreixis.
D'acordó.
Per això és que quan surt al carrer es veu la mar de bé.
Es veu la mar de bé.
Doncs això que estàvem dient,
que fa 50 anys que el Josep Guardiola està cantant,
i precisament, tornarem a repetir-ho,
que vam dir-ho ahir, ara sortirà un disc
amb una recopilació de cançons d'aquests 50 anys.
No, no, fan on...
Aquests que es fan per els 50 anys
seran 50 cançons...
Ah, 50!
Amb dos CDs de 25 anys.
Una recopilació, no?
Triades de tot el millor que he fet.
Sí, sí, per això que és un valor immens.
I a més, 50 cançons.
50 cançons cada...
Però cada una triada d'aquell any o no?
No, no.
No, el millor.
El millor de el millor.
El millor que he fet.
Fantàstic.
Sí, sí, sí.
Que, bueno, jo crec que n'hi hauria per fer-ne un altre,
més de 50.
I 3, i 4...
Perquè jo aquí tinc un grapat que dius,
bueno, aquesta potser no era tan important.
I la sents i dius, hombre, és fantàstic, mira,
abrázame fuerte, acompáñame,
besos por teléfono, el bikini amarillo,
binario, bonanza...
Però això del bikini amarillo
també pertanyia a alguna pel·lícula, Andrés?
Sí.
Això és una pel·lícula, això?
No, això...
Sí, sí, sí, surt en una pel·lícula, eh, Josep?
No ho sé, no, sembla que no.
Sí, jo t'ho diré perquè és una pel·lícula
que no...
Jo només vaig veure un fragment d'aquesta pel·lícula
i és una gent que està a la platja,
dos o tres joves, amb una noia,
i no sé de què va perquè et dic que és un fragment,
i precisament el tema musical és el bikini.
Sí, el bikini amarillo.
Sí.
Però això precisament va estar prohibit
de donar-lo per ràdio.
Ah, ja, sí, és veritat, sí, sí.
Perquè precisament en aquell temps
el Fraga havia prohibit el bikini a la platja.
Sí, sí, és veritat, sí.
Que va ser quan es va banyar a Palomares.
Com que jo cantava un bikini xiquitín.
Sí, sí, sí, esclar, un bikini xiquitín, imagina't, saps?
Senyor Guardiola, que va ser quan es va banyar a Palomares,
el senyor Fraga.
Por ahí, por ahí.
Bueno, però ell no donia bikini.
No, no, però diga'm,
jo li va trastocar les idees
i va començar a veure coses que no eren.
A la bona hora es veien coses molt rares, aquestes.
Tu vas passar també una època
que des de bo les intransigències eren moltes.
Tu te'n recordes dels grups
que es volien imitar amb els Beatles
i anaven amb aquelles melenes,
els salvajes i tots aquells grups
i no els deixaven ni actuar a televisió?
Ja va ser cap a vora als 70, 60, 60,
i cançons que les prohibien
perquè el bikini era pequeño,
acostadito.
Bueno, escolta, una sèrie de coses tremendes, eh?
I jo al principi de la televisió
vaig estar suspès per sis mesos.
Per què? Què va passar?
Perquè encara no arribava a la televisió,
només que a Madrid,
i jo estava actuant allà
i ens van llogar a mi
i al meu quartet
per anar a fer unes proves a televisió
cada dia al migdia a la ràdio, no?
Sí.
A la televisió,
que estava al passeig de La Habana allà,
amb una sola càmera
i Fernando García de la Vega ho feia.
Ja és història.
I llavors, doncs,
tenies que passar la censura,
però jo no la vaig passar,
de les cançons.
Ostres!
I llavors vaig cantar una cançó
que deia
La fiebre,
la fiebre
que me consume l'alma.
Per dir això,
la fiebre que me consume l'alma,
doncs sis mesos suspès.
Déu-n'hi-do.
Home, estis horada.
Estis horada, no?
Jo crec que no sé per què,
devia ser perquè
ells devien pensar
que l'ànima no es consumeix mai, no?
No ho sé, no ho sé.
Són xorreletes.
No, jo crec que no jo vam fer la relació
que fum de l'ànima,
que fuma,
alguna cosa d'aquestes,
alguna cosa d'aquestes,
superreals.
Gent malpensada.
Que després voldria saber
a la vida particular
què és el que feia.
En aquesta època,
que era l'any 59,
que ja tinc,
només estàvem fent
les primeres proves
de la visió,
la majoria de gent
no tenia televisió
i a més la tenien
les dones dels ministres.
O sigui que tu mateix
treu-te la conclusió que vulgui.
Sí, sí,
que si ho pesca
en una d'aquestes dones
i li diu amb el seu marit
i hi havia el folló en armat.
Sí, sí.
Jo me'n recordo
quan vaig començar el programa
que va ser el 3 de gener
del 1960,
que va ser quan et vaig començar
ja a tindre contacte amb tu,
doncs que ens va vindre
una vegada un senyor
i ens va dir que sobretot
les cançons que tenien que emitar,
com que es feia el programa directe
cara al públic,
que saps que últimament
es feia el Teatre Capça,
primer es va començar
Radio Miramar,
després es va passar ja
el Teatre Capça.
Doncs que si les cançons
que tenien de vindre,
totes,
un liu que ens va armar allà,
amb el jefe de publicitat
i amb mi,
que ens va deixar plegats
i escolta,
la veritat,
la veritat és que no li vam fer
ni cas,
perquè ni vam preguntar a ningú
si havien passat censura ni res.
Mai,
mai vam tindre cap problema.
Mai,
jo no sé si és perquè
tots ja veníeu ja
amb el que sabíeu
que teníeu que cantar o què,
però no vam tindre mai cap problema.
Sí, sí.
Però ni siquiera
la societat d'autors,
que aquests són els que més armaven...
La societat d'autors
no els hi ficàvem.
No, no,
però vull dir que aquests,
vull dir que,
escolta,
hi ha de fer la llista,
escolta,
i ha d'apuntar els títols.
Això no,
la feina d'ells.
Doncs ells no ens molestaven
amb això,
potser perquè ja ho feien bé,
però els altres,
no,
i va vindre aquell home allà,
jo no sé si és que començava
a guanyar-se les garrofes
en aquell temps amb això,
però bé,
ens va fer un labau de cerebro,
que dic jo,
un rentat de cervell,
que vam quedar
tant, tant, tant rentats,
que mira,
no vam fer ni cas,
ja no ens vam ni recordar.
Va arribar el diumenge
per fer el programa
cara al públic
i escolta,
ni ens vam recordar
de preguntar
si estaven ja passades
per la censura,
res,
nosaltres vam seguir fent
el programa de ràdio,
però era tremendo,
eh, llavors?
Sí, sí, sí.
Era algo tremendo.
Bueno,
aviam que em pregunti
algo a la Sílvia.
Jo,
jo,
jo,
el primer viatge...
El primer viatge important
va ser a Venezuela,
a Caracas,
amb un programa
de televisió
molt magro
de Reni Otolina,
que durava 15 dies,
el programa,
bueno,
una setmana de televisió
i després
vaig estar actuant
en una sala de festes
que es deia Passapoga
i allà,
doncs,
vaig veure anunciat
com el Sinatre Espanyol.
El Sinatre Espanyol?
Sí,
que després aquí
també se li va començar
a dir també
el Sinatre Espanyol,
sí, sí, sí.
Segurament que
t'he deia
pastigar-te
o dir,
que estan dient mal
el Sinatre Espanyol?
No,
això és un orgull.
A Caracas
no m'ha posat.
A Caracas.
I aquest va ser
el primer viatge?
No,
el primer viatge important,
no?
Perquè,
bueno,
jo ja havia viatjat molt
abans de ser Josep Guardiola.
Sí.
El que passa
perquè jo vaig ser músic
molt temps
i vaig anar
amb orquestres
per...
He estat a Egipte
amb el Rei Farouk,
he estat a...
Vaig estar a Grècia,
Itàlia,
Suïssa...
I com es fa
una actuació davant...
que jo
que jo
que jo
que jo
treballava
i qualsevol
venia a fer
l'Emili.
Home,
clar,
diure-ho...
I vaig dir una mica
per això
em van donar
pròfugo
però al final
vaig fer l'Emili.
Ostres,
no te'n vas
poder enlleurar?
No.
Llàstima.
I com es fa
una actuació
davant d'això,
d'un rei
d'un rei d'Egipte?
Exacte,
d'un rei d'Egipte.
Sí,
el rei Farouk,
sí,
allà on un home...
Això era l'any 50,
eh?
Sí?
Sí,
que jo tenia 20 anys.
Déu-n'hi-do.
O sigui que encara
la responsabilitat
era més.
Sí,
no,
però
de part és una cosa
que quan ja estàs
acostumat a cantar
és igual
que sigui el rei Farouk,
que sigui...
perquè et concentres tu
amb la teva feina
i no penses en el que...
Potser et deu fer
una miqueta més
d'imposició
al cantar
amb un auditori
gran,
eh?
Que hi ha moltes
cents de persones
o mils
que no pas
davant d'una personalitat
d'aquestes.
I mira,
i a més a més
afegeix una altra
i que sigui la meitat
dels que hi ha assistents
són de la família.
Ah, sí?
Que encara són més crítics.
Sí, sí,
encara tremoles més.
Família i amics,
però que és allò
de la confiança
que fa fàstic, no?
No,
però no,
jo sempre això...
No,
ja se sap,
no?
Que sempre hi ha algú
que li agrada
i un altre que no li agrada,
no?
Clar,
no es llegeixi.
I tens que està
a les verdes
i a les madures, no?
Però jo et diré,
mira,
et diré una cosa jo ara,
ara que dius això
agrada si no agrada.
Jo fins ara,
la veritat,
jo me'l corto a la mà,
he sentit, per exemple,
a mi el Julio Iglesias
no m'agrada.
Ah, a mi m'encanta.
Però dir el José Guardiola
no m'agrada,
el José Guardiola
no m'agrada,
la veritat,
no m'he sentit mai
a ningú,
mai.
Però què no has parlat
amb fans del Duodinàmic?
No.
Ah.
Què hi havia?
Una mica de picabarall?
Bueno,
però això era un sector,
jo et dic que era un sector,
un sector petitet,
revolucionari,
però petitet, eh?
I tu te'n recordaràs,
Andrés,
que a la Rivas Castro,
que és mort ja,
pobrec,
sí, sí, sí.
Doncs ell va ser
el promotor
de muntar aquest...
Aquest tinglado.
Aquest tinglado.
Aquest picadillo, sí.
I José Guardiola
es van fer inclús
a la plaça de toros
de Barcelona,
a les arenes,
allà van fer un festival
per veure amb qui
tenia més popularitat,
no?
Si ells o jo.
I recordo que
les fans del Duodinàmic
quan jo cantava
em passaven
amb uns cartells
cremant-los,
no?
Els meus cartells
els cremaven.
I quan cantava el Duod,
les meves
feien el mateix,
no?
Però és el que dic jo,
que això va ser
un petit
pica-pica
que hi va haver,
que va ser una miqueta
multitudinari,
petitet, eh?
Petitet,
degut amb aquest
cotó que hi havia,
però que no va passar
d'aquí.
I mai,
jo puc dir una cosa,
que mai hi ha hagut
una interferència
entre el Duodinàmic
i tu.
Ja no parlem
ni de personal,
perquè hi ha una amistat
fantàstica, no?
Però,
amb el que és
amb el públic,
mai hi ha hagut
problemes
de compaginar
el Duodinàmic
o comparar
el Duodinàmic
amb José Guardiola.
A part que sou
completament diferents,
li agraden
a José Guardiola
i li agrada
el Duodinàmic.
Bueno,
si tu recordaràs
també en aquell
festival del Mediterrà,
que vaig cantar
les Nubes de Colores,
i ells cantaven
la Balada Gitana,
doncs va haver bastant
follon,
per això,
que estaven
els fans d'ells
i els meus fans.
Bueno,
era encara la miqueta
que quedava
d'aquella època,
d'aquells follons.
No,
però si això
és important,
és molt important,
tant per ells
per com...
Esclar,
perquè no deixa
de remoure l'assumpte.
Clar,
clar,
i això ho va fer
la Rivas Castro
per crear
aquesta...
Que a vegades
és interessant
per encendre
un caliu.
Sí.
Josep,
penseu-me que
la Sílvia
ens està reclamant
el temps,
que hi ha altres coses.
Ja tens
de posar alguna cançó o res?
Sí,
encara que sigui una
per acabar,
home,
clar,
hem de sentir cantar,
home.
Exacte.
Sí,
sí.
Doncs,
què et sembla
si posem...
A mi m'encantaria
Melòdia Encadenada.
Sí,
aquesta és molt bonica.
Amb el seu permís
que va...
Si vols jo a vostè
i l'Andrés
i l'Andrés
i jo ballarem una miqueta.
Ah,
com a tè.
A la seva salut.
Bé,
la dona meva
i el marit d'ella
ja estan d'acord.
Sí, ja estàs acostumats.
Perquè,
esclar,
no vinguin també
aquells problemes.
Josep,
moltíssimes gràcies
per haver estat aquí
amb nosaltres.
Gràcies.
Quan surti
aquesta recopilació...
Ja t'ho envio.
Sí,
llavors farem
una altra entrevista,
a més a més
perquè la gent ho sàpiga
també fer promoció
d'aquest nou disc,
que, bueno,
nou,
perquè és nou,
però que porta
precisament
la flor innata
de 50 anys
de la teva vida
en quant a l'ambient musical.
Una abraçada ben forta
i gràcies
per la teva atenció
cap a nosaltres.
Moltes gràcies
i també una forta...
una salutació
per tots els oients
del vostre programa
que és molt maco.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Adeu.
Adeu.
Oh, mi amor, cariño,
sin ti no sé vivir,
tan solo llorar.
Oh, mi amor, cariño,
añoro tu reír
y tu besar.
Quiero tu amor,
Quiero sentir tu amor.
Quiero sentir tu amor.
Siempre junto a ti,
en el pie y en el mar.
Quiero encadenarme a tu amor.
Siempre junto a ti,
piel con piel,
quiero estar.
Quiero encadenarme a ti.
Solo estoy, cariño y sueño,
revivir tus besos de ayer.
Oh, mi amor, cariño,
y yo sin ti.
No sé vivir, ni soy feliz.
Quiero sentir tu amor.
Quiero sentir tu amor.
Quiero sentir tu amor.
¡Suscríbete al canal!