.
Avui sí que tenim cinema, prepareu-vos.
Perquè no només tenim el Centre Cultural del Pallol
avui a les 6 de la tarda, sinó...
Andrés, bona tarda primer.
Bona tarda.
No me vas dir res ahir del dissabte, que ja s'ha acabat.
No, però ho podem dir avui.
Ah, que ho guardes pel dijous, tu?
Sí, és igual, és igual.
Vam mencionar també l'altre dia, los cartageneros,
que farem el primer.
La setmana vinent ja.
Ens adelantarem abans de dir la d'avui
i direm que pel dissabte, allà al Cine Club,
al Museu del Port de Tarragona,
als refugidors del Moll de Costa,
que és els refugis que hi ha tocant el Serrallo,
per dir-lo així, amb aquells tinglados que hi ha,
estem fent el cicle marítim.
I aquesta setmana toca una pel·lícula
que està a la mar de bé,
una pel·lícula que jo crec que pot agradar
a moltíssima gent.
És una miqueta forta, però val la pena,
perquè és l'aventura del poseidón.
Oh, que bona.
A més a més, la paraula en sí, poseidón,
com que dona que ha de ser...
Ui, aquesta...
No, ja han fet ara un altre remei,
una repetició d'aquesta pel·lícula,
però amb tots els efectes especials i tot el que hi ha,
la gent segueix preferint més l'aventura del poseidón.
A més a més, que a partir d'aquesta pel·lícula,
l'aventura del poseidón,
van fer una sèrie de televisió...
Bé, no, perdó, van fer una altra pel·lícula
que es deia Massa allà del poseidón.
Però no va tindre...
No va tindre res, això.
Perquè tot el que siguin segones parts,
de segons quines pel·lícules...
Més val no tocar-les.
Sí, més val no fer-ho.
Bé, i ara passem a la pel·lícula d'avui.
Avui acabem ja gloriosament aquest mes.
Sí, perquè són pel·lícules que jo considero que són bones.
Se t'ha fet molt llar.
Amb la pel·lícula del cicle El gran cinema,
i és una divertidíssima pel·lícula de l'any 48,
Venus era mujer,
d'Ava Garner, Robert Walker,
Dick Heinis, Tom Gongway
i director William A. Seiter.
De què va?
Doncs és un jove que està en uns grans magatzems,
té una estàtua de Venus que la presentaran
com una gran obra d'art que s'ha fet,
i el noi està enamoradíssim d'aquesta estàtua,
li comença a parlar,
i aquesta estàtua cobre vida
i es transforma en una persona de carn i ossos
perquè està enviada pels déus de l'Olimpo.
Aquesta pel·lícula ja fa molt d'any que corre pel món.
Exacte.
Ho deia perquè si fos nova, Andrés,
trobaria una mica perillós
que tothom s'apropés als separadors,
tothom allà parlant-li a la noia aquella de torn.
I Venus està encarnat precisament per Ava Garner.
Deuen dir quina Venus està preciosa.
Era una Venus faulosa.
Això perquè aquesta tarda, a les 6,
allà al Centre Cultural de la Plaça Pallol,
entrada completament gratuïta.
I per acabar aquest mes,
anem a l'última peça que posarem aquest mes,
el jazz, a dins del cinema.
Jo presentaria ara una pel·lícula,
el tema de la pel·lícula La Gata Negra,
és una pel·lícula de 1962,
amb un tema que es diu
Andar por el mal camino,
d'Elmer Bernstein,
que va ser l'autor també de What's All History,
de la música d'allà.
I una de les, jo diria,
de les característiques més apassionants,
precisament, d'Elmer Bernstein,
consisteix en les seves bandes sonores,
amb les que fa servir, precisament,
el jazz per tractar-se de pel·lícules,
jo crec que en temes particularment forts o violents.
I així passa amb aquesta pel·lícula d'Edward Dmitri,
ambientada en l'època de la Gran Depressió,
on s'explica la...
No sé, jo crec que la manera de buscar
per un jove, que és l'Aurence Harvey,
de la seva nòvia que fa el paper caputsint,
a la que troba, precisament,
amb un prostíbul de Nueva Orleans,
com a amant de la seva mestressa,
que és Barbara Stangwich.
O sigui, uns artistes impressionants.
No, no, no, fantàstic.
La partitura és molt, molt bona.
El fet que el drama passi en aquesta ciutat del sur,
ja, lògicament, predisposa
a fer servir les cadències del jazz
amb la seva banda sonora.
M'obliga ja això.
El cert és que la partitura de Bernstein
és una de les més complertes
i melòdiques de la seva carrera
i, per mi, el seu tema principal,
amb lletra de Mark Davis,
va ser candidat a l'Òscar
a la millor cançó de l'any 1962.
Jo la posaria...
Sencera, perquè, a més a més, la peça...
Aquest tema, sí, per l'orquestra o pel grup
Digi Gillespie.
Molt bé.
Andrés, que tornem de la setmana vinent ja.
Sí, perquè aquesta peça és llargueta.
Cartagenera Morena.
Bé, ja no canto.
La propera setmana començarem a portar personatges
cartageneros perquè ens parlin de la seva terra
i de la seva tasca cultural aquí a Tarragona
perquè volen ser amics dels tarragonins
i que els tarragonins participin també de la seva cultura.
I estarem contentíssims de rebre'ls i de parlar d'ells.
Gràcies, Andrés.
Fins la propera setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.