El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi Ramon, molt bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Doncs mira, com sempre.
El veig tocant fusta.
És per alguna cosa, potser?
Com que m'has dit.
Ai, les supersticions, les supersticions.
Sí, perquè el primer que he fet, quan ha entrat per la porta, dic
Avi, se'n recorda que el dijous vam dir que avui parlaríem de les supersticions,
perquè normalment, si no ens en recordem, parlem d'altres coses.
I clar, si hi ha algun oient que ens espera...
Benrolles d'una manera...
Sí, ara seré jo, ara seré jo.
Ara supersticions, jo que sí, supersticions, si tot ho són, supersticions.
És a dir, hi ha molta gent que diu, jo no soc supersticions, però...
Sí, sí.
Per si porta mala sort.
Això m'ho diu alguna vegada l'Andrés de Andrés.
Però a vegades, supersticions o coses que no te les esperaves,
perquè hi ha hagut casos, doncs, molt greus,
molt greus, que per culpa d'un d'allòs, un s'ha lliurat o ha caigut.
Dic, a vegades...
Però amb avi, ara no sé per on va.
No, dona, que, per exemple, no sabem si és superstició el que et passa
o és que estàs...
A veure, tinc una creença, jo, que, doncs, mira, això em va bé
perquè jo he fet això.
Mira, com que he tocat les claus, ja ha passat això.
O mira, com que al sortir de casa he sortit amb el peu dret,
ara m'has tocat el sex.
Sí, l'has tocat?
No, això a la gent, suposa que no.
Ai, avi, avi, que t'has notícies no me les deixi així.
No, perquè, mira, amb això del sex,
t'he diré que de vegades he tingut el que diem,
no sé si és mala sort, superstició, el que sigui.
M'he trobat en dos o tres casos,
bueno, t'explicaré un o dos només.
Vinga, expliquem, expliquem.
Un dia, al carrer Major,
un home se me li comprava un número,
comprava un número d'això.
I el sex va, i diu, oh, Martí, tingui,
i em dona el número.
Però al moment que donem el número,
jo poso la mà a la butxaca per pagar-li,
doncs veu que una senyora va agafar aquell número
i va d'allò.
Doncs un demà em crida,
què, vas treure-hi, eh?
Dic, no.
Resulta que es veu aquell número que em donava
una persona...
Era el que havia tocat.
I va tocar el d'allò aquí.
Avi!
Vull dir, vull dir.
No va buscar aquella senyora,
però tota la part alta.
Un altre dia, un altre,
va sortir un número del sex raro, raro, raro.
Sí, sí, d'aquí.
I un que sempre li comprava,
que era el Sant Francesc,
que estava allà al cantó amb la Rambla,
diu, un dius que em passa,
i diu,
este número, ni pensava de dar-te-lo.
Jo sabí ni què,
i el d'allò.
Doncs va sortir aquell número tan raro.
I no l'agafa?
Tan raro.
Avi!
Ara sigui multimilionari.
Jo no soc de demanar tal número de l'altre.
El número és el que surt.
I ja, però és que li donaven la sort.
Ell va dir que no me'l donava
perquè era un número massa raro.
Doncs dona mal.
I va sortir.
I el que diu, us dona mal.
Sí, però ja havia passat.
Jo sempre que vaig a comprar un número,
dic, dona'm el número que no pots vendre.
Vull dir que a vegades no saps, no saps.
Mira, una vegada, a Santander,
eren els bords de Nadal.
I davant de l'altre que estàvem,
hi havia un estanc,
una espècie d'estanc,
que venien números de l'altre d'això.
I al dematí, quan sortia,
anava i estava tancat.
Anava el dia d'excursió,
el vespre quan arribava,
i ja estava tancat.
I això durant dos o tres dies.
No coincidia en horari.
Va sortir aquell número,
la grossa i l'allò de Nadal.
Vull dir, un dia el carrer...
Mira, sap una cosa, avi,
me n'alegro també que no li hagi tocat,
perquè així està aquí amb nosaltres.
Ah, no?
No, no, clar,
perquè ja estaríem pensant
d'un home de negocis
que es mou per tot el món
i que té un munt de millors al banc.
I quantes vegades, per exemple,
vas per un carrer i dius,
ah, ara passaré per allà,
perquè aquí no em fa...
I bo m'has trobat una persona
que va tenir a buscar...
Dius, ostres, quina coincidència.
Això és veritat.
Avui, que no he passat per allà...
Vull dir, això què és?
I no es troba també
que moltes vegades,
ja no és superstició d'una manera,
diguem que parlem de les casualitats.
Estàs pensant en una persona,
com ha dit vostè,
i aquell dia te la trobes quatre vegades
i dius, a veure,
què t'he de dir?
Perquè al final ja li dius,
què t'he de dir
que ens estem trobant tota l'estona?
Això no és possible?
Sí, per això et dic jo
que llavors pren-ho com vulguis.
Sí.
Pot ser superstició
o pot ser que...
Bé, és que la superstició
està en favor i en contra de la persona.
Sí.
perquè hi ha un que és supersticiós
i diu, a veure si...
Mira, m'ha anat bé
perquè avui com que resulta
que he vist un gat negre
i m'ha donat sort.
A un altre,
he vist un gat negre,
quina mala sort.
El dimarts i 13, d'aquest mes?
Sí, sí, sí.
El França el 13 era el número de la sort.
Vull dir, tot té segons el mateix.
Mira, t'explicaré un cas
que no m'agrada explicar.
Ah, i al març,
perdoneu, però al març,
d'aquí aproximadament dues setmanes,
tenim un altre dimarts i 13.
Sí, sí.
O sigui, que si voleu repetir,
no ens cantarem, eh?
T'explicaré un cas històric,
que a vegades no m'agrada explicar-lo
perquè és tan real
i entra dintre de segons com ho vulguis enfocar.
A veure, a veure, avi.
Resulta que quan va entrar el ronyó,
s'ho recal·lia a l'hospital.
Quan anava al quiròfan,
aquí a la mà,
em va posar una medalleta de la Mila Grossa.
Ah.
I a la març, content, bueno,
surto,
tot va anar a la març de bé,
on ho podia anar més bé.
Llavors, doncs, gràcies.
Oh, i tant.
Gràcies als menys.
I també, doncs, mira, potser també...
A la verja, que també li vaig donar un cop de mà.
Perquè és una cosa, perquè...
I llavors passa un temps
i un dia
perdo aquesta medalleta.
Ah!
A la botiga.
Sí, sí.
Perdo la medalleta.
Bueno, ha caigut de la butxaca i tal, i tal.
I al cap d'una setmana o més,
el brancal
que passa la gent,
passava gent, gent, gent,
allí trobo una medalleta del Miraculosa.
Que bo!
Podria ser la mateixa, avi, o no?
No crec que sigui la mateixa,
però era una medalleta igual.
Ah!
Perquè és aquesta pedilleta.
Ah!
L'hi van tornar.
És aquesta pedilleta que deixo.
Bueno, la trobo.
Bueno.
Passa.
Jo content, dic, mira.
Clar, com si hagués tornat cap a casa.
Passa.
Fem una excursió a Rússia.
Quan vinc de Rússia,
l'havia perdut.
Ah!
Una altra vegada.
Dic, escolta'm,
dic, sembla...
Dic, potser ha quedat allà pel que sigui.
Vols tu que ve una excursió de Saragossa?
Allà a la botiga,
amb uns xiquets i això,
i la tinc allò,
i aquella, la monitora,
diu, espera,
li vaig a donar una medalleta
perquè tingui un bon record nostre.
I em dono la Miraculosa.
Què m'hi diu?
Bueno, dic, això ja és el que diem.
Sí, sí, massa sexualitat.
Això ja, ara pren tu supertició o dogma.
Però és bonic.
Però espera't encara, eh?
Digui, digui, digui.
Passa.
Bueno, fem un viatge al Canadà
i l'única iglésia,
la santa que hi havia allà en aquella altra,
era la Miraculosa.
Això no pot ser casualitat.
I no la vaig comprar
perquè vaig comprar una, no?
Però la que jo sempre he tingut
era aquella d'alumini, petiteta, mona.
Sí.
Bueno, passa això.
Torno a perdre-la una altra vegada.
I un dia...
Em rendeixo, eh?
No, no, dic...
I dic fets, eh?
Sí, sí, sí.
I un dia vaig aquí a casa de Castellarnau
i allò comentava,
com el comento amb tu.
Sí, sí, sí.
Dic, mira, l'he tornat a perdre
i una es posa a riure.
Dic, no, no, va de broma, eh?
Tota la història.
Diu, espera't, doncs.
Obre el monadero...
I li dóna.
Diu, té, aquí en tinc una
que l'havia d'adonar a la meva mare,
però ja que he esperat el que ha passat,
te la dono per a ti.
I ara, afortunadament, no l'he perdut.
Vull dir...
Cuidi-la, eh? Cuidi-la.
No és la mateixa,
perquè suposo que cada vegada...
Però vull dir,
ara imagina't tu
que una persona com jo, per exemple,
no hi penso
perquè penso que són,
no sé si són casualitats
o és les circumstàncies,
o el que sigui.
Però ara, segons el caràcter que tingués,
puc pensar...
Si és que és dogma de fe,
si és supertició,
si és casualitat...
Vull dir que llavors
cada un,
el que li passa a la vida,
pot prendre-se d'una manera o altra.
A mi,
se'm farem una persona
per un detall
que potser aquell detall
ens porta
a que després
ser més amics.
Sí,
perquè no se sap mai.
Ho dic que a vegades
ens barallem
per una cosa
i després vegi
per què s'ha embarallat.
I llavors,
potser coincideix
que t'has trobat,
que ell t'ha fet un favor
o tu l'hi has fet
i tornes a ser més amic que mai.
Vull dir
que la vida,
això que dius de superstició,
m'entens?
I a vegades
hi ha coses
que vas pel carrer,
per exemple,
i hi ha un d'això
de formigues
i no el xafes
perquè et sap greu,
pobres bèsties.
Una altra vegada
aquelles formigues,
una altra formiga
que hauran que t'han fet empipar
perquè estan a casa
amb un racó,
les mates...
Amb un racó,
avi,
al tanto,
que com a entén a casa
tu em veeixes tot,
eh?
I com trobin els armaris
de la cuina
i et fem llestos.
Una afanyada
matar-les tots els que trobes.
O tant,
i a més les cues
que ja es formen...
Una bèstia, no?
Que sembla l'entrada
d'un altre supermercat.
Dic formigues
però no dir altres bèsties
o altres animals
o el que sigui.
No, no, jo ho dic...
Perdoni, avi,
ara que ha tret el tema
és que a mi m'ha passat
alguna vegada,
perdoneu,
crec que és aquell lloc
que dèiem.
qui no s'ha trobat
que una filera enorme
gairebé per tota la casa
que entra des d'un raconet
d'un balcó
que no sabies
ni que hi havia
aquell foradet
i per allà entran,
te fan tot al voltant
el menjador
i vas trobant formigues
durant gairebé una setmana.
Sí, sí, sí.
I ja pots...
Dius, ostres,
me sap greu
perquè no la vols matar,
perquè, clar,
dius, ostres,
formen també la seva feina
dintre d'aquesta natura
i nosaltres estem aquí.
I potser havia anat pel carrer
i unes formigues
que havia dit
a xafar-les.
Qui diu formigues
diu altres animals.
Sí, sí, qualsevol.
Vull dir que en sec
dius, vés, pobra bèstia
i llavors me cauen
les bèsties aquestes coloms.
Hi ha gent que,
vés, pobres coloms
que no s'han d'això,
i en sec veus
si fot una plaf
al damunt
i llavors així
volguessin tots
haurien d'agafar-los.
Vull dir que...
Ha sigut didàctica això.
No, no,
escolti,
que passa, passa, eh?
Tot depèn del que et perjudica, eh?
Els gossos,
oh, vés els gossos
pobres bèsties d'això.
Que bonics, que bonics que són.
I en sec rellisques
d'aquella manera
i fons de cap.
Me cauen els gossos,
el juntament hauria d'això.
Vull dir
que tot depèn
de com te trobes, eh?
Tot depèn de l'ull
amb què es mira, eh?
És veritat.
És molt humà,
és molt considerat,
però quan te toca,
quan te toca,
llavors es perd...
Es perd...
L'oremus, l'oremus.
Ai, i per tant,
avi, que no és que de més temps,
que ja hem perdut
tot el nostre temps per avui.
Bueno.
Demà el recuperem.
Demà tornem una altra vegada.
El temps torna.
Però vostè no ha deixat
de tocar fusta, eh?
Si m'ho explicava això, això...
No, el toco fusta
perquè no toco el terremet.
Clar, perquè la taula és de fusta.
He de tocar les mans aquí, no.
No, amb això,
això fonamentalment no hi crec.
Mira, amb això del dogma
i això recordo jo una vegada,
vaig llegir
que un ateu,
molt ateu,
que anava contra la religió i tot,
quan estava al llit ja morint-se
amb els amics,
diu, creu-me un capellà.
Diu, un capellà.
Diu, per què el vols, un capellà?
Però si sempre hem anat
contra els capellars.
Diu, escolta'm,
i si per aquestes casualitats
fos veritat el que diuen.
No costa res preguntar-ho
i provar-ho.
Vull dir que a vegades,
saps com vull dir,
anem contra una cosa
però per si o per no...
La guardem, a veure què.
Entens?
Per això dic jo que la superstició
i aquestes coses són ja
normals, o sigui,
no presumim
que tots tenim una miqueta,
amb un raconet,
sempre tenim aquella miqueta
de coseta.
De superstició.
Avi, gràcies.
Fins demà.
Molt bé.
Adéu, adéu, adéu.
Doncs us deixem ara mateix
amb la música
a demanar
i una cançó
que segurament
esperem que no se t'oblidi.
Se me'l vió d'altra vegada.
A Historia de las Soldades
Béodina
Béodina
Béodina
A Califi
A Califi
A Califi
Béodina
Béodina
�
Para ver si algún día que tú quieras volver
Me encuentres todavía
Por eso aún estoy
En el lugar de siempre
En la misma ciudad
Y con la misma gente
Para que tú al volver
No encuentres nada extraño
Y sea como ayer
Y nunca más dejarnos
Probablemente estoy
Pidiendo demasiado
Se me olvidaba que
Te habíamos terminado
Que nunca volverás
Que nunca me quisiste
Se me olvidó otra vez
Que solo yo te quise
Por eso aún estoy
En el lugar de siempre
En la misma ciudad
Y con la misma gente
Para que tú al volver
No encuentres nada extraño
Y sea como ayer
Y nunca más dejarnos
Probablemente estoy
Pidiendo demasiado
Se me olvidaba que
Ya habíamos terminado
Que nunca volverás
Que nunca me quisiste
Se me olvidó otra vez
Que solo yo te quise
Se me olvidó otra vez
Se me olvidó otra vez
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!