El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Mira, tornem a ser-hi.
Avic, que l'he posat una mica de nís i una cullereta, eh?
No, no, no.
Perquè m'ensenyi a veure com ho feia quan era petit, eh?
No, no, no. Em refereixo que quan eres no petit, no tan petit, eh?
No, hem d'explicar que això, per d'ahir, per si algú no ens va sentir,
que acabem de parlar de que moltes vegades els nens,
i com a anecte m'explicava que moltes, bueno, que els pares
posaven el cafè una miqueta de nís.
Sí, bueno, jo em referia que ja quan, primer de petit,
però quan te'n fas grandet, doncs ja com que si a casa prenen cafè
i llavors posaven miqueta de nís, perquè llavors l'anís tampoc no...
A part que el que volia, podia, compraven anís del mono, marques...
Però llavors també veia aquesta destilleria allà a les 100 escales,
que allà inclús feien anís i feien conyac, feien begudes,
llavors vam fer-ne també el carrer Sant Miquel i vam destilleria.
I s'anava allà a comprar un litre, en fi, d'això, i també era bo.
El que passa que no tenia la marca del que sigui,
que era el mateix cafè en les destilleries, no?
I clar, llavors quan començaves, per exemple, a casa,
per exemple, a l'anís, doncs vinga,
al començament, amb una cullereta d'aquestes de cafè,
un vinga...
Dureu-n'hi el nen, dureu-n'hi el nen.
No, n'hi ha, hi ha grandeta, eh?
Hi ha grandeta, d'acord, d'acord.
I llavors no és com ara que ja tothom té dret als 12 anys ja...
No, no, als 12 anys i menys, eh?
No, el que passa que potser fèiem...
Que a mi m'agrada, però...
No, no, potser fèiem, però tenim un respecte,
un respecte que ara no es té, per exemple,
en el sentit que, per exemple, ara hi ha certa llibertat
i no és estrany que facin coses perquè ja estàs acostumat a fer-ho.
Però llavors, doncs hi havia un cert control,
un cert respecte, una espècie de cosa d'aquesta, clar.
I però la cullereta, per exemple, la posava una miqueta torta
perquè no s'acabés d'omplir.
Bé, me refereixo que llavors sempre visc dintre la picardia,
dic amb això com altres coses.
Com ara mateix, llavors també recordo jo,
que quan deies tu de Sant Joan, que...
Que encara no ho hem dit,
el que passa que ho hem dit farà d'antena
i ara l'avi ja ha continuat la seu,
perquè avui, ahir i demà, parlem de Sant Joan,
de les fesas de Sant Joan.
Sí, sí, però estàvem parlant de les coques de xirera,
del corpus, i de posar-hi Sant Joan, per exemple,
i altres coses.
Però llavors, els barris, la gent se coneixien,
en una escala tots se coneixien.
Llavors, els xiquets, dic xiquets perquè ara diuen nois,
com vulguis dir-li, no?
Llavors, totes les cases ja esperaven aquest temps,
si tenia alguna cosa, una cadira...
De fusta, per poder cremar.
Algo d'això.
Així com ara ho deixes fora al carrer
i vas allà al contenidor...
I trobes de tot.
I trobes de tot nous i vells,
i dius com pot ser que llancin aquestes coses, no?
Bé, llavors això se replegava
i llavors se feia una foguerada a terra.
Sí.
Els carrers, per exemple,
que eren a terra,
perquè llavors molts carrers no estaven asfaltats,
doncs no hi havia problema.
Ara, si algú començava a estar asfaltat,
llavors hi posaven arena
i allà hi deixaven fer la corresponent foguerada, no?
I també amb el control,
segurament que depèn de quin lloc dels bombers.
Els mateixos pares...
No, i dels bombers també, apropet.
No, la gent gran ja controlaven
els xiquets inclús per no prendre mal,
perquè llavors, clar, què passava?
Que llavors se feia la gran foguerada.
No, ni no, fins i tot, coses d'aquests.
I llavors, el que era més perillós
era que quan s'havia cremat
totes les brases que hi havien,
saltar, saltar pel damunt,
a veure qui saltava més allun,
inclús algun per fer una exhibició
passava per damunt de les brases,
no m'entens?
Però, clar,
el passar d'aquella manera no et cremaves.
I sempre hi havia aquell que era més...
Ui, que estic en més xulo que res.
O inconscient.
Aquell ho fa, jo t'ho vull fer-ho.
I el pobre no era per aquestes coses.
Sortia cremat.
Però em refereixo que era una festa, doncs, que...
No, que és, és.
A més, a qui no li ha agradat acabar Sant Joan,
avi, després de la Rebella, anar a la platja?
Llavors també passava...
Vostè que està propet de la platja,
que segurament que des d'allà el balcó es pot veure.
Ara ja no es fa...
Bueno, ara ja és diferent.
Ara ja...
La gent ja tenen els altres costums
i ho fan d'altra manera.
I segons com...
No, però ja està.
I segons com,
hi ha molts,
ja van a platges on els vegin.
Així com abans,
encara que et vegeixin...
Home, jo feia perquè...
Històricament parlava de Sant Joan,
que diu aquesta màgica,
que pots demanar uns desitjos.
Llavors, la plaça de Toros, per exemple,
feien algunes barbenes,
alguns carrers feien barbenes,
però la plaça de Toros,
allí es feia la gran festa de Sant Joan.
I allí doncs anaves a trobar nois de tota classe,
nois de tota...
En fi, de tot ambient.
I es podria dir que era com si fos...
Ara anava a dir una manera,
llavors com si hi haguéssim no el mercat.
No m'entens com a dir,
en un sentit,
que trobaves tota classe de dones,
tota classe d'homes.
I llavors podies ballar amb qui volies,
sempre i quan l'un i l'altre volguessin ballar.
Clar, que aquesta és una altra.
Perquè després a mi a tu anaves amb bones intencions.
La majoria al començament dos ballaven i no s'avenien i es xafaven
i acabaven doncs fent-se la mar d'amics
i anant al dematí a la platja...
I anava a xerrar, sí, sí.
A veure sortir el sol.
Vull dir que eren festes que hi havia una certa...
Ves, mira, ves, escolta,
ara aquest ha portat una colla,
ha portat la seva nòvia o la seva amiga,
ha portat dues o tres amigues,
l'altre també tenies dos amics,
i llavors havies de repartir, anar combinant.
Però llavors sempre hi havia una que lligaves més.
Potser era la que t'agradava a tu,
però l'havia agafat una altra.
Però vull dir...
Clar, que això passava, clar.
Sí, sí, però era divertit.
Era divertit perquè...
I després n'hi havia tan mala...
Però, avi, una cosa.
Partint de la màgia de la nit de Sant Joan,
també es feien alguna història de ritus?
Per exemple, hi ha moltes vegades que et diuen
ai, doncs mira, escriu en un paper
totes les coses dolentes que t'han passat durant l'any
o alguna cosa que t'agradaria esborrar
i després la cremes al foc de Sant Joan
i com és màgic...
Tot això s'esborrarà.
Són aquells esitjos, aquelles coses que t'agraden.
A mi el que passa que a vegades...
Vull dir alguna vegada.
que les supersticions existeixen.
Clar.
Moltes diuen, i ara?
Jo no sóc supersticiós, i ara?
Però t'ho fos de...
Jo, però en sec veus que passen per un plesto
i s'aparten.
El meu passa per un plesto que, segons què,
s'aturen.
Sí, sí, sí.
Segons què, van...
No, ara vull dir que de sort,
les carabasses aquelles que les buidaven,
un espelmet a dintre...
En fi, una sèrie de coses d'aquestes
que a mi la persona que em diu
jo no sóc supersticiós, no,
però té les teves manies.
O sigui, moltíssima.
Com caigui l'exalt, o passi un rat negre.
O sigui, que jo dic,
bueno, tu no sóc supersticiós,
però té les teves manies.
No, deixa'm les tisores.
Comprar un número de loteria,
un número del sexe, us quin número,
a tal cosa no ho compro,
tal dia no vull comprar això
i no hi vaig per què.
Però, no, dius, si això...
No, això és normal.
És normal.
Sí que és normal.
Ah, per tu.
Tot és normal.
O sigui, que hi ha una sèrie de coses
que si les analisses,
fan riure.
Sí que és veritat.
Fan riure, eh?
I jo em fa gràcia que a vegades
ho veus que et diuen...
No, jo.
Mira aquell.
Ves?
Ves?
Guaita.
Mira per on passa.
Ara, en vez de passar per aquí,
ara mira el que fa.
I llavors veus tu que al cap et diu dos,
veus que hi ha persona que està allòs,
llavors ho fa.
i dius, escolta'm, vull dir que...
No queixaves, no queixaves.
No, no, però de totes formes
jo crec que també és convenient.
És convenient tindre una miqueta
de mania,
de superstició.
Sense excedir-se, avi,
sense excedir-se.
No, no, perquè allò en que hi ha persona
hi ha moments
que li donen una certa confiança.
I un punt de tensió, també.
una certa fortalesa.
Perquè si tens la mania,
sigui amb religió,
sigui amb el que sigui.
Superstició mateix, també.
M'entens.
Doncs, supersticiós.
I tens la mania
que, per exemple,
si al dematí,
quan surto de casa,
surto amb el peu esquerre,
doncs, tindré sort.
Avii, això me passa a mi,
al llevar-me.
I llavors, allò,
els hi dona una certa força
durant el dia
que a vegades no decauen.
En canvi,
si, per exemple,
és al revés
del que estan pensant,
veus que tot el dia estan nerviosos
perquè avui m'ha de passar alguna cosa.
A mi m'ha de passar alguna cosa
perquè,
i clar, sembla que busquin
que li passi alguna cosa.
I quan està totes les coses
que funcionen molt bé,
sempre sentiràs
ai, van massa bé les coses,
deu estar a punt de passar-me alguna cosa.
No que ho has sentit?
No és que és així.
Sí, sí.
Però moltes vegades dius
però si va bé,
aprofita que vagi bé,
ja vindrà de dolentes,
però no l'escrivis.
L'horòscopo.
Que venen soles.
L'horòscopo et diu
que estaràs bé,
que tal i tal.
I marxa amb una confiança,
vas confiat.
I t'acabes una torreta.
Si et diu
que aquesta cosa no t'irà bé,
estàs pendent.
Sí, sí.
Ara, avui, malament.
Avui, mal dia.
Avui porto mal dia.
I som nosaltres mateixos.
Avi, nosaltres no tenim mal dia,
però hem d'acabar allà, eh?
Sortim vostè i jo
per la banda dreta,
però si de cas,
compta l'escala, eh?
Compta l'escala.
Vols que et digui una cosa?
Digui'm.
No diem les manies que tenim.
No.
Dixem-ho.
Això queda intern.
Avi, fins a la...
Gràcies.
Adéu-teu-teu.
Adéu-teu-teu-teu.
I us to be a renegade.
I us to fool around.
But I couldn't take punishment.
And had to settle down.
And I'm playing it real straight.
And yes, I cut my hair.
You might think I'm crazy,
but I don't even care.
Cause I can tell what's going on.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
I'm going to be square.
I pack my pants and be in a suit.
I watch them on TV.
I'm working out most every day.
And watching what I eat.
They tell me that it's good for me.
But I don't even care.
I know that it's crazy.
I know that it's nowhere.
There is no denying that.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
We'll be right back.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's hip to be square.
It's Diamond, جiruze,
there's no denying that it's a piece of piece.
You heard that the blade and Deokons,
it's aь and ae and aif.
If you don't even need to be square.
You can't talk about it.
Either way,
or he can get theろう.
You can only have one more in aió
shop.
He can only try it.
It's half a night in a day.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!