El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Doncs ja el teníem, ja saps que la presentació ja l'havíem saludat, però el tornem a fer.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, que havíem començat a parlar de la Setmana Santa i havia donat el titular de
La Setmana Santa s'està convertint en un espectacle?
Punts suspensius. Reprenem el fil des d'allà.
Oi, que bonic m'ha quedat, avi, que bonic.
Potsis el micròfon, que el treus una miqueta deprimit, aquest micròfon.
S'ha espantat.
L'ha caigut el micro, avi.
Estava aquí i veig que, clar, parles tot en fort i rius que ha agafat aquell sols.
No, no, se n'ha anat a cotxar, se n'ha anat a cotxar.
Mira, mira, que torna a trobar.
Però la Setmana Santa...
No, està deprimit, però, clar, com no ha tingut vacances, que aquest bon home està treballant.
Aquest deixo fer-ho algun dia que vaig anar al dentista i em diu
que vostè a les dents té un miqueta gastades i com, des que van començar a menjar, no han descansat.
No, des que me'l van canviar, de les de llet per les altres ja...
No, no, no, són les mateixes.
Són les mateixes.
Són les mateixes.
No, per als vuit anys se les canviem totes.
No, gairebé totes.
No me'n recordo jo.
Sí, home, sí.
Era petit no me'n recordo.
Aquelles fotografies de comunió sense les dents avant, qui no les té?
No, no, no.
Ah, no? No li van canviar a vostè les dents de llet?
No?
Vini, torna una altra vegada baixada, eh?
Avui serà l'espectacle del micro, eh?
No sé com ho farem.
Pugi, puigi, sense por, no tingui por.
Ara, ara, agafat el tranquillo.
Ja està, ja està.
Avi, a veure, què m'ho volia dir, això de la Setmana Santa és un espectacle?
Per què ho dius, això?
No, perquè tu m'has preguntat de la Setmana Santa, que em sembla i com em sembla.
La Setmana Santa, a Andalusia, per exemple, sempre ha sigut un elixir, el cant, el que sigui.
Però Tarragona era una Setmana Santa sèria.
Home, jo és, també.
Sèria, silenciosa, Tarragona, els carrers, el que sigui.
Ara ja és una Setmana Santa, per exemple, que hi ha una cosa que a mi m'ha cridat l'atenció.
Sí.
Per exemple, els viacrucis.
els viacrucis de la setmana, pensa tu que aquesta setmana, espera un momentet,
escrivia el micròfon aquest, que es veu que està desmuntat, i anava baixant, baixant, baixant, i jo ja...
L'altra vegada...
Em pensava que era jo que em feia vell, però és que el micròfon...
No, no, això parlant.
Per exemple, fixi-t'hi amb un detall.
Cada any, quan és Setmana Santa, hi ha els viacrucis, i cada vegada més espectacular els viacrucis.
Per en quin sentit? Perquè hi ha més gent, potser.
Més gent, més gent que sigui el pendor, que sigui a Aidanà, que sigui al carrer, que sigui aniré.
La gent a veure, a veure quan passen, el que sigui.
Però aquest any ha coincidit que els viacrucis i les palmes ho han fet com la religió humana, dintre els locals apropiats.
O sigui, les palmes, que se les puja com un avís, i no, fora el cante d'això, a la catedral, les palmes, a Sant Joan, el viacrucis dintre, a l'altre poest.
I en canvi, el sant enterrament, que dèiem, que plorar, que sí, que... No.
Si tot es pendent del cel, sí.
Doncs, com que és una cosa que havia de ser, i encara que hi hagi una miqueta d'espectacle, que hi ha, molta gent van...
No, és d'emoció, i amb aquelles promeses, i amb aquella fe.
Doncs, clar, una cosa no pot cridar l'altra. O sigui, que jo ho veig d'aquesta manera. No, com a catòlic, tot la mar de bé. No, però trobo que, no sé...
Jo només tinc una petita queixa. Bé, dos. M'assumo a les dues queixes. Una que jo crec que va sortir massa tard, perquè al final vaig acabar veient-lo a través de la televisió.
Jo tinc dos nens petits, i clar, depèn de l'hora, ja fa molt de res. Ja et diré. I també vaig veure una imatge molt bonica a través de la televisió, que era un nen petitet, que devia tenir 3 o 4 anys, que el portava sa mare.
I clar, el nen s'adormia, anava caminant, i era l'inici de la processó. O sigui, imaginem aquell nen que ha de fer tot el recorregut i espero que no l'hagi fet.
I l'altre avi és que la gent, una vegada que estigui situat, que no passi pel mig de la processó. Que no camini pel mig de la processó.
Perquè es trenca el silenci, es trenca tota la màgia que té aquell dia.
Per això ara jo parlant, i no voldria que ningú es molestés, no? Perquè és una opinió molt personal.
Home, jo si es molesten, i després no passen, per mi, perfecte.
No, no, no. Però el parlar jo d'aquesta manera, una miqueta, doncs, la meva visió de la cosa, no?
Que sempre pel bé de Tarragona i pel bé de... Clar, s'ho comença més tard, perquè, clar, el sortir, els primers que surten d'allí, del plaç del rei,
i sortir, el plaç de l'Antoni, jo vaig ser-hi al començament.
I, clar, allí, aquests primers que surten, falta, és a dir, falta aquesta miqueta d'espectacle, no espectacle, aquesta miqueta de...
No, no, no, no, espera't, deixa'm dir, no?
És molt diferent quan passa aquests, el començament, de dia, de dia, i allí està una jantada que no es pot...
I es veu, clar, tots van amb les... que se'n l'encenen, se'n l'encenen...
Hi ha molta diferència d'aquell, els que surten ja amb i tant, a fosques, amb els fanals...
No, no, allò és fantàstic, sí, és veritat.
O sigui, per a fer una miqueta més de conjunt, clar, la retracen.
Però, clar, retracar-la, se retracsa tot.
A més, hem de dir que hi ha molt...
Després hi ha gent, que és el que dius tu, hi ha gent, per exemple, inclús que venen de fora.
Aquell gent de fora han de tindre un horari per agafar el tren, o marxar, o el que sigui.
Què passa? Que llavors, aquesta gent, potser han comprat unes cadires a un lloc determinat,
que no saben ells, que van perduts, que és el que dius tu.
S'han d'aixecar de la cadira i per poder anar cap a l'estació, o al parc, o el que sigui, han de passar pel mig.
I llavors tens aquesta miqueta de cosa que desvirtua, que dius tu, la pressió.
O sigui, que hi ha una sèrie de coses que són...
No, però a veure, jo penso, si has de sortir abans, col·loca't en algun lloc...
Que saben molta gent.
Ja, ja, ja.
No, però molta gent compra-me unes entrades.
Un parell que es vegi bé.
Doncs mira, davant de palau, o davant de l'ensenyança, o...
I en canvi, a la Rambla, els palcos, l'última hora, estaven mig buits.
Saps com dic?
Clar.
Mig buits.
Clar, a la Rambla estava molt bé, perquè hi ha els palcos, ample, passa molt bé,
però a les dotze de la nit qui aguanta.
Clar.
És que és això.
M'entens com vull dir?
O sigui, que hi ha una sèrie de coses que estan molt bé.
No, no, per a mi fantàstic, eh?
I molt bé en l'organització i tot.
Va anar molt bé.
Sí, sí.
A més, no vaig veure, vaig notar que no van haver parades aquí, les enormes i llargues.
No, no.
Van anar...
Bueno, és que hi ha unes parades que són...
Força continuant.
No, no.
Hi ha unes parades que són elementals.
Gairebé obligades.
Per exemple, quan surt l'empresa de Palau, que baixen pel claustre, allí molts han de canviar el misteri,
l'han de posar de travès, clar, van caminant, van...
Sí, sí, si no, no, que se'n té perfectament.
Això encara que no ho vulguis...
Per això li deia que encara que hi hagi aquestes parades, que gairebé moltes vegades i de cada any són obligatòries, diguem-ho així,
però que va ser...
No, però amb això, per això ja s'hi compta, eh?
Ja s'hi compta i com que hi ha...
Força ferida, diguem.
Com que hi ha...
Ja fan experiència, ja saben el que hi ha al com, molt bé.
Però imagina't tu, per exemple, això que et dèiem, que ho dius que travessen.
Per exemple, agafes tu, per exemple, estigues tu per allà al carrer Conde de Rius,
o estiguis a la Rambla, o estiguis a la plaça de la Fora, encara, encara, que et misi això,
i escolta'm, i que se fan les 11, se fan les 12 de la nit, i clar, el crio que s'adorm, l'altre que ha de marxar.
Que fa una mica de fred.
I llavors surts d'aquests carrers, per exemple, elementals,
i llavors comences a veure una jantada de gent que tal els hi fa la professor,
que tal els hi fa el que sigui, la qüestió és viure...
Mira, és festa, és festa, vacances, m'entens?
Vull dir que ja està molt bé i llàstima, perquè et dic que Tarragona
és un dels llocs que la processó val la pena.
No, no, és preciosa.
És preciosa.
Clar, i el que passa ara, que un altre misteri, una altra congregació que agafa més gent,
l'altra, i clar, això es va allargant, allargant, és molt bonic, com a professor, és molt bonic,
però clar, que no n'han de fer-ne res dels que van a mirar, eh?
Però tot fa, tot fa, tot fa la cosa, eh?
Els que estan mirant-la, els que hi van, perquè inclús trobes, que és curiós, eh?
Que això ho vaig veure jo, no?
Que, per exemple, d'una congregació, arribar a la plaça del rei, canviar-se la roba
i agregar-se a un altre misteri, que també era d'aquell altre...
Què diu, però això no es pot fer, no?
Què?
Això es pot fer, eh?
Són socis de les dues entitats.
Ah, d'acord.
M'entens com a dir?
Ah, d'anar un cop de mà, una a l'altra.
No, anàvem primer, doncs, com d'això, amb una, no?
Amb la festa, i d'allò, i clar, arribar a la plaça del rei,
com que havia de sortir l'altre misteri,
que també és d'un lloc determinat de Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
Si vols dir, del Serrallo, perquè t'hi ha més clar, no?
Vull dir, eh?
No, vull dir que no ho dic perquè sí.
Doncs aquella persona es va canviar, i com que era soci dels dos llocs,
doncs se va posar a l'altre, no va fer cap mal.
No, no, no, al contrari.
Vull dir que té aquesta cosa de ganes de participar-hi.
Uns tenen ganes de participar-hi perquè tu és el boniquès, per exemple,
amb la banderada aquella que la gent vegi com d'allò,
i altres que van sense que els vegin,
que llavors això sí que demostra que vas que vas.
Jo la gent, avi, que porta els peus descalços,
que porta la creu o porta qualsevol de les coses que podem veure,
dels ingredients, diguem-ho així, d'aquest divendresant,
jo els admiro.
Jo no podria, perquè a més a més, tenint en compte...
Sí que pot dir.
Ara mateix, que pots enganxar una pedra,
o que pots agafar qualsevol cosa a terra...
Escolti, quan, per exemple, a la vida,
que ara la gent diem, diem, diem, diem...
Tothom, tothom, hem fet alguna promesa,
o algun sacrifici, o una cosa o altra.
Avi, fem una cosa.
Digues.
El nostre sacrifici ara mateix és acomiadar-lo.
Bueno...
Però per demà tornem, eh?
Tornem, idòria.
Agafem el fil, agafem el fil una miqueta de...
Això dels sacrificis aquests i parlarem, sí.
Eh? Doncs vinga.
Avi, fins demà.
Molt bé.
Gràcies.
Molt bé.
I love you.
All the things that we've been through.
You should understand me, like I understand you.
Now, girl, I know the difference between right and wrong.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!