.
Avui és un dia de grans convidats.
Sí, l'avi Ramon ens portava a l'Emili Durant,
aquest noi que li agraden les llavors
i també els agells d'ecologisme.
A la banda de l'Andrés i Andrés,
i a començar amb la setmana passada,
hem de parlar de Cartagena.
Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Que macos això de tenir convidats, eh?
Perquè es veu que entenem, sorgem i...
No, no, és que també és interès perquè estan fent una tasca molt important
aquests senyors de Cartagena
i interessa en remoure-ho
perquè ells ens coneixen allà
i nosaltres els hem de conèixer aquí.
Exacte.
Perquè allà a Cartagena, segons tinc entès,
també hi han passat molts catalans
i si no li preguntarem a l'amic Juan García,
que està aquí amb nosaltres,
cartagenero i tarragoní.
Sí.
Bona tarda, Juan.
Hola, bona tarda.
Doncs podem preguntar, no?
Què coneixen de Tarragona?
Si també ens coneixen molt
o som grans desconeguts per la gent de Cartagena?
Bona, aquí nosaltres ja hi ha hagut un temps en Tarragona
i d'alguna manera,
el que estem pretendint aquí amb això,
en aquest cicle de cine,
que el amic Andrés ens està ajudant moltíssim,
és el alma de tot això,
és, bé,
donos un peu a conèix
entre els nostres veïns d'aquí de Tarragona.
No, soms Tarragona i d'adopsió,
perquè llevamos aquí molts anys,
i quizà diré que,
fonamentalment,
el núcle principal de nuestra asociació
lo formamos,
gent que vinimos,
destinados aquí por motivos laborals,
concretament al montatge
i puesta en marcha
de la refineria de petróleos.
Vinimos aquí
i aquí nos quedamos.
Aquí los niños vinieron pequeños,
nos nacieron hijos,
nos nacieron nietos
i aquí estem.
I ens van a dir la família, no?
Encantat de la vida.
I, per tant,
durant tot aquest mes,
allà a l'antiga audiència,
a la plaça Pallol,
estem fent un cicle de pel·lícules
que tenen relació amb Cartagena
o amb el reste de la regió murciana.
Pel dia d'avui,
tenim una pel·lícula
que la pel·lícula no té res a veure en si
amb la regió de Múrcia ni Cartagena,
perquè la pel·lícula no està feta allà,
és una pel·lícula que està feta d'Andalusia,
es pot dir,
és Andalusa, la pel·lícula en si.
I el títol de la pel·lícula és
Suspiros d'Espanya,
que fa menció, lògicament,
amb el gran pas doble conegut a tot el món.
Fantàstic.
I aquesta pel·lícula, que veurem aquesta tarda,
està interpretada per Estrellita Castro,
Miguel Ligero, Roberto Rey,
Alberto Romeo,
i va ser dirigida per Benito Perojo,
i tot això és una joia de l'any 1938.
O sigui que té 69 anys aquesta pel·lícula.
Però, alguna cosa té a veure,
perquè davant tenim preparat un documental
referent amb el pas doble
Suspiros d'Espanya.
I qui ens ho explicarà,
al nostre amic Juan?
Con molt de gust.
Mira,
el pas doble...
¿Por qué hem escogido esta pel·lícula?
Pues, com bé,
dice el amic Andrés,
no està rodada en Cartagena,
però té molt que veure amb Cartagena,
perquè el tema central
i el titul
i el hilo conductor
de la pel·lícula
és el pas doble
Suspiros d'Espanya.
I aquest pas doble
nació en Cartagena.
És a dir,
es tractava del maestro Álvarez,
un señor natural de Martos,
de la provincia de Jaén,
però que,
des de molt jovencitos,
estava en Cartagena.
I aquest señor,
doncava en aquells cafés
tan bonits,
tan nostálgics,
de veladores de mármol
i tot el Café España,
concretament.
I, doncs,
ahí tocava con un cuarteto,
mentre la gent tomava cafés
i quan se charlava,
eren otros tiempos,
otra forma de vivir.
Bueno,
pues entonces,
una especie de reto,
alguns companeros
le dijeron
si podría componer
una pieza musical
allí mismo,
en el velador de la mesa.
Y el hombre,
pues nada,
agarró,
ni corto ni perezoso,
pues escribió un pas doble.
Entonces,
allí estaban tomando el café
con unos pastissets,
unos pastelitos
que habían allí
que se llaman suspiros.
Y entonces el hombre,
pues bueno,
pues,
¿qué es el nombre
que vamos a usar?
Pues suspiro,
que es el pastelito
que estamos tomando
y estamos en el Café España,
suspiro de España.
O sea,
que no tiene nada a ver.
Yo me pensaba
que era,
de alguna manera,
una persona
que había marxado de España
y que lo trovaba a faltar
y era una manera
de dedicarle un homenaje.
Digamos que es veu per aquí,
claro,
pero si no se ha plenido.
Sí,
sí,
efectivamente,
además se ha convertido
un poco en el símbolo
que le hacía llorar
a los emigrantes
cuando los españoles
nos llevaban fuera
como ahora
nos viene
de otros países,
¿no?
Y entonces,
bueno,
pues era,
y de hecho en la película
pues lo canta Estrellita Castro.
Perdona,
i si,
abans de seguir,
per donar fe
de lo que está dient ell,
jo posaria
un fragment
directe,
directe,
directe
de la película
que passarem aquesta tarda
que es diu
Suspiros d'Espanya
i és
l'Estrellita Castro
amb Miguel Ligero
i amb la que fa el paper
de la seva tieta
que estan a bord
d'un vaixell,
tot d'immigrants
que hi ha allà al vaixell
que han marxat d'Espanya
i pescarem
un fragmentet
curtet
de la conversa
que estan tenint
i llavors l'entrada musical
d'aquest tema
que és
Suspiros d'Espanya.
Escoltem.
Nos lo tenemos merecido.
El que abandona España
parece que abandona.
Así es.
Pero las madres
no abandonan nunca,
Suspiros.
España va con nosotros
y vivirá en nuestro corazón
ese recuerdo
y esperanza
y copla
y suspiro.
que le perdiste Welles
con su pasado
que no aguantará
y haré cumplir
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pel·lícula perquè va ser un documental
preciós i curiosa més no poder.
Això és el que va passar, recordem-me,
la setmana passada, perquè
aquest cicle ja el vam encetar la setmana passada,
el passat dimarts,
d'aquí fa set dies...
El dijous vam fer la pel·lícula del Manolo Escobar
i va ser també, en fi,
va agradar a la gent, lògicament, és un artista
nostre. Allà sí que els que són de
Cartagena o han estat allà, sí que van
veure amb la manga, van veure
una diferència... Una manga
en aquells temps, clar, una manga que era
una lengua de arena,
pura y simple
arena. Después vino el ladrillo,
lógicamente, como en todos sitios,
aunque se ha respetado
bastante bien, sobre todo en los últimos años,
el ecosistema, y sigue siendo bonita la manga,
pero, bueno, aquello era una manga
pues todavía desconocida,
tal y como está hoy. Pero insisto
que vale la pena que vayáis,
vamos, invito a los tarragonisos...
¿A veréis para los que va la entrada?
Ah, sí, claro.
No, la entrada, pero los hoteles sí.
No, pero por lo que tengo entendido,
allí las aguas son poco profundas,
las cercanías van a operar...
Sí, los invitaba a la película,
bueno, la película ya está pasada,
y a la propia manga, ¿no? Allí, como dice Andrés,
las aguas son poco profundas,
las mamás pueden dejar a los niños
tranquilamente, que andan un montón
de metros y de kilómetros,
y les llega el agua a la barriguita,
y además el agua es muy cálida,
tiene también allí unos establecimientos
de balnearios con lodos y con barro,
que va muy bien.
Pero no hay horreaje, ¿no?,
en la parte integral.
Pues prácticamente no, prácticamente muy poquito,
muy poquito, muy poquito,
y ahí se practican deportes náuticos,
la vela, se practica, en fin,
toda una serie de deportes,
la pesca allí,
y sobre todo hay unas piscifactorías
con unas doradas preciosas de piscifactorías,
que están buenísimas,
y doradas a la sal,
y una...
Es posa, es posa, es posa...
No pot ser, no pot ser això.
Allí le llamamos un bujo.
En fin, acercaros por allí,
acercaros por allí los amigos de Tarragona.
La invitació la tenim, ¿no?
Sí, sí, sí, la tenéis hecha.
Tenéis las puertas abiertas.
Andrés, ¿nos recordas ya per acabar la pel·lícula
que podem veure avui mateix a les 6 de la tarda?
Avui podem veure aquesta tarda a les 6,
allà al Centre Cultural del Pallol,
a la plaça Pallol número 3,
amb entrada totalment gratuïta,
Suspiros d'Espanya,
com pel·lícula principal.
Però abans recordem que passarem al documental
del naixement del pas doble,
conegut mundialment,
que és el pas doble Suspiros d'Espanya,
nacido en Cartagena.
Fantàstic.
Doncs, senyor Juan García, gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres, encantada.
A vosaltres, encantada.
El d'aquí a dos dies el tornem a tenir, no?
El dijous d'aquesta setmana.
Ja hem dit que cap aquí,
que hi ha cosetes que coneixen Múrcia i jo no.
Així ens va informar a tu i a mi, Andrés.
Nosaltres ens veurem demà, a tu i jo.
I tant.
Que hem de parlar de cinema i hem de sentir bona música, eh?
Sí.
Gràcies.
Fins ara.
Gràcies.