I ja tenim aquí amb nosaltres l'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda, Sílvia.
I ja tenim preparat un munt de papers aquí a sobre per parlar-nos,
perquè avui recordem que no tenim cinema.
No tenim cinema.
Avui és un migdia, exacte.
Avui, bueno, dilluns, dimecres i divendres,
són els dies que no tenim cinema a l'antiga audiència.
Exacte.
Dimarts i dijous sí.
De la meva, perquè hi ha d'altres actes i altres coses.
Exacte.
I continuem parlant del James Bond,
que ahir, fent un petit resum,
el senyor Sam Connery va decidir que ja està una miqueta fartet,
que està una mica cansat ja de fer aquest personatge,
que volia canviar d'aires.
A partir d'aquí la productora va començar a buscar-ne,
però hi ha sorpreses, no, Andrés,
a aquesta propera película que parlarem?
Exacte.
La productora, llavors, el problema que tenia era
trobar algun personatge que pogués donar la talla
que havia donat el Sam Connery.
Ah, difícil.
I van fer una sèrie de càstings,
van trobar al final la persona que els semblava que fos més escaient,
i van tirar endavant amb la pel·lícula 007,
El Servicio Secreto de Su Majestat.
Però, bueno, van passar uns anys,
Sam Connery havia,
se suposava que havia abandonat per sempre
el seu personatge.
Sí.
i quan Sam Connery tenia ja 41 anys
i per fi ja tenia amb el seu historial cinematogràfic
alguns títols importants que no tenien res a veure
amb el James Bond,
va tornar a fer de James Bond.
Què dius?
Sí, llavors, quan li van preguntar...
Però que li van suplicar molt,
li van dir, per favor, vuelve, vuelve, vuelve, vuelve.
Ah, t'ho explicaré.
D'acord.
Els periodistes li van preguntar
que per què tornava.
I ell els va dir
que per què vaig tornar?
Dius que els cèntims
que m'han donat
eren tants
que no podia dir que no,
no podia rebotxar-ho.
Que treballant amb la pel·lícula
podia haver fet un esplèndid donatiu
a la Fundació Escocesa Educativa
que jo havia col·laborat a crear.
Molt bé, molt bé.
Amb aquest gran cor que té el Sam Connery.
Exacte, exacte.
Bueno, també va reconèixer
que havia fet una negociació
amb la unitat d'artistes
per rodar a continuació amb ells
dues pel·lícules dramàtiques.
Clar, tenia que haver alguna condició més
perquè si no...
No, clar, clar, per continuar treballant.
Això ja el compensava econòmicament
del que no havies guanyat a la primera
perquè tampoc li feia falta
tant, tant, tant diners, no?
I que per un altre costat
li havia entusiasmat el guió.
O sigui que el guió li va agradar
i va dir, doncs val.
Llavors el director,
Guy Hamilton,
amb qui Sam Connery havia treballat
amb James Bond contra Goldfinger,
li va prometre
que aquesta vegada el rodatge seria ràpid
perquè les altres vegades
d'un i duret,
les feinades que tenien,
i que sols estaria amb el plató
al mínim temps possible,
que m'havia d'entretindre'l
el menys possible.
Connery havia treballat
amb els últims temps
a les ordres de directors
tan prestigiosos com
Alfred Hitchcock,
Sidney Lumet,
Martin Reich,
però el veterà i eficient
Guy Hamilton
li garantitzava
un rodatge professional
implacable.
Llavors teníem els productors,
llavors aquests
van decidir jugar fort
aquesta vegada,
de seguts,
per haver perdut
el cetre de taquilla,
o sigui,
ja no eren el número 1
de taquilla,
després del de l'experiència
d'intentar
llençar el mercat
a un nou bon.
La gent és això,
que la gent està acostumada.
George Lichtenby.
I van donar,
de nou,
amb la diana
de l'èxit.
Carà.
Perquè van recaudar
19.700 milions de dòlars
amb el mercat
només dels Estats Units.
Que dius!
Això,
amb aquell temps.
O sigui,
que ja són anys,
estem parlant
de l'any 1971.
O sigui,
els diners que li van fer
de proposta,
al Sean Connery,
ja sabien que de sobre
se'ls guanyarien.
Estem parlant
que això és la recaudació
que es va fer.
Per això,
per això.
O sigui que...
Llavors havíem pensat
en oferir el paper
de James Bond
a Booth Reynolds,
que estava rodant
Deliverance,
però fins al moment
de firmar
amb Connery,
qui semblava destinat
a tornar,
qui semblava
que podia haver sigut
destinat
a fer James Bond,
era un altre actor
que era John Gavin,
que tenia precisament
la mateixa edat
i que havia interpretat
aquell jove
Julio César
de la pel·lícula
Espartaco.
S'ha de mentir
de com es mouen
els actors,
els contractes,
els pares...
Que no saps
on te'l pots arribar
a trobar,
després,
al cap dels anys.
Són els calés
i te l'has de jugar,
saps?
Ets actor
i per això
has de treballar.
Exacte.
Llavors,
el primer guió
d'aquesta novel·la,
o sigui,
basada en la novel·la
d'Ian Fleming,
va ser obra
de Richard McBeau.
S'ha de dir,
dic el primer guió,
perquè, esclar,
normalment,
quan hi ha una obra,
sempre surt un guionista
que ha d'adaptar
l'obra
que sigui,
en fi,
de cara,
visible a la pantalla.
I, esclar,
això a vegades
s'ha de ser un expert
també per poder-ho fer.
Però resulta
que el text definitiu
va tindre
l'aportació
valiosa i plena
d'encerts
del fill
de Joseph McEambick,
aquell gran director
de cineva
que havia fet
tantes pel·lícules precioses.
Tom va ser
el primer guionista
nord-americà
d'aquesta sèrie
i que seguiria
col·laborant
en les quatre
pel·lícules
produïdes a continuació
per l'empresa
E.ON,
que els propietaris
estaven
encantadíssims
amb els
elogis
que feia
el
Saint-Connery.
Encantava això.
Sí.
Llavors,
va ser,
i deia,
de Maiveu
fer servir
un ratxlàcer
amb l'acció.
Què dius?
Com es trencava això?
Sí,
per canviar una miqueta
tot el...
Esclar,
hem de buscar coses noves.
Clar,
per animar la gent.
Com que els productors
estaven molt satisfets
per l'èxit mundial
del seu personatge
que es va fer
de Goldfinger,
van decidir
en un principi
que Maiveu,
davant
la impossibilitat
de tornar
a ressuscitar
amb aquell dolent
que mora
de Goldfinger,
donés vida
amb el seu
germà
Bassó,
que és un magnat
de la navegació sueca,
representa que és
un gran armador
suec,
i intentant
inclús contractar
de nou,
una altra vegada,
a Ger Frower,
que era un atractor...
que era el dolent dels dolents,
que era un...
Per excel·lència.
Exacte.
Llavors,
el somni de Bròcoli,
el productor principal
de la pel·lícula,
jo em feia
gràcia cada vegada
que veia
a la pantalla
Bròcoli.
anava a dir
coli florid.
Això és broma de pla,
no?
És de la família.
Exacte.
Un somni que Bròcoli
tenia,
amb el que visitava
ja amb el
ballet
Howard Oaks,
amb el seu refugi
de Las Vegas,
va fer que el seu guionista
canviés l'ambientació
d'un projecte
que tenia inicialment,
i va portar
l'acció
de la Índia
i Tailàndia
a Nevada.
I així va fer
un homenatge
al legendari
milionari
de l'aviació
i del cine
amb el seu personatge
de Williard White.
Per la seva part,
McEmbich,
va canviar
de dalt a baix
el projecte
i va escriure
un nou final.
O sigui,
que això és,
ara avui blanc,
no ara ho tenia.
Teòricament,
estaven a la Índia,
anaven a anar cap a la Índia,
cap a Tailàndia,
van acabar fent-lo a Nevada.
Dona't compte,
dona't compte
quins canvis...
Quin mal de cap,
no?
Per la gent guionista,
devia ser un mal de cap.
Ara tira cap amunt,
ara tira cap avall,
ara aquí no m'agrada.
Jo llegeixo tronques
i escrits
i biografies
i coses així
i dius,
per exemple,
a Casa Blanca,
que dius,
carai,
quina pel·lícula.
Bueno,
doncs,
els actors
al mateix dia
no sabien
el que passaria
l'endemà
i durant la nit
s'estava escrivint
Casa Blanca
i a la nit
s'estava escrivint
el guionatge
pel dia següent
i els actors
no sabien
el que farien encara,
no sabien ni
i que tenien de llegir.
Però, clar,
s'havia de memoritzar
i s'havia de fer.
Sí, sí, sí, sí, sí,
o sigui que,
saps?
O sigui que,
dóna't compte...
Perquè veus com es poden
arribar a fer les pel·lícules.
Va començar
amb un altre espirit
la pel·lícula.
Bueno,
hi ha una història,
algun dia en parlarem
de Casa Blanca,
saps?
Bueno,
doncs,
això és el que tenim
amb la pel·lícula
de James Bond,
amb Diamantes
per l'Eternidad,
que va ser
quan ell va tornar
a fer
de James Bond.
i per il·lustrar
aquesta xerrmeca
que hem tingut...
Hem d'anar
a la música.
Hem d'anar allà
a la música,
precisament,
lògicament,
amb el tema principal
de Diamantes
per l'Eternidad.
I fins a mà,
si tu vols.
Gràcies, Andrés.
Fins a mà.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!