El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'Ordo del Cadà.
El nostre avi, que ja el tenim amb nosaltres, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Allà feia quatre dies que no sentíem, eh?, aquesta sintonia i el trobàvem a faltar.
Mira, sí. Jo també us enyoro, eh?
Enyoro i també enyoro perquè a vegades vaig pel carrer i trobo algú que diu
avi, l'hem sentit, avi, llàstima que no puguem vindre aquí en directe,
que em faria gràcia, doncs, això, que algú vingués i parléssim aquí en directe.
Avi, digui hola.
Hola.
Hola.
I ara?
Hola.
Qui és?
Hola, Imma.
Hola.
És que la Imma ens va deixar una nota i ens va dir
quan estigueu en directe amb l'Avi Ramon, truqueu-me.
I això és el que hem fet.
Hem trucat a la Imma perquè volia desitjar-li un bon any,
ja que la setmana passada no va tenir l'oportunitat,
doncs avui volia estar en directe amb nosaltres.
Veus, això és el que estic dient.
Això m'emociona perquè, encara que no ho sé,
És una sorpresa, Imma, no li he dit res a l'àvia.
Sí, sí, m'ha agafat de sobte.
Aquesta veu, i aquesta veu la conec.
Esclar, ja feia molt temps que no parlava.
De l'any passat o més, ja, eh?
O més.
O més.
O més.
O més.
Sí, perquè recordo quan ho fèiem en directe, te'n recordes?
Sí.
I era emocionant perquè llavors sortia la cosa així de sobte
i parlàvem de coses que...
No, i escolta, és molt interessant, per exemple, per mi.
Per mi, encara que no ho sembli, perquè, clar,
et fas gran, o et fas gran, parles, no parles.
I a mi el que m'emociona i em dono satisfacció,
ja així, com a casa també,
hi ha dies que estàs fumut, no fumut,
i jo, ai, aguanta, i et fa aguantar aquesta il·lusió,
aquesta satisfacció que veus algú que et sent i pots parlar.
No perquè jo parli, sinó per sentir parlar a vosaltres,
que parleu de coses, no m'entens?
Sí.
I què m'expliques? Explica'm alguna cosa.
Mira, em passa a la rei, si ve.
La mamà i costi para.
Sí, que tenim la Maria amb galipandria.
Ara ja una mica millor, m'ho explicava,
però que encara li dura, no?
Sí, bueno, encara...
Sí, bueno, escolta, has de pensar que això
també és una cosa que serveix
pels que fan medicaments, saps com vull dir?
Inventen malalties d'aquestes, que no maten,
però fan gasto de medicaments.
Deus dir això, deus dir això.
O sigui, tot és un sistema de vida, saps com vull dir?
Sí, sí.
Farem-ho amb broma,
perquè en sèrio hi ha prou sèrio a la vida.
Ja tenim feina, no? Ja tenim prou feina.
Vols dir-li alguna cosa, Imma?
A banda, segurament, que s'hi agraï un bon any,
ja que no podem...
Normalment això no ho fem normalment.
Escolta.
Però que a partir d'ara, que ho podem fer cada dia, si voleu, eh?
Ara ja, sí.
Mira, faig un truc, ja està, no?
No, tu ens avises com ens has fet, com ho has fet.
Sí, sí.
I Sílvia, que vull parlar amb l'Avi Ramon
i jo en el dia en qüestió et truco.
Sí, algú millor, que m'agradaria.
M'agrada, veus aquesta sensació
que experimento ara el sentís?
Doncs és una entrada d'any molt bona per a mi.
Gràcies, eh?
En Vidalès l'ha agradat el dia 16, veus?
Avui ja tenim content l'Avi Ramon.
Molt bé, molt bé.
Molt agraït, nen, eh?
No, passa res, mira.
No que no passa, sí que passa.
Ui, ara ja tenim tot el dia a parlar d'això, eh?
Que dius moltes coses que jo no sabia, si no.
I escolta, si algun dia tens interès
per alguna cosa de vivències, eh?
Història, no?
Perquè l'història l'escriu tothom segons com l'interessa, no?
Però vivències de la vida, eh?
Coses que has passat, poden passar,
que ho hagi pogut passar amb els anys viatjant,
tractant amb gent,
perquè, clar, encara que no ho sembli,
serà tot tipus de gent,
gent en bon sentit, eh?
Persones, no?
Des dels que manen, els que no creuen.
O sigui, vull dir...
Sí, són uns quants.
Com que he conegut tota aquesta vida,
a vegades pot haver-hi una conversa sobre vivències,
saps com vull dir?
A vegades si tu tens una vivència,
o alguna cosa de Tarragona,
dius, escolta'm, això a Tarragona no s'ha escrit,
però què opina?
O que ho va viure, o això d'aquest carrer,
o aquesta festa, o aquesta cosa?
Entens com vull dir?
Sí.
Tu ho preguntes el dia que d'aixòs,
i parlarem.
Vale, ja.
Em sembla bé?
Ima, jo si vols...
No tu, tu i qui sigui, eh?
Tot els amics que ens escolten.
Ima, jo de tu ja faria una cosa,
ja li diria directament,
per què no acaba de parlar
el que queda d'espai de Torreforta?
Sí, clar.
Què t'assembla, no?
Li podem donar la idea, l'avi, no?
Que ens digui el que sap de Torreforta.
Sí, hi ha alguna cosa, no?
Doncs mira, a Torreforta et puc dir una cosa.
Els meus pares,
quan van començar a vendre,
aquell senyor que estava a l'Ajuntament,
que ara no recordo com se diu,
que van vendre a Torreforta a parcel·les,
era tot a parcel·les,
i també van comprar-ho.
Llavors, saps?
Perquè vivíem al Serrat,
vivíem allà d'allòs,
era petit,
i van dir, mira,
allà seran els afores,
i aniran fent.
Que llavors, clar,
a Torreforta,
el mal que va tindre en principi,
no mal,
en el sentit d'això,
és que el ser parcel·les,
cadascú va edificar com li va semblar.
Saps com ho dic?
El començament de Torreforta
va ser això.
I llavors què va passar?
Que molta gent que havia comprat parcel·les,
perquè ens van prometre una cosa
i després no va ser,
clar,
no hi havia la llum,
no hi havia l'aigua...
Clar,
que acostumava a passar
amb el principi d'una urbanització,
teòricament, no?
I llavors què passava?
Que a un li feia il·lusió
fes una caseta,
o fes el que sigui,
i va començar a trobar impediments,
la carretera amb un costat,
l'altra carretera que no sortia...
A la casa no passa igual.
M'entens com ho dic?
I així va ser...
Sí, perquè, avi,
perdoni,
però la casa seva té un hortet, eh?
Sí, sí.
No, no.
Però que és molt maco.
dos parcel·les i tres parcel·les
i era un terreny
que feien la caseta
i el seu...
La casa que he vist jo
la van construir després.
Veus?
Sí, sí.
Era la planta baixa,
la de puguem pujant
i què vist jo.
Llavors van fer uns carrers
tot de casetes unifilmanials,
allò que era una tocant a l'altra.
No sé si...
Sí, sí,
hi ha alguna encara, eh?
Encara hi ha un carrer.
Això va ser al començament
ja quan vam dir
d'organitzar-ho ben d'allò.
El teu carrer,
si no recordo malament,
Imma,
a la banda del final,
tocant a l'església?
Hi ha que semblen xalatets
perquè tenen la seva casa al mig
i al voltant tenen
una espècie de jardinets.
Sí, sí, sí.
I van arreglant
i llavors, clar,
llavors Torreforte
ja ha sigut la Torreforte
que tothom vol que sigui.
Bé, que vol que sigui.
Que voldrien que fos.
Pregunta que crec
que no hem fet mai, Imma.
Això de Torreforte, per què?
Torreforte és perquè...
Sí, no.
Escolta'm,
allí Torreforte
resulta que hi ha una torre.
Torreforte
que més bé
era una espècie
de torre de defensa
que era en aquells terrenys
i allí doncs
hi havia dos o tres païsacies
doncs bastant considerades
perquè recordo
que allí al costat
jo de jovenet
havia anat a ballar.
Oi!
No, havia anat a ballar
perquè en aquesta masia
no, en aquesta masia
hi havia miqueta d'escenari
i la mateixa família
tots feien ball
i doncs allí també
i vegades anaven a jugar a les cartes
o sigui que era un lloc
fora de Tarragona
on podien anar a jugar
a les cartes tranquil·lament
a la seva manera.
Després allí doncs
feien ball
i la gent anaven
perquè llavors allí
el que hi havia més a prop
era la brossa
que deien
saps?
Que era on descarregaven la brossa
o el que sigui
i Torreforte
doncs hi havia quedat Torre
que encara crec que existeix
m'entens?
I per això va haver el nom
de Torreforte
m'entens?
O sigui que
bueno, podria explicar més història
però clar, hi ha la història
ho deixem per demà
si li sembla
perquè no ens queda més temps
sí, clar
bueno, m'aligua molt de sentir-te
eh?
Igualment
veus, ja hem parlat un rato
de Torreforte
home, demà podíem continuar
una miqueta més
no?
Sí, sí, sí
bueno, com vulguis
i com tu
qui vulgui
parlar d'un tema
d'alguna cosa
veus
surt
perquè el bonic
és que surt d'improvist
m'entens?
Imma
que moltíssimes gràcies
per haver-nos avisat
i el que et deia
que el que vulguis
ens truques
ens dones l'avís
que avui parlar
una estoneta
amb l'Avi Ramon
nosaltres et truquem
i mira
fem la xerradeta
sí, molt bé
et sembla?
Molt bé, sí
gràcies
adéu, sí
adéu, sí
adéu
doncs hem parlat amb la Imma
i també us convido a vosaltres
que s'estem sentint
que si voleu parlar
l'únic que heu de fer
és trucar al 977-24-4767
i el que faríem
doncs deixeu la nota
dir mira
vull parlar amb l'Avi Ramon
que em truqui la Sílvia
i parlem
el que passa que jo crec
que la setmana vinent
no podrem fer
no, avi
no
ja ho visarem
ja ho visarem
d'aquí dos dies
sí, perquè tinc uns compromisos determinats
i hem de combinar-s'ho
saps amb el d'això
ja ho comentarem
ja ho comentarem
passat demà
avi, gràcies
de res, dona
fins demà
molt bé
adéu
i nosaltres us deixem
amb la música
de Miguel Ríos
i una cançó
que segur que coneixeu
es deia
Santa Lucía
aplausos
Aplausos
Aplausos

A menudo
A menudo
me recuerdas
a alguien
Tu sonrisa
la imagino
sin miedo
Invadido
por la ausencia
me devora
me devora
me devora
la impaciencia
me pregunta
si algún día
te veré
es deia
que hace todo
de tu vida
y sin embargo
no conozco
ni un detalle
de ti
el teléfono
el teléfono
es muy frío
tus llamadas
son muy pocas
yo sí quiero
conocerte
y tú no a mí
por favor
dame una cita
vamos al parque
entra en mi vida
sin anunciarte
abre las puertas
cierra los ojos
vamos a vernos
poquito a poco
dame tus manos
siente las mías
como dos ciegos
Santa Lucía
Santa Lucía
o Santa Lucía
a menudo
me recuerdas
a mí
la primera vez
pensé
se ha equivocado
la segunda vez
no supe
qué decir
las demás
me dabas
miedo
tanto loco
que andas
suelto
y ahora sé
que no podría
vivir sin ti
por favor
dame una cita
entra en mi vida
abre las puertas
o vamos a vernos
sobre mi amor
dame tus manos
siente las mías
como dos ciegos
Santa Lucía
Santa Lucía
Santa Lucía
a menudo
me recuerdas
a mí
una cita
en la cita
Gràcies.