I arriba el moment de la veritat, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Perquè avui és...
Divendres.
I ja la tenim aquí amb nosaltres, ja la tenim.
Veus?
Com estàs, Mar? Bona tarda.
Doncs molt bé, molt bé, molt bé.
Tot i que el temps ens està tornant boig, el temps, allò que avui plou, demà no plou,
i passat fa un sol i després fa un aire que aixeca les pedres, no m'acabo d'aclarir.
Aquesta primavera és una mica rara, eh?
Però rara, rara, rara.
Rara, rara, rara.
Rara, rara, rara, rara.
Rara, rara, rara, rara, rara, rara, rara.
I a què, Mar?
Doncs de moltíssima gent, entre d'altres, de Tina Turner, Anna Obregón, Alejandro Sanz, Victoria Beckham, George Clooney.
George Clooney.
Sí, sí, sí, sí.
George Clooney.
I anem amb ella per obrir, així boca.
De fet, feia molt de temps que no sentíem aquesta banda sonora, perquè avui parlarem de tele, entre d'altres coses, parlarem de tele, més al final del programa.
Però jo crec que sí, que és el moment de parlar d'ell.
Ai, que pedazo de beso.
Tot de cine.
Però que varen uns quarts canarons, eh?
Sí que val, sí, sí, sí, sí.
I ja està bé, també.
Ho sabíem, eh?
Bé, doncs, de fet, George Clooney posa a la venda els seus llavis.
No t'escandalitzis.
Diguéssim que és una mena de préstec, perquè és el que és un petó.
No, és un préstec, un intercanvi de moltes coses, microbis d'entremig, però aquests es cotitzen molt i molt cars.
Jo estic pensant en fer una ampliació d'hipoteca.
Què dius?
Perquè George Clooney ha subestat els seus petons a Cannes.
I tu diràs, per què?
Per què, Marc?
Doncs molt bona pregunta, Sílvia.
Digue'm, digue'm.
Perquè el solter d'or de Hollywood ha decidit fer aquesta original proposta en una gana benèfica de la lluita contra el Sida
i va decidir que els seus petons valien uns 350.000 dòlars.
Però, Déu-n'hi-do, les boiges allà totes pujant, no?
Doncs sí, sí, de fet, hi ha un petó de la Sharon Stone que dona molt la decisió.
Aquell valia més de 350.000, eh?
Déu-n'hi-do.
Aquell tenia una passió que valia una mica més.
No, però jo 350, quants són 350 al canvi?
350.000 a la meitat de la teva hipoteca.
No, a meitat no, gairebé sencera a la meva hipoteca i part de l'estranger.
Doncs sí, sí, jo estic pensant en invertir en petons.
Però ara t'imagina't una persona que és una fan incondicional del George Clooney.
No renta mai més la cara.
Que tingui els diners suficients com per poder pagar aquell petó.
Sí.
Li cau la cara...
El seu somni ja té.
Li cau la cara de ronya de no rentar-se-la mai més.
Ja té data i hora.
Oi, a més a més, que ja el tens en el braço.
Jo, que ja l'agafes amb unes ganes.
Que ja el pots tocar.
Tu no saps el que he assajat, això, amb un pòster que tinc a la meva habitació.
Mira, guapo, que ja veuràs tu.
Per broma, per broma.
De fet, devia haver d'aguantar de tot.
De tot i de tot tipus.
Segur, segur, segur.
Però tot té un preu en aquesta vida.
Però és el que t'anava a dir, que aquesta senyora devia tenir...
Aquestes senyores, perquè clar...
O aquestes senyores, però que devien tenir.
A tant el petó, no només un, sinó que era una subhasta de petons i bueno...
Però pagar, pagar...
Tants com vulguin.
I lògicament, quan és per una cosa benèfica, si algú volia pagar diverses vegades, doncs també.
Si podria ser mil euros, per exemple, mil dòlars en aquest cas per petó, també podria arribar a ser o no?
Perquè, a veure, jo així, aquí aquest preu encara arribo, eh?
No faré ampliós de hipoteca, però...
No, jo crec que així de 350.000 per petó, podies fer dos o tres o quatre.
Però a partir de 350.000, un.
Ui, doncs sí que tenien peles, eh?
Clar, clar, clar.
Estem parlant de gairebé 50 i pico milions de petetes, eh?
Però jo estic segura que la cua de senyores amb el talonari a la mà era molt llarga, eh?
Seguríssim.
A més, jo crec que per les imatges que vaig veure es va posar les seves millors gales i estava mare de guapo.
Anava de galant de Hollywood.
Oh!
De xicolor.
Bueno, ara anem a parlar de coses desagradables.
Bé, o de gent desagradable.
Que tonta soy.
Sí, fill meu.
Ah, que te pongo.
Com et recordo, cada setmana assumir-ho és un pas per tenir-ho present, perquè no hi ha remei, xiqueta.
Què?
A veure, ella, Victoria Beckham, passa, ojo, que és que és tristíssim, una hora de la seva vida a la comissaria de Beverly Hills.
Però què li va passar? Es va saltar un stop?
No, no, no.
Es va saltar un semàforo en vermell?
No, no, no, no, no.
Que li va aclarir una idea?
De fet, el que més gràcia em va fer és, en les fotografies es veu, i inclús hi ha allò, inclús la premsa, en aquell moment, allí.
Imagina quin assetjament que deu tenir aquesta dona, eh?
La policia la va parar a la sortida d'un centre comercial perquè havia de presentar els papers i tal, rotllo de documentació, senyora, tintant.
Ella es va baixar del seu tot terreno amb una brusa super escotada que deixava veure el seu sostenidor.
Aquell exemplar, aquell exemplar policia ni se la va mirar a la cara, perquè deu estar fart de veure estrelles de Hollywood, i no l'havia ni de reconèixer.
La qüestió és que havia d'homologar la seva llicència de conduir britànica amb l'estadounidenca per poder fer servir el seu carnet de conduir als Estats Units.
Bé, ella va entrar a la comissaria perquè, lògicament, li va dir, senyora, usted no puede seguir conduciendo sin su licencia homologada.
Vingui que jo l'acompanyo a la comissaria i fem tot el paperam.
Això li va costar una hora de la seva estressadíssima vida, i, bueno, ja va sortir d'allí...
Va sortir tranquil·la, eh, espero.
Amb tot el papelé o resolt.
Home, sí, però tu imagina't una hora sense pedicures, sense perfums, sense ningú a la vista que portem aquells uniformes tan poc agraciats que porten els policies.
Ella devia estar envoltada de tot tipus de gent.
Que?
Perquè, a veure, és...
Però l'hauran posat a la sala VIP, dona.
És Beverly Hills, però és una comissaria, allí hi ha prostitutes, allí hi ha drogadictes...
Clar, com vols de vols.
Perdona, m'ho fego només de pensar, allí hi ha de tot.
Clar, òbviament, òbviament, tothom cap a ser per una comissaria.
Potser a prendre nota per la nova col·lecció d'estiu d'H&M.
Ui, calla, calla, calla.
I anem tots a ratlles la temporada que ve.
Jo quan m'has dit que posis la del que tonta soia, em pensava que m'anaves a parlar i...
És que m'ha demanat, posa'm el que tonta soia de mucha policia, i dic, ja està.
M'ha parlat també de la Paris Hilton, que també està que tira d'esquena, Mar,
perquè tu ja saps que, potser, si hi està la presó de Beverly Hills molt plena,
potser no té que passar per allà.
Ja, i segurament estarà molt plena.
Jo crec que son pare ja trucarà perquè estigués tota a rebussar
i perquè la seva filla no hagi de passar ni una sola nit.
No hagi d'anar gairees nits.
Ha de passar alguna nit, teòricament ha de passar uns 20 dies dels 35, que era un principi,
o 45, passarà 20 dies, i s'emportarà al seu gosset.
Per fer companyia?
Sí, i a més a més estarà a la sala VIP, que es veu que les presons ara tenen sala VIP.
A Beverly Hills, sí, carinyo.
Clar, deu ser això.
No, no, però entén-me, entén-me, que una presó, que és una presó per tots,
ni en sala VIP ni en sala VIP.
I té una sala VIP, la presó aquesta?
Es veu que sí, es veu que sí.
Mart, tu i jo, si ens passa qualsevol cosa com aquesta bona senyora,
no crec que anem a la sala VIP, eh?
No, no crec ni que ens passi a Beverly Hills.
Pim, pim, pim, pim, pim, pim.
Això a naltos a Beverly Hills no ens passa.
No.
Ja t'ho dic jo que no.
Però hi ha més notícies, no?
Que jo he canviat cap a un altres de roteros,
però hem de continuar parlant d'elles.
Hem de seguir parlant d'ella i les seves amigues.
Jo et demanaria una música de por, però no passa res.
Però no m'ho has dit, dona.
No, no, per això et dic, no passa res.
Si tu em poses això de fons, ho farem ràpid.
Mira, m'hi havia buscat el boi.
No, no, no cal, no cal.
Serà ràpid i indoloro, la veritat.
Les espais girls tornen a gravar de nou.
Veus que hi havia d'haver un crit.
Bueno.
De por.
El 9 febè apareixerà al mercat,
als Nadals, allò rotllo...
Millor, però com hi haurà altres coses més importants
i més interessants passarà de ser per favor.
Sempre hi ha coses més importants que els espais girls.
Molt bé, per Nadal.
Com no hi ha recopilatoris de ningú
i no surten mai discos nous...
Tu creus que serà un recopilatori?
Segur i sempre.
No sé.
Primer hem de fer una mica de revifar la memòria col·lectiva.
O sigui, recordeu com cantàvem?
Malament.
I a partir d'aquí segurament que dintre d'aquest recopilatori
una o dues cançons exacte que siguin noves
de cara a tornar a prendre la carrera.
Hem de reconèixer que va ser un grup que en el seu moment
elles i els Backstreet Boys van vendre
fins a les calces que portaven posades.
Sí, sí, van vendre tot.
Ho van vendre tot.
Però jo crec que hi ha un moment en què un ha de decidir parar.
Quan corres el risc de fer el ridícul.
No, que jo crec que és el que li va passar.
Més val que d'arribar a casa.
Crec que els hi va passar això.
que quan van veure que ja dels 100.000 còpies
venien 5, com a molt, que van dir
que ja se'ns ha acabat el xollo.
Qui l'ha comprat? Ton pare, ma tieta i mon germà de...
No, no anem bé.
No anem bé.
Sí que anem cap a fer un cafè.
Anem a públic?
Avui he portat caletes, jo no m'has dit res, eh?
Ai, perdona, he sigut un lapsus.
M'ho diuen la boca plena, saps?
Diu, ai, perdona, sou un lapsus.
M'he acabat...
Ai, febrà.
Vinga, ara tornem.
Tot el micro ple de molles.
Calla, dona, que això és la màgia de la ràdio, que no es veu.
Ja ho explico jo.
S'ha de fer veure.
No, això passa a la tele, que sí que es veu tot.
Vinga, va, vinga, un tallat, curt de cafè.
Vinga, ara tornem.
A primera hora de la tarda.
Xana, t'obrarà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès i al telèfon 977-2409-01.
Confiï en la gent de casa. Confiï en Finques Vives.
A Finques Vives trobarà un equip de professionals competents i arrelats a Tarragona
que li garantiran la millor compra o venda del seu pis.
Truquins al 977-2490-91 i optimitzarem la seva inversió immobiliària.
Taxarem i valorarem el seu pis i seguirem tot el procés de compra-venda
sense sorpreses ni pèrdues de temps ni diners.
Finques Vives. 977-2490-91.
Confi en la gent de casa. Confi en Finques Vives.
La búsqueda del control. La búsqueda de la potència.
La búsqueda de la emoción.
Lexus IS 220D. Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D. La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona. Autovía Tarragona-Reus. Calle Carabia número 11. Tarragona.
Les portes del cel s'obren cada dia al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli t'ofereix tota mena d'articles per decorar casa teva i millorar la teva salut.
Espelmes aromàtiques, fons de Feng Shui, minerals energètics, esferes de llum, amulets, talismans...
Tot i més trobareu a Yanua Kaeli, al costat de la plaça de la Font, al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli obre tots els dies de la setmana, inclòs diumenge al matí.
La búsqueda del control. La búsqueda de la potencia. La búsqueda de la emoción.
Lexus IS 220D. Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D. La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona. Autovía Tarragona-Reus. Calle Carabia número 11. Tarragona.
Ara, cada divendres a Boira podràs consultar el gran tarot esotèric.
Tens problemes amb la feina, l'amor, els diners?
Tens dubtes si no saps quin camí prendre.
El gran tarot esotèric et guiarà per aquest camí tan difícil que és la vida.
Cada divendres a un quart d'una a Boira, el gran tarot esotèric et dona respostes.
A primera hora de la tarda.
C'est un quart d'una a Boira, el gran tarot esotèric.
Ilar.
Ilar.
Ilar.
D'una a Boira, el gran tarot esotèric.
Ilar.
Ilar.
Ilar.
Ilar.
Ilar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són certos los rumores.
Doncs no són rumores.
Ja és una cosa de fida digna.
Si el jutge ho ha dit, va a missa.
Bé, ella no perd el somriure, no?
Ella és en Obregón i està tan enamorada
que se li enfot el que la justícia li digui.
Però, ho sento, ha perdut el judici que tenia...
De pedra.
La Sílvia aplaudeix.
De fet, a veure, també t'he de dir que se'ns enfoten altres.
Ha perdut el judici que tenia contra la televisió espanyola
perquè havia gravat aquells capítols sense ella.
Recordem que la van matar per acabar la sèrie
i després van gravar uns quants capítols més sense ella
i ella va denunciar dient que allò era idea seva,
que el guió era seu.
Doncs total, que és mentida, podrida.
I que la televisió espanyola pot emetre, quan vulgui,
aquells capítols d'Anna i los siete sense Anna, només los siete.
Però, per favor, sisplau.
Que tampoc no cau.
Que no passi com a verano azul.
A veure, verano azul a mi m'agrada.
Sí.
Però que arriba un moment que ja teníem saturació de verano azul.
Ja sabia jo el que passava amb el xanquete.
Jo trobo que ja...
Ja sabia també el que passava amb el panxo i la veia
i la regla i tot el de més.
Hi ha una mena d'amalgama entre verano azul i CSI.
I és el fet que cada any treuen del seu ninxo el xanquete
i el tornen a efectuar, i el tornen a matar.
I el tornen.
I jo crec que hauria d'entrar el Grissom a veure què passa aquí ja,
perquè el maten tant.
Han de fer una...
O això ho entra fantasmes, falta alguna cosa aquí.
I a més a més posaríem anatomia de Grady perquè estudia la història.
Tot junt, tot junt.
Bé, tot això per parlar de l'Anna Obregón.
La qüestió és no parlar d'ella.
De fet és que ni ens alegrem ni estem disgustades.
Ja ho hem dit abans, se'ns refot.
No, que sí que te n'alegres que hagi perdut, punyetera.
No, ho puc dir públicament.
Perquè a més a més és allò que dius, mira, ala, Pati...
Això li ho està pensant la mar de cara a l'Anna Obregón, ala.
Pati va a tu casa per sempre.
Ala.
Què li passa a mi muchacho?
A banda que no ve a Tarragona...
No ve a Tarragona.
No ho crec, ho dubto moltíssim.
Que l'has convidat?
O jo sempre.
Alejandro, estás invitado, guapo, cuando quieras ven.
Doncs bueno, potser li vindria bé venir descansar,
perquè de fet està xungo, eh?
Per què?
Què li passa?
Reconeixem-ho.
Espera, que et truco.
Digue'm.
El telèfon?
Què li ha passat?
6, 3, 4?
A més voldries tu que et el digués, el seu telèfon.
I tant.
Entre altres coses perquè no el tinc.
A veure si ara m'atracaran pel carrer perquè et donen el telèfon.
Continuo pensant que si el cosí de Sant Pere i Sant Pau,
d'Alejandro Sanz...
Sí.
Deu estar farda que la gent li pregunti.
El telèfon de mi, a mi, de son cosí, sisplau,
que una prima o la prima, la prima me la rima,
que ens doni el telèfon, sisplau.
Bé, tot això, Sílvia, que te'n vas de l'Oremus,
és perquè Alejandro Sanz ha suspès la seva gira americana
per prescripció mèdica.
Veus, però perquè s'ha manat tu.
Bé, es veu que l'artista ha tingut alguns problemes,
ha hagut de fer repòs absolut
perquè té un atac d'estrès i cansament i ansietat i de tot
que ja no se l'acaba.
i clar...
Home, teòricament, jo t'ho vaig comentar.
És humà, és humà.
Va ser la setmana passada o l'altra.
Què?
Que havia n'hagut, que es veu que...
A sobre l'escenari...
Ara em dirà, jo ja ho sabia, jo ja no veia bé.
No, que a sobre l'escenari que es va desmaiar,
va passar alguna cosa, te'n recordes?
T'ho vaig comentar perquè tampoc vaig saber
de veritat què és el que havia passat.
Només vaig sentir que s'havia desmaiat.
I mira, ara m'ho estàs acabant d'assegurar
que no es troba bé i que per això ha de...
Bàsicament el que està és, suposo, cansat.
Segur.
Gravació de disc, col·laboradors,
anem a un costat a l'altre,
les bodes de la Paulina Rubio,
l'altre que el comidava no sé què.
Que pesats la gent, deixeu el que descansi, home.
Ja, ja, ja.
Que vingui a Tarragona.
Si descansa i després fa bona música, perfecte.
Sí.
A vegades això no hi ha mal que provi no venga.
Això pot portar un nou disco genial.
Ai, ella, però si no el sentiràs,
No, però això no vol dir que no et vull donar animitos,
perquè és que et veig mústia, nena.
Ai, clar, xata.
És que, clar, me dius, sueltes d'això petón la notícia.
No, jo t'he avisat abans,
sí, el vi donaré una mala notícia de l'Alejandro Sanz.
I tu del desmayo, sí, del desmayo.
I tu estaves preparada, no enganys la gent a l'antena.
Alejandro Sanz se subió a l'arbol,
com la que diu...
Sí.
No, és veritat, no, se lo merece.
Això l'has dit tu?
Lo dicho yo que recu.
Vinga, anem passant pels aniversaris,
o què fem avui?
Bueno, no és allò rotllo aniversari,
sinó que felicitarem a una família,
una família sencera.
amb aquesta cançó podria sortir dintre d'aquesta pel·lícula.
Podria, perfectament.
pel·lícula, l'última que vam poder veure.
Te recordes?
Han triomfat també als cinemes.
Bueno, és que encara no s'ha estrenat aquí, no?
Sí, ja ha arribat, clar.
Ah, no, doncs l'he vist encara.
Sí, sí, doncs jo.
Sóc una forofa dels migdies a la televisió,
inclús els dissabtes a la nit.
Ho sento.
Ara em fas dubtar, perdona'm.
És que jo l'he vist veure per televisió,
que anunciaven, que anunciaven,
i ara sí, és veritat que no sé si ha arribat encara.
No sé si encara l'han estrenat.
Bueno, però l'últim, l'últim, l'últim,
és en pel·lícula.
Exacte.
Doncs ells són els Simpsons.
Ai!
Són tota una família.
A quin d'ells més desastrós?
Jo crec que podríem fer una sèrie només amb un d'ells,
ja, o sigui, una de cada un,
perquè són uns cracs.
Ells i tota la gent de Springfield que els envolten.
Springfield!
Bé, la qüestió és que la sèrie americana
ha arribat ja als 400 capítols als Estats Units
després de portar 18 anys a l'antena.
Clar, és a dir, això és més que si...
Qualsevol programa de televisió, depèn de com,
no ha arribat.
Ara mateix, o sigui, 18 anys amb el mateix guió,
amb la mateixa història.
Jo crec que cap sèrie de televisió ha aguantat tant.
18 anys sense créixer, pobres xiquets,
sense canviar-se la roba.
I la pobreta, la petita, la magui.
Sense deixar anar al xumet, tot el dia.
Bé, s'ha convertit, ara sí,
amb la sèrie de televisió
que més capítols de la història ha tingut.
No, no, que felicitats, eh?
Moltes felicitats a tots els Simpsons
i, en el meu cas, a la magui, que és la meva preferida.
Sí, la teva, la magui?
La magui.
A mi m'agrada molt el bar.
El bar, per l'altra pella que és,
però sobretot m'ha quedat amb el Homer.
Sí?
Home.
Jo, la magui.
Complicada, com jo.
A veure què m'has preparat.
Això ho he acabat per acabar.
T'acomiada, t'acomiada i la sentim.
Bueno, doncs...
Si no t'agrada, ho deixem parlar a la setmana.
Ai, perfecte.
Doncs fins aquí, manà, manà, d'aquesta setmana.
De totes maneres, molt bon divendres.
Millor cap de setmana.
Gràcies, guafa.
Ens veiem la setmana que ve.
Adéu.
No vols rèplica, eh?
Si no t'agrada.
No vols rèplica, eh?
No vols rèplica, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!