El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Ens veiem al mig de la setmana, ja és dimecres.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com passen els dies, eh?
Ai, a mi m'ho dius.
Sí, sí, sí.
No, no, vostè que se n'adona més que jo del temps.
Si el que em passa, passa i no passa.
Sí.
No sé, em dono la coincidència, que el que m'aixec, m'aixec,
ho dic, mira, un dia pel davant.
I ara n'he dit, coi, ja he parat un altre dia.
O sigui que, es prendre-t'ho tal com bé.
N'agafa la vida de cara, no?
Sí, sí.
Passar-t'ho bé, si pot ser.
Avi, continuem parlant de bonsais.
Se'n presenta de nou el nostre convidat.
Ei, que hem de dir que no el vam lligar, que va trucar gent.
Avui ja és familiar, ja.
Sí.
Avui ja està a casa, com a casa seva, ja.
Bé, bé.
El cafetet estava bo, no?
Molt bo.
Gràcies.
El que passa, que en vez de cuidar els bonsais, se l'aguantan altres.
Però bé, no.
Jo ja vaig tipus bonsai, ja, eh?
Ja m'he quedat menudeta.
Sí, ja.
Que em vagi pudant una mica.
Bé, però jo crec que a vegades és més difícil.
cuidar una dona que un bonsai, no?
Perquè el bonsai no deu dir res, no?
El bonsai el cuides.
No diu res, però moltes vegades va per on tu no vols.
Ah, també?
També.
Així dic això.
Així dic això.
Sembla la Sílvia tranquil·la.
També hi ha vegades que són indomables.
Sí, sí, sí.
Així no dic res, doncs, eh?
Sílvia no dic res, eh?
Veu com li deia, veu com li deia avi.
Ens parlem amb el director de bonsais aquí de Tarragona, que vam fer una exposició, em deia?
Sí, sí.
O comentàvem ahir?
Com va anar aquesta exposició?
Com va ser?
Una exposició va començar el dijous, dia 25, fins al diumenge.
Bé, és una exposició que venim organitzant com una mostra de tardor, des de fa 7 anys.
Sempre ho havíem fet al Port de Tarragona i aquest any ho hem fet a Puerto Tarraco, una sala que ens van cedir.
I és una exposició que, bueno, la vam començar a fer fa 7 anys perquè ens va tocar organitzar en la Coordinadora d'Entitats de Catalunya una mostra
i ens vam proposar de portar aquest senyor japonès que començava a despuntar al Japó.
Molt bé.
I el vam portar i vam quedar meravellats del seu esperit i de la seva ensenyança del bonsai i els seus coneixements, no?
I des de llavors, doncs, que cada any l'hem tingut aquí.
Menys un any que ens va caure d'una taulada podant unes plantes al Japó i no va poder vindre.
Va patir un grau accident i, clar, ja li va ser de tota impossible venir.
Ens va fallar.
És un senyor amb un interès, saps?
Quan veia que algú mirava una cosa o altra, ell, allà qui et mirava, vam dir,
li feia gràcia quan veia que la gent mirava algun, saps?
Ho sentia, s'hi trobava.
O sigui que quan algú mirava un bonsai, perquè, clar, molta gent passa i vaig veient, veient,
però hi ha algun que et crida l'atenció.
I mires i remires a veure si hi ha algun truco, a veure si hi ha alguna cosa o altra.
I no, no, es veia tan natural les plantes.
I és que les tenen, en aquell mimo que al costat del bonsai esperant a veure l'opinió de la gent.
O sigui, que és un art.
És un art mil·lenari, a més a més.
Fa moltíssims anys que va i que, d'alguna manera, els japonesos,
o nosaltres també, d'allò, anant allà investigant i copsant una mica el que es fa,
hem pogut aprendre, no?
Hem pogut aprendre, sí.
Són aquestes coses mil·lenàries que diem, diem, però...
No, però que són fantàstiques, avia.
Tot el que té qüestió de sentiment té el seu record, eh?
Jo crec que i vosaltres ho veu, es veia amb un sentiment i que era il·lusió,
que un hi havia un que una fulla veia que no d'allò se l'estava arreglant.
Veies aquella cosa de...
Quanta gent està aficionada a Tarragona?
Aquí a Tarragona ara tenim 139 socis.
139 socis?
Som una de les associacions més grans de Catalunya
i molt del motiu és haver portat el Takeo Kawabe aquí a Tarragona.
Vull dir, en aquesta mostra que vam fer es fan tallers,
que la persona porta un arbre seu i el japonès els ajuda a formar
i els dona unes indicacions.
Hi ha vingut gent de Madrid, gent d'Oviedo, gent de Galícia, gent de València.
Vull dir, hi té molta atracció.
Això vol dir que allí hi havia no de Tarragona sol,
que hi havia aquesta relació que és això, aquesta sèrie de coses que el cor t'hi porta.
Perquè aquí no hi ha trampa ni d'allòs, aquí és sentir la cosa.
I treballar, treballar molt, perquè és una de les coses que s'ha de fer, una continuïtat.
No és allò de dir, tinc un bonsai i ho deixo allà i quan...
Perquè el bonsai creix.
Però el bo és això, que no és comercial,
perquè una exposició de pintura, una exposició de el que sigui...
És relativament, ara comentarem.
No, vols dir que...
Hi ha molta gent que els agrada, que passa que...
No, no, jo dic que en el plan comercial.
Sí, sí, sí.
Perquè una exposició, per exemple, es fa per vendre els quadros.
Però estic segur que allí en un li dius, quant ne vols aquest bonsai?
Home, depèn, depèn.
Vols dir que se'l vendria?
Poca gent t'hi ficaria preu.
Poca, no?
Poca gent.
Això és la diferència que jo dic del bonsai, l'art del bonsai amb els altres arts.
I hi ha també la suaveçant comercial, vull dir, hi ha molt de professional i hi ha també...
Jo em refereixo que el que té una botiga que venen bonsais és el seu negoci.
Jo parlo de l'artista que crea el seu bonsai.
Aquest és el que jo dic jo.
La botiga saps que està per vendre, no?
Perquè dius que a Camarles n'hi ha una de bona.
Molt bé, però jo preguntaria, aquells d'allí jo li hagués preguntat, escolta'm, aquest bonsai, quant ne vols?
Poca gent t'hauria ficat al preu.
Per això, per això.
Poca gent està disposada a vendre els seus arbres.
Per això dir que és un arbre personal.
Més o menys, per dir-ho una cosa, un arbre, clar, s'ha d'anar treballant sempre.
Sempre, els arbres creixen.
Això que la gent pensa que un bonsai, lo tens format i es queda quiet o no.
L'arbre a la primavera creix.
Li surten les fulles, li cau a les fulles, si té fruit, té fruit.
Ramifica, fa flor, fa fruit, i tu l'has d'anar controlant perquè tingui la fulla.
Un bonsai format, ben fet, ben ficadet i ben pentinat, lo pots aguantar un, dos anys.
Després has de deixar'l uns anys creixer lliurement, que agafi força, que es recupera,
perquè l'arbre té un estrès, perquè tu el podes i ell creix, brote més.
Té un desgast, també.
I el que deies, també, que comentàvem ahir, que té un abonament especial,
té una forma de cuidar molt exacte, una adobe especial.
Segons quins objectius vols aconseguir, el podes d'una manera, adobes d'una altra,
el rec, és tota una combinació.
Una pregunta que també ens quedava ahir al Tinté.
Com es pot fer, precisament això, un tronc?
Veiem arbres bonsais que es tenen un tronc pressiós, enormes,
però, clar, això vol dir que són anys.
Sí, són anys.
Igual aquest arbre, en un principi, ha sigut recuperat de la natura,
i era un arbre alt.
El que es fa és podar la certa alçada,
segons la dimensió, se li dona una proporció entre l'alçada i l'amplada,
i a partir d'una branca, tu fas la capsada de l'arbre.
A veure, explica'm.
Podem agafar una...
Clar, és que jo estava pensant, ara, un arbre d'aquests que són enormes,
fer-los.
Enorme per tu.
El que jo li deia, el que jo li deia,
que hi havia com si fossin olivers, en miniatura,
el tronc tot revescut d'aquella manera,
aquellò que regolat d'aquella manera,
com si fos gran,
tot plegat tenia 25 centímires o 30,
o 35.
I deia, com pot ser que s'hagi cregot tant?
Aquesta gent tenen pistoles màgiques que s'hi fan fer petites.
No, no.
Series del futur?
No, no, no és això.
És a base de por de tot.
Pot ser un arbre que en el seu moment
fer dos metres
i el tallem a 50
o a 25
i d'una branca que tingui en aquesta alçada,
nosaltres després ja formem l'arbre
en forma d'arbre.
Un art.
I arriba un moment
que els arbres fan com nosaltres,
en lloc de créixer cap amunt,
créixer a l'ample.
Sí, sí.
Clar, clar.
Si no ens cuidem.
El que passa és que ells sí que estan ben cuidats, no?
Sí, sí.
Perquè vosaltres també feu,
comentàveu abans,
que feu també tallers
perquè la gent es pugui endinsar dintre del món del bonsai.
Fem cursos d'iniciació
i després amb gent que hem tingut de cursos anteriors
se fa cursets més avançats.
Ara aquest proper mes
començarem a fer els cursos,
al novembre,
els havíem d'haver començat a l'octubre,
però com hem tingut l'organització,
la mostra,
aquest any se'ns ha atreçat.
Però fem un període
fins a finals d'any
i un altre període
del febrer a l'abril.
Doncs ara podràs parlar d'aquesta manera,
abans de marxar,
sigui avui i,
sinó que demà,
doncs dones l'adreça
per a la gent que els hi agrada,
que s'hi posin en lloc.
M'entens?
Sí, sí.
Perquè llavors la gent vagin coneixent,
perquè clar,
molts van anar al bonsais,
però es van quedar,
m'ho vam dir,
així, però com i quan?
Perquè sàpiguen,
si un dia vol anar a veure-ho,
com ho feu,
i potser hi ha gent
que desconeixen la cosa
i també com passa amb la pintura,
que veuen una exposició
i s'agraeixen la pintura
i poden anar a pintar,
pot passar també amb els bonsais.
Si veuen com ho feu,
també, doncs mira,
aquella cosa,
m'entens?
Perquè a la vida passa això,
el que més te penses
te surt i t'inspira.
Sí, sí.
Doncs si vol que digui l'adreça, no?
Sí, sí.
El telèfon i on ja ens queda gaire temps.
Nosaltres ens reunim,
el local social el tenim a l'hotel d'entitats,
al despatx 8,
sempre la Junta es reuneix
el primer dilluns de cada mes
i després tenim adreça de mail,
que és astgnbonsai arroba tinet.org,
per qualsevol dubte dels aficionats,
com si volen informació sobre el que fem.
sent soci de l'associació,
tens descompte als cursos,
als tallers,
pots portar els teus arbres a exposar,
tens descompte en tendes especialitzades
i tenim un consultori
que qualsevol soci amb més experiència
aclarirà qualsevol dubte.
O sigui, simplificant,
sense tant d'A i B
i tot això que avui en dia hi ha,
i un no tens d'apuntar-s'ho,
un que vulgui això,
allà a entitats, no?
Allà al pla de congressos.
Que s'adrecia a nosaltres.
Allà al pla de congressos,
entitats,
el número 8.
El número 8,
despatx número 8.
Ja veus que això de internet
l'avi Ramon no li va, eh?
15 dies i quines hores.
El dilluns a partir de les 7.
Si no tornarem a aclarir demà.
Fins es no.
Entens?
Molt bé.
Amb això d'aquests números i punts...
S'ha liat, avi.
amb l'adreça d'internet.
És que no hi ha temps d'apuntar-ho.
Si no que ens truquin,
que ho tornarem a dir.
Si no demà tornarem a...
Només començar,
ho deixarem apuntat.
Perfecte.
Gràcies.
Adéució a nosaltres.
Bueno.