I ja tenim aquí amb nosaltres l'Andrés i l'Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Això és que a curteta se'ns farà aquesta setmana, Andrés.
Ja ho veig, ja.
Nosaltres tindrem tres programets.
Ahir vam tenir plenari de l'Ajuntament, el dilluns ja no hi som.
O sigui que hem d'aprofitar al màxim aquests tres dies que tenim per davant.
Molt bé.
Sí, què et sembla?
Avui no tenim cinema perquè hi ha...
No, aquests dies no hi ha cinema perquè amb això de les eleccions necessiten la sala per altres coses i hem d'anar a fer feina.
O sigui que avui ens centrem literalment a la música, al cinema, però sobretot a la música de cinema.
Sí.
Ara ho hem fet així el potipoti.
Però també direm que allà al Port...
Ah, clar.
Veus?
És que m'has emredat, veus?
Que no ho pensava, dic tot, tot.
No, estàvem referint a l'antiga audiència.
Perfecte.
A l'antiga audiència.
Al Port ens toca aquesta setmana una pel·lícula que es diu Viaje al Fondo del Mar.
Quan?
Dissabte a les 6 de la tarda.
Entrada totalment gratuïta.
Visita el museu abans de començar la pel·lícula, també totalment gratuït.
Aquest dissabte a les 6, allà al Port, aquesta pel·lícula, Viaje al Fondo del Mar, una pel·lícula d'aventures molt distreta, tant per grans com per petitets.
Molt bé.
Fantàstic.
I ara anem, jo voldria parlar dels Òscars, però en pla de la música.
I podríem dir que Frank Capra va seguir posant optimisme al públic amb les seves últimes pel·lícules de fa temps enrere, molt espallades precisament amb el temps.
Millonario de il·lusiones tenia una excepcional fotografia de William Daniels i un repartiment de primer ordre encapçalats per Frank Sinatra, com Toni Manetta, i Caroline Jones i Eleanor Parker, que es disputaven l'amor d'aquest Frank Sinatra amb la pel·lícula.
Un altre personatge, Edgar Robinson i Thelma Ritter, eren una parella de característics francament divertida.
Amb aquesta pel·lícula, encara que Sinatra seguia demostrant que era un actor sense necessitat de cantar, amb un registre que podia arribar a la comèdia com el drama, i això ja ho havia demostrat,
amb les seves pel·lícules sempre s'escapava alguna cançó, com aquesta cançó que ara sentirem, i que precisament està interpretada per un altre grup que era Terra Ambrose,
i que la lletra de la pel·lícula va ser escrita per James Van Housen, bueno, aquest va ser la música, perdó, m'estic fent ara un liu, i Sam McCann va ser la lletra.
Escoltem la versió de Grandes Esperances pel grup Terra Ambrose.
Sous-titrage Société Radio Ambrose.
Sous-titrage Société Radio Ambrose.
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage Société Radio Ambrose.
Sous-titrage Société Radio Ambrose.
Ja he dit que voldria parlar dels Òscars musicals.
Ja, però no hem explicat, eh?
Hem anat directament a la feina.
Bé, doncs d'aquests Òscars musicals, ja clàssics, en fi, d'història, tenim un de l'any 1945, és història, eh?
D'una pel·lícula que es diu State Fair.
I el títol és Podria muy bien ser primavera.
i l'autor va ser Richard Rogers i aquesta producció, que va ser dirigida per Walter Lang, explicava en la pel·lícula les aventures de la família Frey durant la fira de l'estat d'Iowa.
El musical tenia unes cançons meravelloses de Rogers i en Merstein, en direcció musical d'Alfred Newman i Charles Anderson, uns altres monstros també de la música.
La cançó que ara escoltarem va guanyar a l'Òscar en 1945 i amb la pel·lícula estava cantada per Jean Creny, doblada per Loan Hogan.
Aquí sentirem la versió de Frank Shesfield i s'orquestra. Escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
La cançó que ara escoltem aquesta meravella.
la cançó que ara escoltem aquesta meravella.
Aquesta ha sigut l'interpretació de
de Franz Shesfield
i la seva orquestra.
Em demana si m'ha agradat, que no ho vas dir, demà.
Passem a una altra...
Què m'has dit?
Que m'ha agradat molt, eh?
La peça, que normalment comentem.
Jo ja he tingut la cara de satisfacció
i he donat per sentar, que també t'agradava.
Ja estava ara
per preparar la pròxima cançó.
Andrés, avui et veig molt fixat, eh?
Aprofitem el temps, que tenim poc.
Tens raó. Mira, tenim una altra pel·lícula
l'any 1946,
46, que és The Herbie Girls.
I el títol
del tema és
En Atchison, Topeca
i Santa Fe.
L'autor d'aquest número musical va ser
Harry Warren, amb la música,
i Johnny Mercer,
amb la lletra.
Aquest musical
va ser dirigit per George Sidney
i explicava
l'arribada a l'oest
de les primeres camareres
per atendre amb els clients
dels restaurants
de les línies ferroviàries.
Que, esclar,
no hi pensem mai,
amb aquesta gent.
Pensem en els primers trets,
però no pensem que hi havia un personal.
Judy Garland
era la gran estrella
de la pel·lícula
i entre els secundaris
podíem veure
amb una joveneta
Sitxeris,
junt amb una altra
que era
Angela Lansbury
i Ray Bolger.
Ja estava la senyora Jessica Fletcher
fent de les seves, ja.
Però molt jove, clar.
El moment més emocionant
era precisament
una llarga seqüència
de l'arribada
de les noies
amb el tren
a l'estació
mentre cantaven
aquest tema
que precisament
va aconseguir
a l'Òscar
en 1946.
Escoltem
en
Exxon,
Topeca
i Santa Fe
amb l'orquestra
Frank Shesfield
que també torna a ser
una meravella.
I tornem demà, Andrés.
I amb això
hem acabat avui,
tornem demà
i demà explicarem
la pel·lícula
que farem el dissabte
allà al Museu
del Port de Tarragona.
Fins demà.
Si Déu vol.
Fins demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.