El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Com et dèiem a la presentació del programa,
el meu avi, que ja el tenim aquí, avi nostre, hola!
Hola, eh?
Ai, avi, encara no sigo acabant de menjar-me la coca de Sideres de la Pasqua
i ja estic preparant la coca de crema o la coca de llardons
o la coca del que volem per Sant Joan.
Això no pot ser, anem de coca en coca i tiro perquè em toca.
Després no volem engreixar-nos.
Amb les festes passa el mateix que amb el temps.
Tenim la roba a l'armari i no sabem si és d'estiu, si és d'hivern,
si ens hi ha temps, perquè surts al carrer i dius,
si som el primavera...
No, però si fa temps d'estiu...
Que hi arriba l'estiu.
Ai, mira, demà posaré aquesta roba.
No, escolta'm, si resulta quant i quin temps com ha canviat.
O sigui que avui en dia vivim d'una manera...
Perquè inclús de nosaltres canviem.
Perquè a vegades et trobes en sorpresa
que veus una persona que coneix o el que sigui
i et passa pel costat sèrie i dius, coi, no m'he dit res.
I a vegades no és perquè...
És que a lo millor no t'ha vist.
No, no va pensant.
I com que sempre pensem en la part més dolenta que la bona,
perquè tots anem agobiats o anem pendents,
i a vegades anem alegres, s'entén en bon sentit, no?
I trobes una... Hola!
I passes, i passes una xerrada, el que sigui, no?
Però hi ha vegades que també vas...
No, vas ofuscat, David.
Vas igual que el temps.
No, no, i a millor t'ha sortit algun problema a última hora
i no pares de donar-li voltes i voltes i voltes.
No, no, i escolta...
I estàs centrat en allò.
I amb les festes passa el mateix.
Ai, escolta'm, com que ha anat canviant, per exemple, entre setmanes.
Si avui és Corpus...
Però si Corpus era una festa.
Ah, però...
No, home, que ara més de cent de setmana ho han passat el diumenge.
Ah, o sigui, que et despistes completament.
Sí, sí, fa dues setmanes, a més a més.
Oh, Sant Josep.
Escolta'm, que...
I tu et despistes i trobes una persona que coneixes,
i més de felicitar-la perquè és el seu sant,
o que sap què es diu d'allòs,
i llavors quan has marxat i deus...
Ai, tens raó.
Adeu, Joan.
Tens raó, que Sant Joan.
Escolta'm, o sigui que vivim d'una manera, eh?
Massa ràpid, David.
Sí, sí, no, no sé si és ràpid o retardats, no mentals.
No, no, no s'entén.
De temps o...
Ho sé, vas...
I llavors vas pensant, dius, quina diferència, no?
Les festes que feien abans,
les rocades simples que es feien llavors,
i dius, però no eren rocades,
eren moments de vida molt diferents.
Hi havia uns contactes, una relació,
en fi, no ho sé, una cosa molt diferent.
Perquè ara vivim el dia.
Potser també saps què passa, també,
que llavors també, quan era una miqueta de festa,
celebraves.
No es rebraves, per exemple.
I un dia extraordinari,
agafaves una botella de cava.
Un dia extraordinari.
Sí, sí, no, no, que era una cosa molt rara.
Tenia una ampolla de cava a la nevera.
O un dia que havíem convidat a casa,
anaves a buscar un tortell.
O un rebost.
Un tortell, no?
Una cosa.
O anaves a això.
Ara, ja dels petits,
ja comencen amb els xutxos,
el que sigui,
tu et ve de gust,
passa-te amb les pasteleries.
Ai, mira que és boniqueta de pasta.
Et ve de gust,
entres, la compres i ja està.
El diumenge.
Va, vas amb una...
Ami, no s'ho creurà,
però a mi encara em passa això
d'una cosa extraordinària a l'any
o cada caprici allò que et passa pel cap,
però molt, molt, molt de tant en tant.
Saps aquelles pastetes que venen?
que hi ha emborratxets i acaben...
Com es deia?
No sé què de cielo?
Bueno, aquestes pastetes que són més petites,
que són cares,
perquè són cares,
perquè a més a més,
si has de comprar,
per dir, una cosa de 6 euros,
et donen 4 o 5.
O sigui, no hi caben més.
Sí, sí, sí.
Perquè ni per pes ni per l'altre,
el que passa que són selectes.
I a mi m'agraden unes
que són com una espècie de cucurutxo.
Sí, sí.
Que fan la boleta de xocolata,
que fas així i ja te l'has menjat.
Aquesta em passa a mi
i jo cada vegada que veig aquestes pastes
em recordo de vostè.
Ui, no, clar, no,
deixin que m'expliqui.
Perquè clar, vostè,
sempre que en parlem de pastes,
o de cava,
o això,
que són coses excepcionals
que abans passaven.
Sí, sí, sí.
I mira, amb aquestes pastes
em passen el mateix que amb l'avi Ramon.
Sí, sí.
Que clar, és una cosa excepcional
quan parlem...
No, no, i després una altra cosa,
per exemple, el que he dit del cava.
Sí.
El cava, doncs,
és un d'allò.
El que passava abans.
Ara saps què passa?
Tot eren festes i tot això.
Però a tot arreu, cava.
I al moment d'una setmana
anaves a tres inauguracions
o el que sigui
i una copa...
Però és que no és una copa.
No, no.
És que pots repetir.
Pots o poden, eh?
Això jo parlo en general, eh?
O tu t'acabes la teva
i t'arriba una altra.
Per això...
Que no havies pensat en aquesta...
Vull dir que llavors ja resulta
que el cava
ja és una cosa tan normal
que és com si veguessis vi.
M'entens?
Al contrari, llavors no diria
que veus un vi especial
que jo no sé
que em deu ser això
perquè jo a vegades penso
com vins especials.
Cony, però si...
És com la llet de les vaques.
Però si tot...
El vi tot surt del raïm.
El que passa, clar,
té un procés.
Per exemple,
jo me'n recordo...
Una maceració
més de més anys.
Jo me'n recordo que abans
m'havies un gotet de mosquatell
suau.
Idols.
Ara acabes de veure
un gotet de mosquatell
i et queda una cosa
de furtó,
de gruix,
de com si diguéssim...
De que encara no ha acabat
de fer tot el seu...
Sí, no,
el que passa és que té més...
Més graus.
Més graus.
Oh, cridio.
Vull dir que...
Mira que abans,
jo me'n recordo que als nens
els hi donaven una miqueta
de mosquatell.
Mosquatell.
Segons quines celebracions.
I segons quins mistela,
que era més dolç.
També, també.
I que anàvem tots més content.
Però ara ho veus
i no és tan suau.
Ja té una altra...
Clar, com que aquestes coses
s'han d'anar guardant,
s'han de posar...
O sigui que quan mengem
i fem coses,
com que hi posen coses...
Adult...
No sé com se diu,
perquè no dir-ho, no?
Adulcorats, vol dir.
Vull dir...
Per conservació.
No li sortia, eh?
Sí, ho anava a dir,
però ho he dit així
perquè em ritintim...
Ja, ja, ja.
Ja l'he acabat, ja l'he acabat.
Vull dir que llegeixes ara,
per exemple,
el que és una cosa
i comences a posar
unes lletretes
i lletretes i lletretes
que a mi no les veus
el que posa.
Amb una lupa,
has d'acabar de segons.
I llavors dius,
bueno, està bé.
Vull dir,
que mengem i bevem coses,
com dèiem l'altre dia
amb aquell que hi havia aquí, no?
Sí, sí.
Amb l'Emili,
amb l'Emili durant,
que vam parlar la semana passada.
I ara trobes que, clar,
festes,
bueno, ja venen com si...
Home,
però aquestes són especials
i alhora
m'agraden molt
les festes de Sant Joan,
però s'estan tornant
molt perilloses.
Sí, sí.
Jo me refereixo
a la inconsciència
de, clar,
moltes criatures
que, clar,
jo abans
ho comentava
i fa dies
que vaig dient-lo
perquè hi ha molta gent
que des del propi balcó
llença els petards.
Sí.
I clar,
els petards
fan un recorregut
i, pa,
peten,
que depèn de com
t'enganxa tu
que estàs acabat de passar.
Però amb això
que parlàvem del...
O estàs passant.
que deies tu
de les xereres
i les coques...
Ah, sí, sí, perdó,
perdó, tornem a la coca.
Hi ha coses, per exemple,
que són tradicions.
Per exemple,
aquest dia de corpus,
que l'Ajuntament,
després de la processó
de corpus,
a la davant de l'Ajuntament,
donen coques de xereres.
Sí.
Hi ha gent.
I jo hi vaig anar.
Molt bé, eh?
Perquè havia anat
amb les xicates
quan eren petites
i us segueixes.
I llavors,
dius,
ves ara,
he d'estar aquí
mitja hora de cua
per una coca de xereres.
Però llavors miraves...
Oh, però està bé, eh?
Està bé.
Miraves la cua que hi havia,
hi havia gent allí
que es podien permetre,
no una coca,
dos, cinquanta coques...
Que passa que aquestes coques...
Però, no, no,
era aquella cosa
de cada any
anaves allà a l'Ajuntament...
Però, avi,
aquestes coques
també teòricament
són especials
perquè estan beneïdes, no?
O no?
No, no.
Perquè normalment
són les que estan...
No, no, no.
Són coques de tradició.
Una coca bastant regular,
amb xereres,
ben d'allò.
Però és allò
de fer la cua,
fer la cua
i quan et lliureven la coca,
vol dir que no va pé,
marxaves
i després te la menjaves
com...
Però, vull dir,
aquestes tradicions
tan simples
i llavors penses...
I tan boniques.
I he estat mitja hora de cua
per una simple coca,
però aquella coca
té un valor.
I té un gust diferent, eh?
Sí, sí.
Té un valor
perquè és una tradició.
Sí, sí, sí.
És cada any.
Molta gent,
ves per una coca,
quina cua?
No, no, no,
és fantàstic.
És que hi ha una sèrie de coses
a la vida
que s'analitzes
i dius,
per què?
Però té aquella cosa, eh?
Per això
hi ha unes festes
com Sant Joan,
Sant Aticle,
Sant Magí,
el Corpus,
Sant Pere,
el Serrallo,
el Corpus o el Comballa.
Vull dir,
hi ha una sèrie de coses
que són...
Et porten uns records,
et porten uns records.
No és el gust,
la cosa,
és el record.
És el fet,
allò que deia
d'esperar un dia
per beure una miqueta
una copa de cava.
Si me'n recordo,
quan era petit,
per exemple,
que el pare
prenia un cafè
i llavors
s'hi posava una miqueta
de nís
i llavors
més aviat era nís
amb el cafè
i a mi van començar ja
a donar-me una miqueta
amb una cullereta.
Deia
omplir una cullereta petita
i ja era...
Prova, prova, tasta.
No, era la mida.
Però sempre la posava
més decantada
i clar,
li costava d'omplir
i sempre
sempre
nequeia més
d'una cullereta.
Ai, com és?
No, no,
és que diré
una altra cosa també, eh?
Ah, perquè no ens queda
més temps.
ho deixem per demà
i continuarem parlant.
Sí, perquè serà un tema
també que és interessant.
Però també hem de parlar
de petards,
hem de parlar
de velles
com es feia de Sant Joan...
Ja parlarem de...
Perquè jo ara anava a parlar
de la picardia
que véss a tindre.
Demà, demà, demà,
demà continuarem.
Avi, gràcies.
Au, au.
Au, au, au, au.
Au, au, au, au.
A mi va a ser muy tarde
y además
solo intento cuidarte.
Ay, ¿cuándo, mi vida?
¿Cuándo va a ser el día
que tu pared desaparece?
Farniquí un millón de misiones
Prisioneras que se hicieron canciones
Ay, ¿cuándo, mi vida, cuándo vas a cerrar tus ojos por mí?
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Antes que ver el sol prefiero escuchar tu voz
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Antes que ver el sol prefiero escuchar tu voz
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!