Música
Em dóna el nas, no sé per què, de que avui estarem al cinema, però només amb música.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal?
Bé, avui.
Com va anar ahir?
Ahir va fer, es feia l'escena, la posada en escena, podríem dir, d'aquell nou cicle,
amb aquells tres documentals.
Sí, no, no, va estar bé, dos documentals molt interessants.
Molt interessants, sí, sí. La gent es va quedar una miqueta així sorpresa.
Home, clar, perquè a més també són coses crues, que són coses d'història.
Però com que els hem anat avisant, van vindre aquells que els realment no els podia interessar.
Alguns van sortir, sí, perquè jo he estat a Cartagena fent la meva vida.
Clar, clar, és lògic.
És lògic, això ja ens esperàvem que passaria.
I avui, com que avui no hi ha cinema...
I, Andrés, no fa falta que posi aquesta veu de gent gran, que hi ha molta gent jove que també, eh?
També, també.
Home, de tenta i tantos també som jove, eh?
Segur que encara queda algun que ens digui, eh? Que també he estat a Cartagena.
Bé, doncs com que avui no hi ha cinema, parlarem del cinema i la seva música.
Sí.
I com que l'altre ja vam deixar penjat aquell cicle de jazz dins del cinema,
doncs jo avui voldria parlar d'una pel·lícula de l'any 1967 que es diu Accidente i que el tema musical precisament és Accidente.
I l'autor va ser Johnny Dumburr.
Aquest autor ja el coneixem perquè va fer la pel·lícula Modesty Blaze.
Hi ha qui insisteix en la seva música diferent i, a més a més, iconoclasta, per dir-ho així.
Iconoclasta, mira que és difícil aquesta paraula, eh?
Encara que sigui de nacionalitat britànica i utilitza el jazz per descriure, doncs, les passions així una miqueta rares
que va escriure amb el guió d'Harold Printer d'aquest món de professors i catedràtics d'Oxford
que va ser encarnat per aquell gran actor, que a mi sempre m'ha encantat, com va ser Dick Bogardi
i després l'altre Stanley Bucker i l'actriu Jacqueline Sassar com l'objecte de desig d'aquests dos homes.
I Joseph Lozzi, va, hi ha un altre director, va ser el director d'aquesta pel·lícula.
Escoltem el tema musical aquest d'Accidente, de la pel·lícula Accidente.
El hereoniment
El hereoniment
El hereoniment
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Al final, Andrés, sembla que digui Alfil!
No?
Sí, Alfin!
Alfin s'acaba!
Alfil!
Que digui el nom del protagonista!
Sí, sí!
És així com molt dolça aquesta peça!
És així molt tranquil·la!
Ens ha deixat que, mira,
que si ara ens anem a prendre un cafè o això,
tampoc passarà res!
No, no, no!
No, que hem de continuar!
Que hem de continuar!
No, no!
Mira, no té la veu!
Fins i tot!
Ens hem calmat, eh!
Andrés, recordeu-me una miqueta que aquesta setmana hem començat un nou cicle!
Sí!
Que demà continuarem parlant!
Exacte!
És molt interessant perquè tenim un tema que és molt humà i interessa, doncs que
quanta més gent ho sàpiga millor!
Aquest mes, amb el cinema, estem fent un cicle dedicat al Cercle Cultural Cartagenero de Tarragona
i per donar a conèixer les activitats d'aquesta gent que està lluitant i, en fi, mirant d'introduir-se bé
dins del nostre ambient català, doncs estan fent actes culturals, estan fent moviments
perquè els agrada viure a Tarragona i també els agrada, doncs que els catalans
doncs coneguem també la seva terra, que és molt bonica i ho trobem molt loable
i participem en aquest interès.
Llavors hem decidit de fer un cicle de cinema de pel·lícules que hagin estat rodades precisament a Cartagena
o dins de la regió de Murcia.
Ahir vam presentar, com cosa excepcional, més que ara per conèixer una miqueta el lloc,
un documental cortet, una visita per la ciutat de Cartagena, molt bonic,
una sèrie de uns colors fantàstics, una gravació actual.
Després vam estar participant de la història dels héroes de Cavite
que hi vam veure un documental de l'any 1923 d'un monolit que es va alçar allà
i van anar als Reis d'Espanya.
I tornem a veure una altra vegada aquest monolit, però ja ho veiem en una pel·lícula en colors
que els actuals Reis d'Espanya, l'any 1998, van tornar a fer una visita a aquest monument.
El mateix que els seus antepassats, el seu avi, van fer l'any 1923.
I per acabar vam fer el documental del Naufragio del Sirio,
que l'any 1906 es va enfonsar un vaixell amb passagers
i que li van dir inclús el titànic de los pobres
perquè van morir quasi 500 persones
amb una cosa desgraciada
perquè la mar era completament plana, era completament de dia
i aquelles roques que estan a pocs metres sota l'aigua que no es veuen,
però que tot el mariner ho sap i en aquell temps no hi havia enredars,
però ells ho sabien.
I a més aquest vaixell havia passat moltes vegades per allà.
Es va despistar i es va arrossar.
En fi, va haver aquesta desgràcia.
i una cosa curiosa que vaig veure amb el documental
és que el vaixell va quedar escurat amb la proa,
no amb la popa, la popa a la part de darrere, no?
O sigui, la popa sortint, però bastant, i així va estar 15 dies.
O sigui, que si algú...
Que es podria haver salvat tranquil·lament.
S'ho vessin salvat.
Amb algun que un altre cop segurament t'haguessis donat, però...
Sí, sí, sí.
Està flotant allà sobre la roca.
I al cap de 15 dies va vindre una tormenta,
llavors aquella tormenta va ser la que va fer que s'enfonsés el que quedava.
Sí, potser va ser més el pànic que en aquell moment va passar,
que potser de veritat el que podia haver passat.
Exacte, exacte.
Bueno, el que es va comentar que, esclar,
les dones duien aquells vestits llargs,
els homes tampoc duien...
Basen criatures...
Eren treballadors, duien molta pana,
la pana xupa molt l'aigua també,
o sigui, fa pes, no és que la xupi, fa pes.
En fi, el documental i això va estar curiós
i una cosa més que vam saber.
i per demà ho explicarem demà.
Demà tindrem una altra vegada la visita dels Cartageneros per aquí
i seguirem explicant i explicarem la pel·lícula que demà farem.
Vinga, Andrés, fins demà.
Si deu vol.
Adeu-siau.