I com aquell que no vol la cosa, són a la sintonia d'Andrés i Andrés.
Avui és dijous, tenim cinema, i cinema per avui, per la plaça del Pallal,
però també cinema de cara a aquest dissabte, i és que tenim noblete, Andrés.
Estàs emocionada amb això, dissabtes per la tarda.
Clar, home, perquè em va fer gràcia, perquè ja t'ho dic,
moltes vegades, molts dissabtes que no podem sortir,
i mira, tens l'excusa perfecta.
Exacte, agafes els nens i cap allà.
El marit, si vol vindre que vingui, que també li agradarà.
Sí, seguríssim.
I no faci la becaina i ja està.
Els quatre, fantàstiques.
Parlem de la pel·lícula d'avui?
Mira, de la pel·lícula d'avui de l'antiga audiència,
el Centre Cultural del Pallol, és el final ja del cicle d'aquest mes,
perquè la propera setmana s'ha de dir
no hi ha cine a l'antiga audiència o al Centre Cultural del Pallol,
perquè hi ha el festival de curs matratges.
Exacte, el REC.
Exacte.
Llavors, avui acabem el cicle,
de l'entorn de Setmana Santa,
que col·labora al gremi de pagesos de Sant Isidre.
Molt bé.
I tenim la pel·lícula de la Lina Morgan,
perquè cada any que hem fet el cicle aquest,
acabem amb una pel·lícula que sigui humorística.
La pel·lícula és una obra divertidíssima,
la Lina Morgan, com dic, que fa doble paper.
Fa el paper de monja
i el paper d'una germana bessona,
que és primera vedet i mestressa d'una companyia de revistes musicals.
El títol de la pel·lícula,
Hermana, però què has fet això?
I amb el títol jo crec que ja podem imaginar,
poden anar als drets.
Això li diu l'artista amb la monja
perquè s'ha comès un atracament amb un banc
per dues monges.
Déu-n'hi-do.
I aquí ve el problema.
Bé, llavors, a part d'això,
demà passat,
allà al port,
el tinglado del moll de costa,
el tinglado...
El tinglado número 2,
el refugi número 2,
el moll de costa...
Del museu del port,
hi ha una saleta petiteta
i allà hi ha unes cadires,
hi ha una pantalla
i allà passarem donant nou dissabtes,
aquest serà el primer,
pel·lícules del mar,
però pel·lícules d'argument,
per grans i per petits.
I aquesta primera setmana tenim
la pel·lícula
20.000 vegues de Viaje Submarino,
aquella pel·lícula de Walt Disney
que va interpretar
Kirk Douglas,
James Mason,
Paul Lucas i Peter Lorre.
Molt bé.
I ara seguim
amb la temàtica
que hem començat
de música clàssica,
aquesta música tan sèria
i tan perfecta,
però que ha sigut passada
en bandes sonores
per il·lustrar
alguns temes determinats.
En aquest cas,
tornem a fer un altre fragment,
en aquest cas,
que es va posar
en la pel·lícula també
El resplandor
que vam sentir.
I és
Utrenga,
que és un fragment
d'Extistof Penderecki.
Aquests noms són especials.
Jo no m'atreveixo,
Andrés,
tu perquè ets molt valent,
però jo no m'atreveixo.
Quan escoltem aquest fragment
seleccionat
de Penderecki,
comprendrem,
això ja sense cap dubte,
d'on va
sorgir la idea
de Jerry Goldsmith
per crear
les tres partitures
de la sèrie
iniciada
amb la pel·lícula
La profecia.
És a base
a les masses corals
com símbols
de les forces demoniaques.
Déu-n'hi-do.
Allò que fa tanta por.
Sí, sí, sí.
El número de diable.
Exacte.
Penderecki,
un compositor polac
que va néixer
l'any 1933,
és el representant,
jo crec que més qualificat,
com creador,
d'un nou expressionisme musical.
La seva obra,
es pot dir que destaca
pel descobriment
d'unes noves possibilitats
amb utilització
dels instruments de corda
i, sobretot,
de la veu humana.
De natura sonoris número 2
i El despertar de Jacob
figuren també
amb la banda sonora
del film de Kubrick.
Però ara escoltem
aquest fragment
d'Utrenja
que està interpretada
per l'Orquestra
Filarmònica
de Varsovia
i dirigida
per Paul Markowski.
Escoltem,
pertanyent a la pel·lícula
Resplandor,
Utrenja.
Utrenja.
Utrenja.
Filarmònica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Trapassista!
Sí!
Trapassista!
Que va tindre la desgràcia per cada vegada voler-ho fer més difícil de perdre amb la trapassista companya que tenia en un accident precisament de circo!
I llavors ell es dedica a una botiga de bicicletes i així!
però, com que acaba d'acord amb la segona guerra mundial, troba una noia que es tira al riu, la salva, la porta a l'hospital i comença a agafar una amistat amb ella.
I resulta que aquesta noia no té ningú i el seu marit ha mort en un camp de concentració.
I ell dins el seu egoisme, com que veu que és una noia que no té ningú a qui perdre si ella mora, amb el seu egoisme la comença a preparar per ser una trapassista.
Que dius!
Oi, aquesta pel·lícula l'hem de veure, Andrés, eh? L'hem de veure, l'hem de veure.
Aquest és el segon, podríem dir, el segon episodi d'aquests tres que m'ha explicat.
El segon episodi és una fantàstia.
M'ha agradat, m'ha agradat molt, perquè és així molt dolç.
El primer, que és la bailarina, és la Moira Serrer, que va fer les tapatilles rojes.
Sí, sí, sí.
Esclar, aquí ens fan una actuació de ballet que és marxillós.
Fantàstica.
I clar, el tercer jo el trobo molt dramàtic per a la història que combina així, no?, de la guerra mundial i tot això.
Bé, llavors, aquí, aquest tema de la Moira Serrer té com a fondo musical la celebrèrima melodia de Rachmaninoff,
aquest home que va néixer el 1873 i va morir en 1943.
i, ja per no allargar més el tema, escoltarem de la pel·lícula Tres amores,
rapsòdia sobre un tema de Paganini, de l'autor Sergei Rachmaninoff
i que està interpretada per Bella David Obitz, el piano,
i orquestra de Concertgeburg, d'Ànsterdam, i dirigida per Nin Jarby.
Jo crec que amb aquesta ja ens tenim d'acomiadar.
Sí, hem d'acomiadar-nos, Andrés.
Fins la propera setmana.
Gràcies. Adéu-siau.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!