El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami.
I avui estic molt, però que molt feliç,
perquè ja me l'hem recuperat, avi Ramon.
Bona tarda.
Bona tarda, eh?
Aquí ja l'enyoràvem, eh?
Jo també.
Clar.
Jo també.
És que tants dies, què va ser?
Va marxar de vacances.
Va estar durant gairebé un mes,
no va arribar a estar amb nosaltres, va tornar a marxar.
I clar, estem una miqueta desorientats, avi.
No sabem ben bé, eh?
No, mira, tot té una explicació.
Tot té una explicació.
Ara, arriba un moment a la vida,
que a l'edat que tens, per exemple,
no pots fer el que havies fet més jove.
Anar, per exemple, en viatges a aquests llars,
viatges a 15 dies en un país,
perquè llavors estaves en forma.
Clar, quan fa l'embòlia aquesta,
doncs jo ja no puc caminar com caminava,
i no puc fer les hores que feia de caminar pels llocs.
I ara aprofites, doncs, vacances,
doncs, entre d'un país,
que només és qüestió d'estar un temps veient aquella cosa,
o aprofitar ja per aquí a Espanya i l'incerso.
Sí, sí, sí, no, no, és una bona sortida.
Jo a l'avi ja li comentava quan me deia a vostè
on hi havia estat i com havia estat,
que dic, jo quan sigui gran vull fer el mateix que vostè, eh?
Sí, sí, sí.
A viure aquesta segona joventut,
d'aquesta manera, aquesta energia que té, eh?
Sí, perquè la gent són bastant especials.
quan estàs, per exemple, de vacances,
posem-hi l'incerso, o el que sigui,
depèn de la circumstància, doncs.
Ai, jo tants dies m'avorreixo.
Ai, jo tant de dies, no.
Però, clar, és que hi ha gent, per exemple,
que no han sortit,
ja els han jubilat,
o altres que, doncs, no estan acostumats a viatjar.
I, clar, els poses en un peix d'aquestos i s'avorregen.
S'avorregen? Per què s'avorregen?
Perquè no tenen la vida adequada
a el que és quan viuen.
Per exemple, viuen el moment.
I, clar, recorda, per exemple,
doncs, si tu vas en un peix d'aquestos,
el primer que has de fer, si ets viatger,
t'agrada el viatjar,
no l'estar allí aposentat,
no, t'agrada viatjar,
aprofites perquè a vegades vas a un poble,
a un arredador hi ha una sèrie de pobles diferents,
agafes un autobús, agafes un autocar,
i vas allí, i veus un altre tipus de gent,
un altre tipus d'això.
Un altre tarannà, no?
Sí, sí, sí.
Ara, el que en primer lloc has de fer
és ser sociable i adaptar-te...
Això sempre, hi ha d'ho cas.
No, no, i adaptar-te al lloc on vas.
Pensar que aquella gent, si són d'aquella manera,
és perquè són d'aquella manera.
Perquè, a part de ser d'aquella manera,
hi ha gent com a tot arreu.
Hi ha aquell que porta aquell ego de monseu,
l'altre que vol ser protagonista,
l'altre que vol ser més viu,
però, en realitat, la vida només som
el que els altres volen que siguem.
Sí, sí.
El que pensem que som
i el que som.
Clar, en aquestes tres coses,
endivina quin és el moment
que et trobes en un lloc determinat.
i és bonic, perquè a vegades...
M'he trobat a vegades que et trobes,
per exemple, si has llegit a la muntanya
aquí al Pirineu,
que parlen d'una altra manera,
parlen en català, però d'una altra manera,
o potser un altre, un altres costums,
i agafes aquell home vell
que desconeix moltes coses,
però t'explica una sèrie de coses
que tu desconeixes.
Sí, sí, sí, que sempre són reguidores.
Sí, i disfrutes.
I disfrutes.
Mira, el que ens passa a vostè.
Avi, el mateix que ens passa a vostè.
Mira, si volíem frotar el terme,
ja l'hem agafat, eh?
No, no, i passa això, saps?
I disfrutes.
I a vegades, amb la innocència d'una gent,
veus aquella innocència,
però amb una picardia dintre d'aquella innocència, saps?
I és vida.
Avi, ens està narrant, ens està dient lo nostre.
No, no, no, em refereixo
que tu has de fer això,
com quan vas a un país.
Si vas, per exemple, amb una excursió d'aquelles
que els arribes al vespre que fa mal al coll,
que et diuen, ara mira a l'esquerda,
mira a la derecha.
És molt diferent.
És molt diferent.
La poder conviure amb la gent.
Que estiguis 8 dies o 10 dies en aquell país.
Què passa?
Que en aquell país,
jo me'n recordo una vegada,
que vaig anar, per exemple, a Ginebra,
i anava d'aixòs,
i havia d'anar a menjar,
no sabia on.
I vaig veure,
vaig veure, doncs,
que molta gent,
d'anar a menjar a menjar a menjar en un llibre d'aixòs,
d'anar a menjar en un llibre d'aixòs.
ve molta gent,
en un llibre d'anar a menjar en un llibre d'anar a menjar,
que era el llibre d'anar en un llibre d'anar a menjar,
plat, però
demanaven un plat
i no agafàvem res més.
Ai. I el company
agafa un plat diferent.
Sí. Dic, coi, aquesta gent.
I llavors vaig a fer un plat de cada mani i m'acaba
un plat que allà hi havia per a fartar-se.
I llavors veig que entren dintre
i dintre hi havia uns plats
que es partien allò. Ah, que
compartien. Compartien. I llavors vaig veure
el què, que aquell potser ja ho fent
més o menys, omplint un plat i clar,
tu comproves un plat de primer plat
i un plat de segon plat i a dintre
feies dues reaccions
complertes i ja tenies
per comprar-te el vi o la cervesa.
Mira, veus? O sigui que...
Això ho fa molt de famílies també, avi?
Sí. Que vas a segons quines parts
i reparteixes. Jo et parlo d'anys enrere.
Altres puestos anaves a un puest i deies, bueno, a veure,
aquí, el típic d'aquí què és? I entraves
i veies la joventut
com vivien, no? Com menjava.
Aquella gent gran, aquell tipisme.
O sigui que vas veient, vas veient
i llavors quan viatges... Però avi, una casa,
quan viatges, però no m'ha explicat on has estat de viatge, eh?
Ah, no, he estat per aquí a Espanya.
No ho ha dit? Digui-m'ho, digui-m'ho.
Aquesta última tongada...
Aquesta última tongada...
Però aquesta última tongada he estat
a Mallorca, a Palma.
Que maca. 15 dies i 14
a Eivissa. Oh, heu vist?
Heu vist? Quina meravella.
Però resulta... No és que això hi va a molta gent.
Vull dir que no. El que passa és
veure la cosa, el què i el com.
No m'entens? Però llavors...
Ara no, encara li volia preguntar.
Ara que ha dit això de Mallorca.
Ja s'entenia, amb els mallorquins.
Sí.
Perquè tenen la forma de parlar
que a mi m'agrada moltíssim.
Sí, sí, sí.
Perquè a més a més, tenen un català molt tancat,
molt seu. Clar, ells tenen la seva forma de parlar
i és molt respectable.
Però a mi m'encanta.
Quan fes alguna cosa dient gràcies.
Vés de gràcies. Gràcies.
I depèn de com te parlin una mica ràpid,
no te n'enteres de res, que sembla alemany, eh?
Però ja els catalans, normalment,
ja ho són de parlar ràpid.
No, no, no, però ells,
de la forma que parlen,
si te parlen ràpid,
el mallorquí no l'enganxes, eh?
Però quan parles...
Clar, amb això hi ha una cosa, per exemple,
com aquí quan venen estrangers, per exemple,
i venien allí i preguntaven...
Quan estava al casc antíquid,
preguntaven per alguna cosa.
Jo imaginava que em preguntaven per la catedral.
I allà, una conversa,
no acostumes a tindre la conversa llarga.
Sempre parles d'un tema determinat.
I al parlar d'un tema determinat,
sigui allà on sigui,
agafes les paraules
o t'imagines el que et vol dir, saps?
El que passa,
que en aquests llocs així com ara,
per exemple, Mallorca,
Palma de Mallorca, per exemple,
amb Silla Capital,
doncs d'anys enrere,
que jo havia estat a Mallorca
ja potser fa 40 anys enrere,
i veies aquelles figueres,
veies aquells metllers,
veies allò, saps?
Aquells molins,
veies aquella gent que dius tu,
que et parlaven,
aquell home que sortia amb all típic
i feia una miqueta de demostració
per fer-te gràcia,
el que sigui,
i ara,
quan has anat una altra vegada
i ja hi tornes
i només veus ciment,
veus ciment.
Sí, sí, sí.
Vas per la muntanya...
Home, ara estan lluitant
precisament perquè no hi hagi
tant de ciment
i hi hagi més litoral
de Mallorca a Mallorca.
Sí, vas per la muntanya
i ja veus
que aquelles muntanyes
ja comencen a...
A tenir formes d'aquests, no?
Ara ja estan lluitant
perquè uns no volen carreteres
que fan carreteres
i altres volen carreteres.
Aquestes carreteres
distreuen
i fan molt bé
molta cosa
per una comoditat...
I també volen salvar el litoral
perquè segurament
que deu haver la llei de costa
però hi ha gent
que s'aprofita
d'aquesta llei...
I llavors
vas per la costa,
per exemple,
que havies vist aquella costa,
aquella cosa, no?
Amb aquelles roques,
aquelles coses
que era natural...
Veus allí
que les cases
arriben allí
i veus aquella cosa
i mires,
per exemple,
te'n vas
a Palma de Mallorca,
per exemple,
veies un puesto
miraves cap dalt
i veies la catedral,
castell,
tot això.
Ara, segons on te poses...
Ja no ho pots veure.
Segons te poses,
la veu sí
perquè està dalt de tot,
però aquella perspectiva...
L'únic puesto
encara es veu mig,
mig és el port,
saps?
Però falta,
hi ha unes cases
que pugen,
o sigui,
que hi ha una lluita allà
que no allà
i això passa a tot arreu
i passarà,
perquè aquí arribarà
un moment
que també passarà
i com que coincideix
moltes vegades
que aquestes coses
han fet sense llicències
o amb permís d'allò,
ara ve el problema
que si això hi era
o si no hi era,
però és bonic
perquè
són diferents caràcters
però dintre del mateix puesto
hi ha diferents caràcters,
segons el poble
i és bonic
estar amb aquella gent
i parlar.
I trobes alguna gent
que dius
mira,
si tenen el mateix
terreny nostre
que mira que són
catalans,
al cap i a la fi
són països catalans,
però que dius
mira,
això a Tarragona
hauria passat també,
eh?
llavors te'n vas
o per la forma
llavors te'n vas
per exemple
Eivissa
i ara és una altra manera
llavors veus
que ha sigut
un lloc
que ha estat
habitat
ha estat habitat
per diferents
per diferents races,
saps com vull dir?
els fenicis,
els grecs,
els romans,
els turcs,
els pirates
i a cada puesto
queda una miqueta
de cosa
ja abandonada,
ara volen recuperar
aquestes cosetes,
saps?
Però el temps dirà.
Avi,
demà hem de parlar
de la Setmana Santa
de Tarragona,
de com l'ha vist,
de com,
eh?
Perquè avui,
clar,
avui és el primer dia
i estem emocionadíssims
que hagi tornat
una altra vegada aquí
a casa seva
i que continuarà
a donar molt de temps
acompanyant-nos,
no, avi?
No el deixarem marxar,
eh?
Que us sàpigui.
Valtre m'aguanteu.
No, no, no,
que no el deixem marxar.
M'aguanti anar fent?
Jo sí, sí, sí, sí.
I per molts anys.
Avi, fins demà.
Molt bé.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada