El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Em promès els deutes, Josep, bona tarda.
Bona tarda.
I el Torre va estar aquí, una altra vegada, al Trio Guadalajara.
El Trio Torreforta.
Som els panxos. Vinga, vamos a cantar.
No, no, no.
Home, sempre és bonic perquè jo ara mateix,
m'agrada parlar així d'algun tema com ara Torreforta,
perquè l'has vist néixer, l'has vist...
Clar, pensa que jo et parlo dels anys 40 i alguna cosa,
vull dir que no et parlo de quatre dies,
sinó quan encara tu dius que hi havia que Rufés,
hi havia, te'n recordes, que ara hi havia la brossa allà al costat,
que anava...
Sí, ben un geno, el mar de la brossa.
El mar de la brossa, que allí també hi ha un lloc on anaven a jugar,
te'n recordes, així mig d'amagatotis en aquell temps.
Com que anava mig d'amagatotis?
Hi havia timbes d'aquelles que es jugava el que no es jugava.
En fi, vull dir que ara veiem tot, tot ho veiem tan bonic,
veiem tot allò, però tot ha tingut la seva història.
Així, l'any 40 encara que no hi era, allà.
Hasta que no em vaig casar, estava en 58, com he dit abans.
Bueno, jo al 58 ja tot això no...
Però és clar...
Jo et parlo dels anys 40 i alguna cosa, no?
Sí.
Els 43, 44, 45, 47, 48...
No, en vosaltres anys d'abans del 48 jo vaig allà.
Sí, però em refereixo que em fa gràcia parlar ara també de...
Sempre parlem de Tarragona, i clar, a Tarragona ja en parlarem dels carrers,
la història...
Però allà a Tarragona hi ha molta cosa que ja està escrita,
i cadascú l'escriu a la història segons la veu ell.
Però a mi m'agrada parlar, perquè, espais d'aquesta evolució,
perquè ara mateix un dia vaig agafar amb la dona l'autobús
per anar d'un tom, i ara quan veus que d'un barri passes a l'altre barri,
i sembla que vagis d'una ciutat a una altra ciutat, perquè, clar que ens queixem,
tothom es queixa del que té, però has de pensar que quan vas a un barri d'aquests,
o sigui Torreforta, Bonavista, Camp Clar, tot el que sigui,
veus aquells edificis, que vas veure primer aquelles quatre cases,
i ara veus aquells edificis, aquelles places,
i llavors dius, vols dir que aquí és on vaig estar jo?
Doncs esperi, avi, que encara ens han de fer el centre cívic de Camp Clar,
per exemple, el camp de futbol del Nasti.
Per això et dic, per això et dic.
Ja haurà que tot això començarà a bullir, i d'una manera...
Sí, sí, per això llavors és bonic recordar,
i per això m'agrada parlar amb gent, amb persones,
que han estat i han viscut al començament,
i algú que hagi viscut, que hi visqui ara,
perquè també té la seva satisfacció,
que a vegades estan descontents,
però sempre hem de buscar recordar.
La part positiva, sí, sí.
La part positiva, eh?
Sí, Josep, perdó mi, l'avi,
és veritat que hi havia un cinema,
com aquell que diu en mig de Torreforta,
ara seria al mig de Torreforta,
al costat del nou centre o per allà a propet, o no?
Hi havia un cinema a Torreforta?
El cinema era de Del Penedès.
Sí?
Sí.
I passava les pel·lícules que feien aquí a Tarragona,
a la mitja part,
pujava en un cotxe i pujava la pel·lícula.
Què va dir-ho?
Sí.
I quan acabava aquella pel·lícula,
acabava en Tarragona, pujava,
i el que hi havia de Torreforta la baixava,
fent com un intercanvi.
Sí.
I ells podien veure pel·lícules que es feien aquí a Tarragona,
pel·lícules bones.
O sigui que el rotllo viatjava i pujava cada dos per tres?
Sí.
I tant, i tant, el rotllo de...
O sigui, devíem de fer l'entrevista a la persona...
amb la gana diu que el Capitol,
que ja s'ho recorda a l'avi...
Sí, sí, sí.
El Capitol, el Capitol...
A la Ramblapella.
A l'estrena del Capitol, en aquells anys, eh?
Sí, sí.
I la primera pel·lícula que es va fer al Capitol
va ser, que me'n recordaré sempre,
Sant Sónia de Lila.
Sí, sí, sí.
Eh?
Sí.
I escolta, ens va agradar molt.
I llavors el Capitol, com que era un cine nou,
escolta, allí, bueno, allí hi havia un lujo
i hi havia una cosa molt bonica.
Els prens decorades i havia acusat de l'altar.
Sí, no sé.
Anava a dir de l'altar.
Abans de fer el Capitol, jo me'n recordo,
que allí sortien l'exercitó
amb els carros del ranxo
per portar el ranxo cap allà de la pilaç,
perquè llavors allà hi havia pilats,
que allò era una presó,
i hi havia soldats, eh?
Sí.
I els anaven a portar al ranxo.
I, escolta, i sortien d'allí de les quadres
d'on van fer el Capitol.
Déu-n'hi-do.
Dic a tu, ui, si jo et parlés a Tarragona,
també, també, doncs, claro,
vostè potser sap més que jo,
però jo l'he vist muntat a Tarragona.
Dic, escolta, per mi és una satisfacció,
perquè jo a Tarragona
he anat amb quatre col·legis.
Ojo, eh?, amb quatre col·legis.
Bona sort que has tingut.
El primer que vaig anar va ser
allí a la plaça d'on Maiol.
Sí, sí, a les Beates.
A les Beates, al Beateri.
I una missa.
Allí, al Beateri, d'allò.
Allò?
Allò era el Beateri de Sant Domingo.
Jo, bueno, ja, sí.
Hi havia aquelles d'això.
Però, escolta, a mi com que de petit
era tan rosa, em deien
el rosa amb el pèl.
Perquè allín, aquelles monges,
aquella monges,
bofetada que s'escapava.
Se l'emportava vostè, Josep.
Així fes un favor dels altres.
Sí.
Per això s'agafaves tu,
s'estuviant els altres, la bofetada.
El bo que era.
Que la mare, la mare em va treure
i me la va posar allà i vaig a la normal.
Perquè nosaltres llavors vivíem
a Barcelona.
Allà i vaig a la normal
també vaig durar quatre dies.
Saps per què?
Per què?
Què va passar?
Quina por, quina por.
i el meu pati
jo aixecava les fulvides
de les xiquetes.
Escolta.
Que si em perpensa.
I els mestres m'han dit
no, aquest xiquet
és massa gran
per estar aquí en aquest col·legit.
I llavors vaig passar a Saavedra.
A Saavedra.
A tu.
Quin recorregut.
I de Saavedra
doncs vaig estar bé
perquè llavors feia
de Desculanet
aquí a Sant Francesc.
Desculanet?
Sí, senyor.
Després del Sant Ecedents?
I llavors, quan sabien
aquells enterros
que els capellans
anaven a buscar
el digunt
pel carrer
que anava a Esculanet
davant amb la creu
i els capellans
doncs
si anaven capellà
deien
pobre xicot
m'he vist a tu
aquest pobre
si anaven quadros
amb capellà
deien
carai, escolta
aquest
aquest fa un bon enterro
eh?
Don dinero, don dinero
o sigui que escolta
i hem acabat
doncs
de Saavedra
que també
tinc moltes anècdotes
per què?
perquè allà
s'havia
de què saps
que hi havia un pinar
i hi havia unes
erugues d'allí
mort o de les pins
allò
quan era el temps
i hi havia unes
moreres dintre
el que m'agradava molt
que ara em sembla
que es va perdre
era el mapa
aquell
que hi havia
d'Espanya
hi havia un mapa
que tiraven aigua
i feia els rius
i el riu
i tot això
i això on estava?
allà
entre el passeig de Saavedra
el de dalt
i el col·legi
allí el racó aquell
hi havia tot un plano
amb relleu
les muntanyes
d'Espanya
i després els rius
i quan feien la classe
que volien fer d'Espanya
tiraven aigua
i llavors
l'aigua passava
pels rius
i podia ser això
això s'ha deixat perdre
o sigui
això també estava
allà
allà
a l'Oliva
a l'Oliva
també hi havia
un d'això
així
quina llàstima
i d'allí
doncs
vaig sortir
de Saavedra
i me'n vaig
al carrer Granada
mira't
va ser veí nostre
al costat
d'on vivia ta mare
ah molt bé
el número 7
el carrer Granada
d'allí
i ja
com que ja
tenia 13 anyats
i pico
una nit
una nit
sí
que
que havia jugat
allò que fèiem
futbol
una colleta
que era allà
i tota la tarda
jugant al futbol
vaig arribar a casa
i estava cansat
escolta
arriba el pare
diu
vinga
diu que has d'anar a treballar
dic
iip
diu
sí sí
amb 13 anys
jo que dèiem
avi
sí
d'anar a treballar
a la plaça
la font
que era
casa
el ribex
que era
que era
família nostra
sí
no
i diu
i
dic
i que he de prendre
diu
pren una manta
de tu
em presento
consciència
Em van dir, escolta, comences bé, eh?
Sí, sí, em levanta el coi.
Es dic, escolta, que és anècdota de por.
Escolta, que et deixo parlar-te un rato.
És que no ens queda més temps, que hem d'anar marxant,
he d'acomiadar el senyor Josep per una banda
i també l'avi Ramon per l'altra.
Josep, ens trobem un altre dia.
Bueno, salut, eh?
Gràcies. Un petonàs.
Adéu-siau, adéu.
És que no ens quedava més temps.
I clar, hem de dir que demà la birramònia comença, les vacances.
Que se'n marxa uns dies.
També em convé de quan en quan.
Doncs perfecte.
Per d'això, saps?
Avi, que hem de dir que hem tingut una setmana passada
a la mar de complar-te
i avui hem acabat de fer el colofo final.
Sí, m'ha agradat perquè, per exemple,
hem fet de manera que hem parlat de barri
i al mateix temps anècdotes d'una noieta jove
i d'un home gran que també convé,
perquè si sempre prefiro vivències jo amb la Sílvia,
el que sigui, també convé
que hi hagi una altra persona
que també ens recordi.
Clar, i que ens expliqui les seves coses.
Perquè ell diu que va treballar els 13 anys.
Jo, els 12 anys, amb la guerra,
ja vaig treballar i vaig conèixer
quasi tots els refugis de Tarragona.
No n'hi ha.
No, sí, que la vida va evolucionant
i fora convenient que molta joventut
sapigués que a vegades...
S'adonés compte de les coses que ha passat.
Sapigués que també a vegades diem
mira, batalletes o aquest jaio o aquest això o aquest...
No, que pensin que també hem tingut la nostra vida.
La nostra vida, l'hem disfrutat,
la nostra manera, com podíem,
com podíem,
però amb satisfacció també, eh?
Vull dir que la vida ha tingut això,
una barreja de joventut i gent gran,
convivíem,
convivíem,
a vegades també fer les treves malifetes
perquè d'anècdotes se'm podrien explicar.
Ja n'explicarem.
Uita, avi, avi,
avi, ha de tornar, eh?
Sí, dona.
Ah, a veure, ara estarà uns quants dies que estarem.
Perquè llavors, clar,
les anècdotes veren dels fets.
Quan anaves a ballar als carrers,
quan anaves a una sala tancada,
quan havies de pagar tu la festa
perquè llavors ara s'ho paga cadascú el seu,
llavors havies de pagar el noi.
Vull dir que la noia,
quan estava més animada amb ella,
havia de córrer perquè a casa seva es feia l'hora.
Vull dir una sèrie de coses
que a vegades se parlen per dir,
ah, vas dir, no, no.
Per això al mateix temps es convenien
que alguna persona gran,
doncs parlem,
parlem i així recorda que ja no soc jo sol
qui explica, doncs, anècdotes i batalletes.
No, no, al contrari.
I si voleu, ja sabeu,
no aquesta setmana vinent,
ni tampoc l'altre,
sinó quan ja el tornem a rebre...
Quan tornarà?
Quan el tindrem aquí amb nosaltres, avi?
El febrer.
De cara al mes de febrer?
Sí, el febrer.
O sigui, tornarem al carnaval.
Ves.
Que te quiero.
Ves.
Veus?
Doncs amb el carnaval te quiero,
tornarem una altra vegada amb l'avi Ramon.
Setmana Santa.
Ui, el que hem de parlar.
Ui, que no ens ho acabarem, avi.
Perquè ja, clar, es diu setmana Santa,
però n'hi ha tantes setmanes a l'any
que no són tan santes.
que no són tan santes.
Algunes que sí, eh?
Algunes que sí, depèn de com, eh?
I ara, escolta,
ja n'esperen la setmana que es presentarà,
ara que ve les eleccions.
Ui, quina por.
Tinc el carnaval se presenta.
També una altra,
una altra també ben distret.
Sobretot distret.
Parlem amb ironia i amb broma,
perquè ja estarem distrets.
Doncs, avi,
que com sempre ha estat un plaer
que el tornem a tenir de cara al mes de febrer,
amb aquestes vacances ben menyscudes.
Sí, ara vaig agafar,
omplir les piles,
no es diu així.
Això, això.
Vostè, tot el que vegi,
després ens ho apunta,
que ens ho ha d'explicar, eh?
Allà on estic,
ens ho diu tot.
M'he conegut a tal persona,
perquè si coneixem algun famós,
prengui telèfon, eh?
Si el trucarem.
Escolta, perquè els famosos,
els convius quan menys te penses.
Per això mateix,
el millor va de...
Viatge on va?
Cap a Andalusia.
Cap a Andalusia.
Vostè, a White,
que et troba amb algun famoset d'aquells bons...
No, a Parc de Marbella, eh?
A veure si no tornadà, eh?
No, no, no.
No m'arribo fins allí, no.
Per el que pugui ser, no d'allò.
Per si no es volguen.
Jo el que li deia,
que et tingui un bon viatge,
que si troba algun famós,
que li agafa el telèfon
i ja farem alguna entrevista
per aquí per la ràdio.
Fa molts anys, molts anys,
uns anys,
vam fer una sortida,
llavors era més competència,
llavors no hi era a Tarragona Ràdio encara,
vam fer una anada a la Índia.
Sí.
Doncs a l'hotel que estàvem nosaltres,
que com és una cosa internacional,
perquè vam a ràdio o el que sigui,
i hi havia el Richard Gere.
Fins i tot quina coincidència,
quina coincidència de trobar-se.
I no el va agafar?
No, no, perquè llavors te confonen
i després tens riu encara, no.
No, però vull dir,
no, no, ara ho dic sense cap sentit,
que almenys que penses,
trobes un personatge.
Exacte.
Doncs d'ostè, ojo a vizor, eh?
No, no, el que passa és que és interessant,
perquè a vegades te'n dónes compte
amb qui has estat,
quan ja no hi ets.
Perquè quan fan la vida normal,
i fas vida normal,
diferent d'aquells preparadors
que van en busca de...
Però tu, a mi, parles amb una persona
i quan ja ha passat dius,
la mà.
Si s'assemblava aquell,
o era aquell, no?
Sí, sí, ja era aquell.
Llavors t'ho d'escompte de...
Avi, que bon viatge.
Bé, això esperem.
Fins a la tornada.
No se m'aquedi per aquelles terres
que el volem aquí a Tarragona, eh?
No, ja els conec,
només que he anat tantes vegades,
ja, ja, ja, ja, ja,
ja els coneixem, ja els coneixem.
Bon viatge, eh?
Gràcies.
Un petonàs.
I bon any a tots els que s'escolten.
Espero que ens tornem a retrobar.
I tant.
I que tot sigui amb satisfacció.
i amb bon humor, com sempre.
I si no, entre la loteria,
que pensi que la vida
és una altra loteria
que també ens dona sorpreses
i satisfaccions.
Doncs sí, doncs sí.
Perquè la grossa, ni el nen, ni...
Jo crec que aquí a Tarragona
no saben que estem al mapa, eh?
El sur també n'existe, eh?
Gràcies, avi.
Val.

Fins demà!