El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres el nostre avi, avi Ramon.
Bona tarda.
Que aquesta setmana és la darrera setmana que estarà amb nosaltres.
Que ens marxa de vacances uns dies, però que tornarà, eh?
Sí, això espero, eh?
Al mes d'abril, ja.
A l'abril a Guasmil, avi.
Sí, però avui en dia no facis cas.
No?
No, perquè el temps va com va.
Sí, sí, no, estem una mica a l'el·lus, eh?
Ara no sabem si farà fred, si farà calor, ens diuen que hi ha pluja i després surt un sol que crema les pedres.
Jo crec que el temps ja va com nosaltres.
És veritat.
Sí, perquè si t'hi fixes, fas un pensament.
I, ai, tens raó, no me'n recordava.
Canvis de pensament.
O sigui, que diem del temps, però nosaltres també fem el mateix.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
Mira, demà al matí, quan aixequi, faré això, faré aquí, perquè he de fer això, he de fer això altre.
I al matí t'aixeques i dius, ui, el temps no està per fer aquesta cosa, saps què?
Ho disseré per demà.
Ara faré això altre.
O sigui, llavors, resulta que vas a fer aquella cosa, tens raó que fan vacances.
Ja m'afumo.
Vull dir que et trobes que no és el temps, som nosaltres ja que anem igual que el temps.
Sí, doncs sí, doncs sí.
Avi, parlant del temps, no sé com dir-ho, de veritat, ho sento molt.
És que l'avi Ramon, la setmana passada, el dijous, abans d'entrar m'ava dir, a veure si parlem de l'exposició que s'inaugurarà el divendres, dia 2,
i se me va passar.
Aquelles coses que, mira, la ment humana és així.
Bueno, no us estranyi perquè...
I mira que m'ho va dir de vegades, eh?
No us estranyi perquè veieu...
Se va anar alçant al cel.
Hi ha un lloc que estic parlant d'una cosa, i en segle sí, pregunta-ho, no, i surt, i clar, anem d'una cosa, anem d'una cosa a l'altra.
Avi, no es pot festejar, que tenim la ment en un altre lloc.
No es pot fer aquestes coses.
Jo ja no em faig cas.
Vostè pensant el viatge, i jo pensant, a veure què és el que faré, ara que l'avi Ramon em deixa, i clar, se m'envolça en el cel.
Que el pensament sempre hi és, eh? Ja saps que ja et deixo, ja et deixo ben bé.
Ara ho arreglarà, ara ho arreglarà. És que també, que d'home...
Bueno, de totes formes, jo crec que...
Parlem-me, parlem-me, sisplau.
Jo crec que la gent, amb els anys que portem, ja ens coneixen, eh? Ja ens coneixen.
Doncs sí, doncs sí.
Suprem d'una manera que, escolta, si la vida no suprarem així, ja, ja.
Avi, a veure, parlem-ne.
Que es veïn a donar una exposició a la Mar de Mac, a la Mar de Bonica, que es pot visitar a on, quan, com, expliqui-m'ho tot.
Bueno, tot porta una miqueta d'història.
A veure, anem per bams.
Fa 20 anys, que em van demanar, i que Tarragona, doncs clar, es feien exposicions, els pintors pintaven paisatges,
es pintaven botarbons, figura, coses així.
I, a buscar alguna novetat, parlem-me amb un del patronat de turisme, amb l'altratall, d'això,
i es deia, escolta, per què no mires tu, que sempre tens coses al cap i d'això, per què no mires de fer-me alguna cosa d'això?
Jo dic, home, potser té raó, aquí a Tarragona potser falta una exposició de tema Tarragona.
Hi havia un pintor, l'Anna, algun d'aquestos, que pintaven coses de Tarragona.
Però, normalment, no era turístic, era més comercial paisatges i bodegons, pels que es casaven, pels que es regalaven, el que sigui.
I, bueno, se m'ha posat al cap i vaig buscar uns quants pintors que hi havia, llavors, bons, i altres que encara no eren tan bons.
Sí.
I els li va agradar la idea, i vaig recollir 36 pintors.
I allà a l'antic ajuntament vam fer aquesta exposició.
Escolta'm, va tenir un èxit gran, i llavors va dir, escolta'm, i és que no pintem el tema Tarragona, que pintem bodegons i tot això,
per què no organisses una també col·lectiva d'aquesta cosa?
I llavors ja vaig organitzar una altra, llavors ja va participar més gent.
I resulta que fa 20 anys que va ser aquesta cosa, i cada any anaven augmentant.
Però va passar que llavors començàvem a l'antic ajuntament.
i estava a la Mar de B, i hi havia 3-4 sales, grans, però llavors el patronat de turisme es va posar-se allà,
i van agafar dues sales, i va quedar a la meitat.
Clar, llavors hi havia problemes, perquè no hi cabíem, la gent havia d'adactuar els més petits, el que sigui.
Però llavors, un dia vaig, amb el Museu d'Història, els que m'anaven allà vore'ns,
dic, escolteu, perquè jo havia vist a dir les voltes del Pallol, com que estava a la plaça del Pallol,
veia que allà era un lloc molt bonic per fer exposicions.
dic, escolteu, i per què no arregleu aquestes voltes, i aquí fem exposicions,
un lloc que va servir pel monument, o el que sigui.
I també es va fer gràcia a la idea, ho van apropiar, ho van adequar,
i sí, sí, van començar a fer exposicions allà.
Però, quan els feia allà exposicions, llavors també el Bernabé,
que fa còmics i fa coses d'aquestes,
van dir, escolta, per què no fem una cosa aquí, amb cine?
Llavors va ser que van fer exposicions de cine, cine antic.
Per cert, que la que van fer primer de cine antic,
jo crec que van passar unes 10.000 persones.
10.000 persones?
Sí, perquè entre antiquaris de la Gapito i altres antiquaris i aficionats,
van fer una exposició de coses que la gent no s'imaginaven que existien del cine.
Perquè inclús hi havia coses de l'estranger, de països, inclús de Xina,
allò, aquests sombres, coses, va ser una atracció.
Inclús recordo que una associació de Saragossa ens va dir
per què no anàvem a fer-la allà a l'exposició.
I volia que anéssim allà, però era impossible perquè hi havia peces petites,
peces de molt de...
Que es pugui arribar a trencar o pugui passar qualsevol cosa pel camí.
No, i va ser així, ja dic, va ser...
Però és molt interessant, avi, que des d'altres regions et truquin
per dir-te que volen aquella exposició.
Que fins i tot, depèn de com, dius, mira, fem una exposició itinerant,
si tens el recolzament econòmic d'alguna empresa important.
Sí, però hi ha exposicions que no es poden fer perquè hi ha peces petites,
hi ha peces que van acoplades amb altres,
i el lloc ha de ser fet amb consciència, el lloc adequat o el que sigui.
Però peces cedides, avi, de propietaris cedides?
Sí, sí, sí.
O sigui, perquè també, Déu-n'hi-do, la valentia, depèn de com.
Sí, i l'antiquari, la que pita llavors, uns aficionats,
i gent s'hi van col·laborar i portàvem...
Cadascú tenia coses rares i tot allò.
Va ser una exposició molt... Ja et dic, van passar, jo crec,
unes 10.000 persones per aquella exposició.
Llavors, també va fer-ne una de postals temàtiques,
de postals de diferents països, de diferents temes,
el que sigui, còmics internacionals,
que van participar en algunes ambaixades, editorials...
O sigui, van fer una sèrie d'això.
Però, a part de fer aquestes exposicions,
per cert, una van fer una,
que també era de còmics i de cine,
i llavors, a l'Andrés Andrés, al plaça del Pallol,
van fer una secció de cine mut,
la gent només va deixar les cadires,
i al plaça del Pallol, tot de cadires...
Ens va convertir en gran cinema improvisat, no?
I era curiós perquè a la plaça de la Font
també feia una festa,
i la gent anava del plaça de la Font allà a veure el cine mut.
Allà, allà, saps?
Vull dir, eren coses...
Ara no es nota perquè, clar, cadascú fa coses,
carrers, soroll, o sigui...
Però en aquell temps eren coses més espectaculars,
i, com que hi havia menys coses,
creava més la gent.
Però, a part de fer aquestes exposicions,
cada any feia aquestes dues.
La de tema monumental i turístic
i la de tema lliure.
Clar, la tema lliure,
la centrava per escultura, pintura,
treballs manuals, ceràmica, tot, saps?
I llavors, amb el temps,
va anar augmentant.
O sigui, d'aquells 36 que van començar,
ja van ser 40, ja van ser 50, saps?
I clar, allò...
Hi ha algun tope, avi, ho dic perquè, clar,
si aneu pujant, aneu pujant, aneu pujant,
no trobareu lloc on pugueix pujant.
Anirem, anirem, ja arribarà el moment de cada cosa.
Digui, digui.
Si no ho podem avui, demà continuarem explicant-ho.
Fantàstic, sí.
Doncs, llavors, clar, a les voltes al Pallol
hi havia moltes visites
perquè, al mateix temps,
s'aprofitava per ser una cosa monumental.
O sigui, que jo, en aquest sentit,
amb aquestes coses,
ja vam començar a fer amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme
patrimoni i cultura.
O sigui, que llavors,
ja fem patrimoni i cultura.
Sense tant de propaganda com ara, eh?
I sense...
Ho ha hagut de llençar, eh?
No, no, no, perquè...
Perquè tu em presumeix...
No, però m'ha agradat, eh?
No, no, és que...
Ara llençar la pedra.
Tothom, tothom...
Bueno, però va arribar un dia
que ja quan estava allò ple,
que ja vam pensar els quadres com podíem,
quadres grans...
Llavors vam tenir que reduir a un quadre per persona.
Clar, és que al final arribava un moment
que no se cabria.
Que ja no se cabria.
I llavors vam començar unes goteres,
a caure quatre pedres...
Què diu?
Això a la plaça del Pallot, recordem, no?
A les voltes.
A les voltes, sí, sí.
Conquerçut que l'Agapito estava abandonat.
I llavors vaig dir,
aquí hi ha un defecte,
que és aquesta galeria que dóna l'aire lliure.
Aquí hi ha almenys mig metro d'això de coloms,
que quan plou no cal de seguida.
Però quan surt, llavors tapa.
Que quan surt ja...
I quan ja hi ha mig metro d'aigua,
forada per un post o altre,
i així va ser que van caure les...
Goteres.
Les goteres.
I aquí ho deixem, Avi.
Deixeu-ho per demà.
Demà continuarem amb més goteres
i amb el que faci falta.
Sí, no, demà ja anirem per una altra més d'això.
Ara, com deia la cançó d'aquest ama que arriba ara,
ara que estem mostrant a gustito,
ho hem de deixar.
Però bé, demà continuem.
Avi, gràcies.
Fins demà.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Soy de la calle, la puerta de atrás,
¿dónde está el ritmo caliente?
Aquí todo el mundo quiere gozar,
ya sé que es tan vigente.
El humo de un yo y me hace volar,
aquí no hay noche ni día,
nos reiremos en la tempestad.
No quiero vida tranquila,
sé que todo en esta vida pasará
y yo nunca cambiaré.
Ahora que estamos tan agustito,
tan agustito,
tan agustito,
Fins demà!
Soy de la calle y la puerta de atrás, esto no puedo negarlo
Me rompo la camisa si el punto me da y luego acabo cantando
En esta esquina me pongo a bailar mientras los primos me cantan
Griten la gente que no hay que callar, que no nos roben el alma
Sé que todo en esta vida pasará y yo nunca cambiaré
Ahora que estamos tan agustito, tan agustito, tan agustito tuve
Ahora que estamos tan agustito, tan agustito, tan agustito tuve
Ahora que estamos tan agustito, tan agustito tuve
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!