I en aquesta setmana tan atípica que estem compartint...
Saludem ara per ara l'Andrés i Andrés, que ja el tenim amb nosaltres.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ui, que fort, tial, que t'escolto, eh?
Sí?
Tu es veu que no?
No, no sé per què.
Tu toca botonet, que algun sortirà, sí?
Ja està a tope.
A veure si ho podem arreglar d'alguna manera.
Andrés, anem a la nostra, a veure si almenys ens podem sentir.
Intentaré a veure si vocalitzem, ens podem entendre.
Avui és dimarts.
Crec que, no sé per què, ens convides al cinema avui a les 6 de la tarda.
Pues sí, i avui comencem un cicle nou allà al Centre Cultural Pallol,
a la plaça Pallol, número 3,
i a les 6 de la tarda comencem un cicle que hem titulat
Els joves i l'aventura.
Això està dedicat amb el Club Maginet,
que durant tot aquest mes, com cada any passa pels Nadals,
fan al Club Maginet un concurs,
perquè l'últim dia de cinema
s'entregaran una quantitat de llibres
amb els nens i nenes que hagin participat
en un concurs o un joc
que sempre cada any inaugurem en aquest aspecte.
Ah, molt bé.
Doncs aquest any el Club Maginet
ha preparat un concurs de redacció.
I aquest concurs de redacció consisteix en el següent.
T'agrada més el Maginet o la tecleta?
Ah, què dius?
Llavors, els nens i les nenes,
i els papes, les mames, els jaios, els tiets,
en fi, els ongs...
Tota la família.
Que facin el que vulguin,
tant si ho volen fer-ho ells
com si ho volen fer-ho els nens,
que facin un escrit màxim d'un foli
amb la seva resposta.
I si fas un dibuixet,
doncs millor.
Indica el nom, l'adreça,
telèfon i edat,
i ho entregues el dia que vingueu a veure el cine.
Si no podeu vindre vosaltres,
doncs algú gran ho porti.
Perquè vosaltres podreu vindre,
perquè les pel·lícules estan dedicades també a vosaltres.
Com amb el cas d'avui,
que avui passarem una pel·lícula
que es diu Oliver,
una pel·lícula que, a més a més,
hi ha números musicals molt divertits,
de l'any 1968,
una pel·lícula preciosa,
amb Ron Moody, Max Lester,
Oliver Reed,
Hugh Griffin,
com principals personatges.
Una magnífica pel·lícula.
I ja ho sabeu,
podeu vindre
i ja podeu començar a portar això si voleu.
Però fins al final,
bueno, fins al dia 20 teniu temps de...
No, millor dit,
potser fins al dia 18 teniu temps de presentar-ho,
perquè el dia 20 s'entregaran els premis.
Jo crec,
això entre nosaltres,
cada any ha passat,
quasi tots els nens se'n porten llibres.
Què en dius?
Quasi tots els nens.
O sigui que poden fer un dibuix ben maco.
Per no dir tots.
I el dia 18,
abans del dia 18 l'han d'entregar
i segur que alguna cosa caurà.
Ah, exacte.
O sigui que,
d'alguna manera,
que ja ho facin amb la pretensió
que, home,
que hem de guanyar, no?
Ah, exacte.
És important participar,
però també és important...
I ara anem pel tema que ens interessa.
Deu dir que farem cloenda
del celebèrrim James Bond
i no em poses la música del James Bond avui?
Ai, vols que te la posi?
Clar, m'agrada molt.
Fa ambient, fa ambient.
Jo la busco en un plis-plas,
perquè a més a més jo crec que...
És aquesta, no?
Ja, no saps en què no és el set tanonets, no?
No, aquesta ja vindrà.
Aquesta ja vindrà.
Ah, ja ho saps que vindrà, eh?
Ja ho saps, ja...
Ja ho explicarem per què d'aquest comentari.
Però aquesta la guardem, Andrés,
perquè és l'última de les cançons
que posarem del James Bond.
Sí.
La primera també i també l'última.
Bueno.
Bueno.
Doncs mira, avui parlarem
de la pel·lícula
El mañana nunca muere.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Aquesta pel·lícula
crec que va portar força cua, eh?
Sí, però aquí hi ha una cosa,
que la pel·lícula anterior,
GoldenEye,
aquesta va tindre un èxit apavollant.
Rotund.
Va portar un èxit tremendo.
Va ser la pel·lícula més taquillera
de totes les del James Bond
que s'han arribat a fer.
Bueno, llavors els productors
no van trigar molt
a confirmar a Pierce Brosman
amb el paper protagonista
de la nova aventura del 007,
que en aquest cas va ser
El mañana nunca muere.
Com ja és habitual,
amb les pel·lícules de la gent secret
més famós del món,
les seves aventures
sempre s'inspiren
en fets d'actualitat.
Es busca programes actuals,
però es fa estar al dia.
Amb aquesta pel·lícula,
els guionistes
Bruce Fierstein
i Daniel Petri
es van fixar irònicament
pel personatge del dolent
amb Ted Turner,
que és un dels grans magnates
del món,
de la comunicació.
Això estem parlant de la pel·lícula,
eh?
Sí, sí, sí.
I amb la importància
dels mitjans informatius
durant la guerra del Golfo
o del Golf,
considerada com el negoci bèl·lic
més important del segle.
Això va ser la veritat.
Sí, sí, sí.
Llavors,
el rodatge
de les noves aventures
va portar al 007
a Gran Bretanya,
la seva pàtria d'origen,
després a Rosarito,
a Mèxic,
les costes de Florida,
Tailàndia,
i allà Tailàndia
té una espectacular
persecució automobilística
pels carrers de la capital,
Bangkok,
que simula ser Saigon.
I és Bangkok
i simula ser Saigon,
però bueno.
I on Janjvon
i la seva companya
Wailing
fugen
per sobre
dels capors dels cotxes
a dalt d'una motocicleta
i van saltant
de capó en capó
dels cotxes.
Que boníssim.
Escolta,
no n'hi ha com ser artista de cine.
Doncs sí, doncs sí.
Per últim,
hi ha diferents
localitzacions a Europa,
entre elles
està el port alemán
d'Hamburg,
allà es desenvolupa
les escenes
de la baralla final,
això passa
a dalt d'un vaixell futurista,
i fan servir
els tancs portuaris
que amb el seu dia
es van construir
per la pel·lícula
Titanic.
O sigui que aquí també
s'ha d'aprofitar tot.
No, no, clar, clar.
A més a més,
segurament que depèn
del pressupost,
ja t'ho mires segons
les coses amb uns altres ulls.
al pressupostos,
si pots pescar alguna cosa,
encara que sigui de debat,
que posi un vaixón,
millor.
Exacte, exacte.
I lògicament,
com quasi totes les pel·lícules,
els interiors
del vaixell
van ser rodats
amb els estudis
de Londres,
de Pinewood,
simulant
que era l'interior
del vaixell.
Sí, sí, sí.
Llavors,
van haver
dues localitzacions
que es va pensar
en un principi
i van ser rebutjades
però ja
a última hora.
una es desenvolupava
a Espanya
i una altra
al Vietnam.
Però,
degut a que
allà al Vietnam
van tindre
la negativa
de les autoritats
vietnamites
per donar
el permís
necessari,
doncs,
què va passar?
Doncs que
per rodar
a la bahia de Halong,
on ja s'havia filmat
la pel·lícula
Indochina
i amb els carrers
de Ho Chi Minh,
l'antiga Saigon,
doncs,
no van deixar-ho fer.
Van dir que no,
que ja no volien
que es filmés res,
bueno,
en fi,
i van deixar estar
una cosa o l'altra
perquè podien anar lligades.
Aquí tenim
que la primera escena
del complicat rodatge
va tindre lloc
amb Pereigudes,
això és,
amb els Pirineus
francesos
i allà tenim
que hi ha
un reduït grup
de soldats
afghans
que resisteix
a l'atac
d'uns avions
mig russos
que llencen
tonelades
de bombes
sobre el petit
campament.
James Bond
està pilotant
un avió
i intenta
destruir
una potent arma
d'alta tecnologia
que pot canviar
la història
del món.
Tu t'has anat
a compte,
per rodar
tres minuts
de pel·lícula,
tres minuts,
tres minuts,
eh,
fes compte,
tres minuts,
van fer falta
10.000 litres
de combustible.
Què dius?
Dos avions
albatros
i aquests avions
albatros
van ser els que
van fer veure
que eren
migns soviètics,
els van transformar
que semblaven
migns soviètics.
A més a més,
un helicòpter,
25 actors
i 250 figurants.
Per això va ser precís,
gastar,
per aquests
tres minuts,
26 milions
de pessetes,
a més a més,
a més a més,
per acondicionar
una pista
d'aterratge.
Què em dius?
Ara,
agafa't,
l'import total
d'aquests escassos
minuts de pel·lícula
van pujar
600 milions
de pessetes.
tres minuts
de pel·lícula.
Clar,
això van passar
hores i hores
i gent
i repetint
i tornem-hi
i escenes
i així.
Per això dius
els pressupostos,
els pressupostos,
és clar que
se lien per on poden,
perquè pels altres
es passen,
però bueno,
així va sortir
l'efectivitat
de la pel·lícula.
No, no, no,
que...
Exacte,
llavors ens trobem
que Remington Steel,
que era el famós
investigador
de l'ANBC,
va ser el trampolín
que va llançar
la fama efèmera,
una fama curteta
de la televisió,
amb aquest actor,
Pierce Brosnan,
però seria realment
la seva participació
en la pel·lícula
GoldenEye
la que el confirmaria
amb el seu lloc
d'estrella
de la pantalla gran.
Algo per al que
ell havia lluitat
d'una manera
desesperada
per arribar
a aquest punt.
Sí.
Bueno,
va ser tal
el seu triomf
arrollador
amb la taquilla mundial
que Bàrbara,
aquesta era la filla
d'Albert R. Broccoli,
no va dubtar
en tornar a contractar-lo
com a heredé
hereu
de la corona
de Sam Connery
i els seus successors.
A més,
ho buscaven
desesperadament
jo crec que
un altre
a Sam Connery,
a una persona
que els donés
estabilitat
i que fos
el James Bond
durant moltes pel·lícules.
Aquí està.
Bé,
amb la pel·lícula
llavors tenim
un viudo,
ja tenim el viudo
de l'actriu
Cassandra Harris,
va ser una xica
Bond,
condessa
de Lisbon Esclav,
amb la pel·lícula
Solo para sus ojos,
que aquesta artista
moriria de càncer
l'any 1991.
Llavors,
Pierce Brosnan
va tindre
una sèrie
de mogudes
passions
entre el rodatge
d'ambes pel·lícules,
amb la sèrie Bond,
les més famoses
de les quals
va ser la que va tindre
amb
Kil Shea Smith,
que en 1996
el faria
pare
d'un nou fill,
que es diria
Thomas.
nascut en Nàvem,
amb el condado irlandès
de Meade,
l'any 1953,
Brosnan,
o sigui,
Brosnan,
va ser el més jove
bon de la sèrie
i després de GoldenEye
va interpretar
el nàufrag
Robinson Crusoe
en una sèrie
de televisió.
Sí,
és veritat.
I va ser
Àlex,
amb la pel·lícula
La mort i una dos cares,
junt amb
Barbara Streisand,
i va protagonitzar
un poble
llamado
Daint
Pirc,
amb Linda Hamilton.
Llavors tenim aquí
un altre actor
que jo em vaig fixar
molt en ell
com va fer
Pisando Fuerte,
una pel·lícula
que ell fa
que acaba sent
xerif d'un condat
que hi ha
una sèrie
de mafiosos
que li maten
la dona
i ell acaba
destruint-los a tots,
que aquí
també surt
que és
Joe Don Baker,
que amb la pel·lícula
és Jack White.
Amb la pel·lícula
007
Alta Tensió
i anava
dins del
repartiment
la sòlida presència
del militar
traficant
amb armes,
lògicament
estem parlant
ara de la ficció,
eh?
Sí, sí, sí.
Brad Whitaker,
que havia sigut
expulsat
de West Point
per la seva
conducta irregular
i es va transformar
en mecenari
amb el Congo belga.
Amb la pel·lícula
residia
en una menció
que tenia
Tanger,
on guardava
la seva
col·lecció
de coses
molt importants
i va participar
en aquesta pel·lícula.
Jo acabaria aquí
i acabaria
amb el tema musical
pertanyent
a aquesta pel·lícula
i avisaria
que a partir
de demà,
com que ja estem
al mes de desembre
i se suposa
que al mes de desembre
tenen prioritat
els nens
a part dels torrons
i totes les festes
degut a que està
el Papà Noel,
després ve Reis.
Aquest mes
jo el dedicaria
amb els nens
i amb un personatge
que va ser
potser l'home
que ha tingut
el zoològic
més important
de la història
del cinema.
Així és veritat.
Et dic el nom
o ja el saps?
Desveilleu,
desveilleu.
Walt Disney.
Demà començarem
a parlar de Walt Disney
i després passarem
pel·lícules
de Walt Disney
d'una manera resumida
però fins demà
que serà un altre dia.
Andrés,
hem de dir una cosa.
Avui a les 6 de la tarda
abans d'arribar
i a parlar de Walt Disney
abans que arribi demà
avui ens has de convidar
a veure l'Oliver
que arriba
al Centre Cultural
Pallò
a les 6 de la tarda
d'entrada
totalment gratuïta.
I val la pena veure-la, eh?
Fantàstic.
Fins demà, eh?
Si Déu vol.
Adeu.
Adeu.
Fins demà, eh?
Fins demà, eh?
Fins demà, eh?
Fins demà, eh?
Fins demà, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!