...
Aquests són aquests de sintonia, seguríssim.
Cada divendres la tenim aquí amb nosaltres.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, que de re guapa.
Bé, ja ho comentarem després.
Ara digue'ns el que has de dir, que comencem.
Després en parlem, exacte.
Entre altres persones, avui parlarem...
Bueno, de fet, aquí no parlem, aquí critiquem.
Clar que sí.
Perquè per això estem, escoltem,
perquè ens agrada, a veure, els draps brusos d'octubre.
I si no en tenen, nosaltres els embrutem i els traiem
i ens quedem trampes.
El busquem, el busquem.
Entre altres, parlarem de la...
No sé si dir-li exparella, mare de son fill...
Bé, d'aquella xiqueta, la Valeria Rivera, que dissenya...
La Valeria, no me sona, no me sona.
És una allà que dissenya traps, drapets, allò...
Ja en parlem més endavant.
De car, de car.
Del Tom Hanks, de l'Ester Canyades, del Michael Jordan i de Superman.
Però tranquil·litzem-nos.
Ei, xinutxono, perquè avui, avui és divendres.
Mira, mira, que el primer que he dit quan he presentat el programa
ha sigut la mare, avui ens dirà que avui és viernes.
Exacte.
Però ha sigut intuïció, eh?
Una cosa com que no saps allò de què va, no?
Me venia d'un, no sé, una cosa així...
Un no sé què, què sé jo?
Sí, sí, anava per aquí.
De fet, estem preparades, ho tenim tot.
Tenim el cafè, tenim les galetes, tenim les ganes i avui no només és divendres.
Avui és divendres, però divendres, divendres, aquells de sarao, de tortillita de patata,
de finito, de rebujito i de fèria.
Però de fèria, fèria, eh?
Jo no ho volia dir, però avui la mare ens ha vingut en un modelito faralai.
Això és mentida, però bueno...
Amb topitos...
Podem seguir, de topos sí.
Jo he vingut de topos, però de faralais no.
Amb el que t'ha costat seure en aquesta cadira avui, com m'estàs dient que no vens de faralai?
Perdona, ho dius tu per la peineta que portes?
Clar, tu saps el que m'ha costat a mi posar-me els cascos amb la peineta?
Ja trobo que sí.
Que m'aquella cap enrere dels cascos, la peineta...
Sembla la Martírio, però sense les ulleres de sol.
Mira el moño, mira el moño, que no sé com arribarà aquesta nit.
El clavell tot mústio que portes aquí.
Ah, mira, eh.
Que m'ha costat trobar un clavell, eh?
En condicions, perquè soc molt exigent a l'hora de triar clavells, eh?
El tema del clavell el té la flor, el t'agrada fresca.
Clar, que sigui bona, que aguanti.
Que aguanti, però el que duri.
I el que duri, duríssim.
Escoltem-me.
Vinga, remueve, remueve, esta flor a l'ai, vinga.
Toma, toma.
I toma.
Guapa.
Quina poca gràcia que tinc, escolta'm.
Ens veiem aquesta nit, no? Hem quedat.
Sí, clar.
Hem quedat.
No et veiguis.
Jo sempre recordaré...
Que no m'heu re.
Recordaré sempre, amb una nostàlgia i una ressaca molt bèstia,
aquella vegada que vam fer el programa en directe des de la fèria.
I nosaltres dos, soles a tota la fèria,
perquè d'aquestes hores de la tarda no hi ha ni Déu.
I estàvem allà, rebujito, va, rebujito, viene.
I vam sortir d'allà amb un pedal.
Però el més bo és que ens convidaven.
És veritat.
Mira, una miqueta...
A la xica de la ràdio, el que ha de farta.
Un poquillo de manzanilla.
Sí, sí.
I jo dic, adeu ser pel mal de panxa, que ja m'haurà notat.
I després, jo dic, això no és la manzanilla.
I jo dic, clar, va més.
Un altre tipus d'infusió.
Exacte.
No, però vau, s'ho vam passar molt bé.
Que ara un infinito de no sé què.
Aquests eren unes patatetes de no sé què.
Anàvem, anàvem, anàvem, anàvem.
Oi com anàvem.
Que al final, menys mal que mire, ens vam quedar allà a reposar.
Exacte.
Aquesta nit ho rememorem.
I ara ja sí, amb l'abosia i nocturnitat, no cal donar explicacions perquè, bueno, ja, no, no.
És allò que ens coneixen la veu però no la cara.
Sí.
I podrem anar i disfrutar i gaudir de la fèrie d'abril a Bona Vista que avui encenen tot l'enllumenat i tot el tema aquest.
Ah.
Però anem per feina perquè no tot s'acaba a Bona Vista, eh?
No, no, que hi ha més coses.
Hi ha molts llocs al món en què les fèries furioses enceten més d'una llaga.
A veure.
I jo dic per les teves llagues.
Parlem-ne, sí, posa'm a la.
Ai, ai, ai.
Pos amb la cançó d'aquest bon senyor que jo sé que a tu t'agrada.
És que no és el mismo, ja ho deia amb tu i jo l'altre dia, que aquesta senyora va aprofitant el tema i va allargant i va traient notícies i vinga, vinga.
Mira si allarga i mira si treu que la notícia és que els dos germans del senyor, bueno, fills del senyor Alejandro Sanz ja es coneixen.
I això qui ho ha dit, que es coneixien ja?
Doncs ho ha dit la seva mare per part de tots els dos, que ja està bé, tots els dos nens, ja està bé.
Bueno, mira, escolta, més allò de dir, jo potser en el seu cas segurament també explotaria al màxim el tema d'allò de, ja veus tu, un rotllo d'una nit i mira, va tenir sort, o de dos nits, no ho sé.
O de tres, però clar, és el que va dur una miqueta.
Que està molt bé, xiqueta, però que no ens, comences a cansar, m'entens? El fet que tu ara ja tinguis sentiments per muntar la teva botiga ens encanta.
Vinga, ja està, no?
Però que, a més a més, jo ho trobo molt cutre, perquè hi ha la revista Ola, que sempre serà la revista Ola, tu saps que sempre he dit, quan jo hagi de donar una exclusiva a la Ola.
A la Ola.
A la Ola, res.
Xatona a la Pronto, està molt bé la revista Pronto, però, a veure, un especial sobre la teva inauguració de la botiga i tal a la Pronto, és friki, però friki, friki.
Home, però el que passa és que ella ho ha fet, a lo millor, a la Ola ja van dir, psst, aquesta sí que ja va parlar, a la lectura es va comandament, ja treurem una notícia, a veure què...
Bé, doncs la qüestió és que ella ja ha deixat de, bueno, ha deixat en l'aire, que ja no només farà robar Sportwear, sinó que vol fer també trepitos de disseny, allò una cosa més pret a porter, eh?
I què s'hauran conegut? S'hauran conegut a Miami?
Qui?
Perquè l'Alejandro Sánchez està allà, no? Teòricament.
Amb qui s'haurà conegut a Miami?
Amb la germana, eh?
Clar.
Ah, però dic que haurà estat a Miami, perquè te'n recordes que quan va començar tot a l'embolau, i mira, vam dir la història de la fèria, que la dona, la Heidi Mitchell, la dona, l'ex dona ara ja d'Alejandro Sánchez, va marxar, va sortir del país, va sortir d'Espanya, i va anar cap a Mèxic, precisament per haver...
Es veu que s'ha conegut allà a Miami, i està bé, escolta, on són germans.
Però és una mica violent, no?
Per qui? Pels nens?
No, pels nens no, però clar, també hi havia d'estar els adults.
Perquè els nens no vénen sols.
I per què violent?
Ai, no sé.
La mare d'aquesta xiqueta no hi devia anar.
Segur?
Clar, home, va deixar a l'aeroport, i la Manuela ja és el que mira sola, ja, agafa...
Amb el papa.
Amb qui sigui, però tampoc no ens interessa, ja està, la notícia ja està donada, ja pots treure la música aquesta de fons, perquè no volem gastar ni un segon més en parlar d'aquesta senyora, que de moment no té ni solta ni volta.
Bueno, ara t'he de fer una pregunta.
Digue'm.
I ara d'aquí parlarem. No ho dic per la música, ara no sé ben bé què posar-te, eh?
Jo t'he dit que ara vingués a alguna cosa que tingués de veure amb el cinema, perquè parlarem de Tom Hanks.
I així m'agrada que em facis cas.
Veus? Sóc una xiqueta obviat bé, eh?
Quan vols.
També.
Ja que no el tenim, almenys el fem.
Què li passa al Tom Hanks, aquest nòufrago? Este chico para todo, da Vinci.
Ui, ui, ui.
No? T'agradar?
Sí, sí, sí.
És una mitja de repàs, d'aquestes dues pel·lícules que van frapar.
Justament això, que treballa. Treballa i molt.
I jo no sé si tu valoraràs prou o si aquí, a l'emissora, valoraran prou la teva feina.
Que jo sí que la valoro, carinyo, eh?
La qüestió és que el senyor Tom Hanks, a partir de...
De pica pelotilla, avui, eh?
Bueno, m'interrompis perquè se m'amaloremos, xiqueta.
Vols ganetes d'aquests de marmelada?
Doncs espavila perquè si no no em queden.
I així tens la boca ocupada.
Tom Hanks serà l'actor millor pagat de la història del cinema
perquè cobrarà més de 50 milions d'euros per una sola pel·lícula.
50 milions d'euros per una sola pel·lícula?
Una mica més.
I tot això no ho cobraré en tota la meva vida?
Una pel·lícula que es diu...
Per què no treballes prou, es veu?
Deus dir això, deus dir això.
És que 50, eh?
50, que es diu molt aviat, eh?
Són uns quants, són uns quants.
Una pel·lícula que es dirà Àngeles i demonios
i que es començarà a gravar el juny o el juliol d'aquest 2007.
És a dir, que ell ja sap el tema que s'embutxacarà
sense saber encara com li sortirà el paper.
Això, i també com sortirà després, una vegada que se faci...
A veure, de fet, tan salient fotis quan arribo jo aquí,
jo arribo aquí, ho deixo anar i si surt bé o no, és igual.
No, no, no, és igual.
I l'audiència?
Quina audiència? Que en tenim?
Clar que sí, dona.
Ah, de m'ha de ser jo.
Home, no diguis això, no diguis això.
que almenys jo sé que de tant en tant
hi ha algun oient que ens truca i ens diu alguna coseta.
Per queixar-se, clar.
I si no que te paren a tu pel carrer, que jo ho sé.
Jo també ho sé, jo també ho sé.
Que et diuen, ai, tu ets la xica de les revistes del cor, eh?
Sí, sí, sí, és veritat, m'ha passat més d'una vegada i més de dos.
Veus, veus, veus.
Però bueno, pitjor per ells, escolta'm.
No, no, a contrari.
Cadascú fa patiment com vol.
L'hem de mimar a l'audiència, si no malament.
Bueno, la teva audiència.
Bueno, la nostra.
La meva està acostumada a que la castiguin,
si no, no es contaria aquest programa, això està clar.
Vinga, deixem-ho.
Deixem-ho córrer.
Però Tom Hanks, que si no saps què fer-ne amb els 50 milions d'euros,
que la Maria i jo tenim unes idees.
Que els donis una ONG que segur que farà més profit.
Bé, nosaltres primer ja invertirem.
Ja ho farem després.
Jo no vull ser, no vull deixar de ser solidària.
Perdona, però hi ha ONGs i ONGs.
Hi ha gent que, hi ha ONGs que fan cases i xalets i coses d'aquestes.
Calla, calla, calla.
Que últimament estan molt, tothom amb la pell molt sensible per aquest tema, eh?
Hombre, la pell del llavi, xiqueta.
Ui, també, mira, que l'altre dia vam fer.
Parlem de llavis.
Què?
Estem canyades.
Oi, oi.
A veure, sí, anem tard.
Anem tard.
Tard, tard, tard, eh?
Però té una explicació.
Vinga, explica'm.
Té una explicació, perquè està molt bé, és tercanyades, se té hibernau,
es van casar amb la més intimitat, allò, una cosa que ningú s'entendés,
una cosa que ningú s'entendrà, el 14 d'abril, en un hotel rural de Pals.
Que bonic.
Veus?
Que bonic.
La qüestió és que dos dies després d'aquella cerimònia,
ells van fer públic que sí, és cert, ens hem casat,
i aquí teníeu les fotos.
Nosaltres, en una hora d'això de, bueno, doncs, mira, ens ha deixat descansar dos dies,
nosaltres hem trigat set dies...
Sí, una mica més no ho diem.
...en fer públic que ja està casada.
Aquesta xiqueta, per segona vegada, ja s'ha casat.
Veus?
Va ser el Marc Wanderlup, no?, el primer, a caure a les seves xarxers.
Jo no sé, i ja et dic, no hi entenc gaire de motos,
però aquest senyor, el Cetegui Barnau, que ja està retirat, ja està bé també,
perquè des que va sortir amb ella, que mai més ha fet res de bo amb les motos.
És veritat, i a més, tothom que va comentar la notícia, Marc,
quan ho vam poder veure tu i jo,
doncs tothom preguntava, però va arribar a l'altar?
No els va caure pel camí?
No va pegar un...
Ets molt cruel!
Ets molt cruel!
No, però no ho vaig ser jo, això és una cosa que jo he sentit, eh?
Ja, ja, sí, una cosa anònima, allò com quina vol la cosa.
I d'altres mitjans que també ho remarcaven,
i quan van sortir a la carrera...
Sí, no hi havia la fuga.
Quan van sortir a la carrera,
quan li van llençar l'arròs, no va relliscar,
ni res, no res, no res.
És que a pobra set de les darreres carreres,
o hem de dir que l'hem estat seguint,
no ha tingut massa sort,
normalment moto per terra i ell per terra.
Jo que no hi entenc gaire de motos,
però a mi aquest nom ara mateix no em sona gaire
com haver estat en el camp de l'arbre de les motos.
No, li ha costat una mica,
li va costar una mica,
i sobretot que ara al final, ja, quan va decidir marxar...
Quan ja sabia que s'havia de casa amb ella...
I li ha dit, ui...
Va dir més mal que em baixi de la moto.
De fet, el Vanderloo treballa més des que es va divorciar d'ella,
perquè aquesta xiqueta creu més gafe.
Tu creus?
Entre tu i jo.
És gafe, gafe, gafe.
I la fem una cosa perquè se m'escapa el riure.
Una cosinha, abans de canviar la banda sonora.
No s'ha de caçar per aquests dies, la Paulina?
Però encara no.
Encara no, no era el dia 30.
Exacte, t'anava a dir, falten tres dies.
Però pitjor per ella.
Vam dir que no parlaríem de la boda perquè jo no hi volia anar.
Si tu vols anar a la boda, vas i després no parles.
No m'ha arribat la invitació.
Jo només la criticaré quan hagi...
Ah, no t'ha arribat la invitació?
No.
Pots la meva.
Què dius?
T'heig una mica punyetera.
Ah, no, ja parlarem tu i jo.
Que mira, ja posem una mica de publicitat i ara ens enremem tu i jo.
Parlem-ne, parlem-ne.
Bueno, amics, llens de Tarragona Ràdio,
que continuarem d'aquí a la publicitat, eh?
Vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc-vinc.
Si al tornar de la publicitat, em sentiu bé si aquesta hora m'ha escanyat.
Anna, ella arriba de la teva habitació.
Mira ella.
Sempre hi ha hagut classes, carinyo.
A primera hora de la tarda.
És això, eh?
Coneixes Anem Per Feina, oi?
I tant!
Si necessites alguna dona de confiança per treballar a casa teva o a la teva empresa, els pots trucar.
Netejes industrials i a domicili, internes, atenció a gent gran i malalts,
cuineres i ajudants de cuina, cambreres de pisos, dependentes i caixeres...
Doncs mira, prenc nota.
Anem Per Feina.
Telèfon 695-694-373.
Tenen dones preparades i de confiança.
I ofereixen un seguiment garantit.
Has pres nota?
Anem Per Feina arroba pengea.org
O truca al 695-694-373.
Amb el suport de Caixa Tarragona i l'Institut Català de les Dones.
Xana, t'obrà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tot els dijous indira.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país porta a terme a sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès i al telèfon 977-2409-01.
Confiï en la gent de casa. Confiï en Fincas Vives.
A Fincas Vives trobarà un equip de professionals competents i arrelats a Tarragona
que li garantiran la millor compra o venda del seu pis.
Truquins al 977-2490-91.
I optimitzarem la seva inversió immobiliària.
Taxarem i valorarem el seu pis.
I seguirem tot el procés de compra-venda, sense sorpreses, ni pèrdues de temps ni diners.
Fincas Vives. 977-2490-91.
Confiï en la gent de casa. Confiï en Fincas Vives.
La fantasía ha llegado a Don Tresillo.
Empiezan los fantásticos precios.
Composición con chaislón, telas antimanchas, 499 euros.
Cientos de mesas de comedor, de centro de rincón y sillas, a mitad de precio.
Compra inferior a 1.000 euros, 10 meses sin intereses.
Compra superior a 1.000 euros, 24 meses sin interés.
Colosal, 24 meses sin interés.
Don Tresillo Las Gavarras, la tienda más grande de Catalunya.
No cerramos al mediodía.
Les portes del cel s'obren cada dia al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli t'ofereix tota mena d'articles per decorar casa teva i millorar la teva salut.
Espelmes aromàtiques, fons de feng shui, minerals energètics, esferes de llum, amulets, talismans...
Tot i més trobareu a Yanua Kaeli, al costat de la plaça de la Font, al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli obre tots els dies de la setmana, inclòs diumenge al matí.
A primera hora de la tarda.
Yanua Kaeli obreix.
Estren Business
Estren Bilbaix.
¡Cecón avion concluyente!
Que ruede cada vez a más velocidad.
Que ruede cada vez a más velocidad.
Recuerda bien lo que te he dicho.
Y tú subes tocadiscos.
Tú subes tocadiscos.
Veía hacer las pausas, amarillo.
Súbel tocadiscos, súbelo, súbelo, súbelo.
És genial aquesta cançó.
I quan va arribar l'entrada, la invitació, perdó, és per dir alguna cosa.
No, per dir qualsevol cosa.
L'entrada a la boda aquesta.
Hem decidit que ja havíem fet les paus i que jo te l'adonava.
Quan jo l'he robat ja no és cosa teva.
Ja no vaig, no vaig.
És l'orgull teu que no hi vols anar.
Home, clar.
A més a més, ara he pensat que el dia 30 tinc el programa del Sempranàstic aquí.
Doncs ja no puc deixar.
No, no, tinc feina, tinc feina.
Doncs ja està. Escolta que no ens perdem res, eh.
És caret, no he vist tan curt.
Allà el ple de pijos, has d'anar vestida de blanc i tu saps que el blanc a tu no et senta bé.
L'Alejandro Sanz que vindrà.
És que doni'm pel sac a l'Alejandro Sanz, dona.
No digues això, dona, no digues això.
No.
Saps que m'agrada, que el segueixo.
Us convida l'un dimensi a la teva parcel·la a fer una costellada.
Una calçotada, no? Que és tradicional de baix.
Home, ara vols dir que estem a temps ja, de calçots.
Però bé, jo li trec calçots a l'Alejandro Sanz.
Mira, que els agafo d'aquells francesos, perdoneu-me, a gent de valls,
però que sigui per convidar-los si no els trobo de la casa o de la terra.
Escolta'm, que et disperses.
Vinga, sí.
Centrem-nos.
Vinga.
Parlem d'alguna persona que normalment no dona gaire rius de tinta de bebè coixer.
És algú que normalment és de la premsa esportiva, de qui pot viure.
Ell es diu Michael Jordan i la seva ja ex senyora, Juanita.
I m'ha fet pujar allò de la caixa perquè què?
Perquè la seva ex senyora, Juanita, s'ha dut 150 milions de dòlars per divorciar-se.
Que de fet ara serà senyora Juanita, clar.
Una senyorona.
És una Juanota.
Ostres, quant? 150 i un damunt de l'altre?
150 milions de dòlars per fer efectiu el seu divorci.
Si no, només se paro, xato.
Aquí trinco, trinco, o si no, l'amor és ciego.
I jo t'estimo tant.
I aquí aguantem el que faci falta, xaparrones.
Olé, com mi, xatona.
Oh!
Això és amor a cop de talonari.
Sí, sí, sí.
En aquest cas és amor.
No, no, però a veure, aquí m'agradaria...
No sé si està en el cas del Michael Jordan.
Ah, no, m'agradaria.
No, no, no.
Ni tampoc en el cas de la Juanita.
Però, clar, sí, ara cobra i el millor que t'ha escut cap a casa seva i això.
Però, clar, en el moment de les negociacions que tu tira,
que jo floja i a veure quan s'arribem, devia ser magra la història, eh?
Home, per arribar en aquesta quantitat, o té molt a callar...
Aquests contractes prematrimonials, eh?
Ah, exacte.
Se salta a la torrella.
O realment ha aguantat molt, que també estaria bé.
És a dir, mira, les meves feines durant aquests anys valen tant.
Oh!
O pagues o jo segueixo treballant.
I si no, mira aquells diaris que m'atruquen.
Mira aquells diaris que anem a comptar, anem a comptar.
No, som dolentes.
Sí.
Però ens agrada.
És un pàjaro?
És un avió?
No.
És Superman.
Ai, mira que ho havíem assajat abans bé, eh?
Perquè ho assajem.
Tornem, tornem, tornem.
Tornem.
Ho fem en català, no?
Vinga.
És un ocell?
És un avió?
No.
No.
És Superman.
Oh, que malament.
Vinga, l'última que diu que la tercera...
No, no, jo em nego a tornar a fer.
Vinga, la darrera.
Parlem d'ell.
Parlem de Superman.
Ara m'ha agradat més.
Mira, Mar, sota el vestit dels faralais...
Ai, ella, porta la samarreta amb la S del Superman.
No.
M'encanta.
Com ho dic jo?
Que no és una samarreta, Supergirl?
Sílvia.
Super Silvia.
Sílvia.
Aquesta nota sonora...
M'inspira, eh?
No, és d'aquelles que et dóna alegria des de sempre.
Fa molts anys que va pel món, eh, això.
Sí, sí, sí.
De fet, parlem d'ell perquè es va subhastar el tratge que l'any 1978 el senyor Christopher Reeve va portar en la primera pel·lícula de Superman.
Les malles amb aquell minitanga i aquella samarreta que posava la S de Sílvia valia no sé quant, però ha sortit a subhasta i ha acabat amb un preu de 86.000 euros.
86.000 euros?
Deu estar suat i deu fer por de criptonita.
No, però l'hauran posat a la rentadora, dona.
Parlem de criptonita.
Què?
Vaig sentir dimecres al dematí a la ràdio que havien trobat un mineral nou en el món que ningú havia descobert fins ara que tenia les mateixes propietats o que era de la mateixa composició que la criptonita.
Tindrem a Superman per aquí?
És cert que Superman existia?
Això és un cas boira.
Ei, publicitat, eh?
Parlem de boira, parlem de por, perquè en aquesta mateixa subhasta, per la gent que no conegui el boira, és el problema que han de sentir aquesta nit.
A partir de les 11.
La gent que no el conegui és que no té perdó.
La qüestió és que, parlem de coses de por, en aquesta subhasta el tratge més car va costar 94.000 euros, o va sortir al final 94.000 euros,
i era la, no sé si dir-te la roba, la carcassa, el tratge del monstre d'Alien.
Què dius?
Aquell lletge fastidós.
Mira que lletge, com per tenir-ho a casa.
Tu t'anava a dir, tu gastes 94.000 euros en un tratge que no et podràs fotre mai, perquè tu no pots sortir de casa amb aquella roba.
Però t'imagina, clar, una persona que és un fan incondicional d'aquesta pel·lícula Alien, de poder dir, i aquí en el comedor?
El fan devia ser el que el va comprar allà, perquè tu no vas amb un solasta a pagar això per unes malles suades del Superman,
amb un olor de subaquina, i no, en sèrio, i un tratge amb pesta de podri.
I amb mi color, segur que el vas rentar mi color, perquè aguanti els colors.
No sé si amb el teu o amb el d'ell, la qüestió és que jo no pagava un duro perquè ell tratge d'Alien.
Que deus fer una pesta de revingut?
Ai, no ho sé, no ho sé, però jo tenir-lo allà, tu imagina't, una nit, que t'aixeques allò, que t'aixeques allò al mig de dormir.
Ara ve d'un got de llet.
Exacte, que has de passar per la banda del menjador, on has posat, i no te'n recordes, que moltes vegades passa perquè vas així,
mirem, t'has tocat, i mires, ah, i tu trobes allà, eh?
Sí, sí, talla, talla, talla, talla, perquè tu no et gastes 94.000 euros i no te'n recordes on t'has posat una cosa que val tants quartos.
Clar que te'n recordes on el tens.
Home, tu ja saps que aquests diners tenim una altra història, que també me fa por, perquè no paren de pujar interessos.
Cada vegada més.
Bé, la qüestió?
Pànic, pànic.
La qüestió és que cadascú es gasta els quartos on vol, i a nosaltres ens agrada perquè així es podem criticar.
Ah, això mateix.
Ara tenim una senyora que, home, l'hem de portar.
Ens hem de criticar-la.
Hem de passar, hem de passar.
No hi ha setmana, no hi ha setmana que no puguem parlar d'ella, perquè ella és...
Que tonta sóc.
La tonta oficial de Maramana.
Espera, espera, diga-ho més fort, guapa, diga-ho més fort.
Que tonta sóc.
Sí, xiqueta, sí.
Ella, ella, ella.
Reconeixeu, és el primer pas per assumir-ho.
Molt bé, exacte.
I per curar-se, no?
Victòria Beckham, la que n'ha fet tonta és tonta tota la vida.
Ha sigut molt criticada a Gran Bretanya, i tu em diràs per què.
Per què?
Tu em diràs.
Per què?
Per què?
Doncs perfecte.
Per què?
Espera, que t'ho poso, que t'ho poso.
I tu em diràs.
Per què?
Prou.
2-0-9 a control.
Preparados para despegar.
Todos a bordo.
A veure, té a veure alguna cosa amb això?
Té a veure amb un aeroport.
Imagina't, estàs a Gran Bretanya, a Londres, a l'aeroport de Heathrow.
Sí?
Eh, amb totes aquelles gentusses que van per allí amb les seves paletes.
Eh, a veure, a veure, eh?
Hi ha gentussa i gentacilla, hi ha de tot.
La qüestió és que...
Segons ella, no?
Ella, que és la més vella, bueno, o no, ha decidit demanar a l'aeroport que li portin un vehicle motoritzat
que es fa servir per transportar, perquè ells passereixos tan llargs, els iaions, i les iaiones, i els invàlids.
Veus?
Bé, ella, de iaiona, bueno, pues escolta'm, no perquè està recauçotada, no ho sembla.
A més a més, crec que fa poquet, va complir 30 i tantos, no?
La qüestió és que invàlida tampoc.
No.
Ja podem veure que pot caminar i teòricament no té cap eficiència.
Si no pots en les maletes, porta-te menys de roba.
Clar, contracta amb algú, que t'ho puguin posar, dona.
És com aquella gent que parca amb les places per invàlids.
No.
No, molt malament, molt mal fet.
Aquells carros motoritzats no són perquè tu passessis el teu cul de la 34 pel món.
No.
No.
No, xatona.
Si no menja més, que estaries més guapa.
Ah, exacte.
T'anava a dir, si estàs cansada, perquè ningú sap el que costa caminar damunt d'aquells talons.
Clar, deus dir això.
És cansada, una, tens les sabates, dos, vas amb autobús, que si vas sentada, o tres, no hi vagis, collons.
No.
Ai, puc cap a casa, puc cap a casa, puc cap a casa, puc cap a casa, puc cap a casa.
Jo li dono una quarta opció.
Quina?
Que ella s'imagini que està en una d'aquestes passarel·les que l'hem pogut veure alguna altra vegada fent de model i que ens faci una d'aquestes voltes.
Una, una...
Permits, permits, permits.
Tirada de passadís.
I el model Versace, amb ulleres de no sé què, i amb no sé què, no sé quant.
En el baú de Luis Vuitton, en el bolso de Chantner.
Això mateix, el seu home al seu costat.
Fent de complement, que és un complement.
Tenim a l'equip tonta soy, i ja està ella que vagi passant per allà i pim, pam, pim, pam, pim, pam.
I com també haurà de córrer, perquè vindran tots els periodistes, els paparazzis i companyia.
Farà exercici, eh?
Clar, i jo, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin.
I aquells granets d'arròs que tu em deies que sempre es menja, els ha de cremar, els ha de cremar.
Fora d'antena, la conya era que no m'estranya que ella necessiti un carro motoritzat, perquè ella deu estar marejada tot el dia.
I que no t'hi haurà de fer un pic de cos, mig xampinyó i una fulla de carxofa durant tres dies.
I que te costi 22.000 euros.
No pot ser.
Aquesta és l'altra.
No pot ser.
Xatona, menja.
Clar.
Menja.
Alimenta't.
Clar.
I sinó que a la cuina mediterrània que pregunti.
A nosaltres aquesta nit, els pinchitos.
Clar.
Totes aquelles coses que no saben ells, tot el que nosaltres ens comprarem allà quan arribem ja poden posar les olles al puesto.
I la con.
Tot el que ens posin pel davant.
I en aquestes hores que les galetes no són prou, imagina't.
A què és això tan cutre?
Cada setmana et millores.
Happy birthday, happy to you.
Quan jo penso que no pots triar una cançó més ortera pels aniversaris setmanals, et millores.
En sèrio, Sílvia.
Cada vegada és més friqui.
A més a més és un repte per mi.
Ja, ja.
És trobar-te el punt.
A veure si la puc fer més cutre encara.
Ui, espera, que jo encara tinc unes quantes.
Encara tens allà l'arxiu negre de mana, mana.
Bé, doncs som-hi.
Vinga.
Ella, la reïnona per excel·lència.
Isabel II en fa 81.
Ai, mira, ella.
Ai, sense cap, la corona del cap, que això és tot un mèrit, eh?
I ben conservat, eh?
Més d'una mis a Espanya voldria estar amb aquell tarantà sense que li caigués la corona.
Bé, bromes a part.
Jack Nicholson, 70 nena.
Ben portats, eh?
Ai, ai, jo el vaig veure ja amb això que es va passar a la màquina.
El veus ja, jo?
Sí.
I almenys a la darrera entrega dels Oscars, que em va sortir,
que a la gent li va costar una mica al principi de reconèixer.
I mira que m'han dit Jack Nicholson.
Això va ser tu perquè eren les tardes de la matinada i anaves dormint.
Ja, ja, ja.
Clar, però havia d'estar prenent nota, que ho havíem de dir, ho havíem de dir.
Bueno, 70, jo el trobo que està molt bé.
Carmen Cervera, Tita, pels coneguts.
Sí.
64, els que no la coneixem, doncs Carmen Cervera, lògicament.
Doncs Florinda Chico.
Què?
81.
Molt bé.
Té molt bé, aquesta dona.
Totes aquelles corbes, eh, molt guapa.
Ben posades.
Barba Streisand, ella i el seu nas, 65.
Ah, també molt bé.
Ben portadets, també.
Sí, perquè a més a més dirà per aquí, bòtex per allà.
Bòtex, diu.
Bòtex, diu.
És que li veig.
Manolària, 51.
També m'ha de portar.
Maria del Monte, 44.
I el Patxino, 67, nena.
Jo el vaig veure molt malament la última vegada, eh?
Jo em sembla que...
La darrera vegada el vaig veure fatal, el Patxino.
O està molt jaio o s'entreu d'anys.
Una de les dues coses, el Patxino, però a nosaltres no ens enganyes.
Escolta'm, aquest programa avui l'hem de dedicar.
Ai, digueu, digueu.
L'hem de dedicar.
A veure, ens queda una mica lluny, però internet mou muntanyes.
I d'allò que deies que a vegades la gent ens para i ens saluda i tal.
Bé, doncs hi ha una delegació d'horona, d'ascensors, a Granollers.
I ens han demanat que els dediquem al programa.
Bé, a nosaltres no ens hi podíem negar, perquè a nosaltres els ascensors ens agraden molt més que les escales.
I tant.
Si no són mecàniques.
I fem uns cursets, fem uns cursets.
Mou ja per arriba.
Mou ja com era, com era jo, com has dit?
Subiendo.
Subiendo.
Pujant.
Tu t'imagines sense...
Mou ja per arriba.
Espérate que ja mou.
Bé, des d'aquí, patonets a tots els d'horona Granollers i els d'horona de tot el món.
Clar que sí.
Perquè tot que ens engrada, que ens pugin, ens baixin, ens agraden.
I quan ens quedem a dintre, que ens vinguin a rescatar.
Quan ens quedem tancades, almenys que hi hagi música, escolta.
Mar, torneu la setmana vinent.
No vale la pena hablar por hablar, eh?
No, no, no.
Nosaltres no parlem per parlar.
Parlem en fundamento.
No, no, no.
Bé, la setmana vinent tornem.
No ho sé, no ho sé, depèn de com vagi aquest dit.
Que sí, que sí, que sí.
Tornem.
De totes maneres, molt bon divendres, molt bon cap de setmana i millor fèrie d'abril.
Vosotros, volveré a sonreír en la mañana, volveré con lágrimas en los ojos, mirar al cielo y dar las gracias.
Poquito a poco entendiendo que no vale la pena andar por andar, que es mejor caminar pa' ir creciendo.
Mirarme dentro y comprender que tus ojos son mi sol, que tu piel es mi piel.
En tu oído, mi alboroso, en tu sonrisa me baño, soy parte de tu ser.
No vale la pena andar por andar, que es mejor caminar pa' ir creciendo.
No, no, no, no, no.
Volveré a sentarme con lo mío, volveré a compartirme mi alegría, volveré pa' contarte que he soñado, colores nuevos, días claros.
Volveré pa' contarte que he soñado, colores nuevos.
Vídeas claros.