El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Jo no sé què ha fet aquest cap de setmana l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Jo, com sempre, agafo com a referència la cançó que ens porta,
el meu avi, Setmana Cuba,
però hem de parlar del que va passar el divendres.
Avi, amb aquesta segona petllada artística a la Tereu de Tarragona,
com va anar la presentació.
Bé, una cosa normal, perquè, clar, si una cosa és bona, és bona.
Sí, això sí, és veritat.
A més, el que comentàvem també una mica el dijous,
que tots amics, tots benvinguts...
No, i després saps què passa, que és el que diem,
que a vegades la gent ha de veure les coses per reconèixer,
oi, doncs no ho sabia això,
o doncs escolta'm, no ho sabia que aquest pintava,
no sabia aquest d'això,
o m'ho havien dit,
i és interessant anar a veure aquestes exposicions.
Per això dic que ara, encara que estigui inaugurada,
doncs poden passar-se per allà i veure, doncs...
Clar, durant els dies que estigui oberta.
M'encana.
Avi, se m'està despistant perquè tenen aquí els companys
que ens estan fent coses,
i avui se m'està despistant l'avi Ramon, eh?
Mira que normalment està concentrat i estem ell i jo, mama,
però avui, ara estava bé, que estava parlant amb mi,
però que saludava cap enrere.
O és que em feien així amb la mà, i l'altre, hola, eh, l'avi, hola!
I bé, i que acompanyaràs tu amb un avi,
ha de saludar els nets.
Els nets, siguin d'on siguin i com siguin.
Però ara, com estem en directe, això es nota molt en directe, avui.
Desalegro que...
Què m'ha fet, avui? Això què és?
Desalegro que ets punyetera.
Jo intentava dissimular, però...
Però bé, no era culpa meva, no, no...
Avui, s'ha fixat que ja estem al mes de juny.
Ostres, noi...
S'ha adonat que d'aquí a poqueta els nens ja els tindrem 24 hores a casa.
Ja tancarem de nou els col·les,
a buscar les colònies d'estiu, a buscar...
Abans també hi ha tantes col·les de l'estiu.
I després ve allò que l'avi...
L'avi ha d'agafar el nen i portar...
L'avi ha d'atorn, clar, perquè els pares continuen treballant.
Els pares continuen treballant, i clar, els avis cansats de treballar
han d'anar a una festa, o han d'anar a el que sigui,
i l'avi, com que està jubilat i no fa res,
doncs s'ha de quedar amb els nens...
Però ara els avis...
No, no, no, no, no, no.
Ara ve a fer aquí trencar una llança a favor també de l'altra part.
Que ara els pares...
Ai, els avis ara tenen moltes sortides, eh, avi?
Perquè això d'estar-se a casa era abans, ara no tant, eh?
Però si a vegades sí que surten, pots amb el carretonet, amb el nen...
On està l'avi? Ai, que ha marxat de viatge.
On ha anat?
Sí, sí, sí.
El cap de setmana que marxàvem a Andorra?
Això saps quan passa?
Què?
Quan ja són ja grans, quan ja estan tots ben d'allò,
però mentre els joves treballen...
I els nens són petits.
Mentre són petits els nens, no hi ha, no hi ha.
Perquè això a la Rambla normalment acostuma a passar, no?
Que els veiem per anar a buscar els nens al col·le...
Mira, escolta'm, tu malament, malament,
quan veus aquells avis sentats als bancs de la Rambla,
doncs se senten per comentar les seves coses,
a l'educació, però és que...
Sí, per comentar la millor societat del fútbol...
perquè jo crec que a vegades els veus inclús sols,
i no ho diuen cap mal d'això, no?
I a mi em fan patir, perquè els hi falta alguna cosa.
Els hi falta alguna cosa.
Perquè el que normalment té una miqueta d'activitat,
té una miqueta de cosa,
encara inclús n'hi ha que se'n van a...
el d'això és de gent gran,
a jugar a les cartes, a jugar a les jubilats,
els veus aquella cosa.
Però veure una persona sola, assentada,
això vol dir que està...
És molt trist, també, avi.
Que està aïllat.
Està aïllat.
O li falta el més important,
o el més important no està per ell.
i és trist, això, eh?
Sí, acostumant normalment a ser potser la família...
Hi ha avis que sí,
perquè veus avis amb aquella satisfacció,
amb molts crios que disfruten,
que es fan enfadar,
però donen satisfacció.
I que es queixen,
però que ho fan amb unes ganes,
que dius, mira, aquest es queixa de bici.
Perquè hi ha moltes vegades que la queixa...
No, perquè també s'han de queixar,
perquè si no només faltaria això.
No, no, no.
Ho han de fer veure que estan enfadats.
No, però això mateix,
fan veure que sí que potser estan enfadats,
però aquest punt d'alegria d'anar a buscar el net,
d'anar a córrer cap amunt,
de córrer cap avall,
i és que no em deixen tranquil.
Però és aquesta vida,
aquesta xispeta que dic per la vida.
Jo me'n recordo,
quan aquí hi havia el net alemany,
per exemple,
i el d'aquí,
quan érem petits,
que doncs també treballaven,
o estaven d'aixòs,
i estaven a casa.
Jo a vegades baixava al migdia de treballar,
o de la botiga,
anava a casa,
i portava el diari,
o d'aixòs,
i encara me sentia una miqueta d'allò.
A llegir-lo.
M'assentava,
ja el tenia a la falda.
Això o allò,
i jo me cago en la mare.
I llavors pensava,
què vols més?
Què vols més?
El vespre,
el vespre,
anava a dormir,
avi,
vine i explica'm,
explica'm,
o explica'm,
depèn de si era l'una o l'altra,
explica'm d'aixòs.
Vinga,
aquell del general Bum Bum,
ja em tens el general Bum Bum,
i fa molt...
Ai,
ara li he de demanar,
què és això del general Bum Bum?
Aquella cançó,
aquell general Bum Bum
quan va a la guerra,
davant dels seus soldats,
aquella cosa que...
Ai, ara no me'n recordo.
Una cosa tan catalana...
No, no, explica'm.
No, jo me'n recordo.
Avi, explica'm-ho.
No, però em refereixo a això,
a coses d'aquestes.
I me'n recordo
quan anava a Alemanya,
que estaven de Frankfurt,
d'aixòs,
el vespre, doncs,
que érem més petitets.
Avi,
andes los gigantes
i les d'aixòs.
I em tens a mi fent el...
Com fan els segans,
allò dret,
amb els braços tots,
tombant.
Va,
ara explica-nos.
Ja ho tenies allà la nit,
llavors se tapaven,
un mig adormit,
i marxaves tota la nit
i em deies...
Però la satisfacció
que veies
que esperaven
que tu els hi fessis alguna cosa.
Sí, sí.
Perquè a vegades veus
que els tracten,
els crios tracten
de qualsevol manera,
sense respecte,
sense d'allò, no?
Això ha de ser molt violent,
molt violent.
En canvi,
et dic, llavors,
que a la nit,
abans no dormien,
que aquell que havia de fer el gegant,
que l'altre queda això,
que l'altre la falta,
explica'm aquí.
i deies,
bueno, escolta,
quan descansaré jo...
Però...
Deixem-ho tranquil.
Però quan acabaven,
quedaves aquella satisfacció.
Sí, és veritat, sí, és veritat.
Jo quan veig, per exemple,
que van pel carrer,
se'ls hi escapen,
els hi contesten malament,
els hi...
I tot...
Penso.
Sí.
Ara que a vegades penso...
Que ho estem perdent, avi.
A vegades penso jo,
d'aquí és culpa allò
que vam l'altre dia.
Sí.
És culpa.
perquè si, per exemple,
vas pel carrer
i un criu fa una cosa
i sa mare o és un pare o qui sigui,
vull dir mare o pare o qui sigui,
no li permeteix.
Li dius,
perdoni,
escolti'm,
què s'ha pensat vostè?
Doncs si aquell no té respecte,
si...
Que ha de tenir el fill.
Si perd el respecte,
doncs com vols quedar així?
Clar, clar.
És com...
Moltes vegades ho tractem,
els nens són com els arbres.
Sí.
Si la llavor pot ser bona,
però és clar,
si comença a posar-se d'un costat
o d'un altre,
si comença a posar-se a tort...
I els crius són molt punyeteros,
i com més petits encara més.
Ui, i són llestos.
I tenen una picardia d'això.
Jo me'n recordo un dia
que anava pel carrer
i hi havia una parrera
i un xiquet agafa
la bossa d'aquestes d'això,
la puida,
bomba i la llança a terra.
Dic, senyora,
m' sembla que el seu n'ha perdut
no sé cap perdú
i que hi ha hagut alguna cosa.
Diu, ai,
ai.
Ai, clar,
és que m'estranya
haver-ne un paper a ell al costat
que ho hagi ensenyat.
Pensava que era algú
que no s'ha anat a compte
que li queia.
Ai, si no ho fa mai.
Ves quina coincidència.
No ho fa mai.
És que,
avi, com és vostè?
No, no,
que li dic a...
No, no,
amb el sentit
que ja veus que ho dic
sense cap malícia.
Vull dir,
ho dic sempre parlo
sense molestar
ni que els molestin.
Això tot, eh?
Perquè jo crec que
com diu la cançó
d'un noi conegut,
quan nadie no es ve,
intentem fer les coses
que normalment no faríem.
Un dia,
a la praia de l'autobús,
a la plaça dels carros.
Sí.
I a la praia de l'autobús
t'hem puesto per l'autobús
que llavors
quan tomba del carrer real
doncs s'arremble
perquè volem pujar dalt.
Clar.
Es posa un cotxe
allà al davant
i jo amb educació
dic, perdoni, senyor,
dic, ara aquí ve
ara vine a l'autobús
que ja està a punt de vindre.
I jo m'he pongo
d'on m'he dà la gana
i a vostè
que li importa
on m'he pongo jo.
Dic, escutxa,
doncs
el cas és que
li dic això
i jo dic, bueno,
perdoni,
jo li dic per això.
Marcia i el cap de torno
diu,
és que si estés fos ser més joven
le partiria la cara.
Dic,
si hubies sido más joven
usted no hubiera hablado
tanto rato
porque de golpe
ya lo hubiera hecho yo usted.
Què diu?
Què diu?
Quina falta, no?
No, no,
vull dir que et trobes
i en canvi he trobat altra gent
que escolti'm,
perdoni,
que molestis tu aquí?
No és que molesti
però ara vindrà l'autobús
o...
Clar, no, no,
es diu educació,
es diu educació.
ni més ni menys.
Avi, que no ens queda més temps.
D'acord.
Deixem-ho per demà.
Deixem-ho, deixem-ho.
De les coses que ens passen
al dia a dia
i que ens agraden
i no ens agraden.
D'acord, d'acord.
A veure si amb això
posem una mica més
de conscienciació.
No, és un parlar
perquè mira...
No, no, però
com si algú s'ha d'adonar
que pot fer les coses
millor fetes
ja hem fet un punt, avi.
Però si hi ha molta gent
que tenen molt de respecte
i molt de preixi
i molt d'això.
I aquí,
i els que ho fan,
que endavant, eh?
Que no és una lluita perduda,
que l'estem guanyant.
Avi, fins demà.
Gràcies.
Gràcies.