El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres, el saludem, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Recordem que aquesta setmana, des del dia 15 i fins al divendres 19,
aquí a Tarragona Ràdio estem celebrant el Comunica 2007,
en el qual, com a protagonista, està o rei o futbol, no?
Ahir vam començar a parlar-ne una miqueta,
avui continuem, avi, parlem del futbol,
el futbol que es pot veure, el que s'ha vist aquí a la nostra ciutat.
Però jo li he de preguntar una cosa, avi.
Ahir ja sé que ens vam quedar que el Nasti baixava,
però deixem un momentet.
Vostè era jugador de futbolí?
De futbolí, no.
Sí. No li ha agradat mai el clinc-cinclem als amics?
No, no.
Doncs no, tal com dèiem ahir, del gimnàstic...
He evitat la pregunta, eh?
Directament no s'ha extès i anem al Nasti directament, eh?
No ha sigut una cosa que a la meva època no hi havia futbolins.
No, però ja fa anys que va al futbolí pel món, eh?
Sí, però també tinc grans anys, també, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
Ollica.
Però, bé, més o menys, jo crec que s'ha trobat algú amb una altra futbolia.
Sí, bé, però...
Però a mi jo no li ha cridat.
Vostè tenia massa feina com per anar jugant a futbolins.
Doncs, bé, això que et deia del Nasti...
Sí, que estàvem parlant ahir.
Sí.
Doncs resulta que ja per el que passa en aquests puestos,
que quan un és president, l'altre vol ser-ho, l'altre vol fer,
l'altre vol deixar de fer...
El que passa és que llavors aquells terrenos que hi havia dalt del Nasti
i tot el que era del Nasti, allò era molt apetitós.
Home, clar, estava al mig de la ciutat.
I llavors va ser quan van començar a dir de trasladar-lo, de fer-lo.
La cosa ja es va embolicar una miqueta.
Jo no dic el que va passar o no va passar.
El cas és que llavors el Nasti ja...
Llavors va baixar perquè va haver alguna venda d'algun futbolista, recordes?
M'entens?
Sí.
Que si aquest s'ha venut perquè no fer el que havia de fer,
això vol dir que s'ha venut perquè aquella pifiada que ha fet
o aquella que no va parar, que podia haver-hi parat.
Vull dir, la gent ja...
I més quan ja vas amb la...
I més quan vas amb intenció que hi ha alguna cosa,
hi ha sospites de qualsevol cosa.
Veus fantasmes de tot arreu, això és veritat.
A més, si passa ara, no d'aquesta manera que m'està explicant,
però quan veiem alguna cosa...
Ui, a més nosaltres som...
Doncs tal com te deia, llavors passava com a l'època del Barcelona,
ja que m'has dit del Barcelona.
Quan al Barcelona jugaven sis o set de Barcelona,
la gent...
Ara què passa?
Si aquell és argentí, l'altre és brasileño, l'altre això, l'altre allò,
ara sí que torna a haver 4 o 5 de la cantera o fins allà
i sembla que dius, mira, el Barça t'agrada més
perquè ja no tots són noms estrangers.
N'hi ha 2 o 3, com passa a tots els equips,
que són els que donen el lloc.
Però vull dir, el Nàstic, llavors, també va començar a jugar alguns d'aquí
i la gent tornava a tindre afició.
I ara, clar, a tornar de vida l'afició,
perquè, clar, ja et juguen alguns
que si no són d'aquí, porten anys d'aquí.
Ja s'ha acabat una simpatia.
I llavors, el Nàstic ja és més nostre.
Clar.
Ja és més nostre, perquè sí, aquell Pinilla,
que tants anys d'això,
aquell va vindre i s'hi ha quedat.
Aquest resulta que li he dit pernat el puesto
i s'ha pogut quedar-se aquí.
Sembla que no, això et dona una...
No, i fa que la gent encara vagi més al camp i amb més ganes.
És això.
Perquè ha de sentir, els diumenges,
quan el noi que no el que transmet el nostre,
sinó el noi que està allà al camp i diu el nom de Pinilla
o qualsevol dels jugadors que hi ha,
una febre, una manera d'aplaudir, de cridar, d'encoratjar-lo.
El problema va ser quan estava primera
i jugaves en equips que no eren com era el Barcelona,
que hi ha la seva associació...
Aquests que tenen molts quartos, a mi.
Aquests tenen molts quartos.
No, l'Espanyol tenia els seus socis,
el Medita els seus socis.
Llavors, era el...
Però ara és el Nàstic.
Home, vas a tornar a pujar a primera, a mi.
Ja t'explicaré una cosa.
És una experiència a la mar de mar.
T'explicaré una cosa del Nàstic.
No ens va agradar gaire, perquè perdíem partits, però...
Ara t'explicaré una anècdota de quan la guerra...
Sí.
Ho vaig explicar-ho jo.
El Nàstic, d'abans, la tribuna era del camp del Barça,
quan van desfer el Barça, doncs, tot de fusta, abans de la guerra, eh?
Sí, sí, abans de la guerra.
Quan van fer el camp del Barça i d'això,
doncs, la tribuna, tot de fusta,
era la part d'aquí del Nàstic,
i al altre costat eren grades.
Sí.
Per a baixar, molta gent amb una escala,
s'ha posat arreu de la barra...
Home, ara tenim els garrofers,
que també, Déu n'hi do,
a la pública té...
Però em refereixo a que d'aixòs.
Abans no hi havia aquestes cases que hi ha ara, saps?
No, no, no.
Bé, llavors resulta que un dia
van fer un festival amb la guerra,
i l'Ista i el Campesino,
els dos, manda d'aixòs,
els capitans o generals, com vulguis,
de la guerra,
del front d'aquí,
van fer un festival,
van presentar una noia musical,
l'altra un ballet, el que sigui.
I hi havia un home,
un home gran,
que ells va encarar amb ells.
Ara diuen de quan s'encaren,
doncs, bé, ell els hi va dir de tot.
Dien que el seu fill estava aquí,
al front de l'Ebro,
lluitant vida o mort,
i ells d'aquí disfrutant.
Oh, el tio mora,
se'l van emportar,
per dir, està borratxo.
El que passa és que a vegades els borratxos nens...
Diuen la veritat.
Bueno, en cas,
el que va passar no se sap,
però a la nit va començar a cremar,
i començar l'oralita,
ens vam fer a prop,
amb uns espetecs,
i és que l'oralita petava.
I es va cremar,
i es va cremar tota la part de tribuna
del nàstic aquella nit.
Ai.
Es va cremar.
I això va ser una de les coses que va fer
que ja es canviés de lloc,
al camp, o no?
No, no, no.
Encara va durar un temps més el camp allà.
Això et dic amb la guerra.
Això va ser amb la guerra.
Ah, d'acord.
Després van aprofitar de com va ser,
llavors hi havia allà dalt,
en un racó,
la penya Garrofer,
hi havia un Garrofer allà,
en un cantó,
hi havia una miqueta de bar,
i hi havia...
O sigui,
que sempre hi ha hagut penyes
dintre del bar,
dintre del nàstic,
o sigui,
dintre del nàstic,
ara hi ha la penya aquí,
la penya allà.
Home,
ara hi ha penyes,
però que són,
com ell que diu moltes vegades,
o la gran majoria,
de jugadors.
Sí.
La penya del Pellilla,
del Rubén Pérez...
Llavors,
per no...
Que des d'aquí,
una salutació a totes.
Per no d'allòs,
llavors era la penya Garrofer.
I s'ajuntaven els fanàtics,
i es barallaven,
discutien,
el que sigui,
que si aquest,
el Pellegrí,
mira com corre,
que és un estrem,
mira com corre,
no,
no,
aquest és millor,
mira el que et ve.
Saps?
Cadascú tenia el seu ídol,
i tot plegat érem companys de treball,
perquè ara encara
tenen un ídol de Barcelona,
o un ídol que ve de fora,
i dius,
val,
però és que llavors,
l'ídol,
o l'emprenyo era,
que aquest que tu defensaves,
o criticaves,
era un veí teu.
Sí, sí,
o el millor treballava amb tu.
No, no,
era un veí teu,
m'entens?
era bonic per això,
perquè l'afició
l'embocaves
amb una gent
que coneixies
i donaves ànims
i el que sigui,
vull dir,
era una altra manera,
el futbol era una altra cosa,
ara,
les circumstàncies ho porten,
perquè també el futbol,
la nació,
hi ha hagut moments
que li anirà bé
per distreure coses,
un penalti,
porta una discussió
d'una setmana
perquè no parla d'aquella cosa,
quan aquell partit
l'hem perdut
per culpa de l'àrbit,
i aquella setmana
es parla de l'àrbit,
i no es parla
d'altres coses
més importants,
vull dir que avui dia
el futbol
és una estratègia
ja de coses
que convenen,
llavors no,
llavors eren aficionats
i amics,
el que sigui.
Jo crec que ara
continuem amb molts aficionats,
també amb molts amics,
i també,
sobretot,
molta passió grana,
que continuï per molts anys.
Jo crec que el Nasc
ha tornat a trobar-se
una altra vegada
i és el que s'ha de fer,
que les penyes
augmentin,
que juguin gent
amb terrorisme.
He vist un nom,
un tal Ramon Martí,
al qual se li donarà
el dia 19,
alguna cosa.
Demà parlem.
Demà m'ho explica,
eh, avi?
Gràcies, avi.
Fins demà.
Deixem així en enigma, eh?
Com que sempre aneu...
Sempre l'aliem,
sempre l'alim.
M'estàs lient-se amb misteris
i coses,
i després...
demà ho explicarem.
Gràcies, avi.
Llavors ja us explicarem
el que us hem de explicar.
Vinga, adeu-siau.
Bhoi!
Bhoi!
Bhoi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!