El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Després de les notícies, ai, gairebé no se me sent.
Després de les notícies, tornem una altra vegada aquí
i aquesta vegada amb la sintonia del meu avi
doncs hem de saludar l'avi Ramon, el Ramon Martí.
Ramon, avi...
És que avui faia un doblete, això.
Trobo que sí.
És que demà, perquè es vagin quedant amb el Comunica 2007, eh?
Vaja, ja comencem.
Ja sap on va, no?
Ja comencem, ja comencem.
És que demà és una nit molt especial per Tarragona Ràdio.
A veure, ho ha estat durant tota la setmana
perquè s'han fet aquestes xerrades dedicades al futbol
i ho portem en dia en aquests dies
però és que demà, d'alguna manera, serà una nit especial per tots
perquè ens juntarem, farem germenó...
Això espero, com sempre.
I faran una coseta l'avi Ramon
i comentarà la setmana vinent.
Jo per mi, com sempre, eh?
Jo ja saps que sóc l'avi Ramon
i sóc un avi que amb altres m'hi trobo bé
i, en fi, tot el que feu, doncs mira,
amb altres sabeu per què ho feu, no?
Avi, no està nerviós?
No està nerviós, avi, per demà?
No, el que passa ara que he tingut una miqueta,
no diré cansat,
però aquest matí he tingut que anar a portar coses a la Diputació.
Què ha portat?
L'any, perquè la Diputació, a la Filatèlia,
cada any, fa una exposició de Filatèlica,
després cosa de col·leccionisme,
i doncs fa uns anys que me'n demanava i participo.
Una vegada vaig participar amb 55 llumaneres,
i, bueno, no autèntiques, eh, totes.
Sí, sí, sí.
Després, una altra vegada amb prints russos,
prints russos,
una altra vegada amb clauers,
una altra vegada amb coses diferents,
això amb vitrina.
Però sempre he participat amb postals.
Això és el que n'hi anava a dir,
perquè jo recordo que,
no sé si va ser l'any passat o l'altre,
que eren postals de pel·lícules,
d'aquelles antigues.
No, el que més vaig portar,
són postals ja dels anys 20 o dels anys i escaig,
de túnes a l'interior,
aquella gent com vivien,
després de diferents tipus,
de diferents països, saps?
D'Espanya, de segons quins racons hi he postos,
no m'entens?
Vull dir, i d'aixòs.
I ara, doncs, cada any,
mira, agafo un...
Busco algun racó de postals que tinc,
i, doncs, porto i, doncs,
mira, omples una miqueta i et distreu una miqueta.
Però aquest any m'agafa entre 8,
allí.
I demà, tu que t'estàs rient,
de demà del demà,
escolta, em vaig una miqueta així...
Perquè, avi, una cosa,
fent una referència a això que deia de la Diputació,
que es farà aquesta exposició,
i que vostè col·labora,
perquè vostè, sempre ho hem comentat,
l'avi Ramon, més que col·leccionista,
li agrada dir que és un recollidor.
Li agrada recollir coses.
Perquè hi ha molta gent que no li pren importància
a les coses que té,
fins que una altra persona li diu,
això ho tens a casa.
Perquè hi ha un autèntic tresor,
amagats.
Saps què passa?
Jo, per exemple, vaig a un puesto,
hi donen una cosa,
o hi ha una cosa,
i aquella cosa,
primer, jo sé que un ho col·lecciona.
I a vegades hi ha gent que van llançar o allò,
dic,
no ho llancis i jo ho replego per aquell que sé que ho replega.
I després penso, i per què jo he de replegar coses si després no són per mi?
Però com que ho portes dintre això de replegar,
em sap greu que hi ha gent llancin coses quan un ho col·lecciona.
i això a mi em farà sempre,
vaig a un altre puesto,
me'n recordo jo quan anava a segons quins països,
d'això de músiques, d'orquestres d'aquestes,
gent que replega,
bon, fer un concert, jo, bomba, allò.
Un altre puesto, això d'escuradents,
l'altre puesto, que si allò dels tovallons...
I els sucres, els sucres, que també recull.
O sigui, que a vegades venia d'un viatge
i portava més coses pels demés que per mi.
Venia tot carregat.
Això ho hem sentit...
I després jo sé avi que quan algú marxa de viatge,
jo sé que moltes vegades li incomana que si
vaves a aquest país que no tinc el sucre o no tinc no sé què,
porta-m'ho, porta-m'ho, no te n'estiguis.
Capes de mistos, en fi, coses, no?
I altres coses, per exemple, ja més delicades,
que llavors ja veig no,
perquè això ja ha de ser més...
Però quan he trobat coses així,
i per què?
Vaig a un puesto o altre i veig una cosa...
Doncs m'agrada replegar-ho perquè com que coneix tanta gent
que té aquesta mania,
em sap greu que es perdin aquelles coses.
Allò era la brossa.
No, home, per això és que ell ho col·lecciona.
Vull dir que són aquelles coses que no...
Perquè hi ha el col·leccionista amb una cosa determinada.
Amb els agells, per exemple.
Perquè si jo, per exemple, m'és dedicat més amb una cosa sola,
tindria una gran col·lecció.
Però com que tot el que m'ha fet gràcia
que no es faci malbé,
com es recorda,
doncs clar, això és el que he acumulat moltes coses que ara...
En fi.
Home, ja que faci una donació a avi,
en requerirem, allà on ho doni,
en requerirem, eh?
No, i saps què passa la gent?
Saps què passa la gent?
I és una llàstima, eh?
Perquè, per exemple, hi ha gent que diu,
això replegues?
A mi o a qui sigui?
Això replegueu?
Ai, si l'altre dia em tinguis a dir,
anava a llançar-ho,
però no pateixis que ja t'ho donaré.
Però llavors pensen,
oh, si aquest ho arreplegue,
això ho val de cèntims...
Això que li deia abans, sí, sí.
Llavors ho arreconen,
que no serveix per res,
perquè la quantitat que tenen no serveix per res,
es fa molt bé,
i això és llàstima perquè un col·leccionista
ampliaria la col·lecció,
que algun dia,
que algun dió me'n recordo,
podria fer una exposició...
que em deien,
això replegues?
Va, ma, va.
I llavors al cap d'un test
te venia,
escolta'm tu,
no tenies una cosa
que parlava d'això,
és que estic fent una tesis,
i ara venia,
ah, coix,
doncs si haguéssim dançat la gent
en les coses que tenim idees,
moltes coses a la història,
no se'n recordarien.
Ah, no, no, no, exacte.
No, no,
és que hi ha una idea equivocada,
es pensen en la gent
que per tant una cosa
que no ho arreplegue,
allò té un valor,
té un valor sentimental.
Igual que passa amb fotografies
i pel·lícules antigues
que moltes vegades,
encara que siguin familiars,
es poden veure racons
i situacions de la ciutat
que després es poden veure
al cap dels anys
i que són autèntiques joies,
encara que siguin records familiars,
jo que dius,
mira, el meu pare
quan era molt jove,
o mon avi...
Això passa igual que amb els planells,
amb els planos,
com vulguis dir,
són iguals,
tots són de Tarragona,
però tu agafes un de 20 anys enrere,
o 20 anys enrere
i veus d'una altra manera,
veus els carrers d'una altra manera,
veus, no ho sé,
la història, no?
Sí, i com ha canviat
els noms dels carrers,
les situacions dels carrers,
que s'han obert carrers per aquí
i aquell carrer que hi era
ja no hi és
i s'ha obert per una altra banda.
Vull dir que a vegades
hi ha coses d'aquestes
que no en fem cas,
però hi ha gent
que és el seu
i disfruten amb aquella cosa
i gràcies a aquesta gent anònima
doncs la història segueix,
les coses van a vegades,
escolta'm,
i hi va haver algun personatge
a Tarragona,
aquest carrer,
o hi va haver un personatge
que va passar
a tal que li va passar això altre,
una vegada va
i llavors agafes fotos,
agafes el que sigui
o cosa d'aquest
i dius,
oh mira,
i la història,
m'entens com vull dir?
vull dir coses que,
la tinc mateix parlant
de les falles,
a Tarragona van fer falles?
Sí.
Ah, com eren?
Doncs mira,
falles,
que vols dir?
Normals,
com la de la Barància.
i això i tal i tal i tal.
Dic, mira,
veus,
també hi ha un llibret
que hi havia
les falles
que van fer aquells anys,
això van fer a Tarragona.
Clar,
que deus quedar
amb la cabedat.
Vull dir,
doncs allò,
mira,
el canviar de pis,
això per què serveix?
Ho llances?
No.
Doncs ara serveix
per fer històries,
serveix per fer,
dic les falles,
per no dir altres coses,
el Corso Blanc
que es feia a Tarragona,
en fi,
en carrers que han fet festes,
vull dir la Rambla,
quan feien
els focs artificials,
a la Rambla,
fent fons artificials,
sí,
a la punta de la Rambla,
allà on hi ha
res de Llúria,
al Balcó,
allí sortien
aquelles èpoques,
sortia el retrato de Franco,
arriba a Espanya,
llavors quan hi serien,
es veia tot il·luminat,
llavors sortia ell il·luminat
i uns coets i coets.
Oh,
clar,
cada època
té la seva història.
Una cosa ja per acabar,
això de la Diputació
ens anirà informant
de quan comença l'exposició,
de quan es podrà veure...
Tot just demà
i no podem anar a l'inauguració
perquè és el moment
que inaugurem
això de comunicació.
Oh,
bueno,
que es farà d'alguna manera.
Però llavors està fins al dilluns.
També solem anar,
sí.
Està fins al dilluns,
demà és l'infiguració,
hi haurà diumenge i dilluns,
però totes que hi ha
mateixes segells de correus,
comemoratiu,
o sigui que
val la pena anar-hi
perquè allí hi ha segells,
hi ha coses que dius,
oh,
quedes...
O sigui que hi ha una sèrie de coses
que té la gent
que col·lecciona
i tu mires i dius,
és possible
i veus coses
que no te les esperes.
Per això us recomano
que també vagin
perquè és
també
una exposició.
O sigui que s'enceta
demà segurament
que a partir de les 8 de la tarda,
que és normalment
quan es fa l'inauguració,
com cada any,
i durant tot el cap de setmana
es podran veure segells
en diferents horaris
de matí i de tarda
i res,
que us convidem
a anar a la Diputació de Tarragona.
Val la pena
perquè hi ha
col·leccions de coses
molt interessants.
Avui demà
l'espero amb corbata,
eh?
Que ho sàpigui.
Com t'anen risc.
Com que saps
que no m'agrada la corbata.
Ho explicarem
molt d'immers.
Com que saps
que no m'agrada la corbata,
tu la corbata,
la corbata.
Oi tant.
Que tire la corbata.
Avui, gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Bon cap de setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.

Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit