El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a dorsos al català.
Després quan li dic a l'antena m'arranyarà.
Avi Ramon, bona tarda.
Ai, Gavi, que no la sento.
Què m'ha fet?
A veure, a veure, a veure.
Bona tarda.
Ara, ara.
Oi, quina ensurt, eh?
Dic, on està l'avi?
On està?
Que no el sentia.
Jo el veia que s'apropava al micròfon, però no el sentia parlar, eh?
Això és la mecànica que hi ha avui en dia.
Deus dir això, eh?
Molts adelantos, però a vegades un petit detall fa fracassar.
Doncs, si vol que li digui la veritat, sí, perquè només era res, aixecar el volumen i ja el teníem, eh?
No es veus?
Igual que un ascensor despara, es den a peu o quedes tancat dintre.
Vas a una oficina, si no hi ha electricitat, no poden fer anar les màquines.
Vull dir que sempre hi ha un petit detall.
A nosaltres ens passa que moltes vegades intentem gravar-ho tot en CD per tenir-ho.
Si hi posa qualsevol cosa, les sintonies, tot el que pugui passar.
Doncs aquell dia que has canviat de sintonia, aquell dia que no poses el que has de posar,
aquell dia te marxa la llum i t'escola sense res.
Quantes vegades hi ha d'una oficina, i les caixes...
Els ordinadors mateixos, sí, que vas al banc...
Ai, avui no pot ser perquè no va.
O el sistema informàtic que ha fallat, al millor és la llum, directament.
I saps què passa? Que es va perdent, perquè abans ho feien tot a mà.
Els bitllets del tren, per exemple, anaves a un test.
A Barcelona, clac, clac, clac, te'l donaves... Ara no.
A Barcelona, esperis, crac, crac, crac, brum, blam, hasta que no surt el bitllet.
Vull dir, adelantem, la màquina ens fa adelantar el temps, sí, sí, sí.
A més, triguem una mica més, depèn de quines coses.
Però bé, però bé, no parlem d'això...
No, no, no.
I sí que d'una de les coses, que jo és que l'avi m'ho he apuntat tot,
per això me'n recordo.
Hem de parlar d'altre i jo.
I clar, tu t'ho apuntes i jo, com que no apunto res,
i vinc aquí confiant i tot tranquil·let,
bom, llavors m'ha fascinat per allà amb vos.
Jo, per si d'altres molts que dic, els deures de l'avi.
No, no, el que passa és que jo només demano una cosa als que s'escoltin,
si d'una cosa anem a l'altra i és perquè ja sabeu com és la Sílvia.
Ah, sí, ara serà culpa meva.
Mira-lo, él.
No, no, eh?
No, en bon sentit, eh?
Perquè a vegades em pregunten una cosa
i al millor ja en aquell moment estàvem pensant en una altra
i llavors jo ja...
El mal és que després quan marxo d'aquí,
llavors quan me'n recordo, me'n recordo d'algunes coses.
Però bé, amb paciència anem passant el rato,
que per això volem passar el rato.
A ver, jo, mira, li ensenyo, posa rec major,
a més m'ho vaig apuntar gran, eh?
Perquè hi ha molta gent, potser gent jove,
que ens estigui sentint,
que no sap que a Tarragona va passar un rierol
gairebé pel mig de Tarragona,
que es deia el rec major.
Sí, sí.
Bueno, el que és allà on hi ha la plaça Imperial Tàrraco,
però en una part d'allí,
doncs hi havia molts horts,
l'hort del pol,
l'hort...
Anàvem a buscar gent planter,
anaven...
Més i tot era qüestió d'anar a buscar planters,
com que molts abans tenien parcel·les
i tenien puestos per d'això,
doncs allà anaven
i allà tenien els seus viveros de planters,
de verdures, de tomàquet,
de el que fos, no?
I llavors hi havia aquest rec major que diem,
que passava per allà
i entrava a Tarragona
per dir com si hi hagi mara el Prat de la Riba,
perquè el Prat de la Riba...
Sí, i al costat,
estem parlant d'aquí al costat.
Al Prat de la Riba només hi havia el carrer,
més alt,
més alt.
Sí.
O sigui que al costat no hi havia cases.
Sí, la banda que toca,
podríem dir al costat nostre,
com a qui que diu,
on està caixa Tarragona i tota aquella banda,
seria la que no hi havia en aquell moment.
No, a partir d'allí, per exemple,
fins a arribar ja cap allà al carrer...
Higini Anglès?
No, no, allà a la plaça Ponent, per exemple.
Ah, perfecte.
Tot era carrer.
Bé, l'arriba d'aquí és quatre cantons que diem,
com siguéssim,
allà hi havia la fàbrica del Viac,
després hi havia un magasin de vi,
tot aquell tros fins al plaça Ponent
sí que estava amb cases.
Sí que hi havia.
Però fins allà, no.
La prova està que quan van fer les obres
per aquesta gasolinera
que hi havia allà al cantó,
perquè llavors, clar,
la carretera passava per dir,
el carrer general de València,
passava per dir i Ramoní Cajal.
I clar, allà era un punt de...
Llavors, també quan va fer allà,
van trobar un d'ossos també,
desveus d'una tomba romana o altra...
En fi, parlem d'ossos i això.
I no comencem,
que es sortiran els fantasmes.
No, no, no.
I llavors, clar,
el regmajor passava
per davant de la plaça de Toros,
perquè també allà al costat
hi havia l'electricitat,
hi havia el d'això de l'electre
i també allí, doncs,
ajudava a fer l'electre,
el que sigui.
I aquest regma també
anava més carrers per dintre
perquè és el que feia anar
les màquines de la farinera.
O sigui,
que al carrer Sant Miquel,
al final,
hi havia...
pujaves una miqueta el replà
i allí hi havia la fàbrica de farina.
que aquest replà de farina
anava perquè el regmajor
quan passava allí
passava per darrere
de la plaça de Toros
perquè llavors el van tapar.
Davant de la plaça de Toros
el van tapar.
Llavors passava per sota,
per darrere
i passava per damunt
per allà per les 100 escales.
O sigui,
per mi tant es té l'escala
de les 100 escales
i hi havia que encara
potser es deu veure,
no sé per què han fet
si no hi ha passat,
per allà passava el reg aquest
que passava per sota
i anava a parar
allà que Sant Miquel
per fer anar les màquines
per la farinera.
Que s'ajuda al costat
del Palau de Congressos
o de les 100 escales, no?
No,
les 100 escales allà
aquelles que hi ha
de la plaça dels infants
que puges cap dalt.
Ah, d'acord.
Jo estava una mica més allà.
Sí, no, no.
Jo estava una mica més allà.
No, no.
Tu anaves aquelles d'allà.
Jo estic per darrere ja.
No, vull dir,
aquí aquestes que pujaves
m'entens,
i llavors passava el reg aquest
passava a la farinera
i llavors anava
a sortir darrere de l'estació.
A sortir de l'estació.
Per cert que va haver
un cas curiós
que ja l'explicarem.
I llavors, clar,
aquest reg major,
doncs quan va haver
que la plaça de Toros
ja es va ampliar,
allà al davant
un reg,
allà, doncs no, no,
per aparcar.
No quedava massa bé.
Per aparcar no anava bé.
Llavors van començar
les cases a fer cas.
Perquè allò,
aquella esplanada
que hi havia allà
des de la plaça de Toros
fins al carrer Ramón y Cajal,
allò anava molt bé
perquè quan venien
els carros de fora,
allà, doncs,
servia per aparcar carros.
Sí, sí,
per deixar els carros.
A més,
una manera de tenir
aigua pels cavalls,
perquè ja...
No, pels cavalls no,
perquè llavors
ja els cavalls
es portaven
amb una espècie
de puesto,
de quadre
que hi havia
aquí al plaça Ponent
entre gasòmetre
i carrer Soler,
doncs...
Que no baixava molta aigua,
avi,
en el reg major.
No massa.
És que jo m'imagino
un riarol,
a veure,
no un francolí
com el d'ara.
Bueno, sí,
em baixava
la suficient,
però no allò de dir
un gran vellós,
vull dir la suficient
per controlar.
Per dir que tenim
una miqueta d'aigua
però no gaire més.
Sí, sí, sí,
s'ha controlat
i clar,
anava a la fàbrica aquesta.
Llavors,
què van fer?
Doncs ja van tapar
el davant,
la plaça de toros,
perquè llavors ja va ser
tot allò al davant,
van fer cases,
ja va començar allò
a urbanitzar-se.
Llavors,
aquest passava pel darrere.
Després, clar,
aquests rinques
es veu que van desviar
el que sigui,
clar,
no anar a la fàbrica
de farines i tot això.
Per cert,
que va haver-hi un cas
molt curiós,
home,
no és lògic explicar-ho,
però bé,
i es va posar dintre
aquest riuet
amagant-se
sota les escales.
I teòricament
era una parella
i que els pares
no volien?
No, no, no,
no, un que va abusar
o volia abusar
d'això d'allà,
el saps?
I llavors,
clar,
i llavors aquest se va posar allí,
que l'empeitava
es va amagar a sota,
entre el riuet aquest,
però es veu que l'aigua
el va fer seguir,
va passar per dintre
la maquinària aquesta,
va fer cap a l'estació
o va sortir per allà.
Això és un cas
que val més no parlar-ne
perquè ara són coses
que han passat,
però el dinar de mort,
sí,
podria dir i dir,
però val més no allò.
Però vull dir
que aquest rec,
doncs,
entrava per Tarragona
i era una font
que feien anar
unes màquines
i un d'allòs
de la fàbrica de farina
que estava el Gràcia Sant Miquel
a la punta aquella,
que també allí
a la punta del Gràcia Sant Miquel
també s'han trobat
coses romanes,
o sigui,
que de fer de Tarragona,
vagis per allà
on vagis,
es troben coses.
Sí, sí, sí.
Perquè aquí...
I la gent
ho va sentir molt,
a l'avi, allò que dius,
va haver-hi gent
que potser es va queixer
que desaparegués
el Regmajó
o d'alguna manera
ens agradava,
allò que dius,
doncs, mira,
que ara ja estem
posant cases noves.
No, no,
perquè passa que és una cosa,
per exemple,
nosaltres els joves
anaves que hi havia
el camí aquest
a prop del Regmajó
i hi havia uns lledoners
que fan allò els lledons,
allò com un canut
amb l'os al picat,
doncs, mira,
s'anava a fer
i deia,
els quatre lledoners,
allà,
saps, vull dir,
eren puestos
que passaves
per...
són coses
que han desaparegut
de Tarragona,
però vull dir
que era estar bé
per allò
perquè passava,
ja et dic,
per aquests horts
que venia allí,
passava pel carrer
del Prat de la Riba,
perquè tot un troç
perquè pensa una cosa.
Perquè m'ho està explicant
vostè que ho ha viscut,
però és que és una cosa
que és increïble,
si la veus
com es troba
ara per ara la ciutat
que està plena de cases
i edificis molt altres
i coses fantàstiques.
Per això que hi ha coses
quan les veus
les veus record
i dius,
és possible.
I tot això ha estat aquí.
Vols dir que ho he somiat?
Perquè pensa,
pensa...
I perquè hi ha fotografies,
que si no fins i tot dotaríem.
Perquè pensa que la Rambla,
per exemple,
tot el ballallano
que diuen ara,
allí entre el carrer
la Rambla
i Prat de la Riba
només hi havia una casa
que allà apunta.
El de més era nors també,
saps?
Vull dir que clar,
és...
És l'hora de marxar,
avi.
Sí.
Jo no li volia dir,
però ja veu que li estic dient
adéu amb la mà.
Ja.
Ja anem parlant d'altres coses.
Ja anem parlant de coses d'aquestes.
Demà mateix.
I si algú s'ho recorda més bé
o d'això,
millor que així.
És que m'agradaria
que vinguessin així
i ho comentaríem.
Jo li sempre dic
allò de la carta.
Que ens enviïn una carta
i si els fa una mica
de mandra
que ens truquin
al 977-24-4667
l'agafarà el telèfon
la Núria,
que la tenim ara mateix al control
i li diuen a ella
doncs mira,
jo em dic tal
i que em truqui
l'Avi Ramon o la Sílvia
a tal número de telèfon.
I els farem entrar?
Clar.
No avui
perquè avui ja gairebé
estem acabant
però sí un altre dia, no?
Jo crec que farem interessant.
Sí, que ens truquin.
Vinga,
convidem a tothom que ens truquin.
Molt bé.
Avi, gràcies.
Hasta un altre.
Adeus, dios.
Us deixem amb la música
de los Rodríguez
i una cançó
que portava per nom
10 anys després.
Perquè l'Avi
el que fa precisament
no és comptar coses
de 10 anys després, no.
Sinó de 10
i de 20 anys abans.
Us deixem
a Amlos Rodríguez.
Si 10 anys després
te vuelvo a encontrar
en algun lugar
no te olvides
que soy
distinto de aquel
pero casi igual
si la casualidad
nos vuelve a juntar
10 anys després
no me ofrece garantías
Algo se va a incendiar
no voy a mostrar
mi lado cortés
Aquello fue un gran punto
de partida
pero a la vez
qué fácil se te olvida
10 anys després
¿Quién puede volver
atrás?
Estamos en la Tierra
cuatro días
y el cielo
no me ofrece garantías
10 anys després
es mejor
es mejor volver
a empezar
si tu credulidad
se deterioró
en algún lugar
no te olvides
que soy
testigo casual
de tu soledad
si 10 años después
no estamos igual
no estamos igual
qué le vas a hacer
otros 10 años más
y luego empezar
juntos otra vez
aquello fue una linda primavera
pero fue solamente
pero fue solamente la primera
10 años después
10 años después
el tiempo empieza a pesar
me quedan vagas en la cartuchera
pero te guardo siempre la primera
10 años después
es mejor reír
que llorar
una carta te di
que nunca escribí
que nadie leyó
hoy 10 años después
todo sigue igual
nunca te llego
dentro del corazón
al día de hoy
no queda lugar
si perdí la razón
no fue por amor
fue por soledad
la vida es una gran sala de espera
la otra es una caja de madera
10 años después
mejor dormir
que soñar
no se puede vivir
de otra manera
porque si no
la gente ni se entera
10 años después
quien puede volver
atrás
10 años después
mejor decir
que callar
al día
Fins demà!